{"id":2034,"date":"2018-03-28T10:51:44","date_gmt":"2018-03-28T09:51:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/investigacions\/estudis-teorics\/sobre-la-forma-llibre-sobre-la-forma-vermell-2\/"},"modified":"2020-04-08T13:43:12","modified_gmt":"2020-04-08T12:43:12","slug":"el-primer-gest-numeric","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/","title":{"rendered":"El primer gest num\u00e8ric"},"content":{"rendered":"

Eug\u00e8nia Agust\u00ed<\/h3>\n
\n\t
\n\t<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

El primer gest num\u00e8ric<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t

L\u2019ART DE LA PINTURA COMENC\u0327A A LA RETINA, PRIMER EN LA DEL PINTOR, SEGUIDAMENT EN LA DE L\u2019ESPECTADOR.<\/em>
LA TASCA DEL PINTOR E\u0301S DONCS CREAR UNA ORGANITZACIO\u0301 DE FORMES I DE COLORS EN FUNCIO\u0301 DE LA PSICOLOGIA DE L\u2019ULL HUMA\u0300.<\/em><\/p>\n

V\u00e9ra Molnar<\/p>\n

\"\"
V\u00e9ra Molnar. \"Arbres et collines ge\u0301ome\u0301triques\" 1946, llapis sobre paper.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

1. El primer gest nume\u0300ric<\/span><\/p>\n

\n
\n

Des de 1946 la seva obra e\u0301s decladarament abstracta i geome\u0300trica. En poques hores com qui diu, d\u2019un dibuix a un altre, el fullam dels arbres passa a ser un cercle i el tronc una senzilla ratlla. D\u2019aquesta manera els arbres i turons de la Transdanubia es transformen en Arbres et collines ge\u0301ome\u0301triques (Arbres i turons geome\u0300trics).<\/p>\n

Els seus primers dibuixos representen els paisatges ti\u0301pics de la seva Hongria natal, amb els arbres arrodonits: saules i aca\u0300cies tallats en forma de bola. Aquests croquis mostren una curiosa unitat d\u2019estil malgrat que presenten concepcions picto\u0300riques antagonistes: la figuracio\u0301 i l\u2019abstraccio\u0301.
Ve\u0301ra Molnar es demana: \u00abquin era el meu pensament quan dibuixava un cercle situat al final d\u2019una li\u0301nia vertical? Tenia la intencio\u0301 de representar un arbre d\u2019una manera simplificada o volia extreure del paisatge una geometria fonamental, una estructura de base me\u0301s important per un pintor que la figuracio\u0301 d\u2019un paisatge qualsevol?\u00bb1
Aquesta se\u0300rie de dibuixos correspon, probablement, a un moment en que l\u2019artista basculava entre la figuracio\u0301 i l\u2019abstraccio\u0301, i ella mateixa es torna a preguntar: \u00abquan es va produir en mi aquest primer desig de geometritzacio\u0301?\u00bb.2<\/p>\n

Precisar una resposta resulta difi\u0301cil perque hom es pot plantejar si aixo\u0300 no podria significar una tende\u0300ncia innata a la geometritzacio\u0301, o per contra, uns primers temptejos. Ve\u0301ra Molnar, pero\u0300, concreta que mai me\u0301s ha representat la natura sota cap forma, pero\u0300 perque\u0300 el fet de reproduir no te\u0301 cap sentit en el seu treball.
D\u2019altra banda tota la seva obra s\u2019origina en aquests primers dibuixos: les li\u0301nies extremament senzilles, una atraccio\u0301 per la ratlla, els contorns radicals i volunta\u0300riament simples, les formes mi\u0301nimes, elementals, geome\u0300triques, una expressio\u0301 o un sentiment diferent al d\u2019inscriure una forma sobre un suport, gest amb el que s\u2019origina tota temptativa de fer una obra, gest mil vegades descrit i estudiat.
Per aquest gest repetit afirma que les formes mi\u0301nimes, elementals, geome\u0300triques organitzades en se\u0300rie i en l\u2019austeritat bicroma\u0300tica del blanc i negre fan l\u2019obra d\u2019art.3 Animada per Sonia Delaunay, figura emblema\u0300tica de la generacio\u0301 de pioners de l\u2019art abstracte, Ve\u0301ra Molnar s\u2019afirmara\u0300 dintre de la comunitat d\u2019artistes del moviment de l\u2019art construi\u0308t. Inicia una gran amistat amb Jesu\u0301s Rafael Soto a trave\u0301s del qual coneixera\u0300, el 1957, Franc\u0327ois Morellet que sera\u0300 pra\u0300cticament fins l\u2019actualitat, el seu company me\u0301s pro\u0300xim en el cami\u0301 de l\u2019art abstracte sistema\u0300tic. Ambdo\u0301s comparteixen des dels anys cinquanta un mateix desig d\u2019elementarisme, de minimalisme i de geometritzacio\u0301 sistema\u0300tica. Tots dos segueixen amb rigor la investigacio\u0301 de les possibilitats picto\u0300riques a partir de la reduccio\u0301 del seu vocabulari formal que els condueix a assimilar experie\u0300ncies de la Bauhaus, del moviment De Stjil i del constructivisme rus i polone\u0300s, a trave\u0301s de les figures de Rodtxenko i Strzeminski.<\/p>\n

\"\"
V\u00e9ra Molnar. \"Lent mouvement giratoire\" 1957, guaix sobre cartro\u0301, 75 x 75 cm<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t
\n
\n

Poc motivats a seguir el cinetisme de Vasarely, estableixen i generen els fonaments d\u2019un \u00abminimalisme a la francesa\u00bb, com el qualifica Serge Lemoine.
El desconeixement entorn al seu treball, l\u2019abse\u0300ncia de publicitat i un rebuig a posar-se en l\u2019escena del mo\u0301n de l\u2019art \u2014una actitud que ens recorda la d\u2019Aure\u0301lie Nemours\u2014, han fet que Ve\u0301ra Molnar hagi estat recuperada i donada a cone\u0300ixer tardanament.
El primer text de Franc\u0327ois Molnar, datat de l\u2019any 1958, acompanya l\u2019exposicio\u0301 de Franc\u0327ois Morellet a la galeria Collete Allendy, i hi podem llegir: \u00abSi comprenem els dubtes de Ce\u0301zanne, comprendrem tambe\u0301, potser, la pintura de Morellet\u00bb. Ce\u0301zanne e\u0301s reconegut com el pare titular del \u201cdubte\u201d \u2014e\u0301s ell qui podia esperar una hora abans de posar una pinzellada\u2014, de la recerca pacient i, si no cienti\u0301fica, la que consisteix en voler comprendre que\u0300 e\u0301s el que hom pinta. Ce\u0301zanne tambe\u0301 e\u0301s presentat com l\u2019introductor de la \u201csimplicitat\u201d com a categoria este\u0300tica i la seva filiacio\u0301 no pot estar millor explicitada: \u00abLa visio\u0301 de Ce\u0301zanne en \u201ccubs i cilindres\u201d, e\u0301s ja una simplificacio\u0301 de la natura. Mondrian, simplifica el quadre. Suprimeix tot el que li sembla superflu. Abandona tots elements dels quals no en coneix el paper.
El qui no comprengui el sistema vertical-horizontal de Mondrian i tampoc que el quadrat negre de Male\u0300vitx pren arrels en el mateix dubte que feia veure a Ce\u0301zanne la natura com a cubs o com a cilindres, no ha compre\u0300s els mestres\u00bb. Ce\u0301zanne, Mondrian i Male\u0300vitx es revelen per Ve\u0301ra Molnar com els tres guies tutelars per comprometre\u2019s en la via d\u2019una experie\u0300ncia pla\u0300stica radical de la qual es poden definir els actes de la seva fundacio\u0301 en tres eixos: un principi, un me\u0300tode i un objectiu so\u0301n la base de la seva obra.
Compartint la idea de Ce\u0301zanne en voler comprendre que\u0300 e\u0301s el que fa i per que\u0300 ho fa, Molnar troba en l\u2019ordinador un ajut que li possibilita conduir experimentacions amb comportaments quasi cienti\u0301fics i examinar estricta i lo\u0300gicament les consequ\u0308e\u0300ncies este\u0300tiques dels diferents graus de qualitat de les seves imatges.
La revisio\u0301 dels seus actes geome\u0300trics produi\u0308ts amb una sistematitzacio\u0301 digital on simultanieja el trac\u0327at manual, so\u0301n en realitat l\u2019excusa que permet manipular el seu imaginari basat en una abstraccio\u0301 princi\u00a0palment lineal. Sostingut en les relacions que les seves li\u0301nies interpreten donant sentit a una \u00abgeometria del plaer\u00bb, interve\u0301 en el seu mo\u0301n, introduint una dosi d\u2019atzar, una mica de desordre en un bell ordre, en la \u00abforma cristal\u00b7lina cap a la que se sent instintivament atreta\u00bb.<\/p>\n

Que\u0300 e\u0301s una li\u0301nia per Ve\u0301ra Molnar?<\/strong>
\u00abUna li\u0301nia e\u0301s una extensio\u0301 de llargada unidimensional (sense amplada ni gruix), recta, torta, trencada; neix d\u2019un moviment entre dos punts. [...]
En el meu treball hi ha li\u0301nies. Rectes belles, impecables, inamovibles, trac\u0327ades amb l\u2019ajut d\u2019un regle i d\u2019un tirali\u0301nies. [...]
Hi ha li\u0301nies immaterials emergint de la pantalla de visualitzacio\u0301; no so\u0301n li\u0301nies reals pero\u0300 so\u0301n un seguit de punts lluminosos i centellejants. 4 [...]
Hi ha xarxes de segments paral\u00b7lels, verticals o horizontals, travessant l\u2019alc\u0327ada i l\u2019amplada del full, com punts llanc\u0327ats d\u2019un costat a l\u2019altre. Aquestes li\u0301nies sovint so\u0301n paral\u00b7leles i equidistants. Pero\u0300 succeeix que una o va\u0300ries d\u2019aquestes li\u0301nies surten de la filera i atrauen l\u2019atencio\u0301 envers elles, creant desordre\u00bb. 5 Les estructures axials del minimalisme argumenten escapolir-se de qualsevol indici de subjectivitat compositiva. Ve\u0301ra Molnar les abandona per crear una nova tensio\u0301 visual. Com recorda E.H.Gombrich \u00abE\u0301s sempre una ruptura de l\u2019ordre la que atrau l\u2019atencio\u0301. Pero\u0300 es poden donar una se\u0300rie de ruptures d\u2019aquest ordre i, en aquest cas, tindreu un ordre que es reconstituira\u0300 a un nivell superior\u00bb. 6<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

2. Lleis universals de la composicio\u0301 i les lleis matema\u0300tiques<\/h3>\n

En l\u2019elaboracio\u0301 de les pintures de Ve\u0301ra Molnar entre 1946 i 1959 prevalen dos me\u0300todes: les lleis universals de la composicio\u0301 i les lleis matema\u0300tiques.
Les lleis de la composicio\u0301 apreses a l\u2019escola de Belles Arts de Budapest, en els museus i en els tractats d\u2019este\u0300tica cla\u0300ssica: els principis de la repeticio\u0301, les diverses simetries, la composicio\u0301 en triangle, pira\u0300mide, els principis d\u2019equilibri, desequilibri, reequilibrat, etc.
Pel que fa a les lleis matema\u0300tiques: la regla d\u2019or, la se\u0300rie Fibonacci, el Modulor, l\u2019harmonia de quadrats, etc. Totes aquestes lleis matema\u0300tiques i geome\u0300triques estan representades en les obres de Matyla Ghyka, com L\u2019este\u0300tica de les proporcions (1927) o El nombre d\u2019or (1931) de les quals sorgeix un neopitagorisme que ha influenciat als artistes formats a la Bauhaus o en el moviment De Stijl.
En 1924 Georges Vantongerloo havia publicat L\u2019art i el seu futur el contingut del qual es proposava igualment definir una cie\u0300ncia de l\u2019art. \u00abL\u2019art e\u0301s una cie\u0300ncia i no una fantasia\u00bb, gra\u0300cies a les operacions matema\u0300tiques. \u00abLes xifres o els nu\u0301meros, so\u0301n productes del cervell com les arts, les cie\u0300ncies i la filosofia. So\u0301n com la tercera dimensio\u0301, mitjans per l\u2019e\u0301sser huma\u0300, de demostrar l\u2019estat i la marxa de les coses.\u00bb<\/p>\n

The\u0301o van Doesburg amb la seva Composicio\u0301 aritme\u0300tica (1930) participa d\u2019aquesta este\u0300tica matematitzant, al mateix temps que Vantongerloo amb la seva Composicio\u0301 que emana de l\u2019equacio\u0301 y=ax+bx+c amb acord de verd, taronja, violeta i negre (1930).
No hi ha dubte que Ve\u0301ra Molnar coneixia les obres i teories d\u2019ambdo\u0301s. Com diu Vincent Baby \u00abella forma part dels qui han observat minuciosament les constel\u00b7lacions que formen la Bauhaus i de Stjil en el cel de tot artista abstracte geome\u0300tric.\u00bb 7<\/p>\n

Pero\u0300 sera\u0300 a trave\u0301s de Max Bill, qui esdevindra\u0300 un amic molt proper, que Molnar es centrara\u0300 en les relacions entre matema\u0300tiques, geometria i art. El text de Bill e\u0301s particularment aclaridor per comprendre l\u2019esperit que anima la recerca de Ve\u0301ra Molnar en els anys 50. El pensament matema\u0300tic de l\u2019art del nostre temps (1949) en el qual apareixen els segu\u0308ents arguments: \u00abCrec que e\u0301s possible desenvolupar de manera extensa un art basat en una concepcio\u0301 matema\u0300tica. [...] Sense la utilitzacio\u0301 de la paraula, nome\u0301s l\u2019art pot tornar el pensament prou expressiu per la percepcio\u0301. E\u0301s per aixo\u0300 que suposo que l\u2019art pot comunicar el pensament fent-lo directament perceptible. [...] Com me\u0301s estructurada esta\u0300 la trama del pensament, la idea fonamental me\u0301s homoge\u0300nia, el mode de pensament matema\u0300tic esta\u0300 me\u0301s en harmonia amb el pensament, i com me\u0301s ens apropem a l\u2019estructura prima\u0300ria, l\u2019art esdeve\u0301 me\u0301s universal, me\u0301s universal en el sentit de que s\u2019expressa directament, sense embuts, que pot ser sentit directament, sense embuts.\u00bb<\/p>\n

Aquesta preocupacio\u0301 d\u2019un art que permeti una comunicacio\u0301 directa, sense haver de reco\u0301rrer a la literatura, e\u0301s un motiu podero\u0301s en l\u2019evolucio\u0301 de Ve\u0301ra Molnar i els arguments de Max Bill explicitant el paper que les matema\u0300tiques poden jugar, la conforten en la idea d\u2019un art mesurable, quantificable, controlable. La coneixenc\u0327a dels escrits de Max Bill permet a Ve\u0301ra Molnar, prendre conscie\u0300ncia tanmateix que una demarcacio\u0301 progressiva de l\u2019aura que rodeja la matema\u0300tica. Les matema\u0300tiques substitueixen les possibilitats operato\u0300ries i pla\u0300stiques deliberadament desprovistes de tot simbolisme pero\u0300 sempre amb les connotacions dels criteris de puresa, d\u2019exactitud, de veracitat i de lo\u0300gica que vehiculen l\u2019art matema\u0300tic. Interessos que confirmen les seves intui\u0308cions en la recerca d\u2019un \u00absistema\u00bb de treball.
D\u2019una creenc\u0327a a l\u2019altra, de l\u2019ordre co\u0300smic a l\u2019ordre purista, d\u2019una religiositat teoso\u0300fica a una religiositat humanista (contempora\u0300nia de l\u2019existencialisme de Sartre); de Male\u0300vitx a Mondrian per desembocar en l\u2019art construi\u0308t, la pra\u0300ctica arti\u0301stica de Molnar digereix les darreres etapes de la utopia modernista de la seva formacio\u0301 per evolucionar envers una etapa segu\u0308ent, la d\u2019una veritable alliberacio\u0301 d\u2019allo\u0300 que e\u0301s simbo\u0300lic.<\/p>\n

La seva obra no simbolitza res:<\/p>\n

EN EL MEU TREBALL
NO HI HA INGREDIENTS DE NATURALESA SIMBO\u0300LICA
METAFI\u0301SICA
MI\u0301STICA
NO HI HA MISSATGE
CAP MISSATGE<\/p>\n

La figura del quadrat, que tant agrada a Ve\u0301ra Molnar i sobre la qual construeix gairebe\u0301 tots els seus moviments estructurals, considerada forma sagrada en les geometries antigues, serveix a l\u2019artista com el nucli d\u2019intensitat, representant el que e\u0301s moviment, ordre i desordre, atzar i control, descartant la primera accepcio\u0301 del quadrat com a figura esta\u0300tica.
Signe, me\u0301s que si\u0301mbol per l\u2019u\u0301s que en fa, el quadrat experimenta moltes transformacions sense deixar que li perdem el rastre. Basant-se en les accepcions histo\u0300riques del quadrat es dedicara\u0300 durant tota la seva carrera a generar especulacions i anar en contra d\u2019idees atribui\u0308des a la figura com la d\u2019estabilitat, solidificacio\u0301, estancament, etc. fent-se el seu esta\u0300ndard per demostrar-nos com les li\u0301nies que contenen els seus quadrats so\u0301n \u00ab...precises, rectes, quasi rectes, gruixudes, dures, no rectes, no concretes, no del tot rectes, obliqu\u0308es, belles, creuades, informes, immutables, violentes, evanescents, tremoloses, vacil\u00b7lants...\u00bb8
Aixi\u0301 ho podem analitzar en el cas de la se\u0300rie que dedica al quadrat ma\u0300gic d\u2019Albrecht Du\u0308rer (1471-1520), Homenatge a Du\u0308rer. Aquest quadrat conegut amb el sobrenom de \u00abquadrat ma\u0300gic\u00bb apareix en La Malenconia de Du\u0308rer, 1514.<\/p>\n

Captivada per la forma quadrada, e\u0301s l\u2019any 1948 quan se n\u2019adona que existeix un quadrat especial en la part superior d\u2019aquesta obra. En un paper i amb tinta xinesa ajunta els nu\u0301meros de l\u20191 al 16 seguint l\u2019ordre natural amb una sola li\u0301nia. El resultat obtingut la satisfa\u0300 prou per guardar aquest dibuix, que quedara\u0300 en un calaix.<\/p>\n

Hi ha hagut moltes interpretacions sobre aquesta obra, pero\u0300 la me\u0301s fonamentada e\u0301s la que proposen Panofsky, Klibansky i Saxl en el seu assaig titulat Saturn i Melancolia, publicat el 1964. Segons aquests historiadors dins la imatge de La Malenconia s'hi barregen i transformen dues grans tradicions iconogra\u0300fiques i litera\u0300ries: la de la Malenconia, personificacio\u0301 d'un dels quatre humors, i la de la Geometria, personificacio\u0301 d'una de les set arts liberals. Les arts liberals incloi\u0308en la Grama\u0300tica, la Diale\u0300ctica, la Reto\u0300rica, la Geometria, l'Aritme\u0300tica, la Mu\u0301sica i l'Astronomia. A l'e\u0300poca humanista s'hi afegeixen la Histo\u0300ria, la Filologia i la Poesia. Per evocar la Geometria, Du\u0308rer recorre al martell, les claus, el ribot, la serra, el regle, l'escala del paleta, les pinces i la manxa d'orfebre. La geometria descriptiva fa servir el romboedre truncat de pedra, en particular l\u2019estereografia i la perspectiva; la geometria pura: el llibre, el compa\u0300s, el tinter. Els instruments te\u0300cnics, la geometria aplicada. La balanc\u0327a simbolitza el pes, la campana i el rellotge d'arena la mesura de l\u2019espai i el temps, el quadrat ma\u0300gic la xifra. La suma de les xifres de cada li\u0301nia fa 34 verticalment, en horizontal i en diagonal.<\/p>\n

En el Diari de viatge als Pai\u0308sos Baixos (1520-21) Du\u0308rer cita diferents vegades aquest gravat. A Erwin Panofsky, li devem la interpretacio\u0301 detallada d'aquesta obra que ens revela el ti\u0301tol, pero\u0300 que aparentment ens pot resultar tan misteriosa. Considera aquesta obra com un autorretrat espiritual de l\u2019autor. \u00abInactiva enmig dels seus utensilis i eines, la figura d\u2019una dona amb ales, personificacio\u0301 de l\u2019enginy creador, s\u2019ha assegut al terra. Esta\u0300 al peu d\u2019una construccio\u0301 inacabada, com ho indica l\u2019escala recolzada. El personatge no s\u2019ha assegut per a un pla\u0300cid descans, sino\u0301 que sembla com envai\u0308t de depressio\u0301. No per fatiga reposa la cara sobre la ma\u0300; els seus ulls so\u0301n nets, estan summament desperts; la ma\u0300 s\u2019ha contret en un puny, delatant la tensio\u0301 interior. Alla\u0300 lluny, sobre el cel nocturn, per sobre de les fosques aigu\u0308es, l\u2019aparicio\u0301 d\u2019un cometa. Pero\u0300 la font de llum de l\u2019escena e\u0301s, com mostra l\u2019ombra del rellotge de sorra sobre el mur, el resplendor de la lluna projectat des del davant\u00bb.<\/p>\n

En aquest buri\u0301 sobre coure de Du\u0308rer, en el marge superior dret, sobre del personatge alat, apareix per primera vegada en l\u2019art occidental, una representacio\u0301 del \u00abquadrat ma\u0300gic\u00bb, que en aquest gravat simbolitza el nombre. La suma de les xifres de cada li\u0301nia fa trenta-quatre verticalment, horizontalment i en diagonal. El quadrat ma\u0300gic e\u0301s el de Ju\u0301piter, amo del mo\u0301n, planeta bene\u0300fic, que atempera les nefastes influe\u0300ncies saturnianes. Existeix consta\u0300ncia que la primera refere\u0300ncia al quadrat ma\u0300gic esta\u0300 datada a Xina, en el 3r mil\u00b7leni abans de JC; despre\u0301s en el YiKing (951-1126 despre\u0301s de JC). Entre els anys 750-1050 despre\u0301s de JC nombrosos savis a\u0300rabs van desenvolupar quadrats ma\u0300gics.<\/p>\n

El quadrat ma\u0300gic de Du\u0308rer esta\u0300 composat de 4 x 4 quadrats, \u00abel famo\u0301s quadrat de Ju\u0301piter\u00bb. Els nombres de l\u20191 al 16 estan inscrits de manera que sumant-ne els verticals, els horizontals o els diagonals obtenim el mateix valor nume\u0300ric, sempre 34. Tambe\u0301 es sospita que aquest quadrat ma\u0300gic podia amagar una connotacio\u0301 me\u0301s personal. S'ha suggerit que l'atmosfera ombri\u0301vola en que\u0300 es desenvolupa l'escena podia reflexar el dolor de l'artista per la mort de la seva mare, morta el 17 de maig de 1514. Fins i tot, s'ha suposat que hi hagi una refere\u0300ncia nume\u0300rica a la data \u2014 17, 5, 15, 14\u2014 en el quadrat ma\u0300gic de 16 caselles.<\/p>\n

Ve\u0301ra Molnar apunta respecte aixo\u0300 \u00abA primera vista sembla que l\u2019ordre dels nombres del quadrat ma\u0300gic esta\u0300 equivocat. Una observacio\u0301 me\u0301s detinguda permet descobrir la lo\u0300gica profunda i sistema\u0300tica\u00bb. El dibuix de Molnar sembla un garbuix de li\u0301nies, despre\u0301s es revela tambe\u0301 com una estructura ordenada, com una simetria de punts.<\/p>\n

El que representa l\u2019obra de Du\u0308rer no s\u2019escapa a Molnar: \u00abEl gravat me\u0301s desconcertant de Du\u0308rer e\u0301s alhora la declaracio\u0301 objectiva d\u2019una filosofia general i la confessio\u0301 subjectiva d\u2019un home concret. [...] Tipifica l\u2019artista del Renaixement que respecta la peri\u0301cia pra\u0300ctica, pero\u0300 anhela encara amb me\u0301s gran fervor la teoria matema\u0300tica\u00bb.9 Evidentment e\u0301s un emblema del sentir geome\u0300tric expressat en la voluntat d\u2019una ment arti\u0301stica. Per que\u0300 de tots els enigmes codificats tria el contingut en la figura del quadrat? Perque\u0300 e\u0301s el que amaga el missatge nume\u0300ric, la codificacio\u0301 representada per les xifres, perque\u0300 e\u0301s premonitori de la si\u0301ntesi abstracta que l\u2019artista vol desenvolupar.<\/p>\n

En l\u2019obra de Du\u0308rer trobem l'esperit de l'artista del Renaixement, respectuo\u0301s davant l'habilitat te\u0300cnica que el porta a aspirar a la teoria matema\u0300tica, i fent que pateixi encara me\u0301s per la seva fragilitat humana i per les limitacions de la seva intel\u00b7lige\u0300ncia. En aquest gravat es resumeix la teoria neoplato\u0300nica del geni saturni\u0301. Segons la tradicio\u0301 antiga, el temperament dels humans depe\u0300n del predomini d'un dels quatre li\u0301quids, \u00abhumors\u00bb del cos huma\u0300, cadascun dels quals esta\u0300 subjecte a la influe\u0300ncia d'un determinat planeta. Com a origen de la malenconia s'assenyalava la bilis negra, seca i freda, sota l'esfera del domini de Saturn, igualment fosc, fred i sec.\u00a0
Els homes sotmesos a la influe\u0300ncia de Saturn \u2014nascuts sota el seu signe\u2014 eren tristos i taciturns, no podien escapar-se de la malenconia. Eren els menys envejables dels mortals. El planeta era el responsable de les plagues, i estava associat a la vellesa i la mort.
No sera\u0300 fins al segle XV que els neoplato\u0300nics de Flore\u0300ncia veneraran Saturn com a guia de la contemplacio\u0301 filoso\u0300fica i religiosa. Aquest renaixement plato\u0300nic identificara\u0300 la malenconia saturnina amb el geni creador.<\/p>\n

Cal entendre la interpretacio\u0301 que en fa Du\u0308rer dins aquest context de pensament originat per Marsilio Ficino, humanista italia\u0300 traductor de Plato\u0301. Una de les seves obres havia estat publicada en alemany, a Nuremberg per Anton Koberger, el padri\u0301 de Du\u0308rer, propiciant que aquest en tingue\u0301s coneixement.<\/p>\n

En la valoracio\u0301 medieval dels temperaments \u2014 el sanguini, el cole\u0300ric, el flegma\u0300tic i el malenconio\u0301s, que apareixen representats pels animals, com es pot observar a Adam i Eva del mateix Du\u0308rer\u2014, el sanguini era el preferit; el malenconio\u0301s, el menyspreat. Pero\u0300, els quatre es representaven com a vicis. El malenconio\u0301s era representat per un mandro\u0301s que s'adorm a la feina.\u00a0<\/p>\n

L\u2019artista alemany pero\u0300, introdueix un canvi de valors fonamental:
\u00abLa Malenconia esta\u0300 inactiva, no per mandra de treballar, sino\u0301 perque\u0300 el treball ha perdut per ella qualsevol sentit. Els pensaments, no el dormir, so\u0301n el que paralitza la seva energia\u00bb. Aquesta transformacio\u0301 en la concepcio\u0301 del temperament malenconio\u0301s, ja l'anunciava Aristo\u0300til quan afirmava que \u00abtots els homes genials havien estat malenco\u0300nics\u00bb. Du\u0308rer formula per primera vegada la idea de la malenconia de l'artista, la de tot creador.
Un atribut de gran importa\u0300ncia en La Malenconia e\u0301s l'actitud de recolzar la galta a la ma\u0300; aquest gest de fatiga i tristesa, l'eleva a l'expressio\u0301 del pensament creador. El puny soste\u0300 el cap que e\u0301s el centre del pensament i de la imaginacio\u0301. No es tracta d\u2019un avar ni d\u2019un malalt mental, e\u0301s un e\u0301sser pensant enfonsat en la perplexitat.\u00a0<\/p>\n

Del cinturo\u0301 de la figura pengen unes claus i una escarsella (bossa de diners). Expressen l'abandonament de la propieta\u0300ria, doncs les claus es barregen amb la roba i la bossa esta\u0300 mig deslligada. Podem establir una connexio\u0301 entre les qualitats de poder, la riquesa i l'activitat arti\u0301stica. El propi Du\u0308rer anota en el seu diari: \u00abLa clau significa poder, l\u2019escarsella significa riquesa\u00bb. La riquesa e\u0301s per l\u2019artista una consequ\u0308e\u0300ncia natural de la ido\u0300nia aplicacio\u0301 de l'art. \u00abMolt poder sobre els homes rep de De\u0301u el vertader artista mitjanc\u0327ant la facultat creadora; pero\u0300 ha de desenvolupar els seus dots amb incessants estudis\u00bb.
La corona del personatge respon a la idea de la dole\u0300ncia, de la malaltia. L'eleccio\u0301 de la tria de les plantes que la composen no fou casual. La garlanda e\u0301s un pal\u00b7liatiu contra els perills de l\u2019humor melancholicus. Per contrarrestrar els efectes de la sequedat es recomanava posar-se sobre el cap fulles de plantes aqua\u0300tiques.<\/p>\n

L'amoret (amorcillo, putto), el petit a\u0300ngel, e\u0301s un nen ignorant que dibuixa a la seva pissarra gargots sense sentit; representa l'habilitat pra\u0300ctica que actua pero\u0300 no pot pensar. De manera que, la teoria i la pra\u0300ctica no estan juntes com voldria l'artista, sino\u0301 desunides, i el resultat e\u0301s la impote\u0300ncia i la tristesa. Tambe\u0301 es diu que personifica l'art del dibuix, per aixo\u0300 Du\u0308rer el situa damunt la roda d'esmolar, fent anar el buri\u0301 amb molta aplicacio\u0301. El ca del gravat, tan prim i enroscat, respon a l'atmosfera del conjunt. A l'e\u0300poca els gossos eren considerats sers malenconiosos, me\u0301s intel\u00b7ligents que altres animals.<\/p>\n

La xifra romana \u00abI\u00bb que acompanya la llegenda, e\u0301s explicada per Panofsky a partir del tractat De Occulta Philosophia, d'autor alemany i que Du\u0308rer coneixia. Segons aquesta obra, hi ha tres tipus d'homes d'enginy, en els quals predomina: la mens, la ratio o la imaginatio, que reben inspiracio\u0301 divina, i un dels mitjans de transmissio\u0301 e\u0301s el \u00abfuror melancholicus\u00bb.\u00abMelancolia I\u00bb seria l'estat melangio\u0301s de l'home a qui mou la imaginatio, l'artista, a difere\u0300ncia dels que es mouen per la mens o la ratio.<\/p>\n

Com ens explica Panofsky la influe\u0300ncia de La Malenconia de Du\u0308rer traspassara\u0300 els li\u0301mits del folcklore cienti\u0301fic per adquirir el nivell d'art. Es difondra\u0300 per tot el continent europeu i perdurara\u0300 durant me\u0301s de tres segles. La composicio\u0301 es simplificara\u0300 i es reinterpretara\u0300 posteriorment segons els gustos de cada e\u0300poca: Vasari, Cesare Ripa (Iconologia), Castiglione, fins arribar al Romanticisme amb C. David Friedrich.<\/p>\n

\u00abDu\u0308rer intel\u00b7lectualitza la malenconia per una banda i de l\u2019altra humanitza la geometria. Va mostrar una Geometria feta Malenconia, o si es prefereix a la inversa, una Malenconia guarnida de tot el que significa la paraula geometria: en suma, una Malenconia d\u2019artista\u00bb 10.\u00a0<\/p>\n

No sera\u0300 fins l\u2019any 1953 que Ve\u0301ra Molnar recuperara\u0300 aquell dibuix al qual havia titulat Homenatge a Du\u0308rer, despertant-se de nou el seu intere\u0300s.
Ve\u0301ra Molnar es lliura a l\u2019experimentacio\u0301 i la grama\u0300tica reprenent la matriu quadrada de l\u2019obra de Du\u0308rer \u00abHe intentat... declinar el dibuix original com si fos un substantiu, conjugar-lo com un verb\u00bb.
Deixant de banda el quadrat inicial de La Malenconia, comenc\u0327a a especular altres rutes alternatives dintre de les possibilitats xifrades d\u2019aquest quadrat nume\u0300ric, sempre interpretant els recorreguts matema\u0300tics mitjanc\u0327ant una li\u0301nia. Els seus itineraris s\u2019aniran succeint manualment i no sera\u0300 fins que usa l\u2019ordinador quan es plantejara\u0300 incorporar la idea de l\u2019atzar, com un possible me\u0300tode me\u0301s: crear amb l\u2019ordre i amb el desordre. En el devenir dels anys la se\u0300rie s\u2019ha anat ampliant amb les incorporacions digitals, formant part de les se\u0300ries les impressions en plo\u0301ter.<\/p>\n

Entre els anys 1988 i 1990 la se\u0300rie s\u2019anira\u0300 dirigint envers aquests conceptes: ma\u0300gia, simetria, atzar, ordre, desordre. La li\u0301nia va adquirint un caire me\u0301s energe\u0300tic. El petit poli\u0301gon resultant, fruit de les variacions experimentades genera repeticions formals que evolucionen en noves formes linials i dintre d\u2019una aparenc\u0327a ordenada reticular va esdevenint tan cri\u0301ptic com el quadrat original de Du\u0308rer.<\/p>\n

El setembre de 1990 l\u2019artista presenta a la Stiftung fu\u0308r konkrete kunst de Reutlingen (Alemanya) una instal\u00b7lacio\u0301 mural de grans dimensions, titulada Homenatge a Du\u0308rer. En quatre murs realitza 20 modificacions del dibuix original (4 x 5).El trac\u0327 de les li\u0301nies neix del principi random (aleatori), els 16 punts fonamentals no estan modificats. D\u2019aquesta manera el quadrat ma\u0300gic passa del paper al mur, del dibuix manual a la instal\u00b7lacio\u0301 espacial.
La Malenconia considerada com una de les tres obres mestres de Du\u0308rer, on aplega les seves reivindicacions del saber humani\u0301stic, se\u2019ns presenta enigma\u0300tica i estimula una curiositat me\u0301s enlla\u0300 de la seva destresa i bellesa indiscutibles. La lloanc\u0327a de l\u2019artista alemany a la Geometria e\u0301s recollida segles despre\u0301s per Ve\u0301ra Molnar que concentra la seva aportacio\u0301 en desxifrar de nou la idea del quadrat ma\u0300gic.<\/p>\n

\"\"
V\u00e9ra Molnar. \"Se\u0300rie Homenatge a Du\u0308rer_81\". 1982, tinta sobre paper, 38 x 31 cm<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t
\n
\n

Se\u0300rie Homenatge a Du\u0308rer, 81 variacions aleato\u0300ries, tinta sobre paper.<\/strong><\/p>\n

EN EL MEU TREBALL HI HA TRAJECTES QUE ENLLACEN LES XIFRES DELS QUADRATS MA\u0300GICS, JA SIGUI SEGUINT UN ORDRE O DE MANERA ALEATO\u0300RIA. EN AQUEST SEGON CAS, NO ES TRACTA EVIDENTMENT DE QUADRATS MA\u0300GICS SINO\u0301 D\u2019UNA SIMPLE PERMUTACIO\u0301 DE XIFRES. SUCCEEIX QUE DE CADA VEGADA ME\u0301S UN GRAN NOMBRE DE LI\u0301NIES DESAPAREIXEN EN EL CURS DEL CAMI\u0301.<\/em><\/p>\n

V\u00e9ra Molnar\u00a0<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

3. La sistematitzacio\u0301 de la li\u0301nia<\/h3>\n

L\u2019obra de Ve\u0301ra Molnar es fonamenta sobre aquests tres eixos: un principi, un me\u0300tode i un objectiu. El principi e\u0301s el dubte: visceral i radical. El me\u0300tode, constantment renovat, e\u0301s el de la investigacio\u0301 de les possibilitats picto\u0300riques influenciades pel rigor i la sistematitzacio\u0301 de la recerca cienti\u0301fica. L\u2019objectiu consisteix en restar en el domini especi\u0301fic de la visio\u0301 i del sistema perceptiu sense buscar el significat sigui quina sigui l\u2019obra.<\/p>\n

Entre 1946 i 1949, dos processos de treball subordinats entre ells a les lleis universals de la composicio\u0301 i a les lleis matema\u0300tiques regeixen la seva recerca. Les primeres: principis de repeticio\u0301, diverses simetries, composicio\u0301 en triangle, pira\u0300mides, els principis d\u2019equilibri i de desequilibri reequilibrat... Les segones: la regla d\u2019or, la se\u0300rie de Fibonacci, el Modulor, l\u2019harmonia dels quadrats... principis compositius que van trobar nombroses aplicacions en el si de l\u2019art concret, i entre les me\u0301s significatives, en les obres de The\u0301o van Doesburg, Georges Vantongerloo i Max Bill.<\/p>\n

Serge Lemoine, molt familiaritzat amb les obres de l\u2019art construi\u0308t, es declara sedui\u0308t i alhora sorpre\u0300s per l\u2019elementarietat i experimentalitat dels primers treballs dels Molnar i relata: \u00abvaig quedar molt sorpre\u0300s pel seu comportament iro\u0300nic envers la creacio\u0301 arti\u0301stica: els importava menys fer que comprendre. L\u2019execucio\u0301 era secunda\u0300ria, nome\u0301s comptava la idea\u00bb.11\u00a0<\/p>\n

El seu art esta\u0300 en el \u00abqu\u0308estionament de l\u2019art\u00bb.<\/p>\n

\"\"
\"Segments incline\u0301s\". 1981, tinta sobre paper, 20 x 30 cm<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

3.1. La ma\u0300quina imagina\u0300ria<\/h3>\n

La progressio\u0301 serial del seu treball demanava un cert nivell de sistematitzacio\u0301 i no resulta sorprenent, doncs, que Ve\u0301ra Molnar, el 1959, invente\u0301s una espe\u0300cie de \u00abma\u0300quina imagina\u0300ria\u00bb en la qual, com en un ordinador imaginari pero\u0300 sense ell, escrivia la programacio\u0301 corresponent. Va aprendre a arranjar-se amb regles inventades per ella \u2014algoritmes, com diri\u0301em avui dia\u2014 per elaborar les se\u0300ries d\u2019imatges. Aquest sistema el va estar portant a la pra\u0300ctica durant forc\u0327a temps, abans de poder treballar a la Sorbona amb ordinadors reals.<\/p>\n

Ve\u0301ra Molnar va comenc\u0327ar les seves construccions de li\u0301nies, quadrats i altres formes geome\u0300triques simples quan els ordinadors nome\u0301s existien en algun centre universitari com una raresa. Erwin Steller12 esmenta en refere\u0300ncia a aquesta fita, que\u0300 hauria estat del constructivisme o de la Bauhaus si haguessin pogut desenvolupar les seves idees a trave\u0301s dels ordinadors. La ma\u0300quina imagina\u0300ria e\u0301s, llavors, un ordinador sense ordinador. El 1960, els ordinadors encara eren ben cars i Ve\u0301ra decideix treballar \u00abcom si\u00bb ho fes amb la seva ajuda, plantejant-se programes simples, fixant se\u0300ries de transformacions de formes segons directrius molt precises, limitant el camp i les possibilitats a base de fixar prohibicions.
Posa en marxa aquest me\u0300tode o \u00abregla de joc\u00bb, convertint-se en \u00abordenadora d\u2019informacions\u00bb, experimentant tot tipus de transformacions: seleccions, classificacions, fusions, ca\u0300lculs, etc. abans de donar-li forma o resultat.<\/p>\n

Aquesta idea es troba sobretot en l\u2019establiment d\u2019un codi, d\u2019un conjunt de regles precises que permeten representar les informacions formant se\u0300ries de si\u0301mbols que poden representar lletres, xifres o signes diversos. La realitzacio\u0301 manual s\u2019efectua com si les instruccions s\u2019executessin des d\u2019un paral\u00b7lex o similar13 i amb escaires o altres regles. Despre\u0301s d\u2019idear una programacio\u0301 sistematitzada ve la realitzacio\u0301, sobre els rotlles de paper, com es faria normalment amb una tauleta gra\u0300fica digitalitzadora vinculada a un ordinador. Aquest me\u0300tode va ser el seu primer auxiliar per l\u2019elaboracio\u0301 d\u2019un art sistema\u0300tic. Era un treball dur i enutjo\u0301s pero\u0300 no excloi\u0308a cap combinacio\u0301 de formes des del programa d\u2019inici. Els me\u0300todes d\u2019experimentacio\u0301 cienti\u0301fica entren en el treball de l\u2019artista i la seva obra, descomposada, esdeve\u0301 construi\u0308da. Simple i eficac\u0327, el vocabulari arti\u0301stic es limita a alguns elements de base: Formes: quadrila\u0300ters, lletres, li\u0301nies a 0o, 90o, 45o i 135o.<\/p>\n

\"\"
Ve\u0301ra Molnar. \"Segments\" 1988, tinta sobre paper, 50 x 50 cm<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t
\n
\n

Operacions constructives: juxtaposar, agrupar, girar, invertir, aliniar, superposar, addicio\u0301, sostraccio\u0301, concentracio\u0301, allunyament, etc.
Amb ajuda d\u2019aquest procediment desenvolupa igualment la seva utilitzacio\u0301 de l\u2019atzar perque\u0300 considera el pla de la imatge com una trama definida per un eix horizontal (el de les abcisses) i un eix vertical (el de les ordenades), e\u0301s possible afectar les coordenades (en x i y) en cada punt de la imatge? D\u2019enc\u0327a\u0300, esta\u0300 perme\u0300s fer variar les coordenades d\u2019un o diferents punts despre\u0301s d\u2019un o diferents intervals i xifres aleato\u0300ries. Els intervals estan fixats pre\u0300viament en el programa. L\u2019etapa de realitzacio\u0301 revelara\u0300 els resultats inesperats, una se\u0300rie me\u0301s o menys gran d\u2019imatges que la sensibilitat i el criteri de tria de l\u2019artista no modificaran durant la realitzacio\u0301. Les mu\u0301ltiples temptacions de rectificar una inclinacio\u0301, posar un blau enlloc d\u2019un vermell, equilibrar les masses, etc. no poden contemplar-se durant l\u2019execucio\u0301.<\/p>\n

Ve\u0301ra Molnar no es transforma en una ma\u0300quina de pintar, no abandona la seva responsabilitat d\u2019escollir, de numerar el que tria. Ai\u0308lla algunes de les imatges obtingudes, les que considera millors perque\u0300 li provoquen una satisfaccio\u0301, que ella anomena \u00abesdeveniment pla\u0300stic\u00bb. Les seves nombroses tries demostren que l\u2019art sistema\u0300tic no treballa sense intencio\u0301 ni voluntat, i que llur sensibilitat esta\u0300 present darrera la seva obra. La prova e\u0301s que tots som capac\u0327os de recone\u0300ixer una obra realitzada per Sol LeWitt, Bridget Riley, Max Bill, Ve\u0301ra Molnar, Aure\u0301lie Nemours o Pablo Palazuelo. Darrera de la seva aplicacio\u0301 de metodologies sistema\u0300tiques, la seva identitat s\u2019afirma.
Un dels resultats obtinguts amb la ma\u0300quina imagina\u0300ria sera\u0300 Effet esthe\u0301tique de l\u2019inversion des fonctions par la fluctuation de l\u2019attention, obra realitzada el 1960 per figurar en l\u2019exposicio\u0301 \u201ckonkrete kunst\u201d a Zuric, organitzada per Max Bill durant aquest mateix any. Aquesta pec\u0327a presenta com a parany visual el feno\u0300men d\u2019ambivale\u0300ncia perceptiva pel qual les formes linials blanques poden alternativament captar-se com a formes sobre un fons negre o com els intersticis d\u2019un fons blanc sobre el qual s\u2019apliquen superfi\u0301cies en negre.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

3.2. L\u2019ordinador<\/h3>\n

\u00abUn gran nombre dels meus treballs estan realitzats i sovint executats a trave\u0301s de l\u2019ordinador. Pero\u0300, si tenen algun valor, o si per contra, no en tenen cap, la ma\u0300quina en cap cas, n\u2019e\u0301s responsable. Si l\u2019ordinador resulta sorprenent no e\u0301s pel fet que una eina permeti alliberar el pintor de la feixuguesa de l\u2019here\u0300ncia cla\u0300ssica anquilosada. La seva immensa capacitat combinato\u0300ria facilita la investigacio\u0301 sistema\u0300tica d\u2019un camp infinit de possibilitats.\u00bb14<\/p>\n

Despre\u0301s de l\u2019any 1968 la \u00abma\u0300quina imagina\u0300ria\u00bb es fa realitat i Ve\u0301ra Molnar utilitza l\u2019ordinador.
Li resulta una eina u\u0301til, eficac\u0327 i ra\u0300pida \u2014que no exerceix sobre l\u2019artista cap fascinacio\u0301 tecnolo\u0300gica\u2014 i que en cap moment crea les obres en lloc seu. Sera\u0300 una de les pioneres en l\u2019u\u0301s de l\u2019ordinador amb finalitats creatives.
Com be\u0301 explica Xavier Berenguer, Ve\u0301ra Molnar identifica tres fases en l\u2019evolucio\u0301 de l\u2019ordinador com a mitja\u0300 de creacio\u0301. En un primer estadi, l\u2019ordinador, incubat en ambients ti\u0301picament cienti\u0301fics, es revela com a possibilitat en el camp arti\u0301stic gra\u0300cies a determinades persones d\u2019aquests ambients amb la sensibilitat per a desvetllar les noves aplicacions. En la fase segu\u0308ent l\u2019ordinador trenca les formes tradicionals i obre noves maneres de fer; e\u0301s la fase en que\u0300 es troba ara segons Ve\u0301ra Molnar. Finalment, en un futur tercer estadi, l\u2019ordinador es revelara\u0300 com \u00abimpulsor de la ment per treballar en formes radicalment noves\u00bb.15<\/p>\n

L\u2019ordinador li permet guanyar en exhaustivitat i rapidesa en l\u2019aplicacio\u0301 de sistemes, i generar ra\u0300pidament gran quantitat d\u2019operacions a l\u2019atzar. Si l\u2019artista ha pogut emprar taules de nu\u0301meros extrets de manuals de matema\u0300tiques o de guies telefo\u0300niques aleato\u0300riament, e\u0301s perque\u0300 l\u2019ordinador es mostra indiscutiblement me\u0301s eficac\u0327 per elaborar grans se\u0300ries.
El discurs creatiu de l\u2019artista e\u0301s totalment \u00abllegible\u00bb gra\u0300cies a la formalitzacio\u0301 de les instruccions contingudes en l\u2019escriptura del programa. Com trasllada aquests comportaments inherents a la ma\u0300quina i posa en marxa un seguit d\u2019actuacions que protagonitzara\u0300 la li\u0301nia? Ineludiblement hi so\u0301n presents la idea d\u2019encadenament \u2014un element prepara el tractament de l\u2019element segu\u0308ent\u2014, i la idea de sequ\u0308e\u0300ncia \u2014organitzacio\u0301 preliminar a un procediment etapa per etapa, a un encadenament punt per punt\u2014.
L\u2019ordinador e\u0301s, en efecte, una ma\u0300quina sequ\u0308encial, que procedeix etapa per etapa, e\u0301s a dir, per sequ\u0308e\u0300ncies d\u2019operacions elementals. La idea de sequ\u0308e\u0300ncia e\u0301s tambe\u0301 la d\u2019una se\u0300rie de transformacions que poden aplicar-se als elements gra\u0300fics com ho porta a la pra\u0300ctica Molnar.<\/p>\n

Que la digitalitzacio\u0301 obre noves maneres de fer e\u0301s evident. Com explica Michel Emmer en el seu article La perfeccio\u0301n visible: Matema\u0301tica y arte, en els darrers anys s\u2019ha produi\u0308t un augment de l\u2019u\u0301s de l\u2019ordinador en la matema\u0300tica. Aixo\u0300 s\u2019ha tradui\u0308t en un desenvolupament especi\u0301fic del que s\u2019anomena \u00abvisualitzacio\u0301 matema\u0300tica\u00bb, i aquesta \u00abaltra manera de veure\u00bb ha propiciat un intere\u0300s per part del sector arti\u0301stic cap a la matema\u0300tica, si me\u0301s no, per les imatges produi\u0308des matema\u0300ticament, fet que ha suscitat des del propi sector una atencio\u0301 renovada cap als aspectes este\u0300tics d\u2019algunes de les imatges cienti\u0301fiques obtingudes.<\/p>\n

El grafisme electro\u0300nic no nome\u0301s fa visibles feno\u0300mens coneguts amb instruments gra\u0300fics, sino\u0301 que a trave\u0301s d\u2019utilitzar instruments visuals podem fer-nos una idea de problemes oberts, encara sense resoldre, pel que fa a la investigacio\u0301 matema\u0300tica. L\u2019ordinador e\u0301s un aute\u0300ntic instrument per a experimentar i formular conjectures.16
Aixo\u0300 vindria a ser una confirmacio\u0301 del pensament de Ve\u0301ra Molnar i un dels factors de gran atractiu per les generacions posteriors, quan afirma que la seva pra\u0300ctica a trave\u0301s de l\u2019ordinador com a eina per a generar discurs arti\u0301stic, facilita la investigacio\u0301 sistema\u0300tica d\u2019una extensio\u0301 infinita de possibilitats per la seva immensa capacitat combinato\u0300ria, infinitud de problemes oberts ja sigui des de l\u2019a\u0300mbit matema\u0300tic o des de l\u2019a\u0300mbit de la creacio\u0301 arti\u0301stica.<\/p>\n

La difusio\u0301 d\u2019ordinadors amb elevades capacitats gra\u0300fiques facilita un pont entre ambdo\u0301s sectors, una possibilitat d\u2019unificar el llenguatge entre art i cie\u0300ncia.<\/p>\n

\"\"
Ve\u0301ra Molnar. Homenatge a Du\u0308rer instal\u00b7lacio\u0301 de vint peces, fil de llana i claus 150 x 950 cm<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

4. La s\u00e8rie<\/h3>\n

\u00abBusquem veure-hi una mica me\u0301s clar. Per aixo\u0300 ens servim del llenguatge el me\u0301s simple i el menys equi\u0301voc possible, procurem abordar separadament els problemes pla\u0300stics. Estem convenc\u0327uts que les relacions me\u0301s senzilles (d\u2019elements geome\u0300trics per exemple), ens poden aportar un plaer este\u0300tic profund, pero\u0300 encara me\u0301s una comprensio\u0301 cada vegada me\u0301s gran del nostre propi sentiment este\u0300tic\u00bb. Franc\u0327ois Morellet 17<\/p>\n

Ve\u0301ra Molnar desenvolupa molt aviat la intui\u0308cio\u0301 de l\u2019espai com un continuum. Aquesta idea ja l\u2019observem en els seus primers dibuixos dels quals hem parlat a l\u2019inici del capi\u0301tol Arbres i turons de 1946, on l\u2019abstraccio\u0301 s\u2019intensifica progressivament.
A principis dels anys 50 descobreix l\u2019experimentacio\u0301 \u00abquasi cienti\u0301fica\u00bb com a principi del seu treball arti\u0301stic, i l\u2019assaig amb figures de la geometria e\u0301s explotat sistema\u0300ticament.
Cercles, quadrats, angles rectes... s\u2019afegeixen, es divideixen, es juxtaposen, es confronta la dina\u0300mica de la diagonal a l\u2019estatisme de l\u2019horizontal i les verticals, i el format de presentacio\u0301 comenc\u0327a a prendre tambe\u0301 la seva relleva\u0300ncia. Sovint no en te\u0301 prou amb un full. Aixi\u0301 un segon, un quart i un sise\u0300 s\u2019hi van afegint, de manera que el principi serial es posa en marxa.
S\u2019hi afegeix el color, que interve\u0301 conscientment com a contrast, com a pertorbacio\u0301 de la forma o com un moment d\u2019afirmacio\u0301 d\u2019aquesta. Un color diferent suggereix la diversitat de formes ide\u0300ntiques, de mi\u0301nimes variacions de tinta, de mati\u0301s, que capten la percepcio\u0301. les mateixes gammes de colors seran assajades sobre un fons blanc o negre, combinant valors clars o foscos en oposicio\u0301.<\/p>\n

Seurat i Ce\u0301zanne van intentar normalitzar la seva pinzellada, a trave\u0301s d\u2019elements repetitius que permetien percebre la superfi\u0301cie picto\u0300rica, a fi de no convertir l\u2019execucio\u0301 en un acte meca\u0300nic que els permete\u0301s concentrar-se en la sensacio\u0301 i la concepcio\u0301. Ve\u0301ra Molnar incorpora aquesta idea en nombrosos dels seus dibuixos realitzats entre 1950 i 1955, on repeteix meto\u0300dicament els signes \u00ab+\u00bb i \u00abx\u00bb en li\u0301nies horizontals que travessen el full de banda a banda, concebent en blanc i negre, un acte picto\u0300ric de percepcio\u0301 on la rutina de la repeticio\u0301 ens arriba a petits impulsos en una transmissio\u0301 ri\u0301tmica. Malgrat el seu cara\u0300cter me\u0301s sistema\u0300tic, quasi be\u0301 compulsiu i obssessiu, aquests dibuixos recorden als de la se\u0300rie \u00abme\u0301s-menys\u00bb que Mondrian va realitzar a partir de les vistes de l\u2019ocea\u0300 a Domburg (1914-1916), marcant la transicio\u0301 definitiva envers l\u2019art abstracte.<\/p>\n

Justament en refere\u0300ncia a aquestes obres, Molnar enceta una altra se\u0300rie de dibuixos juxtaposant trac\u0327os ortogonals en forma de \u00abT\u00bb que fan apare\u0300ixer una estructura espacial molt pro\u0300xima a l\u2019espai de Mondrian.
Ve\u0301ra Molnar s\u2019interessa\u0300 molt pels mestres del neoplasticisme, aixi\u0301 ho demostren algunes obres on la reti\u0301cula de Mondrian apareix present, reinterpretada, en un sentit me\u0301s meto\u0300dic, com ho constata el ti\u0301tol Mondrian syme\u0300trique et inverse\u0301 (1950).<\/p>\n

La idea de se\u0300rie i de successio\u0301 es fa present convertint-se en una constant. L\u2019artista rep, interpreta, transforma i guarda en la seva memo\u0300ria cadenes de si\u0301mbols, e\u0301s a dir, se\u0300ries formades per representacions materials de diferents tipus (grafies, xifres, cara\u0300cters, els signes me\u0301s diversos), sempre pre\u0300via programacio\u0301 d\u2019una se\u0300rie d\u2019instruccions, de regles ben determinades. Ben be\u0301 actuant com es comportaria un sistema actual de codificacio\u0301 bina\u0300ria.<\/p>\n

E\u0301s possible afirmar que les estructures me\u0301s reeixides i me\u0301s riques en la definicio\u0301 del seu art sistema\u0300tic no subjectiu so\u0301n aquelles on utilitza nome\u0301s els recursos que li faciliten les figures geome\u0300triques simples. Les formes simples, senzilles, elementals. Que\u0300 significa realment \u00abelemental\u00bb en aquest cas? Estaria me\u0301s en consona\u0300ncia amb una idea de derivar cap als elements. Elemental tambe\u0301 pertany a l\u2019economia de mitjans, senzillesa d\u2019expressio\u0301, idea me\u0301s directa connectada amb un mi\u0301nim, amb la condensacio\u0301 d\u2019informacio\u0301. I aixo\u0300, es resol amb la geometria? Utilitzar el llenguatge geome\u0300tric per a expressar-se arti\u0301sticament no resol especialment res, a no ser, que a priori hi hagi un plantejament que es pugui veure afavorit per aquest tipus de llenguatge.
Com per exemple, que\u0300 podria veure\u2019s afavorit per aquesta codificacio\u0301? En Ve\u0301ra Molnar els primers dibuixos originen el gest repetit. En aquest acte es troba el germen de les li\u0301nies, les ratlles, els contorns simples. Els primers no com a ordre, sino\u0301 com a embrions, ge\u0300rmens del que sera\u0300 el futur llenguatge sistematitzat. L\u2019evolucio\u0301 de la seva geometria la transporta en el lent moviment d\u2019aquest gest codificat d\u2019elements que derivaran en permutacions, progressions, combinato\u0300ries i organitzacions en se\u0300rie.<\/p>\n

\"\"
Ve\u0301ra Molnar. Molndrian \"3 estudis\" 1994, fotografia d'imatge virtual.<\/figcaption><\/figure>
\n
\"\"
V\u00e9ra Molnar. Molndrian 1973, tinta sobre paper, 51 x 36 cm \/ Piet Mondrian. Composicio\u0301 amb groc i blau 1933, oli sobre tela, 41 x 33 cm \/ Piet Mondrian. Composicio\u0301 amb groc i blau 1929, oli sobre tela, 52 x 52 cm<\/figcaption><\/figure><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t
\n
\n
\n

4.1. L\u2019ordre pertorbat<\/h3>\n

Ve\u0301ra Molnar defineix el concepte d\u2019art com una certa quantitat de desordre en un sistema d\u2019ordre.
El bon ordre, la distribucio\u0301 regular, la disposicio\u0301 conforme i rigurosa, l\u2019organitzacio\u0301 regular, la combinacio\u0301 convenient, s\u2019expressen en l\u2019estructura de la imatge i s\u2019estenen a l\u2019estructura de la se\u0300rie.
Com en el llenguatge de programacio\u0301, utilitza el comportament de les figures com si tracte\u0301s amb una jerarquitzacio\u0301 de dades amb l\u2019objectiu de coordinar les informacions per a obtenir un resultat. Tambe\u0301 s\u2019hi fa present la idea de regularitat: el fet d\u2019estar conforme amb la regla i el seu ritme regular. Ara be\u0301, qui diu \u00abritmar\u00bb diu tambe\u0301 \u00abregular\u00bb.<\/p>\n

Atreta per la diale\u0300ctica entre l\u2019ordre i l\u2019atzar, fascinada per la frontera inestable que els separa, Ve\u0301ra Molnar introdueix algunes irregularitats en els seus ordenaments: segments de diferents dimensions originen imatges fracturades, quadrats desplac\u0327ats en relacio\u0301 a la seva posicio\u0301 previsible en la reti\u0301cula inicial tendeixen a una direccio\u0301, o be\u0301 quadrats iniciant un ti\u0301mid moviment que internament acabara\u0300 transmetent convulsio\u0301 a la resta d\u2019unitats formals.
Aquests so\u0301n nome\u0301s exemples de l\u2019ampli cata\u0300leg de transicions visuals que es poden observar detingudament en els seus treballs.
Ti\u0301tols que fan refere\u0300ncia a particions d\u2019elements, moviments giratoris, lentitud en els moviments, efectes este\u0300tics de la inversio\u0301 de les funcions per fluctuacio\u0301 de l\u2019atencio\u0301... ens faciliten la clau de la resta de comportaments aplicats.<\/p>\n

El sentit del seu treball no rau en buscar una imatge perfecta sino\u0301 en la se\u0300rie completa, i aixo\u0300 vol dir que aquesta accio\u0301 de fer visibles els processos de posar en ordre i desordre constitueixen el centre i la clau de volta de la seva obra i del seu significat. Aquestes dues seran les premisses en les quals es concentrara\u0300 el nucli de la seva obra posterior. Una situacio\u0301 d\u2019ordre inicial e\u0301s conscient i volunta\u0300riament destruida. Un xoc mi\u0301nim, discret, pot provocar un canvi profund de situacio\u0301, capgirant el mode de la imatge. L\u2019estructura esta\u0300tica i clara de la imatge es dinamitza per un moment de desordre i neixen aixi\u0301, ordres nous totalment inesperats.<\/p>\n

La li\u0301nia adopta l\u2019espai operatiu del quadrat, situant generalment la figura en el centre, igual que l\u2019organitzacio\u0301 dels elements del quadre a partir d\u2019un principi estructural seriat. Establint un principi constrenyedor es produeix la ruptura de principis amb aquest ordre sota la forma, primer, d\u2019una destruccio\u0301 puntual del sistema que finalment s\u2019intensifica fins a una deformacio\u0301 de l\u2019estructura de l\u2019ordre que va en augment, perpe\u0300tuament.
La consequ\u0308e\u0300ncia lo\u0300gica d\u2019aquest procediment e\u0301s el fet que la se\u0300rie ocupa el lloc de les imatges ai\u0308llades. En la se\u0300rie el tema visual original de la imatge pot ser dedui\u0308t per les variacions i\u0301nfimes de certs para\u0300metres en relacio\u0301 al seu primer estat d\u2019ordre regular. El desplac\u0327ament d\u2019aquestes variacions ja sigui en els ve\u0300rtex, pertorbacions aleato\u0300ries del trac\u0327 dels contorns, o altres intervencions pautades premeditadament, poden progressar pas a pas, cap a un ordre creixent fins arribar al caos. Un mo\u0301n d\u2019ordre i de pertorbacio\u0301 que oscil\u00b7la entre accident i repeticio\u0301. Alguns trac\u0327os es distingeixen dels altres i la seva repeticio\u0301 esdeve\u0301 un joc privilegiat formant fami\u0301lies de trac\u0327os.<\/p>\n

Ve\u0301ra Molnar compara la bellesa d\u2019un esbo\u0301s dibuixat de pressa, maldestre, nervio\u0301s, amb la impressio\u0301 realitzada a partir d\u2019una tauleta gra\u0300fica. Parla de l\u2019ambigu\u0308itat del regular i de l\u2019irregular i considera que res no l\u2019impedeix analitzar aquesta matusseria, \u00abformalitzar\u00bb les irregularitats; sobretot res no l\u2019impedeix produir artificialment el natural, la manualitat del seu trac\u0327. Que\u0300 e\u0301s en el fons una li\u0301nia natural? \u00abE\u0301s el cami\u0301 que recorre una mina de llapis per arribar d\u2019un punt del pla a un altre, no un trajecte rectilini, pero\u0300 si\u0301 una successio\u0301 de petits trossos corbs amb para\u0300metres variables\u00bb.18
Formalitzar l\u2019atzar no significa altra cosa que conduir l\u2019atzar amb destresa. Reprenent la cita de Klee \u00abL\u2019art e\u0301s un error en el sistema\u00bb, Molnar es demana tambe\u0301 quina importa\u0300ncia pot o ha de tenir l\u2019error? El seu problema esta\u0300 doncs, en crear una tensio\u0301 entre l\u2019ordre i el desordre. E\u0301s a dir, un ordre pertorbat. Idea que podem veure com pren forma en la se\u0300rie d\u2019imatges Structures de Quadrilate\u0300res (Estructures de Quadrila\u0300ters).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

5. Manifest digital<\/h3>\n

196 Se\u0300rie de quadrats, 1975.
\u00abDespre\u0301s dels meus estudis a l\u2019escola de Belles Arts vaig comenc\u0327ar a fer imatges no-figuratives. Les imatges que \"creo\" consisteixen en una combinacio\u0301 d\u2019elements geome\u0300trics senzills. Desenvolupo una imatge mitjanc\u0327ant una se\u0300rie de petits passos, alterant les dimensions, les proporcions i el nombre
d\u2019elements, la seva densitat i la seva forma, d\u2019un en un, d\u2019una manera sistema\u0300tica per endevinar quina classe de modificacio\u0301 formal desafia el canvi en la percepcio\u0301 de la meva obra: la percepcio\u0301 e\u0301s la base de la reaccio\u0301 este\u0300tica.
El meu objectiu final, en comu\u0301 amb tants altres pintors de la histo\u0300ria, hauria de ser el de crear una obra d\u2019art valuosa d\u2019una manera conscient. La manera conscient no significa la supressio\u0301 de la intui\u0308cio\u0301, pero\u0300 si\u0301 el seu reforc\u0327 per un proce\u0301s cognoscitiu; no significa que la pintura arribi a ser un assumpte de la lo\u0300gica. L\u2019art en principi e\u0301s essencialment intui\u0308tiu, en l\u2019elaboracio\u0301 de les seves necessitats hi ha la intuicio\u0301 que controla i e\u0301s ajudada per la cognicio\u0301. Des de que les formes geome\u0300triques senzilles s\u2019utilitzen, les modificacions progressives so\u0301n relativament fa\u0300cils de fer.<\/p>\n

Comparant les obres successives que resulten d\u2019una se\u0300rie de modificacions, tracto de decidir si la tende\u0300ncia s\u2019encamina al resultat que desitjo. Que\u0300 emocionant e\u0301s experimentar la transformacio\u0301 d\u2019una versio\u0301 diferent en que\u0300 es produeix l\u2019encontre este\u0300tic esperat. Aquest procediment progressiu te\u0301, en canvi, dos desavantatges importants si es duu a terme a ma\u0300. Sobretot e\u0301s lent i enutjo\u0301s. Per fer les comparacions pertinents en la se\u0300rie reveladora d\u2019obres, n\u2019he de fer moltes similars del mateix tamany, i amb la mateixa te\u0300cnica i amb la mateixa precisio\u0301. Un altre desavantatge e\u0301s que nome\u0301s puc fer una eleccio\u0301 arbitra\u0300ria de les modificacions dintre d\u2019una obra que desitjo fer. Des del temps limitat, puc nome\u0301s considerar algunes de les moltes possibles modificacions.
A me\u0301s, aquesta tria pot estar influi\u0308da per factors dispars tals com el caprici personal, el bagatge educatiu i cultural, i l\u2019execucio\u0301.
Totes aquestes consideracions haurien d\u2019explicar perque\u0300 uso l\u2019ordinador per als meus propo\u0300sits. Utilizar un ordinador amb terminals requereix un plotter o una pantalla CTR (tub de rajos cato\u0300dics). He estat capac\u0327 de redui\u0308r l\u2019esforc\u0327 que aquest proce\u0301s requeria per aquest me\u0300tode progressiu d\u2019engendrar obres.<\/p>\n

Un exemple:
Aquesta mostra dels meus treballs es va efecturar reci\u0301procament amb una pantalla CTR amb un programa que anomeno RESEAUTO. Aquest programa permet que comenci una se\u0300rie quadrada inicial de conjunts amb quadrats conce\u0300ntrics incorporats. Les variables disponibles so\u0301n: el nombre de conjunts, el nombre de quadrats conce\u0300ntrics dintre d\u2019un conjunt, el desplac\u0327ament de quadrats individuals, la deformacio\u0301 de quadrats canviant els angles i la longitud dels costats, l\u2019eliminacio\u0301 de li\u0301nies o figures senceres, i el reemplac\u0327ament de li\u0301nies rectes per segments de cercles, para\u0300boles i corbes hiperbo\u0300liques. Aixi\u0301, de la quadri\u0301cula inicial es pot obtenir una varietat enorme d\u2019imatges diferents.
En aquest moment treballo en un programa que em permetra\u0300 explorar sistema\u0300ticament les possibilitats de RESEAUTO i presentrar d\u2019una manera exhaustiva tots els tipus d\u2019imatge que puc obtenir. Des dels meus primers ca\u0300lculs aproximadament he obtingut 27.600 tipus d\u2019imatges.
Aquest nombre correspon nome\u0301s als tipus d\u2019obres: dintre de cadascun d\u2019aquests tipus un nombre infinit d\u2019imatges diferents pot ser engendrat canviant els valors de pra\u0300metres d\u2019un en un, diferents d\u2019ells, o tot al mateix temps. E\u0301s obvi que aquesta classe de treball no pot prescindir de l\u2019ajut de l\u2019ordinador, i e\u0301s obvi, tambe\u0301 \u2014per a mi\u2014 que el meu treball anterior ha estat una contribucio\u0301 al desenvolupament de tot aquest treball resolt a trave\u0301s de l\u2019ordinador.
Aquest enfoc a l\u2019engendrar imatges no e\u0301s nou; s\u2019havia aplicat molt temps abans que els ordinadors s\u2019inventessin. Una se\u0300rie de treballs similars, en els quals existeixen variacions de para\u0300metres durant la seva execucio\u0301, no so\u0301n tan estranys en la histo\u0300ria de l\u2019art (La Catedral de Rouen de Monet, per exemple). Esborrar, rascar, retocar, cobrir parts de l\u2019obra o tornar a una versio\u0301 anterior sempre han estat te\u0300cniques familiars emprades pels pintors.<\/p>\n

El meu procediment assistit per ordinador e\u0301s nome\u0301s una sistematitzacio\u0301 de l\u2019enfocament tradicional cla\u0300ssic. Crec que l\u2019u\u0301s de l\u2019ordinador en l\u2019art e\u0301s un instrument important per treballar fora d\u2019una \u201ccie\u0300ncia de la imatge\u201d, me\u0301s generalment anomenada \u201ccie\u0300ncia de l\u2019art\u201d.
Respecte a l\u2019impacte que l\u2019ordinador pot tenir avui dia, estic a favor de la introduccio\u0301 d\u2019aquests mitjans en els plans d\u2019estudi de belles arts.\u00bb
Tihany, Franc\u0327a, agost 1975<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

6. Recorregut per la l\u00ednia<\/h3>\n

El treball de Ve\u0301ra Molnar nome\u0301s pot tenir sentit en se\u0300rie. Pero\u0300 per constituir aquestes se\u0300ries que\u0300 la incita a triar-ne algunes i apartar-ne altres, com si els conferi\u0301s un estatus millor, distingint les proves de les \u00abobres\u00bb? Aquesta tria es fa en la mesura que l\u2019artista sent una emocio\u0301 visual me\u0301s forta per unes peces que per unes altres. Aquesta emocio\u0301 visual e\u0301s el que ella mateixa anomena \u00abesdeveniment pla\u0300stic\u00bb com a definicio\u0301 d\u2019aquesta sensacio\u0301.<\/p>\n

El color en Molnar interve\u0301 conscientment com a contrast, com una pertorbacio\u0301 de la forma o com un moment d\u2019afirmacio\u0301. Un color diferent suggereix diversitat de formes ide\u0300ntiques, mi\u0301nimes variacions de mati\u0301s sobten la percepcio\u0301, les mateixes gammes de colors s\u2019assajaran sobre un fons blanc o sobre un fons negre, valors clars i foscos combinats en oposicio\u0301.<\/p>\n

\"\"
V\u00e9ra Molnar. \"Lettres de ma me\u0300re\" 1988, impressio\u0301 digital, 21 x 30 cm<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

Per explicar el seu gust pel blanc i negre, recorda que a la seva infantesa ja la fascinaven els impactes visuals que rebia a l\u2019escola, del guix blanc sobre la pissarra fosca, de la mateixa manera que totes les textures negres aplicades a la multiplicitat de blancors dels diferents papers.
Sortir-se de la tradicio\u0301 picto\u0300rica en la qual va ser educada, que afirma que el blanc i el negre no existeixen en la natura, o al menys, d\u2019una manera pura, i que hem d\u2019interpretar els colors... li va suposar un obstacle i un trampoli\u0301 per reaccionar contra aquesta tradicio\u0301. \u00abAquesta idea d\u2019anar \u201ccontra\u201d s\u2019imposava en mi amb evide\u0300ncia, jo no era la primera en haver-hi somniat. Tota renovacio\u0301 arti\u0301stica neix d\u2019una \u201cactitud contra\u201d\u00bb.<\/p>\n

Lettres de ma me\u0300re, 1988
\u00abLa meva mare tenia una lletra preciosa. Aquesta escriptura tenia alguna cosa de go\u0300tica, pero\u0300 tambe\u0301 d\u2019histe\u0300rica. El principi de cada li\u0301nia, a l\u2019esquerra, era sempre molt regular, rigurosament go\u0300tica, i al final de la li\u0301nia, a la dreta, es tornava me\u0301s agitada, nerviosa, quasi histe\u0300rica...
Escrivia cada setmana una carta i era realment un esdeveniment en el meu univers visual... Des que va morir les cartes es van interrompre... Llavors vaig continuar escrivint jo mateixa les seves cartes, imitant el gest go\u0300tic-histe\u0300ric\u00bb. Ve\u0301ra Molnar<\/p>\n

Variations Sainte-Victoire, 1996<\/p>\n

LA CORBA METAMORFOSEJADA EN MUNTANYA O
LA MUNTANYA TRANSCRITA EN CORBA. VE\u0301RA MOLNAR 19
AQUESTA SERRALADA, QUE S\u2019ELEVA CAP AL NORD EN PENDENT SUAU I TORNA A CAURE QUASI VERTICALMENT EN EL PLA VERS EL SUD, E\u0301S UN POTENT PLEGAMENT CALCARI L\u2019ARESTA DEL QUAL E\u0301S L\u2019EIX LONGITUDINAL SUPERIOR. PETER HANDKE 20<\/p>\n

Aquest e\u0301s la cita que encapc\u0327ala l\u2019article de Ve\u0301ra Molnar sobre les variacions que executa emprant com a tema la muntanya d\u2019Aix-en-Provence, tantes vegades pintada per Ce\u0301zanne. El conjunt serial s\u2019organitza des del seu intere\u0300s pels gravats de Hokusai sobre el Mont Fuji, xilografies en fusta impreses en color segons la delicada tradicio\u0301 japonesa, fins a fer un recorregut per les conegudes pintures de la Ste-Victoire tancant el circuit amb la seva interpretacio\u0301 lineal de la muntanya. Des de la subjectivitat d\u2019una artista \u00ababstracta d\u2019obedie\u0300ncia geome\u0300trica\u00bb \u2014com ella es qualifica\u2014 va destriant la manera de procedir fins arribar a la codificacio\u0301 en blanc i negre d\u2019una li\u0301nia nerviosament calculada per les inflexions gaussianes.<\/p>\n

En aquesta obra ens trobem amb el cas d\u2019una \u00abli\u0301nia que tremola\u00bb, en paraules de Molnar. Amb aquest seguit de variacions l\u2019artista ens planteja com una li\u0301nia pot ser estadi\u0301sticament variada.
Molnar utilitza el perfil de la muntanya Sainte-Victoire popularitzada per Ce\u0301zanne reinterpretant el motiu de manera digital. Aquest perfil ha estat dibuixat una vegada 2, 4, 8, 26 i aixi\u0301 seguidament fins arribar a 1.024 vegades, i finalment a 2.048. Mitjanc\u0327ant aquestes repeticions les li\u0301nies so\u0301n deformades nome\u0301s en la part inferior. En aquesta se\u0300rie d\u2019imatges, el contorn resta invariable en la part superior mentre que la muntanya s\u2019eixampla i es va enfosquint en la base, esdevenint de cada vegada me\u0301s massissa.
La posicio\u0301 en l\u2019espai li e\u0301s indicada en valors colorime\u0300trics de mil\u00b7lers de punts, perfectament definits i nume\u0300ricament comptables. Per aquesta via, l\u2019artista controla cadascu\u0301n d\u2019aquests punts. A cada moment, pot modificar el valor d\u2019un o varis punts, o si cal, el nombre total d\u2019aquests.<\/p>\n

\u00abInjectava a aquesta campana, massa sime\u0300trica pel meu gust, una mica de desordre, d\u2019irregularitat per aqui\u0301 i per alla\u0300, a l\u2019atzar, combinant ordre i desordre. Despre\u0301s, un dia amb motiu d\u2019una exposicio\u0301 a Aix em vaig trobar amb la SteVictoire, cara a cara amb la \u201cmeva\u201d corba de Gauss, flanquejada de pertorbacions en x i y, exactament com la imaginava. Com que en aquell moment no tenia cap eina per dibuixar, vaig disposar ra\u0300pidament de manera rudimenta\u0300ria alguns papers estripats, per fixar la idea (deu anys me\u0301s tard, en 1997 vaig fer una aiguatinta d\u2019un d\u2019aquests primers collages)\u00bb.<\/p>\n

Alguns dies despre\u0301s de la seva trobada amb la muntanya va reprendre el tema a ploma. El perfil de la muntanya: una corba passant de l\u2019esquerra a la dreta ha estat repetit, me\u0301s exactament, variat \u2014perque\u0300 les li\u0301nies no eren mai les mateixes\u2014 moltes vegades. Les corbes s\u2019inscriuen, es cavalquen, s\u2019espentegen. Seguidament les ha trac\u0327at les unes sobre les altres, omplint de cada vegada me\u0301s el full de paper.
El perfil de base ha estat determinat per una successio\u0301 de 28 punts extrets del quadre de Ce\u0301zanne (Ste-Victoire 1905, Museu d\u2019Art Modern Occidental, Moscu\u0301). Els punts, desplac\u0327ats a l\u2019atzar en x i y, estan units entre ells per una li\u0301nia. Com diu l\u2019artista \u00abaquest tipus de recerca es disposa de meravella al savoir-faire d\u2019un ordinador\u00bb.
Com a resultat podem veure en el monitor una innumerable successio\u0301 d\u2019aproximacions. Procedint en petits passos, el pintor esta\u0300 en una posicio\u0301 delicada d\u2019assenyalar amb molta precisio\u0301 la imatge dels somnis. Sense l\u2019ajuda de l\u2019ordinador, no e\u0301s possible materialitzar completament amb fidelitat una imatge que pre\u0300viament nome\u0301s existeix en la ment de l\u2019artista. Aixo\u0300 pot semblar paradoxal, pero\u0300 la ma\u0300quina, el pensament de la qual pot ser fred i inhuma\u0300, pot ajudar a realitzar el me\u0301s subjectiu, inabastable i profund de l\u2019e\u0301sser huma\u0300.El resultat d\u2019aquest proce\u0301s ha
estat una suite de gravats, realitzats en impressora la\u0300ser, on el nombre d\u2019iteracions dels perfils ha anat augmentant de full en full, obtenint d\u2019aquest resultat, Les variations Ste-Victoire, 1996.<\/p>\n

\u00abAquesta densitat de li\u0301nies, una madeixa com aquesta, e\u0301s una bogeria irrealizable a ma\u0300. Hom pot somniar, l\u2019ordinador calcular, la impressora gravar: aixi\u0301 llibertat i rigor es complementen. No so\u0301n pas incompatibles, per sort meva\u00bb.<\/p>\n

Ve\u0301ra Molnar explica perque\u0300 va triar dos formats de paper, l\u2019un ample i l\u2019altre llarg, per dos tipus de variacions. Seguidament el gruix del trac\u0327 s\u2019anava modificant, anant del fi cap al gruixut. La li\u0301nia gruixuda es transformava en forma, reemplac\u0327ant la li\u0301nia unidimensional dels primers gravats.<\/p>\n

En una etapa segu\u0308ent va recuperar tots els estrips de paper allunyant-se de la via rigorosa exigida per l\u2019ordinador. D\u2019aquest nou replantejament sorgeix la se\u0300rie Ste-Victoire Blues\/1 1997, que inicia amb l\u2019acte d\u2019estripar 20 fulls de paper de blaus diferents, sense pensar en el que feia, pero\u0300 si\u0301 fixant la memo\u0300ria en la reproduccio\u0301 de Ce\u0301zanne, la que havia servit de base per les variacions fetes amb l\u2019ordinador. Els fulls estripats eren encolats constituint una petita esquerda, un interstici i\u0301nfim per fer emergir el perfil de la muntanya. El tema encara no estava esgotat per Molnar.<\/p>\n

A aquesta se\u0300rie en seguira\u0300 una altra titulada Ste-Victoire Blues\/2 de l\u2019any 1999, on el perfil sorgeix a partir de tires de paper blau, girades, plegades i encolades sobre un fons d\u2019un blau diferent. La tira de paper es va fent de cada vegada me\u0301s ampla, passant d\u20191 a 8 cm.
A partir d\u2019aquests quatre collages Ve\u0301ra Molnar realitza una edicio\u0301 de quatre serigrafies que reuneix amb el ti\u0301tol de Ste-Victoire Blues\/3, 1999.
\u00abLa muntanya no m\u2019ha deixat mai. He repre\u0300s el treball recentment. Ara so\u0301n variacions concebudes a partir d\u2019una sola li\u0301nia que corre d\u2019esquerra a dreta, torna sense interrupcio\u0301 a l\u2019esquerra, torna sobre els passos cap a la dreta i recomenc\u0327a el recorregut amb obstinacio\u0301\u00bb.
Aquestes variacions primer so\u0301n dibuixades a ma\u0300, amb llapis o tinta, despre\u0301s so\u0301n realitzades a l\u2019ordinador, i despre\u0301s impreses. El nombre dels vaivens augmenta de paper en paper de 2 a 32, l\u2019amplada del trac\u0327 creix, tambe\u0301, d\u2019un dibuix a un altre.<\/p>\n

\u00abPer acabar amb les muntanyes m\u2019agradaria reprendre el color blau i realitzar sobre una tela amb pintura acri\u0301lica una versio\u0301 on el perfil emergira\u0300 a partit de curts segments horizontals\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n

\u00a0<\/div>\n
\"\"<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

Notes<\/h3>\n

1 \u00abQuestions sans re\u0301ponse, a\u0300 propos de \u201cArbres et collines\u201d\u00bb a Ve\u0301ra Molnar et Marta Pan. The\u0300mes et variations. Muse\u0301e des Beaux-Arts de Brest, 2005. pp. 8-9.
2 \u00abQuestions sans ... pa\u0300g.10.
3 Ve\u0301ra Molnar a Histoires de blanc et noir. Hommage a\u0300 Aurelie Nemours. Muse\u0301e de Grenoble, Re\u0301union des muse\u0301es nationaux. Paris, 1996. pp.13-26, pp.126-127.
4 Vincent Baby; Blanka Heinecke; Linde Hollinger; Gabriele Ku\u0308bler; Lida Von Mengden; Vera Molnar; Arnault Pierre; Sigurd i Steller Rompza; Erwin. Vera Molnar Inventar \/ Inventaire 1946-1999, Preysing-Verlag. Ladenburg, 2004. pa\u0300g. 88.
5 V. Baby i alt. Vera Molnar Inventar \/ Inventaire 1946-1999... pa\u0300g. 89.
6 Ernst H. Gombrich. Ce que l\u2019image nous dit, Entretien sur l\u2019art et la science, avec Didier Eribon, Adam Biro. Paris, 1991. pa\u0300g. 105.
7 Vincent Baby i Serge Lemoine, Ve\u0301ra Molnar, coll. \u00abReConnai\u0302tre\u00bb. Grenoble-Paris, Muse\u0301e de Grenoble. Re\u0301union des Muse\u0301es Nationaux. Paris, 2002. pa\u0300g. 30.
8 V. Baby i alt. Vera Molnar Inventar \/ Inventaire 1946-1999... pa\u0300g. 31.
9 Erwin Panofsky. Vida y Arte de Alberto Durero. Alianza Forma, Alianza Editorial, S.A. Madrid, 1995. pa\u0300g. 185.
10 Erwin Panofsky. Vida y Arte... pa\u0300g. 176
11 Serge Lemoine: \u201cVe\u0301ra Molnar au Muse\u0301e de Grenoble: une collection sans pareille\u201d a Ve\u0301ra Molnar . V. Baby i ... pa\u0300g. 4.
12 Des de 1996, la programacio\u0301 de les obres en ordinador de Ve\u0301ra Molnar esta\u0300 realitzada per Erwin Steller.
13 Paral\u00b7lex: instrument per a trac\u0327ar li\u0301nies paral\u00b7leles, format per un regle que es desplac\u0327a paral\u00b7lelament pert la taula de dibuix guiat per un sistema de rodets amb fils als extrems del regle.
14 Jean Michel Place. \u00abRegards sur mes images\u00bb, Revue d\u2019Esthe\u0301tique no7. Paris, 1984. pa\u0300g. 117.
15 Xavier Berenguer, \u00abPromesas digitales\u00bb. Arte en la era electro\u0301nica. Perspectivas de una nueva este\u0301tica. Associacio\u0301 de Cultura contempora\u0300nia L\u2019Angelot i Goethe Institut Barcelona. Barcelona, 1997. pp. 22-26.
16 Michel Emmer (2005), \u00abLa perfeccio\u0301n visible: Matema\u0301tica y arte\u00bb. Artnodes. <http:\/\/www.uoc.edu\/artnodes\/esp\/art\/emmer0505.pdf.>
17 Franc\u0327ois Morellet amb motiu d\u2019una exposicio\u0301 seva organitzada per Franc\u0327ois Molnar a la galeria Colette Allendy, 1958.
18 V. Baby i alt. Vera Molnar Inventar \/ Inventaire 1946-1999... pa\u0300g. 15.
19 Ve\u0301ra Molnar. \u00abVariations Sainte-Victoire\u00bb, a Nouvelles de l\u2019estampe no 170. Bibliothe\u0300que nationale. Paris, mai-juin 2000.
20 Peter Handke. La lec\u0327on de la Sainte-Victoire. Gallimard. Paris, 1985.<\/p>\n

\n

\u00a0<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019ART DE LA PINTURA COMENC\u0327A A LA RETINA, PRIMER EN LA DEL PINTOR, SEGUIDAMENT EN LA DE L\u2019ESPECTADOR.LA TASCA DEL PINTOR E\u0301S DONCS CREAR UNA ORGANITZACIO\u0301 DE FORMES I DE COLORS EN FUNCIO\u0301 DE LA PSICOLOGIA DE L\u2019ULL HUMA\u0300. V\u00e9ra Molnar 1. El primer gest nume\u0300ric Des de 1946 la seva obra e\u0301s decladarament abstracta … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":32,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2034","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl primer gest num\u00e8ric | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El primer gest num\u00e8ric | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L\u2019ART DE LA PINTURA COMENC\u0327A A LA RETINA, PRIMER EN LA DEL PINTOR, SEGUIDAMENT EN LA DE L\u2019ESPECTADOR.LA TASCA DEL PINTOR E\u0301S DONCS CREAR UNA ORGANITZACIO\u0301 DE FORMES I DE COLORS EN FUNCIO\u0301 DE LA PSICOLOGIA DE L\u2019ULL HUMA\u0300. V\u00e9ra Molnar 1. El primer gest nume\u0300ric Des de 1946 la seva obra e\u0301s decladarament abstracta … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-08T12:43:12+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/vera.jpg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"59 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/\",\"name\":\"El primer gest num\u00e8ric | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/vera.jpg\",\"datePublished\":\"2018-03-28T09:51:04+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-08T12:43:12+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/vera.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/vera.jpg\",\"width\":617,\"height\":578,\"caption\":\"V\u00e9ra Molnar. \\\"Arbres et collines ge\u0301ome\u0301triques\\\" 1946, llapis sobre paper.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"El primer gest num\u00e8ric\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El primer gest num\u00e8ric | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El primer gest num\u00e8ric | Imarte","og_description":"L\u2019ART DE LA PINTURA COMENC\u0327A A LA RETINA, PRIMER EN LA DEL PINTOR, SEGUIDAMENT EN LA DE L\u2019ESPECTADOR.LA TASCA DEL PINTOR E\u0301S DONCS CREAR UNA ORGANITZACIO\u0301 DE FORMES I DE COLORS EN FUNCIO\u0301 DE LA PSICOLOGIA DE L\u2019ULL HUMA\u0300. V\u00e9ra Molnar 1. El primer gest nume\u0300ric Des de 1946 la seva obra e\u0301s decladarament abstracta … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2020-04-08T12:43:12+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/vera.jpg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"59 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/","name":"El primer gest num\u00e8ric | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/vera.jpg","datePublished":"2018-03-28T09:51:04+00:00","dateModified":"2020-04-08T12:43:12+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/vera.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/vera.jpg","width":617,"height":578,"caption":"V\u00e9ra Molnar. \"Arbres et collines ge\u0301ome\u0301triques\" 1946, llapis sobre paper."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/el-primer-gest-numeric\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"El primer gest num\u00e8ric"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2034"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2034"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2034\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}