{"id":2209,"date":"2018-04-03T09:41:44","date_gmt":"2018-04-03T08:41:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/?page_id=2209"},"modified":"2020-04-08T13:43:09","modified_gmt":"2020-04-08T12:43:09","slug":"lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/","title":{"rendered":"L’Autoreferencialitat en l’Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital."},"content":{"rendered":"

Eloi Puig<\/h3>\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>

L’Autoreferencialitat en l’Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital.<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

1.1 Contextualitzaci\u00f3<\/h3>\n

Aquest article sorgeix de l'aprofundiment d'uns dels aspectes abordats en la meva tesi Doctoral, Alear: Art procesual-aleatori. En ella s'abordava la relaci\u00f3 existent entre l'ordinador i l'atzar per a entendre com l'ordinador utilitza els components aleatoris, per a veure fins que punt l'atzar ha determinat el desenvolupament del Computer-art. Un dels cap\u00edtols pret\u00e9n ser una an\u00e0lisi de l'est\u00e8tica \"de l'atzar\" reflectida a trav\u00e9s de sis caracter\u00edstiques que es compleixen parcial o totalment en les obres que m\u00e9s tard s'exposen. Una d'aquestes sis caracter\u00edstiques \u00e9s el Metallenguatge.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

1.2 Resum<\/h3>\n

Aquest article analitza les obres d'alguns artistes digitals que utilitzen els propis recursos del medi digital com a missatge central, \u00e9s a dir, la nostra intenci\u00f3 ser\u00e0 la d'exposar les m\u00faltiples formes d'utilitzar, desenvolupar i manipular el metallenguatge. Primerament, amb la intenci\u00f3 de comprendre aquestes obres s'elabora un context en qu\u00e8 es plantejaran uns precedents, per en una segona part veure com el metallenguatge en la nostra actualitat art\u00edstica i digital torna a ser un front molt utilitzat, arribant a convertir-se en una metodologia caracter\u00edstica de l'art contemporani i dels mitjans digitals.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

1.3 Resum en angl\u00e8s<\/h3>\n

This article analyzes works of some digital artists who use the own resources of the average digitalis how central message. Our intention will be the one to expose the multiple ways to use, to develop and to manipulate the metalanguage. Firstly, with intention to include\/understand these works is elaborated context in that precedents will consider, in the second part to see how the metalanguage in our artistic and digital present time returns to be a resource very used, getting itself to turn one methodology characteristic of the contemporary art and average digitalises.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

1.4 Sumari dels apartats i subapartats de l'article.<\/h3>\n

1.4.1 Introducci\u00f3
1.4.2 Precedents matellingu\u00edstics
1.4.3 Aproximacions metaling\u00fc\u00edstiques en els medis digitals
1.4.3.1 Recursos gr\u00e0fics: pixel i vector
1.4.3.2 Sobreinformaci\u00f3 i error
1.4.3.3 Recursos de la sintaxi<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

1.4.1 Introducci\u00f3<\/h3>\n

Quan la pr\u00f2pia t\u00e8cnica com a medi t\u00e9 una influ\u00e8ncia determinant en el resultat est\u00e8tic de les obres art\u00edstiques, podr\u00edem dir que s'est\u00e0 desenvolupant un metallenguatge. Baix aquesta definici\u00f3 elaborarem l'argumentaci\u00f3 de com el metallenguatge \u00e9s present al llarg de tota la hist\u00f2ria de l'art, per arribar a mostrar com en l'art digital t\u00e9 una especial i destacada pres\u00e8ncia, al mateix temps que explora les seves m\u00faltiples aparences al connectar amb la gran complexitat tecnol\u00f2gica que cont\u00e9 l'ordinador. En l'article de Lev Manovich \"La vanguardia como software\", un dels arguments que utilitza per a caracteritzar als anomenats \"nous medis\", \u00e9s el seu car\u00e0cter de metamedi. Aquesta idea s'exposa quan, en la seva an\u00e0lisi de la revoluci\u00f3 dels nous m\u00e8dia, ens diu:<\/p>\n

La nova avantguarda ja no s'ocupa de veure o representar el m\u00f3n de noves maneres, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 d'accedir i utilitzar de noves maneres els m\u00e8dia pr\u00e8viament atresorats. En aquest sentit els nous m\u00e8dia s\u00f3n postm\u00e8dia o metam\u00e8dia ja que utilitzen els nous m\u00e8dia com a mat\u00e8ria primera.<\/p>\n

La pres\u00e8ncia metaling\u00fc\u00edstica \u00e9s una constant en la progressiva successi\u00f3 d'aconteixements art\u00edstics, \u00e9s per aquest motiu que en aquest text ens limitarem a la constataci\u00f3 d'aquesta presencia amb una selecci\u00f3 d'autors (o col\u00b7lectius) que poden arribar a representar la rellev\u00e0ncia d'aquesta nova visi\u00f3 i comprensi\u00f3 de l'art.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

1.4.2 Precedents metaling\u00fc\u00edstics<\/h3>\n

Si cerquem alguns precedents metaling\u00fc\u00edstics podr\u00edem remuntar-nos a dates prehist\u00f2riques (aproximadament entre 10.000 i 25.000 anys enrere), en les pintures rupestres de \"La cova de les Mans\", a la Patag\u00f2nia argentina, o les de \"La cova Peche-Merle\" francesa, trobem ja evid\u00e8ncies del recurs utilitzat per l'executant, les seves pr\u00f2pies mans s\u00f3n les que conformen el resultat visual.
Saltant en el temps, Albert D\u00fcrer (Alemanya, 1471-1528), va representar el refor\u00e7ament dels lla\u00e7os amb It\u00e0lia a trav\u00e9s de la difusi\u00f3 de les idees dels humanistes italians pel nord d'Europa, infundint noves idees art\u00edstiques al m\u00f3n de l'art alemany, de tradici\u00f3 m\u00e9s conservadora. Pels artistes alemanys resultava dif\u00edcil conciliar la seva imagineria medieval amb l'\u00e8mfasi que els artistes italians posaven en l'antiguitat cl\u00e0ssica i la mitologia. Durero va proveir als seus compatriotes d'un model amb el que poguessin combinar l'inter\u00e8s emp\u00edric pels detalls naturalistes amb els aspectes m\u00e9s te\u00f2rics de l'art It\u00e0lia. El seu inter\u00e8s per la hist\u00f2ria, la geometria i les proporcions matem\u00e0tiques i les seves observacions de la naturalesa s\u00f3n una demostraci\u00f3 de l'esperit de constant curiositat intel\u00b7lectual del Renaixement. Les xilografies a fibra \"Artista dibuixant un retrat\", \"Artista dibuixant un lla\u00fct\", \"Artista dibuixant un gerro\", \"Artista dibuixant una dona nua\" de l'any 1958 mostren el car\u00e0cter metaling\u00fc\u00edstic per la proposta did\u00e0ctica de l'autor, per la seva necessitat de saber unida a la de transmetre. Veiem diferents artilugis destinats a la representaci\u00f3 precisa de la naturalesa i objectes de la realitat.<\/p>\n

\"\"
A. D\u00fcrer. \"Artista dibuixant una dona nua\". Xilografia. 1538.<\/figcaption><\/figure>\n

Los propios utensilios del pintor e incluso la fusi\u00f3n entre lo representado y el representador se unen en el mismo cuadro, en \"Las meninas\" de Diego Velazquez (Sevilla, 1599-1660). La escena transcurre dentro de una estancia del Alc\u00e1zar de Madrid, decorada con una serie de cuadros. Los personajes se agrupan en un primer plano. A la izquierda se encuentra la figura de Vel\u00e1zquez con sus instrumentos de trabajo delante de un gran lienzo que ocupa todo el \u00e1ngulo del cuadro. En el centro perspectivo de la obra, junto a una puerta abierta, se encuentra el aposentador de la reina. Al fondo hay un espejo donde aparecen reflejadas las figuras de los reyes Felipe IV y Mariana de Austria. Los elogios y las interpretaciones sobre este cuadro son interminables. Cada \u00e9poca, cada investigador, ampl\u00edan los conocimientos enriqueci\u00e9ndose y revitaliz\u00e1ndose su contenido. \"verdad, no pintura\", \"la teolog\u00eda de la pintura\", \"\u00bfd\u00f3nde est\u00e1 el cuadro?\". Las interpretaciones se han hecho desde el mundo matem\u00e1tico, pol\u00edtico moral, pol\u00edtico, astrol\u00f3gico.<\/p>\n

Entrando ya directamente al siglo XX y dentro de unas vanguardias ya asentadas, Pablo R. Picasso realiza la Suite A. Vollard . Aunque existe cierta diversidad, tanto en la tem\u00e1tica como en la realizaci\u00f3n t\u00e9cnica, el conjunto tiene un fondo de cierta unidad, apoyada por el estilo neocl\u00e1sico. En la serie de el escultor y la modelo surge un mundo cl\u00e1sico. La mayor parte de estos grabados se encuentran \u00edntimamente ligados a la actividad de Picasso como escultor. De hecho, cuarenta y seis l\u00e1minas pertenecen a la serie dedicada al taller del escultor, tema que encierra en s\u00ed mismo el mundo de la creaci\u00f3n y el de la contemplaci\u00f3n a trav\u00e9s de unas im\u00e1genes donde representa el \u00e1mbito de intimidad del artista y la modelo, que tambi\u00e9n le sirve para mostrar el momento cumbre del acto de crear.<\/p>\n

\"\"
Pablo Picasso. Suite Vollard \"Escultor, model i buso esculpit\". Aiguafort. 1933<\/figcaption><\/figure>\n

A\u00f1os m\u00e1s tarde, en la URSS, en una \u00e9poca de gran actividad creadora, el trabajo fotogr\u00e1fico de Alexander Rodchenko (San Petersburgo, 1891-1956) indaga nuevas formas estil\u00edsticas. Sus im\u00e1genes son contundentes por el riesgo con que realiza cada una de sus tomas, el punto de vista, la forzada composici\u00f3n de cada una de sus im\u00e1genes, a sus picados y contra-picados. Todo ello evidencia el uso de la c\u00e1mara fotogr\u00e1fica, de una tecnolog\u00eda de la que se declara un admirador y en especial de todo lo que vuela: aviones, dirigibles, globos. Una tecnolog\u00eda que representa el mundo contempor\u00e1neo provoca un cambio en la percepci\u00f3n visual. Los puntos de vista m\u00e1s interesantes para mostrar la realidad ya no es la vista horizontal de un hombre de pie, sino de abajo arriba y de arriba abajo, con el horizonte inclinado, lo que hace que la im\u00e1gen adquiera mayor dinamismo. La c\u00e1mara fotogr\u00e1fica lo hace posible y es por eso que aparece tambi\u00e9n representada, encontramos fot\u00f3grafos fotografiados.<\/p>\n

El Pop-art tampoco escapa de la estela metaling\u00fc\u00edstica. Roy Lichtenstein (EEUU. 1923-1997), conocido sobre todo por sus interpretaciones a gran escala del arte del c\u00f3mic, a partir de 1961 se dedic\u00f3 por completo a producir arte mediante im\u00e1genes comerciales de producci\u00f3n masiva. Sus historietas de c\u00f3mics, como Good Morning, Darling, son ampliaciones de los personajes de los dibujos animados, reproducidas a mano, con la misma t\u00e9cnica de puntos y los mismos colores primarios y brillantes que se utilizan para imprimirlos. Simult\u00e1neamente, en Europa, Sigmar Polke (1953 Oels-Alemania) suele combinar en sus lienzos, motivos tomados de la historia del arte y de la cultura cotidiana con soterrada iron\u00eda y humor sarc\u00e1stico. Con el movimiento que denomin\u00f3 \"realismo capitalista\", ironiza al realismo socialista y considerado como la versi\u00f3n europea del Pop Art procedente de Estados Unidos. Sobre telas y manteles corrientes y baratos, satiriz\u00f3 las formas comerciales de representaci\u00f3n de la publicidad y los medios de comunicaci\u00f3n de masas y critic\u00f3 la tendencia consumista de la posguerra, as\u00ed como el ingenuo optimismo acerca del progreso. A partir de 1963 pint\u00f3 los cuadros con una trama de puntos de gran tama\u00f1o inspirada en la serigraf\u00eda.<\/p>\n

\"\"
Sigmar Polke. Bunnies 1966 Sigmar Polke Passage 1996<\/figcaption><\/figure>\n

Cap destacar tamb\u00e9, com l'art conceptual, que apareix a finals de la d\u00e8cada de 1960, utilitza la metodologia metaling\u00fc\u00edstica com una de les seves estrat\u00e8gies per arribar a convulsionar de forma radical el concepte art\u00edstic. Els seus enfocaments anal\u00edtics s'enfronten al dogma modernista de la visualitat de l'art per arribar a negar el sentit est\u00e8tic de l'art. La tematitzaci\u00f3 dels condicionaments contextuals de l'art i de la seva situaci\u00f3 com mercaderia a les institucions arribar\u00e0 a sacsejar l' estatus quo de la distribuci\u00f3 i presentaci\u00f3 de l'art. L'actitud del col\u00b7lectiu Art&Language de renunciar a produir obres en sentit tradicional i la seva concepci\u00f3 del discurs sobre l'art com una forma d'art en s\u00ed mateix, \u00e9s un clar reflex d'una postura metaling\u00fc\u00edstica. Aquest car\u00e0cter d'auto-refer\u00e8ncia I d'an\u00e0lisi ling\u00fc\u00edstic del treball d'Art&Language va motivar l'apropament d'altres artistes com Joseph Kosuth o Ian Wilson, que van col\u00b7laborar en diversos projectes.<\/p>\n

Podr\u00edem considerar com metaling\u00fc\u00edstiques les actituds tautol\u00f2giques de Kosuth, quan realitza les seves primeres peces, com One and Three chairs, en les que apareixen objectes reals amb la seva reproducci\u00f3 fotogr\u00e0fica I lexicogr\u00e0fica. Kosuth concep aquestes obres com \"comentaris d'art\". \"L'\u00fanica pretensi\u00f3 de l'art \u00e9s l'art mateix. L'art \u00e9s la definici\u00f3 de art\".<\/p>\n

Des d'una perspectiva m\u00e9s propera, Perejaume (Sant Pol de mar, 1957) fa \u00fas del metallenguatge per vertebrar tota la seva obra. Perejaume transita per la subtil i ambigua frontera que divideix arts visuals i creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Perejaume investiga sobre el mite de l'escriptura i la seva influ\u00e8ncia en l'art, revisant elements del passat des d'una aproximaci\u00f3 avantguardista. La naturalesa, materialitzada en el g\u00e8nere paisatg\u00edstic, es converteix en un element recorrent de la seva producci\u00f3, com referent tem\u00e0tic que l'aproxima a l'est\u00e8tica del Romanticisme i entorn al qual elabora un discurs po\u00e8tic. Els quadres apareixen deslligats del seu paper passiu d'objecte observat, passant a intervenir activament en la construcci\u00f3 de l'espai que ocupen. La relaci\u00f3 del llen\u00e7 amb el seu contingut tem\u00e0tic apareix trastocada, de forma que el paisatge es presenta com contenidor del seu propi suport f\u00edsic.<\/p>\n

\"\"
Perejaume \"Marc al mar\". 1986<\/figcaption><\/figure>\n

A la s\u00e8rie de les Pinacoteques de finals dels vuitanta, Perejaume imagina I representa un m\u00f3n totalment recobert de pintures, d'imatges emmarcades. L'artista pintava sobre fotografies de fragments de parets de museus en les quals es podien veure quadres emmarcats les imatges interiors dels quals eren anul\u00b7lades, borrades o repintades. Despr\u00e9s \u00e9s el m\u00f3n sencer el que esdev\u00e9 una pinacoteca inacabable, infinita.<\/p>\n

\"\"
Perejaume \"La segona naturalesa de les obres\". 2002<\/figcaption><\/figure>\n
\n
\n

1.4.3 Aproximacions metaling\u00fc\u00edstiques en els medis digitals<\/h3>\n

Avui ens trobem davant una realitat on els sistemes d'auto-organitzaci\u00f3, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, les xarxes de comunicaci\u00f3, la vida artificial, els algoritmes gen\u00e8tics i les meravelles matem\u00e0tiques com la teoria del caos o les matem\u00e0tiques fractals estan constantment presents a la nostra vida di\u00e0ria i tot degut a la invenci\u00f3 de l'ordinador. L'ordinador \u00e9s una meta-m\u00e0quina, una m\u00e0quina amb la qual un pot construir altres m\u00e0quines i, alhora, aquestes poden canviar la seva pr\u00f2pia estructura. \u00c9s un resultat directe d'una vella disciplina, la l\u00f2gica, a la que tamb\u00e9 podem referir-nos com meta-pensament, \u00e9s a dir el pensament sobre el pensament. Sense dubte l'ordinador \u00e9s avui una eina ja assimilada com objecte per a la pr\u00e0ctica art\u00edstica. En la hist\u00f2ria de l'art occidental, a partir dels treballs conceptuals dels anys 20 de M.Duchamp, es q\u00fcestionen les bases en les que es sustentava l'art. Comencem a veure com el concepte \"art\" inclou idees abstractes, refles formals o processos socials. A partir de la utilitzaci\u00f3 de l'ordinador, l'art planteja treballs que es podrien tamb\u00e9 definir com investigacions cient\u00edfiques, experiments tecnol\u00f2gics, desenvolupament de software, creaci\u00f3 de virus\u2026<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

1.4.3.1 Recursos gr\u00e0fics: pixel i vector<\/h3>\n

La utilitzaci\u00f3 de l'ordinador com un recurs de regles I sintaxis espec\u00edfiques determina la configuraci\u00f3 processual i final dels treballs englobats com \"Computer-art\". L'ordinador \u00e9s una m\u00e0quina est\u00e8tica, en la qual les seves qualitats processuals influeixen en la representaci\u00f3 visual i ac\u00fastica. Iniciant l'an\u00e0lisi del propi metallenguatge, podr\u00edem comen\u00e7ar a con\u00e8ixer quins s\u00f3n els recursos que visualitza l'ordinador per poder definir un treball metaling\u00fc\u00edstic en el medi digital. Primerament, dins d'aquesta mirada egoc\u00e8ntrica computacional, existeix una fascinaci\u00f3 pels aspectes hist\u00f2rics del \"low-tech\" de l'ordinador. S\u00f3n molts els artistes que treballen deliberadament amb una resoluci\u00f3 baixa a les seves imatges, provocant aix\u00ed la visualitzaci\u00f3 exagerada del p\u00edxel (pixelisme), per exemple el col\u00b7lectiu japon\u00e8s Delaware reflexa de manera clara l'est\u00e8tica pixelista. Podr\u00edem concloure llavors que un dels primers elements que defineixen un treball metaling\u00fc\u00edstic \u00e9s la pres\u00e8ncia exagerada I premeditadament evidenciada del p\u00edxel.<\/p>\n

El metallenguatge sorgeix de la pr\u00f2pia est\u00e8tica que genera la m\u00e0quina, per\u00f2 tamb\u00e9 podr\u00edem preguntar-nos el perqu\u00e8 del seu origen. Existeix un gran conjunt de treballs creatius que, utilitzant una tecnologia determinada, se centren en parlar d'ella. En l'\u00e0mbit dels artistes immersos en el desenvolupament de les aplicacions digitals, \u00e9s molt reveladora una frase d'un dels creadors m\u00e9s actius dins del panorama del net-art. Mark Napier ens parla de forma molt eloq\u00fcent sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la influ\u00e8ncia del metallenguatge en les seves aplicacions creatives: El m\u00e9s vital \u00e9s fer art sobre el mateix mitj\u00e0. Acaba sent un di\u00e0leg amb la tecnologia i la forma en qu\u00e8 la gent utilitza aquesta tecnologia.<\/p>\n

\"\"
Delaware. Imatge esquerra: weekly_cover\/2oo4o3o8 ...\"albert_einstein\". Imatge dreta: weekly_cover\/2oo4o3o1 ...\"adam's_rain\"\/\/\/original ver.\"creation_of_adam\"\/michelangelo_buonarro+i\/15o8_12.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
Aquestes obres van ser exposades a la galeria RAS de Barcelona al juny de 2004. Les diferents peces exposades van ser composades per un mosaic de car\u00e0tules de CD que com portada contenia un fragment de la imatge.<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

Podr\u00edem plantejar que un dels motius de la utilitzaci\u00f3 del metallenguatge en l'\u00e0mbit digital \u00e9s la pr\u00f2pia novetat d'un mitj\u00e0 i la necessitat d'experimentar amb ell. Front l'aparici\u00f3 de noves eines sorgeixen els primers tantejos i proves per arribar a dominar-lo, caient en moltes ocasions en resultats fortu\u00efts i casuals, sense inter\u00e8s, productes d'un divertiment irreflexiu. El fet de comen\u00e7ar l'experimentaci\u00f3 a trav\u00e9s d'un mitj\u00e0 noved\u00f3s i en continu canvi i desenvolupament sol derivar en l'aparici\u00f3 de tantejos que busquin la pr\u00f2pia identificaci\u00f3 de l'eina, en el nostre cas l'ordinador.<\/p>\n

Una altra motivaci\u00f3 de l'\u00fas d'aquest recurs el podr\u00edem trobar en una segona fase, en la que coneixent ja el propi mitj\u00e0, aquest ens supera i col\u00b7lapsa per sobre del nostre propi discurs. Les derivacions metaling\u00fc\u00edstiques ens envaeixen visualment evidenciant la seducci\u00f3 i el poder del mitj\u00e0 per sobre del missatge. Arribem a plantejar el propi mitj\u00e0 com missatge, postulat defensat per Marshall McLuhan quan planteja que l'home crea tecnologies que al mateix temps recreen un cert tipus d'home.<\/p>\n

Un altre dels elements que poden caracteritzar al metallenguatge \u00e9s l'\u00fas gr\u00e0fic de la imatge vectorial , la pres\u00e8ncia de l\u00ednies, vectors, punts de connexi\u00f3, etc., fan una refer\u00e8ncia expl\u00edcita al llenguatge matem\u00e0tic propi de les aplicacions o software dels ordinadors. El referent vectorial \u00e9s una constant en la majoria dels artistes que aqu\u00ed apareixen, per a constatar aquesta afirmaci\u00f3 comencem analitzant el treball de Lia.<\/p>\n

L'artista austr\u00edaca Lia \u00e9s, des de fa m\u00e9s d'una d\u00e8cada, la creadora de diversos software i sites que juguen amb l'est\u00e8tica del soroll, de la paranoia, de la distorsi\u00f3 de la senyal i del discurs que \u00e9s en el mateix discurs. Els seus missatges es codifiquen i descodifiquen dins la m\u00e0quina. Evidencia la irracionalitat, el soroll de la m\u00e0quina i de la comunicaci\u00f3. Aquesta est\u00e8tica del soroll i de l'errada, on les dades es converteixen en resultats imprevisibles, \u00e9s un reflex del consumisme implacable al que ha arribat la nostra societat fragmentada pel sistema capitalista que la sustenta. Lia \u00e9s un referent de primer ordre en l'escena del new media internacional. Del disseny gr\u00e0fic al net art passant per la creaci\u00f3 de visuals a temps real, el seu nom es vincula -en solitari i en tots els projectes dels quals ha format part- a una de les traject\u00f2ries m\u00e9s s\u00f2lides del panorama digital.<\/p>\n

\"\"
Lia ofereix sovint en els seus m\u00faltiples projectes la possibilitat de dibuixar amb una paleta gr\u00e0fica creada per ella mateixa i ofereix a l'usuari la possibilitat de reproduir els objectes que utilitza per a dibuixar. L'usuari es converteix en autor a la manera de Lia<\/figcaption><\/figure>\n

A una entrevista publicada a sonar.es, una de les preguntes es planteja en base al manifest \u00fas del codi com resultat gr\u00e0fic dels seus projectes:<\/p>\n

\u00bfQuina relaci\u00f3 hi ha entre el codi i el resultat del teu treball? A la major part del meu treball, el codi \u00e9s essencial per al resultat perqu\u00e8 aquest no s'hauria pogut assolir sense aquell. \u00c9s clar que podria haver-se arribat a aquest resultat amb un altre programa i un altre llenguatge, per\u00f2 no sense programaci\u00f3. Crec que les matem\u00e0tiques contenen una bellesa especial, que no es pot falsificar produint directament aquest resultat sense usar el codi.<\/p>\n

\"\"
Frame de \"seek\". Projecte de Lia (visual) i Miguel Carvalhais (\u00e0udio) per ser projectat a la fa\u00e7ana d'AE, el juny de l'any 2004.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Dins la tend\u00e8ncia del \"net-art\", dominada per un afany formalista de disseny altament especialitzat, Day-Dream mostra cert car\u00e0cter narratiu, ironia deconstructiva i una evident refer\u00e8ncia metaling\u00fc\u00edstica, tal i com es pot observar en els detalls gr\u00e0fics de la imatge pertanyent al seu treball \"Day-dream.CDR\" de l'any 1999. Observem la uni\u00f3 entre una imatge fotogr\u00e0fica de fons i alguns elements gr\u00e0fics propis del sistema vectorial.<\/p>\n

\"\"
Imatge de \"Day-dream\" creada pel m\u00fasic, dissenyador i creatiu David Oppenheim.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
\n

1.4.3.2. Sobreinformaci\u00f3 i error<\/h3>\n

El paradigma de la utilitzaci\u00f3 del metallenguatge \u00e9s Jodi. \"...Jodi.org tamb\u00e9 va adquirir el grau de culte en el m\u00f3n de l'art dels nous m\u00e8dia. Una col\u00b7laboraci\u00f3 entre Dirk Paesmans i Joan Heemskerk, Jodi.org es va fundar despr\u00e9s que tots dos passessin dos anys a San Jos\u00e9, Calif\u00f2rnia, a prop de companyies com Netscape i Apple. El primer terme del treball de Jodi.org \u00e9s la m\u00e0quina, com afirma l'esl\u00f2gan hacker \"Nosaltres estimem el teu ordinador\". Aquesta descripci\u00f3 que fa Rachel Greene sobre Jodi no fa m\u00e9s que reflectir el seu car\u00e0cter eminentment metaling\u00fc\u00edstic, ens diu que \u00e9s el mateix ordinador l'objectiu aparent del seu treball. Aquesta manera visual de treballar mostra clarament la confusi\u00f3 entre all\u00f2 previst i all\u00f2 imprevist. Normalment, els projectes de Jodi.org ofereixen oportunitats d'interacci\u00f3, encara que sempre \u00e9s utilitzada com un element m\u00e9s, no la utilitza per oferir una continu\u00eftat de continguts, ja que \u00e9s justament el contrari al que ens pret\u00e9n oferir aquest net-artista del \"no missatge\". Podr\u00edem dir que tots els projectes de Jodi s\u00f3n un exemple magistral i exquisit de l'\u00fas metaling\u00fc\u00edstic del mitj\u00e0 digital.<\/p>\n

\"\"
Jodi. Dos frames de \" OSS\/*** \".<\/figcaption><\/figure>\n

A la seva pe\u00e7a \" OSS\/*** \" (1988), tan aviat com sens fa entrar a un espai desconcertant, la finestra del navegador pren vida per s\u00ed mateixa, mentre se fracciona en petites finestres que salten salvatgement a trav\u00e9s del monitor. La pantalla de l'ordinador simula a un ordinador que a pres consci\u00e8ncia i poder de decisi\u00f3 per sobre de qualsevol indicaci\u00f3 de l'usuari. A mesura que va transcorrent el temps i la pantalla sembla desintonitzar-se a la manera en qu\u00e8 ho fa un televisor, \"escopint\" codis incomprensibles i gr\u00e0fics que evoquen el gran marem\u00e0gnum de chips, bytes, etc... de la complexa estructura interna de la que es composa un ordinador. \u00c9s aquest un projecte especialment agressiu, amb una afinad\u00edssima i inquietant estrat\u00e8gia de funcionament, la principal habilitat del qual consisteix en imitar el sistema operatiu d'un ordinador embogit.<\/p>\n

Dins de la nostra manera d'entendre el metallenguatge, tenim tot el treball \"deconstru\u00eft\" de l'artista americ\u00e0 Meta, visible en el seu projecte net-art (\"www. .meta.am\"). Meta d\u00f3na just en el quid de la q\u00fcesti\u00f3 simplement per la utilitzaci\u00f3 d'aquest pseud\u00f2nim. El missatge del seu treball \u00e9s el propi mitj\u00e0 amb el qual es manifesta, sent d'aquesta manera un altre clar exponent de l'\u00fas del metallenguatge com a recurs discursiu. Meta crea el seu treball mitjan\u00e7ant un codi que acaba materialitzant-se en composicions visuals o ac\u00fastiques, revelant estructures vectorials rallades, descomposades, deformades, trencades... Crea una m\u00e0quina que es composa de m\u00faltiples elements creatius i experimentals, per\u00f2 alhora, aquesta m\u00e0quina \u00e9s un treball art\u00edstic en s\u00ed mateix.<\/p>\n

\"\"
Meta. Screeshots del projecte \"Fract\"\" pertanyent a la categoria \"Reactive\" (mar\u00e7 2002).<\/figcaption><\/figure>\n

El treball de Meta ha sofert tres canvis en el disseny de la interface del seu \"home\", amb el que veiem que reafirma un dels seus objectius: concebre el seu treball obert a continus canvis d'aparen\u00e7a sense variar els seus continguts essencials.<\/p>\n

A la seva primera versi\u00f3 de la home, observ\u00e0vem una representaci\u00f3 vectorial que anava determinant la selecci\u00f3 de cadascuna de les peces de l'autor ordenades sincr\u00f2nicament. En aquest treball \u00e9s obvi observar com les eines estan determinant a l'artista, fent un \u00fas molt personal i caracter\u00edstic d'elles. Els artistes que usen aquestes eines han de treballar dins els l\u00edmits que elles mateixes posseeixen i determinen, Meta tamb\u00e9 voreja aquests l\u00edmits, arribant als l\u00edmits dels l\u00edmits, per aconseguir desenvolupar propostes molt suggerents. Meta basa la seva aparen\u00e7a en l'exploraci\u00f3 i navegaci\u00f3, sent aquest un dels aspectes diferenciadors de l'est\u00e8tica que desenvolupa.
Per exemple, al projecte \"Sol\" s'aconsegueixen parpelleigs de formes blanques que deixen rastres degradats i de tonalitats ataronjades a la pantalla. Podem interactuar amb el comportament dels parpelleigs, per\u00f2 no tenim un control total sobre ells. La pregunta que ens formulem \u00e9s: \u00bfqui provoca els canvis, l'usuari o el codi? Com visitants de la seva \"site\" podem interferir en el proc\u00e9s de desenvolupament de les representacions visuals, participar en l'elaboraci\u00f3 de les imatges i incl\u00fas podem \"arribar a obtenir\" una versi\u00f3 de la pe\u00e7a, incl\u00fas contenint aquesta vida pr\u00f2pia. \u00c9s realment la seva evoluci\u00f3, les seves mutacions i transformacions les que adquireixen el car\u00e0cter de forma final, cap altre mitj\u00e0 podria reflectir millor la intenci\u00f3 de l'autor.<\/p>\n

Meta no concep la possibilitat d'un resultat final. Aquesta \u00e9s la \u00fanica forma a trav\u00e9s de la qual hem de relacionar-nos amb aquest tipus de treballs generatius i no esperar trobar un estat final o una conclusi\u00f3. El proc\u00e9s \u00e9s la conclusi\u00f3. En la transcripci\u00f3 d'un fragment d'una entrevista a Meta concedida a Jean Poole i publicada a www.octapod.org.au, es reflexa la inquietud del artista per realitzar treballs oberts, sense formes finals, definitives i inamovibles.<\/p>\n

What attracts u to the generative approach of art-making??the sense of discovery. i don't like dictating all the parameters of a project in advance.?having a specific final form in mind. so tedious. i have never ever worked that way. would much rather wander, explore, discover. be surprised. grow and evolve in directions unforseen by myself. would rather grow a building than assemble it brick by brick.<\/p>\n

Semiconductor crea \"pel\u00edcules-sons\" per revelar el flux del nostre m\u00f3n f\u00edsic, mostra ciutats en moviment, transformacions de paisatges i visualitzacions de sistemes ca\u00f2tics, com \u00e9s el cas del fram de dalt. Auest pertany a l'animaci\u00f3 \"200_Nanowebbers\" amb m\u00fasica de Double Adaptor . Des de 1999 els artistes brit\u00e0nics, Ruth Jarman i Joseph Gerhardt han estat explorant m\u00faltiples processos d'animaci\u00f3 digital per produir pel\u00b7l\u00edcules i animacions experimentals. La motivaci\u00f3 central dels seus treballs \u00e9s el paper del so, que arriba a ser sin\u00f2nim de la imatge, mentre que crea, el controla i desxifra; exploren en ordre natural de les coses. Els seus treballs digitals tenen sovint acabats manuals, combinats amb processos anal\u00f2gics adaptats amb elements aleatoris i errors de sistemes inform\u00e0tics.<\/p>\n

\"\"
Frame de la pe\u00e7a \"200_nanowebbers\" del col.lectiu Semiconductor.<\/figcaption><\/figure>\n
\n

1.4.3.3 Recursos de la sintaxi<\/h3>\n

Un altre evident exponent metaling\u00fc\u00edstic en l'\u00e0mbit digital \u00e9s l'artista alemany Jan Robert Leegte . Tota la seva obra reflexiona en torn al condicionament cultural que ha provocat l'ordinador a la nostra quotidiane\u00eftat mitjan\u00e7ant l'\u00fas pl\u00e0stic i fragmentari d'alguns elements propis de la tamb\u00e9 anomenada \"m\u00e0quina universal\" Combinant l'\u00e0mbit de l'escultura i l'objecte digital, veiem en el seu projecte \"Scorllbars\" iniciat al 1997, com segmenta i presenta de manera a\u00efllada la barra \"scroll\" del sistema operatiu Windows. En primer lloc va desenvolupar diferents aproximacions de net-art, per m\u00e9s tard atorgar-li fisicitat en una sort d'objecte-digital de 3 dimensions, en el que \u00e9s projectat el scroll amb propi i inequ\u00edvoc recorregut.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cabria destacar el seu projecte \"mousepointer\" (2003) que emula el recorregut del punter del ratol\u00ed de l'usuari que entra a la interface negra del projecte. \"Mousepointer\" incideix de nou en el llenguatge metaling\u00fc\u00edstic per declarar el car\u00e0cter subm\u00eds de la m\u00e0quina enfront la capacitat creativa de l'usuari, ja que el punter sempre repeteix de manera exacta i cl\u00f2nica els nostres moviments en tota l'amplitud de la finestra.<\/p>\n

\"\"
Imatge de la instal\u00b7laci\u00f3 de Robert Leegte exposada al \"The Media Centre\" a Huddersfield, Gran Bretanya.<\/figcaption><\/figure>\n

A la frontera de l'\u00e0mbit propi de la tipografia es troba el projecte Sign Generator 1.0 del col\u00b7lectiu su\u00efs NORM fundat el 1999 per Dimitri Bruni i Manuel Krebs. El seu treball ha definit un llenguatge paral\u00b7lel a les convencions basat en la impressi\u00f3 i en la interface. El seu domini dels mitjans tipogr\u00e0fics i de la impressi\u00f3 s'evidencia en el seu projecte m\u00e9s destacat, Sign Generator 1.0, una eina digital per generar infinits llenguatges alternatius incomprensibles, encara que dotats dels atributs propis d'una tipografia convencional. Ells parlen d'haver desenvolupat una eina cient\u00edfica,<\/p>\n

To us the sign-generator is rather a scientific tool that we use to create a 'basic' sign that would exist throughout all cultures and writings. Besides we generated four or five typefaces from the sign-generator, but this was really a side issue.<\/p>\n

Les diferents propostes de Peter Luining , emmarcades en l'\u00e0mbit del net-art, retornen a l'usuari la pregunta sobre el medi sobre el qual s'est\u00e0 desenvolupant la pe\u00e7a, sembla voler donar consci\u00e8ncia a l'ordinador per tal que l'usuari reaccioni i reflexioni davant la seva pantalla aparentment buida, d'aquesta manera trobem \"window\", un projecte de l'any 2003. Es tracta d'una vertadera finestra en el sistema operatiu \"windows\", una finestra que com a tal permet veure a trav\u00e9s d'ella pel fet de ser transparent, ens mostra el que hi ha darrera d'ella, donant-la d'un car\u00e0cter d'objecte real dins un espai de simulaci\u00f3. Igualment que ho va fer Ryota Kuwakuvo al 2000 amb \"Schizo-mouse\", el projecte de Luining titulat \"Giant cursos\" de l'any 2005 es centra en el punter del ratol\u00ed de l'ordinador. L'\u00fanic que fa l'artista \u00e9s augmentar exageradament el tamany del cursor, sense perdre les seves principals funcions el cursor envaeix la pantalla intentant destacar la pres\u00e8ncia de l'usuari per sobre de la interface.\u00a0<\/p>\n

\"\"
Screenshot de \"window\", projecte de Peter Luining<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
\n
\n

Es de rellev\u00e0ncia destacar una mostra d'art electr\u00f2nic dirigida pel comissari i artista austr\u00edac Norbert Pfaffenbichler, en la que es mostren els treballs de la majoria dels artistes que aqu\u00ed s'exposen. Aquesta exposici\u00f3, celebrada a Viena l'any 2003, es va titular \"Abstraction Now\" i revela que la connexi\u00f3 entre els artistes reunits no sols es deu al car\u00e0cter metaling\u00fc\u00edstic de la majoria d'ells, sin\u00f3 que existeixen moltes altres caracter\u00edstiques que els uneixen. Podem afirmar que el metallenguatge ha estat, fins el moment, una caracter\u00edstica distintiva de la nova creaci\u00f3 contempor\u00e0nia sorgida en el si dels anomenats medis digitals. Aix\u00ed mateix, ha conformat tot un panorama molt ampli i ric en les maneres formals i conceptuals amb les que s'ha desenvolupat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

1.5 Bibliografia<\/h3>\n

-Baumg\u00e4rtel, Tim. net.art 2.0. New materials towards Net art. Verlag f\u00fcr moderne Kunst N\u00fcrnberg. 2001
-Baumg\u00e4rtel, Tim Install.exe. Christoph Merian Verlag. Basel, 2002
-Manovich, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicaci\u00f3n. La imagen en la era digital. Piados Comunicaci\u00f3n. Barcelona. 2005.
-Montfort, Nick, Wardrip-Fruin, Noah ed. The new media reader. The MIT Press, Cambridge MA, London EN. 2003.
-VVAA. The art of programming. Conference on digital art, music and education. Sonic Acts 2001. Amsterdam 2002.
-VVAA. Code-Tehe language of our time. Arts electronica 2003. Osetrfildern-Ruit. Germany. 2003.
-VVAA. Generative design: Beyond photoshop. G.Levin, Lia, Meta, A.Ward. Friendsof. Birmingham. 2001.
-Wilson, Stephen. Infromation arts. Intersections of art, science, and technology. The MIT Press, Cambridge MA. 2003.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

1.6 Enlla\u00e7os relacionats<\/h3>\n

-Abstraction Now- >\u00a0www.abstraction-now.at<\/a>
-Day Dream - >\u00a0www.day-dream.com<\/a>
-Delaware - >\u00a0www.delaware.gr.jp<\/a>
-Jodi - >\u00a0www.jodi.org<\/a>
-Lia - >\u00a0lia.sil.at<\/a>
-Jan Robert Leegte - >\u00a0www.leegte.org<\/a>
-Meta - >\u00a0www.meta.am<\/a>
-NORM - >\u00a0www.norm.to<\/a>
-Peter Luining - >\u00a0znc.ctrlaltdel.org<\/a>
-Semiconductor - >\u00a0www.semiconductorfilms.com<\/a><\/p>\n

Altres artistes relacionats amb el metallenguatge.
-Anja Krautgasser - >\u00a0www.vidok.org<\/a>
-Daniel Bisig (projecte: BioSonics) - >\u00a0www.ifi.unizh.ch\/ailab\/people\/dbisig<\/a>
- Casey Reas (projecte: Tissue) - >\u00a0www.groupc.net<\/a>
-Guenther Selichar (Projecte: Ikon Ausstellung)- >\u00a0www.ikon-galerie.de\/selichar<\/a>
-Yugo Nakamura (projecte: 01 Border) - >\u00a0yugop.com<\/a>
-Manny_Tan(projecte: centepede 2\/3) - >\u00a0www.uncontrol.com<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

\u00a0<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1.1 Contextualitzaci\u00f3 Aquest article sorgeix de l’aprofundiment d’uns dels aspectes abordats en la meva tesi Doctoral, Alear: Art procesual-aleatori. En ella s’abordava la relaci\u00f3 existent entre l’ordinador i l’atzar per a entendre com l’ordinador utilitza els components aleatoris, per a veure fins que punt l’atzar ha determinat el desenvolupament del Computer-art. Un dels cap\u00edtols pret\u00e9n … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":17,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2209","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\nL'Autoreferencialitat en l'Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital. | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L'Autoreferencialitat en l'Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital. | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"1.1 Contextualitzaci\u00f3 Aquest article sorgeix de l'aprofundiment d'uns dels aspectes abordats en la meva tesi Doctoral, Alear: Art procesual-aleatori. En ella s'abordava la relaci\u00f3 existent entre l'ordinador i l'atzar per a entendre com l'ordinador utilitza els components aleatoris, per a veure fins que punt l'atzar ha determinat el desenvolupament del Computer-art. Un dels cap\u00edtols pret\u00e9n … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-08T12:43:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-01.jpg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"27 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/\",\"name\":\"L'Autoreferencialitat en l'Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital. | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-01.jpg\",\"datePublished\":\"2018-04-03T08:41:49+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-08T12:43:09+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-01.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-01.jpg\",\"width\":647,\"height\":233,\"caption\":\"A. D\u00fcrer. \\\"Artista dibuixant una dona nua\\\". Xilografia. 1538.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"L’Autoreferencialitat en l’Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital.\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'Autoreferencialitat en l'Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital. | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L'Autoreferencialitat en l'Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital. | Imarte","og_description":"1.1 Contextualitzaci\u00f3 Aquest article sorgeix de l'aprofundiment d'uns dels aspectes abordats en la meva tesi Doctoral, Alear: Art procesual-aleatori. En ella s'abordava la relaci\u00f3 existent entre l'ordinador i l'atzar per a entendre com l'ordinador utilitza els components aleatoris, per a veure fins que punt l'atzar ha determinat el desenvolupament del Computer-art. Un dels cap\u00edtols pret\u00e9n … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2020-04-08T12:43:09+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-01.jpg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"27 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/","name":"L'Autoreferencialitat en l'Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital. | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-01.jpg","datePublished":"2018-04-03T08:41:49+00:00","dateModified":"2020-04-08T12:43:09+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-01.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-01.jpg","width":647,"height":233,"caption":"A. D\u00fcrer. \"Artista dibuixant una dona nua\". Xilografia. 1538."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/lautoreferencialitat-en-lart-el-metallenguatge-en-el-mitja-digital\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"L’Autoreferencialitat en l’Art. El Metallenguatge en el mitj\u00e0 digital."}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2209"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2209"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2209\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2209"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}