{"id":2073,"date":"2018-03-28T11:25:44","date_gmt":"2018-03-28T10:25:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/?page_id=2073"},"modified":"2020-04-08T13:43:05","modified_gmt":"2020-04-08T12:43:05","slug":"audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/","title":{"rendered":"Audiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Carles Ameller<\/h3>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

Audiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t
\n
\n

Avui el v\u00eddeo \u00e9s omnipresent a les nostres societats. Est\u00e0 a la televisi\u00f3, als m\u00f2bils, a Internet, a tot sistema de control per visi\u00f3... i tothom pot enregistrar un v\u00eddeo amb una c\u00e0mera digital de fotografia o amb el tel\u00e8fon m\u00f2bil. Aquesta gran disponibilitat tecnol\u00f2gica per produir audiovisions1\u00a0<\/sup><\/sub>\u00e9s molt recent. Abans, el v\u00eddeo ha passat per altres estadis de desenvolupament en els que es van definir i estructurar els seus usos professionals i art\u00edstics. I si \u00e9s cert que aix\u00f2 canvia i canviar\u00e0 m\u00e9s encara, all\u00f2 fet llavors ens permet entendre millor el present.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, situarem breument al lector en el context social de l\u2019\u00e8poca a la que ens referim en aquest cap\u00edtol. En els anys 70 i inicis dels 80 a Espanya hi va haver una gran eclosi\u00f3 de noves expectatives pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i culturals. Tots els sectors socials i econ\u00f2mics es resituaven donant lloc a nous actors. Les corrents marxistes, trotsquistes, maoistes, anarquistes i la praxis contracultural van aflorar amb molta il\u00b7lusi\u00f3 i esc\u00e0s realisme. Els moviments sindicals i associatius estaven en ple creixement. Les crisis econ\u00f2miques no tardaran en fer-se presents tamb\u00e9 a Espanya (1973 i 1982), i aviat ens adonarem que estar plenament integrats en el sistema capitalista comporta un constant encadenament de temps de creixement i temps de recessi\u00f3. El cop d\u2019Estat del 23-F2<\/sup><\/sub>\u00a0i l\u2019entrada del PSOE al govern del pa\u00eds (1982) tancaran la porta d\u2019una \u00e8poca que social i culturalment tenia el potencial de virtualitats infinites.<\/p>\n

En molt poc temps es va passar de la dictadura franquista a una monarquia constitu\u00efda en una democr\u00e0cia de representaci\u00f3 parlament\u00e0ria i un Estat configurat per pa\u00efsos i regions aut\u00f2nomes.<\/p>\n

\u00c9s en els anys 70 quan es fa a Barcelona una primera an\u00e0lisi cr\u00edtica de l\u2019urbanisme salvatge de l\u2019\u00e8poca de l\u2019Alcalde Porcioles i es tracen algunes de les l\u00ednies mestres a seguir en els propers anys. Tamb\u00e9 \u00e9s un temps que donar\u00e0 lloc a projectes d\u2019arquitectura ut\u00f2pica: el Walden 7 de Ricard Bofill, arquitectura lleugera amb inflables (Instant City a Eivissa, Pavell\u00f3 inflable del FAD a Hogarotel XX, primera seu del BCD 1973) i c\u00fapules geod\u00e8siques (La Floresta, Parc G\u00fcell en el marc de les \u201cJornades Llibert\u00e0ries Internacionals\u201d de 1977), que implicaven relacions socials alternatives.<\/p>\n

Barcelona havia anat concentrant la major part de la ind\u00fastria editorial espanyola, donant feina a molts dissenyadors i fot\u00f2grafs, i activant una part important del teixit cultural de la ciutat.<\/p>\n

A finals dels setanta els ciutadans de Barcelona recuperen l\u2019espai p\u00fablic que s\u2019omple d\u2019una vitalitat cultural inusitada, plena d\u2019activitats, algunes organitzades, altres espont\u00e0nies, relacionades amb tots els sectors culturals, i que inclou la recuperaci\u00f3 de les festes amb arrels populars.<\/p>\n

Entrant als anys vuitanta els\/les m\u00e9s joves passen de la l\u00edrica \u201cfreak\u201d i la psicod\u00e8lia al \u201cpunk\u201d. La \u201cgent guapa\u201d adopta la postura de l\u2019heroi desencantat, ferit i vamp\u00edric. Amb aquestes aparences arriben a Barcelona les corrents postmodernistes.<\/p>\n

Els mitjans de comunicaci\u00f33<\/sub><\/sup>\u00a0tamb\u00e9 faran el seu proc\u00e9s de transformaci\u00f3. A l\u2019\u00e8poca franquista, TVE i TV2 s\u00f3n les televisions que emeten a tot l\u2019Estat, nom\u00e9s la segona fa algunes desconnexions de la programaci\u00f3 general, i des de Miramar (Montju\u00efc) es produeixen i emeten alguns programes a Barcelona i part de Catalunya. Noves lleis promogudes pel govern del PSOE permetran desenvolupar, primer las televisions auton\u00f2miques, despr\u00e9s les televisions privades.<\/p>\n

En els anys de \u201cla transici\u00f3\u201d s\u2019experiment\u00e0 amb les r\u00e0dios lliures i amb la televisi\u00f3 local (Cardedeu, 1982)4<\/sup><\/sub>. Tamb\u00e9 aparegueren revistes independents com Star i c\u00f2mics tipus \u201cfanzine\u201d de nous autors, que aviat publicaren a les noves revistes El V\u00edvora i Makoki, convertint-se en un clar mirall de la nova cultura popular urbana.<\/p>\n

La creaci\u00f3 de TV3 (1983) va ser un desencadenant d\u2019importants canvis en el panorama audiovisual. Aquesta televisi\u00f3 naixia amb la voluntat de ser una eina de consens pol\u00edtic5<\/sub><\/sup>, de cohesi\u00f3 i identitat social, de defensa i normalitzaci\u00f3 de l\u2019idioma catal\u00e0. Tamb\u00e9 es volia que destaqu\u00e9s com una televisi\u00f3 moderna i amb una forta identitat visual. A la primera \u00e8poca hi va haver una direcci\u00f3 art\u00edstica6<\/sup><\/sub>\u00a0que impulsava l\u2019entrada de professionals \u2013directors de programa, realitzadors i dissenyadors- amb ganes de provar idees noves i les darreres tecnologies7<\/sub><\/sup>. Es va comen\u00e7ar fent molta producci\u00f3 pr\u00f2pia, i poc a poc s\u2019iniciaria la co-producci\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3 amb iniciatives externes.<\/p>\n

Si parem atenci\u00f3 a l\u2019evoluci\u00f3 general del v\u00eddeo, podem dir que en els primers deu anys (1956-1965) era una tecnologia lligada solament a les necessitats t\u00e8cniques de les televisions. Del 1965 al 1980 van ser els anys m\u00e9s intensos de l\u2019experimentaci\u00f3, tant art\u00edstica com de comunicaci\u00f3 social, on el v\u00eddeo va ser tractat com un medi aut\u00f2nom amb un camp propi de discurs i de possibilitats8<\/sub><\/sup>.<\/p>\n

Al 1980 va comen\u00e7ar a formar-se una ind\u00fastria del v\u00eddeo a Barcelona i a Espanya. Durant els primers anys estava constitu\u00efda per empreses de serveis, b\u00e0sicament de lloguer de material per a gravacions, postproducci\u00f3, anim\u00e0tics, copiats, presentacions, etc., que donaven sortida a les creixents demandes de sectors com la publicitat, les produccions per institucions i per empreses industrials, els videoclubs, i algunes col\u00b7laboracions amb la producci\u00f3 televisiva. No va ser fins el 1983-84, amb la implantaci\u00f3 de les televisions auton\u00f2miques, que algunes de les empreses m\u00e9s fortes ambicionaren comen\u00e7ar a funcionar com a productores de continguts pensats per a la televisi\u00f3. Les altres productores de v\u00eddeo existents eren les dedicades exclusivament al v\u00eddeo pornogr\u00e0fic.<\/p>\n

A partir del 1982 el v\u00eddeo9<\/sup><\/sub>\u00a0entra a les cases com un instrument d\u2019oci familiar.<\/p>\n

Per tenir un millor mapa general d\u2019aquesta \u00e8poca, afegirem que els fabricants \u2013principalment japonesos-, varen decidir que la comercialitzaci\u00f3 de la tecnologia del v\u00eddeo es faria en tres nivells de qualitat, prestacions i preu: el maquinari professional amb est\u00e0ndards televisius (Broadcast); el maquinari professional de nivell mig (que alguns en deien \u201cinstitucional\u201d o \u201cindustrial\u201d); el maquinari d\u2019\u00fas massiu (no professional o \u201cdom\u00e8stic\u201d). M\u00e9s tard, amb el desenvolupament de l\u2019alta definici\u00f3, va quedar ampliada la gamma alta \u2013\u00e9s el HD que t\u00e9 per refer\u00e8ncia els est\u00e0ndards de qualitat cinematogr\u00e0fica.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

De la performance al disseny de l\u2019esdeveniment<\/h3>\n

Cal entendre primer que la performance a la que ens referim aqu\u00ed va tenir lloc inicialment en el s\u00ed de les avantguardes art\u00edstiques i musicals dels anys cinquanta als setanta, i que, com a format art\u00edstic, ha seguit utilitzant-se fins els nostres dies.<\/p>\n

A Catalunya, va ser en els any seixanta i setanta quan diversos artistes van adoptar per primer cop la performance inscrivint-se en el moviment art\u00edstic internacional conegut com \u201cart conceptual\u201d. Van ser, entre d\u2019altres: Francesc Abad, Jordi Benito, Ferran Garc\u00eda Sevilla, Carles Santos, \u00c0ngel Jov\u00e9, Jordi Gal\u00ed, S\u00edlvia Gubern, Toni Llena, Carlos Pazos, Xavier Oliv\u00e9, Antoni Miralda, Antoni Muntadas, \u00c0ngels Rib\u00e9, Olga Pijuan, Fina Miralles, Eul\u00e0lia, Llu\u00eds Utrilla.\u00a0<\/p>\n

El recorregut art\u00edstic i\/o professional de cada un\/una d\u2019ells\/elles ha estat molt divers, aqu\u00ed no \u00e9s el lloc per tra\u00e7ar-ne el relat. Per\u00f2 s\u00ed aprofitar\u00e9 l\u2019ocasi\u00f3 per parlar-vos de la meva experi\u00e8ncia professional en la relaci\u00f3 amb tres d\u2019ells: Jordi Benito, Xavier Oliv\u00e9 i Carles Santos. D\u2019aquesta manera, esbossar\u00e9 algunes idees sobre la relaci\u00f3 de la performance amb el v\u00eddeo, i sobre el fet que una part de la performance evolucion\u00e0 en els anys 80 cap el disseny de l\u2019esdeveniment.\u00a0<\/p>\n

En aquell temps, una de les meves feines era enregistrar en v\u00eddeo les accions perform\u00e0tiques que proposaven alguns artistes. El primer va ser Jordi Benito. Volia fer una performance sense p\u00fablic, nom\u00e9s per a la c\u00e0mera. El lloc elegit eren les restes ru\u00efnoses de l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Santa Justa de Lli\u00e7\u00e0 d\u2019Amunt. BBP- Rom\u00e0nic. Barcelona Brutal Performance (1980) \u00e9s el t\u00edtol que li va posar.\u00a0 Com si es tract\u00e9s d\u2019una profanaci\u00f3 de l\u2019espai religi\u00f3s, Benito hi inscriu fragment\u00e0riament tot un conjunt de signes i met\u00e0fores que remeten al sagrat, al sacrifici, a la mort; accions ritualitzades carregades de viol\u00e8ncia: sacrifici real del bou, viol\u00e8ncia sobre ell mateix, mirada violentada. Gr\u00e0cies a l\u2019efecte distanciador de la c\u00e0mera vaig poder suportar aquella violaci\u00f3 de la mirada i delegar-la a l\u2019espectador.\u00a0<\/p>\n

El v\u00eddeo \u00e9s un medi idoni per enregistrar els esdeveniments en la seva continu\u00eftat, mostrant l\u2019ef\u00edmer de l\u2019acci\u00f3, essent testimoni de la seva temporalitat. \u00c9s el medi que millor presenta el que \u00e9s contingent de la realitat. Jordi Benito intu\u00efa aquestes propietats del v\u00eddeo i coneixia d\u2019altres artistes de la performance que tamb\u00e9 l\u2019estaven utilitzant. En aquesta ocasi\u00f3, el que resulta interessant \u00e9s que Benito arrib\u00e9s a la conclusi\u00f3 que podia prescindir de convocar a l\u2019espectador durant la performance perqu\u00e8 seria el v\u00eddeo el que crearia l\u2019espectador.<\/p>\n

Les altres performances de Jordi Benito que vaig enregistrar s\u00f3n Baiard, ja\u00e7 impacient. Performance al Museu de Granollers (1981), L'Avan\u00e7ada de Nothung (1984) i Epifania Apote\u00f2sica del Megalom\u00e0tic S. Jordi (1984). Totes elles van ser realitzades amb la pres\u00e8ncia de p\u00fablic.<\/p>\n

La primera ocasi\u00f3 que vaig treballar amb Xavier Oliv\u00e9 va ser per enregistrar Sopar itinerant als jardins de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 (1982). En aquell temps, Manuel Huerga i jo est\u00e0vem iniciant el departament de v\u00eddeo de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 i, aquell estiu, la Fundaci\u00f3 volia celebrar de manera especial alguns canvis i remodelacions que havia fet aleshores convidant-hi als amics i gent de la cultura de Barcelona. Van encarregar el muntatge de la festa a Joan Brossa i Xavier Oliv\u00e9, que decidiren utilitzar tots els jardins i un espai interior on, al llarg del sopar, anirien produint-se les diverses accions i actuacions. Entre d\u2019altres, van actuar-hi Carles Santos, Tortell Poltrona i \u00c1ngel Pavlovsky. Huerga i jo v\u00e0rem fer l\u2019enregistrament utilitzant dues c\u00e0meres i el so directe per aconseguir despr\u00e9s una millor continu\u00eftat i vivesa en el muntatge del v\u00eddeo.<\/p>\n

Xavier Oliv\u00e9 preferia identificar les seves propostes com a \u201cmuntatges\u201d.\u00a0 Aquests sempre tenen el car\u00e0cter (i tamb\u00e9 l\u2019excusa) de celebraci\u00f3, de festa. A partir de les converses amb el promotor o client surt una idea central, a partir de la qual el muntatge es composa de: l\u2019elecci\u00f3 del lloc i els espais, l\u2019elecci\u00f3 dels artistes col\u00b7laboradors i dels figurants, la m\u00fasica, la decoraci\u00f3 i la il\u00b7luminaci\u00f3, el vestuari, la perruqueria i el maquillatge, l\u2019elecci\u00f3 del cuiner o cuinera participant en la confecci\u00f3 del men\u00fa i en la presentaci\u00f3 de les taules i del menjar, el disseny gr\u00e0fic, i cal sempre tenir molt en compte la documentaci\u00f3 fotogr\u00e0fica i videogr\u00e0fica. Tots els seus muntatges estan dissenyats amb molta cura, t\u00e9 molta cura dels detalls i d\u00f3na la m\u00e0xima import\u00e0ncia al fet que el p\u00fablic convidat se senti molt ben at\u00e8s i c\u00f2mode, perqu\u00e8 aleshores vagi quedant sorpr\u00e8s en cada moment de l\u2019esdeveniment. La temporalitat i el ritme s\u00f3n aspectes claus.\u00a0<\/p>\n

Per aconseguir tot aix\u00f2, que \u00e9s una combinaci\u00f3 de performance, de posada en escena parateatral, de \u201cpel\u00b7l\u00edcula\u201d, Xavier Oliv\u00e9 comptava amb un equip de col\u00b7laboradors molt bons: Ramon Ramis pel vestuari, Marcel per la perruqueria, Susana pel maquillatge i la caracteritzaci\u00f3, Josep Bag\u00e0 i Anna de Tort pel disseny gr\u00e0fic, Agust\u00ed Fern\u00e1ndez al piano, la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Escriv\u00e0 per la pastisseria, de la Carolina de les Rambles per les composicions florals, etc.<\/p>\n

Alguns d\u2019aquests muntatges eren actes promocionals d\u2019empresa, com \u00e9s el cas de Camper (1985), realitzat a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Altres tenien un car\u00e0cter m\u00e9s festiu: Animals Imaginaris (1985), Pastoral (1986), per celebrar els finals de curs de l\u2019Escola Eina; o aprofitaven l\u2019inter\u00e8s i la complicitat d\u2019alguns locals d\u2019oci nocturn de Barcelona: Distrito esta de... (1986) a Distrito Distinto; Suite barroca en un laberinto de papel (1987) al Bar Universal; El baile de los enamorados (1987) a l\u2019Otto Zutz.<\/p>\n

Per poder treballar b\u00e9 i a la seva manera, els muntatges de Xavier Oliv\u00e9 han de tenir una escala petita o mitjana, ja que els grans esdeveniments, amb un p\u00fablic multitudinari, no permeten all\u00f2 que \u00e9s essencial per a ell: que els invitats siguin tractats m\u00e9s personalment, que disposin d\u2019un espai-temps per a la interacci\u00f3 directa amb el tot i amb els petits detalls. Segurament per aquesta ra\u00f3 no va participar en els fastos de les Olimp\u00edades del 92.<\/p>\n

D\u2019altra banda, la col\u00b7laboraci\u00f3 entre Xavier Oliv\u00e9 i Carles Santos va anar donant diversos fruits. En tres esdeveniments vaig tenir l\u2019ocasi\u00f3 de participar-hi: Venus de Samotr\u00e0cia (1984), Promenade Concert (1985), M\u00edrame (1987). Aqu\u00ed nom\u00e9s parlar\u00e9 de Promenade Concert. El projecte va sorgir d\u2019una conversa entre l\u2019Associaci\u00f3 de Comerciants del carrer Portaferrissa i Xavier Oliv\u00e9. L\u2019Associaci\u00f3 havia invertit diners en la remodelaci\u00f3 del carrer i buscava una manera de celebrar-ho fent alguna cosa al carrer que aconsegu\u00eds fer venir la gent, les autoritats municipals i els mitjans de comunicaci\u00f3. Xavier Oliv\u00e9 va posar-se en contacte amb en Carles Santos i amb mi, i aviat v\u00e0rem tenir decidit el qu\u00e8 far\u00edem. La idea era que la gent sent\u00eds una m\u00fasica sense poder saber del tot d\u2019on venia, i que trob\u00e9s un individu fent gestos de director d\u2019orquestra, per\u00f2 dirigint al buit.\u00a0<\/p>\n

Carles Santos va composar i dirigir una m\u00fasica especialment concebuda per a l\u2019ocasi\u00f3. Ateses les caracter\u00edstiques del projecte, va incloure per primer cop a la seva m\u00fasica instruments de vent i de percussi\u00f3.\u00a0<\/p>\n

Els m\u00fasics de corda, vent i veu es van distribuir en balcons dels carrers de la Portaferrissa i Boters. La torre on estava Carles Santos dirigint es va situar al carrer Portaferrissa on fa cru\u00eflla amb el carrer del Pi, el piano en el pati del Real Cercle Art\u00edstic, just damunt de la font del carrer Cucurulla, i la percussi\u00f3 va quedar instal\u00b7lada al terrat del Col\u00b7legi d\u2019Arquitectes de Catalunya tocant al carrer dels Arcs. Es va tenir que amplificar tota la m\u00fasica amb micr\u00f2fons i col\u00b7locar altaveus, sobretot a la zona on estava el director \u2013ja que sense ells, no podia dirigir-, i tot un circuit tancat de v\u00eddeo per tal que els m\u00fasics veiessin les indicacions de Carles Santos.\u00a0
Aquella nit del 1 de desembre de 1985 passejar per aquells carrers era tota una experi\u00e8ncia inoblidable. Estic gaireb\u00e9 segur que aquella m\u00fasica va ser el principi de la que m\u00e9s tard Santos composaria per a la cerim\u00f2nia d\u2019obertura dels Jocs Ol\u00edmpics del 92. El 20 d\u2019abril de 1993 es va fer una segona versi\u00f3 de Promenade Concert a la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3, de la que existeix una edici\u00f3 en disc de la m\u00fasica.<\/p>\n

Seguint aquesta l\u00ednia que porta de la performance a l\u2019esdeveniment, i nom\u00e9s fent refer\u00e8ncia a creadors vinculats a Barcelona, tamb\u00e9 hi trobem Antoni Miralda i la Fura dels Baus. D\u2019Antoni Miralda basti recordar el seu projecte realitzat en diverses fases que representaven les n\u00fapcies de l\u2019Est\u00e0tua de la Llibertat de Nova York i el Monument a Col\u00f3n a Barcelona. Per la seva banda, La Fura dels Baus va comen\u00e7ar a finals dels anys setanta a fer performances al carrer. Des dels primers vuitanta, a partir d\u2019Accions, magnifica la performance fent-la col\u00b7lectiva i espectacular. La base d\u2019aquest treball estava formada per una varietat de recursos que inclo\u00efa m\u00fasica, efectes de llum, moviment, \u00fas de materials naturals i industrials, noves tecnologies i la implicaci\u00f3 de l\u2019espectador en l\u2019acci\u00f3 teatral. Arran de la seva participaci\u00f3 en la cerim\u00f2nia inaugural dels Jocs Ol\u00edmpics del 92, amb les seves propostes han estat protagonistes d\u2019una bona part de les inauguracions dels grans esdeveniments.<\/p>\n

Hem vist, doncs, que \u00e9s a partir dels anys vuitanta que les audiovisions a\/de Barcelona ja no s\u00f3n nom\u00e9s les de les pel\u00b7l\u00edcules cinematogr\u00e0fiques, sin\u00f3 que s\u00f3n les que, utilitzant el v\u00eddeo, circulen per les noves televisions, les que realitzen els artistes i nous videastes, les que imaginen i completen els nous dissenyadors audiovisuals.<\/p>\n

I va ser tamb\u00e9 en aquells anys quan Barcelona comen\u00e7\u00e0 a mostrar-se com una ciutat que vol seduir i conquistar el m\u00f3n. Una ambici\u00f3 que acabar\u00e0 costant cara als seus habitants, per\u00f2 que \u00e9s tamb\u00e9 una ambici\u00f3 compartida per molta gent, professionals de molts sectors, que segurament no tots sab\u00edem que el que f\u00e8iem entrava a formar part de l\u2019espectacle, per una Ciutat-Espectacle.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

Sector V\u00eddeo<\/h3>\n

\u00c9s en els anys 80 quan es va anar construint un \u201csector del v\u00eddeo\u201d. Els iniciadors d\u2019aquest sector a Barcelona van ser, per una banda, la gent identificada amb el \u201cvideo-art\u201d, i per l\u2019altra, la gent identificada amb el \u201cv\u00eddeo social i comunitari\u201d. Tant les denominacions com les activitats que generaven eren fruit de les expectatives culturals de la d\u00e8cada anterior. De fet, ens v\u00e0rem10<\/sup><\/sub>\u00a0encarregar de propagar una tecnocultura basada en l\u2019\u00fas social, art\u00edstic i educatiu del v\u00eddeo11<\/sup><\/sub>. Poc despr\u00e9s, amb el r\u00e0pid creixement de la ind\u00fastria del v\u00eddeo, el sector agafar\u00e0 una altra dimensi\u00f3, m\u00e9s important econ\u00f2micament, i m\u00e9s tinguda en compte pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Aconseguir algun ajut per a la producci\u00f3 i crear plataformes de difusi\u00f3 van ser els primers objectius del sector.<\/p>\n

En relaci\u00f3 a la difusi\u00f3, van organitzar-se diverses mostres a Barcelona, les m\u00e9s importants: \u201cMostra de v\u00eddeo, entorn a l\u2019art, la m\u00fasica, la ...\u201d (1981-1983), \u201cEls dilluns v\u00eddeo,\u201d a la Virreina (1982-1984), \u201cMostra de v\u00eddeo de creaci\u00f3\u201d (des del 1984), \u201cMostra de V\u00eddeo Dansa\u201d (des del 1985)12<\/sub><\/sup>,\u00a0 \u201c1a Biennal de V\u00eddeo\u201d de Barcelona (1987).Els ajuts a la producci\u00f3 se centraven en la necessitat de cobrir les despeses que suposava en aquells anys utilitzar material de v\u00eddeo de qualitat \u201cbroadcast\u201d perqu\u00e8 s\u2019havia de llogar. Cal entendre que aix\u00f2 passa en una \u00e8poca en que els creadors donaven molt valor a l\u2019acabat t\u00e8cnic i en la que es celebrava el virtuosisme formal \u2013sovint buit d\u2019altres valors.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es l\u2019\u00e8poca en que comen\u00e7a la producci\u00f3 de videoclips musicals, un camp on conflueixen la m\u00fasica, l\u2019audiovisual i el disseny, i que marcar\u00e0 l\u2019est\u00e8tica dominant dels vuitanta.<\/p>\n

Entre els artistes i videocreadors m\u00e9s notables en aquella d\u00e8cada podem citar: Juli\u00e1n \u00c1lvarez, Joan Pueyo, Lloren\u00e7 Soler, Antoni Miralda, Antoni Muntadas, Carles Pujol, N\u00faria Font, Lala Gom\u00e0, Maite Ninou, Carles Ameller, Joan Bastida, Xavier Juncosa, Jaume Subirana, Orestes Lara,\u00a0 Manuel Huerga, Miguel Fern\u00e1ndez, Carles Comes, Carlos Pastor, Alfons Flaquer, Felip Sol\u00e9, Llu\u00eds Nicolau...<\/p>\n

Aquest sector del v\u00eddeo va funcionar fins l\u2019any 2000. A partir de llavors ha quedat dilu\u00eft en dos \u00e0mbits m\u00e9s generalistes: el de l\u2019art contemporani i el de l\u2019audiovisual \u2013aquest \u00faltim amb una orientaci\u00f3 m\u00e9s industrial. Amb aquest canvi, el que es va perdre \u00e9s la possibilitat d\u2019arribar a estructurar-se com un \u00e0mbit aut\u00f2nom de producci\u00f3 cultural (obert al mixmedia) just quan s\u2019estava a prop d\u2019aconseguir-ho.<\/p>\n

\u00c9s a partir del 1984 que es creen a Barcelona algunes petites empreses que ofereixen serveis integrals de disseny gr\u00e0fic, fotografia i v\u00eddeo. Tamb\u00e9 \u00e9s en aquesta \u00e8poca quan algunes empreses de producci\u00f3 evolucionen i descobreixen la import\u00e0ncia del dissenyador de producci\u00f313<\/sub><\/sup>.\u00a0\u00a0<\/p>\n

L\u2019any 1988 el FAD va crear una secci\u00f3 centrada en l\u2019\u00fas del v\u00eddeo per part de dissenyadors, que evolucionar\u00e0 cap a un concepte m\u00e9s ample de \u201ccomunicaci\u00f3 visual\u201d, amb vocaci\u00f3 de reunir i potenciar als professionals que treballen a la televisi\u00f3 i en publicitat ocupant-se sobretot de les especialitats Motion-Graphics i animaci\u00f3.<\/p>\n

No oblidem que va ser en els anys vuitanta quan el disseny esdevingu\u00e9 omnipresent a Barcelona: per tot arreu irrompien amb for\u00e7a la gr\u00e0fica, els interiors i el mobiliari de bars i locals d\u2019oci nocturn, les noves places i parcs, s\u2019inici\u00e0 la restauraci\u00f3 de fa\u00e7anes, la col\u00b7locaci\u00f3 de nou mobiliari urb\u00e0, ..., i en els que la professi\u00f3 de dissenyador va adquirir un major reconeixement social.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

Notes<\/h3>\n

1.\u00a0 El terme ha estat proposat per Michel Chion al seu llibre Audiovisi\u00f3n, Barcelona, Paid\u00f3s, 1993. L\u2019autor l\u2019utilitza per donar m\u00e9s valor a tot el relacionat amb l\u2019\u00e0udio i per indicar l\u2019absoluta interactuaci\u00f3 entre la imatge i el so.
2. 23 de febrer del 1981. Cop d\u2019Estat retransm\u00e8s en directe i gravat en v\u00eddeo per la televisi\u00f3 estatal TVE, en aquell temps la \u00fanica televisi\u00f3 a Espanya.\u00a0
3.\u00a0 En aquest article ens referim principalment a la televisi\u00f3.
4.\u00a0 Alegalment, sense cap marc legislatiu.
5.\u00a0 En relaci\u00f3 amb un Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Jordi Pujol de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3.
6.\u00a0 A c\u00e0rrec de Llu\u00eds Ma G\u00fcell.
7.\u00a0 Recordem, per exemple, els programes Estoc de pop i m\u00e9s tard Arsenal, ambd\u00f3s dirigits per Manuel Huerga, amb car\u00e0tules dissenyades per Am\u00e9rica S\u00e1nchez (el primer) i per Peret, amb el disseny gr\u00e0fic d\u2019Oriol Pibernat (el segon).
8.\u00a0 Aquests dos primers estadis estan descrits referint-nos al desenvolupament tal com es va realitzar en els pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats. A Espanya tamb\u00e9 es van produir, per\u00f2 amb m\u00e9s retard i amb una dimensi\u00f3 m\u00e9s petita.
9.\u00a0 Es tracta dels gravadors-reproductors de v\u00eddeo en formats VHS, Betamax, V2000.
10. Si canvio el verb \u00e9s per qu\u00e8 jo mateix formava part d\u2019aquest grup d\u2019iniciadors del sector v\u00eddeo.
11.\u00a0 Es pot trobar un testimoni de l\u2019\u00e8poca consultant el Cat\u00e0leg de la producci\u00f3 videogr\u00e0fica a Catalunya 1970-1985, Carles Ameller (coord.), Guia Cultural de Catalunya 4, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1986.
12.\u00a0 La Mostra de V\u00eddeo de Creaci\u00f3 i la Mostra de V\u00eddeo Dansa tenien el suport de la Generalitat de Catalunya.
13.\u00a0 Production Designer, s\u2019ocupa de crear un concepte visual conjugant localitzacions, il\u00b7luminaci\u00f3, decorats, atrezzo, vestuari, perruqueria, maquillatge, efectes especials, gr\u00e0fics. Recordo com el productor Pepo Sol expressava el seu descobriment als inicis de la productora Ovideo (1985): \u201cEl que fa falta \u00e9s un bon disseny de producci\u00f3\u201d.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carles Ameller Avui el v\u00eddeo \u00e9s omnipresent a les nostres societats. Est\u00e0 a la televisi\u00f3, als m\u00f2bils, a Internet, a tot sistema de control per visi\u00f3… i tothom pot enregistrar un v\u00eddeo amb una c\u00e0mera digital de fotografia o amb el tel\u00e8fon m\u00f2bil. Aquesta gran disponibilitat tecnol\u00f2gica per produir audiovisions1\u00a0\u00e9s molt recent. Abans, el v\u00eddeo … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2073","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\nAudiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80 | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Audiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80 | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Carles Ameller Avui el v\u00eddeo \u00e9s omnipresent a les nostres societats. Est\u00e0 a la televisi\u00f3, als m\u00f2bils, a Internet, a tot sistema de control per visi\u00f3... i tothom pot enregistrar un v\u00eddeo amb una c\u00e0mera digital de fotografia o amb el tel\u00e8fon m\u00f2bil. Aquesta gran disponibilitat tecnol\u00f2gica per produir audiovisions1\u00a0\u00e9s molt recent. Abans, el v\u00eddeo … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-08T12:43:05+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"20 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/\",\"name\":\"Audiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80 | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"datePublished\":\"2018-03-28T10:25:49+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-08T12:43:05+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Audiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Audiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80 | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Audiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80 | Imarte","og_description":"Carles Ameller Avui el v\u00eddeo \u00e9s omnipresent a les nostres societats. Est\u00e0 a la televisi\u00f3, als m\u00f2bils, a Internet, a tot sistema de control per visi\u00f3... i tothom pot enregistrar un v\u00eddeo amb una c\u00e0mera digital de fotografia o amb el tel\u00e8fon m\u00f2bil. Aquesta gran disponibilitat tecnol\u00f2gica per produir audiovisions1\u00a0\u00e9s molt recent. Abans, el v\u00eddeo … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2020-04-08T12:43:05+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"20 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/","name":"Audiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80 | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"datePublished":"2018-03-28T10:25:49+00:00","dateModified":"2020-04-08T12:43:05+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/audiovisions-a-barcelona-el-video-en-lart-i-el-disseny-als-anys-80\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Audiovisions a Barcelona: el v\u00eddeo en l\u2019art i el disseny als anys 80"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2073"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2073"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2073\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}