{"id":2186,"date":"2018-04-03T09:26:44","date_gmt":"2018-04-03T08:26:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/?page_id=2186"},"modified":"2020-04-08T13:43:08","modified_gmt":"2020-04-08T12:43:08","slug":"anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/","title":{"rendered":"Anotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia."},"content":{"rendered":"

Marta Negre<\/h3>\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>

Anotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia.<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t

1. La manipulaci\u00f3 en la fotografia anal\u00f2gica i en la fotografia digital<\/h3>\n

La introducci\u00f3 del medi digital en el terreny de la fotografia fa q\u00fcestionar-nos el propi medi i reflexionar sobre quin impacte pot tenir en la naturalesa de les imatges fotogr\u00e0fiques.<\/p>\n

Tots sabem que els processos digitals faciliten la capacitat per a manipular les imatges. Podr\u00edem pensar que aquesta afirmaci\u00f3 exemplifica una de les difer\u00e8ncies entre la fotografia digital i l'anal\u00f2gica, cosa que no \u00e9s del tot exacta. S'ha de tenir en compte que la manipulaci\u00f3 ha estat una constant en la hist\u00f2ria de la fotografia, de fet podr\u00edem dir que aquesta \u00e9s una caracter\u00edstica no sols del mitj\u00e0 fotogr\u00e0fic sin\u00f3 de tota creaci\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n

Manipular, segons dues de les definicions que trobem en el diccionari, vol dir \"operar amb les mans\" o \"manejar un aparell cient\u00edfic, un mecanisme telegr\u00e0fic, etc.\" . Partint d'aquestes descripcions -on es fa refer\u00e8ncia a un aparell o mecanisme que podria tamb\u00e9 ser la c\u00e0mera fotogr\u00e0fica- l'acte de fotografiar ens porta a una forma concreta de manipulaci\u00f3. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de les definicions, quan realitzem una fotografia estem escollint una possibilitat entre diverses: la c\u00e0mera, l'objectiu, el tipus de negatiu, l'enquadrament, etc. Aquesta elecci\u00f3 determina el resultat final de la imatge, i per tant comporta una dosi de manipulaci\u00f3 del referent fotografiat, que \u00e9s intr\u00ednseca al fet fotogr\u00e0fic, tal com diu Joan Fontcoberta:<\/p>\n

Crear equivale a manipular, y el mismo t\u00e9rmino de \"fotograf\u00eda manipulada\" constituye una flagrante tautolog\u00eda. (...) En definitiva la manipulaci\u00f3n se presentaba como una condici\u00f3n 'sine quan on' de la creaci\u00f3n.<\/p>\n

D'altra banda, des de l'aparici\u00f3 de la fotografia hi ha hagut manipulacions que han anat m\u00e9s enll\u00e0 de la tria dels elements b\u00e0sics que constitueixen l'activitat fotogr\u00e0fica. El retoc de negatius o la manipulaci\u00f3 del propi referent ha sigut constant, i ha tingut diferents finalitats entre elles est\u00e8tiques, comercials, de propaganda o fins i tot de censura pol\u00edtica.<\/p>\n

\"\"
Gustave Le Gray, \"La gran ola\", 1865.<\/figcaption><\/figure>\n
\n
\n

Un dels primers exemples de manipulaci\u00f3 de negatius podem trobar-lo just a l'inici de la hist\u00f2ria d'aquest medi: s\u00f3n les marines de Gustave Le Gray (1856-1859), un dels mestres de la fotografia de mitjans del s. XIX, realitzades a partir de la uni\u00f3 de dos clix\u00e9s diferents, un pel cel i l'altre pel mar. Sense aquesta uni\u00f3, que es denominava \"copia per combinaci\u00f3\", hauria estat impossible, amb la t\u00e8cnica del s. XIX, impressionar alhora aquests dos elements d'una manera naturalista. Les emulsions de iodur de plata en aquesta \u00e8poca solament eren sensibles als raigs blaus, per tant l'exposici\u00f3 a un paisatge amb el temps suficient per enregistrar les formes del terreny produ\u00efa que el cel, on el color dominant \u00e9s el blau, qued\u00e9s sobrexposat i sense els n\u00favols. Aix\u00ed, per impressionar els contorns del terreny o el mar es realitzava una exposici\u00f3 m\u00e9s llarga, i pel cel i els n\u00favols una de m\u00e9s curta. Per tant, Le Gray utilitza la manipulaci\u00f3 tant per a una finalitat est\u00e8tica, com per, curiosament, donar m\u00e9s versemblan\u00e7a a la imatge resultant.<\/p>\n

Un altre exemple de manipulaci\u00f3 s\u00f3n les imatges de Julia Margaret Cameron (1815-1879), Oscar Gustave Rejlander (1813-1875) o Henry Peach Robinson (1830-1901), els quals volien encaminar la fotografia al camp de les Belles Arts. Per fer-ho utilitzaven temes i recursos compositius extrets de la pintura, construint escenes -\"tableaux vivants\"- a partir de la uni\u00f3 de diferents negatius o la teatralitzaci\u00f3 davant de la c\u00e0mera fotogr\u00e0fica de models amb vestits d'\u00e8poca, reconstruint passatges mitol\u00f2gics o b\u00edblics. Van iniciar una nova corrent anomenada \"fotografia art\u00edstica\", on els resultat moltes vegades recordava a les pintures prerafaelites.<\/p>\n

Altres retocs s\u00f3n els que tenen finalitat de censura, com \u00e9s el cas de les imatges que trobem en el llibre Le comissariat aux archives de Alain Jaubert, on recull exemples de fotografies manipulades en r\u00e8gims dictatorials, en qu\u00e8 els censuradors fan desapar\u00e8ixer personatges p\u00fablics que resulten molestos als r\u00e8gims corresponents.<\/p>\n

El retoc fotogr\u00e0fic, per tant, ha existit sempre, i ha estat fins i tot utilitzat per alguns fot\u00f2grafs documentals que precisament feien bandera d'una relaci\u00f3 directa amb l'objecte fotografiat. Algunes de les instant\u00e0nies m\u00e9s memorables de la hist\u00f2ria de la fotografia, han estat a priori \"preparades\" d'alguna forma, com la famosa fotografia Baiser sur la place de l'Hotel de Ville de Robert Doisneau (1912-1994), o l'emblem\u00e0tica fotografia de Dorothea Lange (1895-1965) Migrant Mother.<\/p>\n

Des de l'aparici\u00f3 de la fotografia el propi medi ens ha ensenyat a no ser innocents davant de les imatges fotogr\u00e0fiques. Amb aquests exemples veiem que la manipulaci\u00f3 no s'ha inventat amb l'aparici\u00f3 de la tecnologia digital; el que s\u00ed que podem afirmar \u00e9s que aquesta \u00e9s ara m\u00e9s f\u00e0cil i m\u00e9s r\u00e0pida, i considero que aquest fet s\u00ed que constitueix un canvi de lectura de les imatges que veiem actualment. La difer\u00e8ncia substancial no \u00e9s la pr\u00f2pia manipulaci\u00f3, sin\u00f3 la rapidesa i la facilitat, i per tant, l'abund\u00e0ncia que hi ha d'imatges on \u00e9s impossible localitzar-ne possibles manipulacions.<\/p>\n

Fins ara sab\u00edem que algunes de les fotografies podien ser manipulades, no \u00e9rem innocents davant les imatges, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9rem confiats. Actualment no podem ser-ho. Qualsevol persona pot tenir a casa seva un ordinador, per tant, tothom \u00e9s capa\u00e7 avui dia de retocar qualsevol imatge que tingui a l'abast i aix\u00ed ho expressa Geoffrey Batchen a l'assaig Ectoplasma. La fotograf\u00eda en la era digital, recollir en el llibre Efecto Real:<\/p>\n

(...) La introducci\u00f3n generalizada de programas inform\u00e1ticos de tratamiento de im\u00e1genes que hacen que fotograf\u00edas \"falsas\" pasen por verdaderas. La perspectiva es que, incapaces de discernir lo \"falso\" de lo \"verdadero\", los espectadores confiar\u00e1n cada vez menos en la capacidad de la fotograf\u00eda de ofrecer una verdad objetiva, por lo que \u00e9sta perder\u00e1 su poder de transmisora privilegiada de informaci\u00f3n.<\/p>\n

Michel Frizot, ens ve a dir m\u00e9s o menys el mateix:<\/p>\n

La connaissance que nous auront de toutes les possibilit\u00e9s de manipulation de la photographie par les proc\u00e9d\u00e9s num\u00e9riques nous la fera envisager d'un autre \u0153il, plus sceptique sans doute, c'est-\u00e0-dire que nous ne lui accorderons pas ces gages de confiance que nous accordons g\u00e9n\u00e9ralement, mais avec circonspection, \u00e0 la photographie.<\/p>\n

L'aparici\u00f3 de la imatge digital ens porta cap a una p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia del que \u00e9s \"ver\u00eddic\" i del que \u00e9s \"ficci\u00f3\", \u00e9s a dir, moltes vegades no podem assegurar qu\u00e8 \u00e9s el que ha estat inventat pels processos digitals i el que no. La paraula ficci\u00f3 fa refer\u00e8ncia a all\u00f2 que \u00e9s fingit o imaginat, per tant, a all\u00f2 que no existeix, cosa que ens porta a preguntar-nos si la fotografia, en els nostres dies, s'aproxima m\u00e9s a un m\u00f3n imaginari que no pas a l'entorn \"real\".<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

2. El fals realisme de la imatge digital<\/h3>\n

William Henry Fox Talbot (1800-1877) definia la fotografia com \"el llapis de la naturalesa\", \u00e9s a dir la forma com aquesta - la naturalesa- es representava a ella mateixa: imprim\u00e9e par la main de la Nature . De fet, The pencil of Nature va ser el t\u00edtol d'un llibre del mateix fot\u00f2graf on va publicar 24 dels seus calotips.<\/p>\n

Des del s XIX fins bona part del s XX s'ha ent\u00e8s la imatge fotogr\u00e0fica com una reproducci\u00f3 \"una realitat exterior\", per tant, com una representaci\u00f3 objectiva d'aquesta realitat.<\/p>\n

Despr\u00e9s de m\u00e9s de cent anys de les afirmacions de Fox Talbot, Rossalind Krauss ens defineix la fotografia, basant-se en els estudis semi\u00f2tics de Charles Sanders Peirce, com a un tipus de signe, el qual denomina \"indexal\", que es caracteritza per a la seva connexi\u00f3 f\u00edsica amb el referent:<\/p>\n

Al hablar de \u00edndice me refiero a este tipo de signo que se presenta como manifestaci\u00f3n f\u00edsica de una causa, ejemplos del cual son las huellas, las improntas y los indicios.<\/p>\n

Si es posible pintar un cuadro de memoria o gracias a los recursos de la imaginaci\u00f3n, la fotograf\u00eda en tanto que huella fotoqu\u00edmica, s\u00f3lo puede llevarse a cabo en virtud de un v\u00ednculo inicial con un referente material. C.S. Peirce habla de este eje f\u00edsico sobre el cual tiene lugar el proceso de referencia cuando considera la fotograf\u00eda como un ejemplo de esa categor\u00eda de signo que denomina 'indiciales'.<\/p>\n

Tant Fox Talbot com Krauss, tot i els canvis de plantejament, tenen clar que una fotografia existeix per que ha existit abans un referent per a ser fotografiat. Segons el primer, la fotografia \u00e9s una reproducci\u00f3 exacta de la realitat, per Krauss \u00e9s una petjada, un \"\u00edndex\" d'aquesta. Per\u00f2 en els dos casos \u00e9s totalment necess\u00e0ria la pres\u00e8ncia d'un original, d'un referent en el m\u00f3n material, per a la realitzaci\u00f3 de la imatge fotogr\u00e0fica.<\/p>\n

La tecnologia digital ens d\u00f3na la possibilitat, i a continuaci\u00f3 ho veurem amb una s\u00e8rie d'artistes, de crear una imatge versemblant sense la pres\u00e8ncia del model o referent, i aquest fet trenca la relaci\u00f3 umbilical que ha tingut fins ara la fotografia amb el m\u00f3n exterior, i evidentment canvia el sentit que nosaltres podem atorgar a aquest tipus d'imatges (fotogr\u00e0fiques?).<\/p>\n

Les imatges fotogr\u00e0fiques que coneix\u00edem fins ara eren la prova que el referent havia estat en un lloc concret en un moment concret, eren la prova que quelcom havia estat davant la c\u00e0mera fotogr\u00e0fica i que l'acci\u00f3 que ens mostrava havia ocorregut: aix\u00f2 ha estat -tal com Roland Barthes anomena \"\u00e7a-a-\u00e9t\u00e9\" . Aquest lligam amb la realitat es desf\u00e0 amb les imatges fetes per programes inform\u00e0tics. La idea de fotografia com a memento mori del nostre m\u00f3n desapareix. La fotografia digital \u00e9s el simulacre de la realitat: Las im\u00e1genes digitales no son tanto signos de la realidad cuanto signos de signos. Son representaciones de lo que ya se considera una serie de representaciones.<\/p>\n

Hi ha diferents artistes que treballen amb t\u00e8cniques digitals i aquestes no s\u00f3n tan sols recursos, sin\u00f3 que s\u00f3n la base de la seva investigaci\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n

Nancy Burson genera a partir de l'ordinador retrats de races imagin\u00e0ries. Per a fer-ho es serveix de la combinaci\u00f3 de diferents rostres, a partir d'escanejar a alta ressoluci\u00f3 els retrats de diferents persones.<\/p>\n

\"\"
Nancy Burson, \"First and Second Beauty Composites\", 1982.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

En l'obra First and Second Beauty Composites (First Composite: Bette Davis, Audrey Hepburn, Grace Kelley, Sophia Loren, and Marilyn Monroe. Second Composite: Jane Fonda, Jacqueline Bisset, Diane Keaton, Brooke Shields, and Meryl Streep) (1982) mescla les cares d'estrelles del cinema, com si cerqu\u00e9s l'ideal de bellesa que anhela la nostra societat.<\/p>\n

Mankind (Oriental, Caucasian, and Black, weighted according to current population statistics) (1983-85) \u00e9s una pe\u00e7a que sorgeix com a resultat de les estad\u00edstiques de la poblaci\u00f3 del moment, on es reflectien el tant per cent de ciutadans de cadascuna de les races. El rostre que apareix en l'obra \u00e9s una mena de retrat robot de l'habitant del planeta a principis dels anys 80 i per tant, l'ant\u00edtesi als estudis en qu\u00e8 s'intentava trobar l'ess\u00e8ncia de cadascun dels diferents pobles.<\/p>\n

Un altre exemple \u00e9s l'obra Three assassins (lee Harvey Oswald, Sirhan Sirhe, Jamee Earl Ray) (1982), en qu\u00e8 combina el rostre de diferents assassins, mostrant-nos un altre retrat robot que podria exemplificar la idea de l'assass\u00ed.
En les seves imatges, l'artista confronta temes d'identitat, individualitat i her\u00e8ncia gen\u00e8tica. Les fotografies adopten una semblan\u00e7a a les imatges de Julia Margaret Cameron o la fotografia popular de finals del passat segle XIX, degut a una mena de \"flou\" (imatge borrosa) que fa que el rostre sembli esvair-se en el seu entorn; per\u00f2, alhora ens porten cap al m\u00f3n de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3: el rostre t\u00e9 certes deformacions i a voltes \u00e9s androgin; hi reconeixem a un \u00e9sser hum\u00e0, per\u00f2 no podem desxifrar la seva proced\u00e8ncia, no podem ubicar-lo en una ra\u00e7a o societat concreta.<\/p>\n

\n

Inez van Lamsweerde tamb\u00e9 treballa amb t\u00e8cniques digitals, elaborant una obra totalment inquietant. Lamsweerde, ens presenta dones o nenes estirades en una mena de llit, amb postures il\u00b7l\u00f2giques i punts de vista for\u00e7ats. A patir de la manipulaci\u00f3 digital retoca certes parts del cos per aconseguir figures artificials, rob\u00f2tiques i desposse\u00efdes d'atributs sexuals. En l'obra M2 # 5 (1998) apareixen dues nenes aparentment unides pel tor\u00e7, amb rostres similars i on solament es veuen tres cames. S\u00f3n cossos mutants, posthumans que ens porten cap a un altre m\u00f3n: el de la clonaci\u00f3 i el de les problem\u00e0tiques bio\u00e8tiques.<\/p>\n

\"\"
Inez van Lamsweerde, \"Me#1\", 1998.<\/figcaption><\/figure>\n
\n

L'artista Keith Cottingham, tamb\u00e9 treballa amb el retrat en la s\u00e8rie Fictious Portraits (1990-92). En aquestes peces apareixen imatges d'adolescents que respiren un aire d'\u00e8xit que podria exemplificar l'ideal de joventut de la societat americana. La composici\u00f3 ens recorda a les pintures cl\u00e0ssiques de retrats, sobretot del flamenc i del barroc. Els personatges s\u00f3n adolescents, i a mesura que els observem trobem que tenen una gran semblan\u00e7a entre ells. El detall o l'aparent fidelitat de la imatge aix\u00ed com la perfecci\u00f3 del seu cos ens porta cap a una mena d'artificialitat que ens fa preguntar sobre la naturalesa dels personatges fotografiats, els quals esdevenen estranys i inquietants.<\/p>\n

Aquestes fotografies han estat configurades amb programes de manipulaci\u00f3 inform\u00e0tica, a partir d'imatges extretes de dibuixos anat\u00f2mics, imatges de revistes i motlles de cera o fang de la pr\u00f2pia cara de l'artista. L'artista uneix les parts digitalment, afegint-hi textures artificials (p\u00e8ls, pells, cabells) a fi que el \"collage\" acabi semblant un retrat ver\u00eddic d'un \u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n

\"\"
Keith Cottingham, \"Fictitious Portraits\", 1990-1992.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
\n

Future Pre-purposed (2000-2004), \u00e9s una altra obra d'aquest artista, en la qual tamb\u00e9, a partir de dibuixos, estructures de fustes i t\u00e8cniques inform\u00e0tiques construeix interiors arquitect\u00f2nics que existeixen nom\u00e9s en el suport de la imatge fotogr\u00e0fica. Aquestes arquitectures ens semblen familiars i ens remeten a espais religiosos i ut\u00f2pics, on s'uneixen reminisc\u00e8ncies de la modernitat amb iconografies de cultures africanes i asi\u00e0tiques. S\u00f3n arquitectures buides i fredes, que ens porten cap a una revisi\u00f3 de la nostra cultura i dels nostres espais p\u00fablics i, evidentment, no estan absentes de connotacions socials.<\/p>\n

Els tres artistes treballen, per tant, amb una mena de \"collage digital\", per\u00f2 a difer\u00e8ncia del \"collage\" que coneix\u00edem fins ara, el qual ens deixava veure la combinaci\u00f3 dels seus elements; aquesta nova classe de \"collage\" amaga la seva estructura interna i evita mostrar-nos la uni\u00f3 de cadascuna de les peces. La finalitat \u00e9s que sembli que no hi hagi hagut construcci\u00f3, que semblin retrats o espais \"ver\u00eddics\" de realitats que poden existir i aix\u00f2 ens porta al m\u00f3n dels simulacres.<\/p>\n

Les fotografies d'aquests artistes ens mostren espais, personatges, etc. que no existeixen en el nostre entorn \"real\". Les seves imatges no parteixen d'un referent, sin\u00f3 que aquest \u00e9s creat per la combinaci\u00f3 de codis binaris. El referent acaba sent la informaci\u00f3 que l'artista introdueix a l'ordinador i que l'aparell codifica. Podr\u00edem, fins i tot, pensar que aquests artistes s'allunyen de l'entorn social que els envolta, per\u00f2 crec que, precisament \u00e9s tot el contrari. En les seves obres, tot i ser retrats ficticis, evidencien l'estat actual de l'\u00e9sser hum\u00e0 en relaci\u00f3 amb un m\u00f3n que ell mateix ha anat construint. Ens parlen de la hibridaci\u00f3 de l'home amb el m\u00f3n tecnol\u00f2gic i dels debats \u00e8tics sobre medicina -referent a la clonaci\u00f3 o la cirurgia est\u00e8tica- o sobre bio\u00e8tica, en un m\u00f3n condicionat per la ci\u00e8ncia on l'home s'alimenta de productes transg\u00e8nics creats de forma gen\u00e8tica.<\/p>\n

Paradoxalment, al que se sol entendre com a retrat, paradigma de la descripci\u00f3 m\u00e9s \u00edntima i directa de l'individu, amb una capacitat descriptiva i de reconeixement, en aquestes obres, aquest aspecte es posa en entredit. Els retrats d'aquests artistes no ens mostren persones concretes, sin\u00f3 que s\u00f3n utilitzats per a remetre'ns i parlar-nos de la globalitat i la consci\u00e8ncia de la nostra societat.<\/p>\n

La manipulaci\u00f3 i la creaci\u00f3 digital, utilitzada de forma conscient -de la mateixa manera que tot altre recurs art\u00edstic- ens d\u00f3na la possibilitat d'incidir i de parlar d'aspectes que ens preocupen, i per parlar d'un m\u00f3n fascinat per la tecnologia qu\u00e8 millor que fer-ho amb els propis mitjans tecnol\u00f2gics:<\/p>\n

El falso realismo en su trabajo act\u00faa como un espejo que ya no nos revela a nosotros mismos sino a nuestras invenciones, y eso nos produce fascinaci\u00f3n y n\u00e1usea. (...) Devienen entonces \"apariencia o huella, ficci\u00f3n o indicio, pero justamente gracias a estas cualidades nos convendr\u00e1n para trasmitir los valores m\u00e1s intangibles y fr\u00e1giles del ser humano\".<\/p>\n

\"\"
Keith Cottingham, Future Pre-purposed, 2000-2004.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1. La manipulaci\u00f3 en la fotografia anal\u00f2gica i en la fotografia digital La introducci\u00f3 del medi digital en el terreny de la fotografia fa q\u00fcestionar-nos el propi medi i reflexionar sobre quin impacte pot tenir en la naturalesa de les imatges fotogr\u00e0fiques. Tots sabem que els processos digitals faciliten la capacitat per a manipular les … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":15,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2186","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\nAnotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia. | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Anotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia. | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"1. La manipulaci\u00f3 en la fotografia anal\u00f2gica i en la fotografia digital La introducci\u00f3 del medi digital en el terreny de la fotografia fa q\u00fcestionar-nos el propi medi i reflexionar sobre quin impacte pot tenir en la naturalesa de les imatges fotogr\u00e0fiques. Tots sabem que els processos digitals faciliten la capacitat per a manipular les … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-08T12:43:08+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/marta-negre-01.jpg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/\",\"name\":\"Anotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia. | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/marta-negre-01.jpg\",\"datePublished\":\"2018-04-03T08:26:24+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-08T12:43:08+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/marta-negre-01.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/marta-negre-01.jpg\",\"width\":481,\"height\":400,\"caption\":\"Gustave Le Gray, \\\"La gran ola\\\", 1865.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Anotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia.\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Anotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia. | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Anotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia. | Imarte","og_description":"1. La manipulaci\u00f3 en la fotografia anal\u00f2gica i en la fotografia digital La introducci\u00f3 del medi digital en el terreny de la fotografia fa q\u00fcestionar-nos el propi medi i reflexionar sobre quin impacte pot tenir en la naturalesa de les imatges fotogr\u00e0fiques. Tots sabem que els processos digitals faciliten la capacitat per a manipular les … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2020-04-08T12:43:08+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/marta-negre-01.jpg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/","name":"Anotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia. | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/marta-negre-01.jpg","datePublished":"2018-04-03T08:26:24+00:00","dateModified":"2020-04-08T12:43:08+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/marta-negre-01.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/marta-negre-01.jpg","width":481,"height":400,"caption":"Gustave Le Gray, \"La gran ola\", 1865."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/anotacions-sobre-el-medi-digital-en-la-fotografia-contemporania\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Anotacions sobre el medi digital en la fotograf\u00eda contempor\u00e1nia."}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2186"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2186"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2186\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2186"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}