{"id":2259,"date":"2018-04-03T09:55:44","date_gmt":"2018-04-03T08:55:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/?page_id=2259"},"modified":"2020-04-08T13:43:09","modified_gmt":"2020-04-08T12:43:09","slug":"mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/","title":{"rendered":"M\u00e9s enll\u00e0 de l’error. Del Glitch al Epileptisme."},"content":{"rendered":"

Eloi Puig<\/h3>\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>

M\u00e9s enll\u00e0 de l’error. Del Glitch al Epileptisme.<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

1.Resum<\/h3>\n

Quan els artistes-programadors es dediquen a \"testejar\" o provar un codi o la funcionalitat d'un programari determinat, en els resultats sovint sorgeixen elements inesperats, incontrolats, propis del proc\u00e9s d'assajos, per\u00f2 no obstant aix\u00f2, la seva consideraci\u00f3 com a resultat d'un acte fortu\u00eft poden ser percebuts com a positius, agradables i de gran c\u00e0rrega suggestiva. L'error ha esdevingut una activitat amb grans dosis d'experimentalitat i aix\u00f2 ha implicat la generaci\u00f3 de nous m\u00e8todes de treball a trav\u00e9s dels nous mitjans.\u00a0<\/p>\n

Aquest article pret\u00e9n abastar i analitzar referents de l'\u00e0mbit sorollista que van determinar del desenvolupament art\u00edstic posterior. Sobretot es far\u00e0 una especial atenci\u00f3 a les aportacions de la cultura hacker (Alex McLean, Jodi, Lia ...) per despr\u00e9s fer un rep\u00e0s a les repercussions en la imatge en moviment. A trav\u00e9s del cinema estructuralista desenvocaremos als autors agrupats com epileptistas. En aquest tipus de pr\u00e0ctiques la percepci\u00f3 perd la seva orientaci\u00f3 arribant a extrems que poden desencadenar conflictes en la seva assimilaci\u00f3 o atacs epil\u00e8ptics (tend\u00e8ncia tamb\u00e9 coneguda per \"so de s\u00edntesi \u00f2ptic\"). Boris Debackere, Chris Musgrave, Bas Van Koolwijk i Kurt Hentschlager exploren els l\u00edmits de la percepci\u00f3 de manera expressa.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

2. Introducci\u00f3<\/h3>\n

L'experimentaci\u00f3 pot donar lloc a un error, un resultat imprevist que sovint ens permetr\u00e0 generar noves idees i nous plantejaments. L'error, el soroll, el soroll binari (pixelaci\u00f3 de la imatge), les interfer\u00e8ncies, etc, han arribat a aglutinar-se en un valor est\u00e8tic dins del proc\u00e9s de treball (en el sentit de resultats estranys i imprevistos). Aquest \u00fas generalitzat de l'error \u00e9s molt ampli i aglutina les m\u00e9s variades tipologies de treballs.<\/p>\n

El coneixement cient\u00edfic ha avan\u00e7at en els seus descobriments gr\u00e0cies als errors en els laboratoris d'investigaci\u00f3. Aix\u00ed ens ho exposa N. Katharine Hayles,\u00a0\u201cLo accidental no es el l\u00edmite entre lo conocido y lo desconocido, lo esperado y lo inesperado; lo \"accidental\" sucede donde las olas se rompen en la playa del conocimiento.\"<\/em>. Podem arribar a la conclusi\u00f3 que l'error ha estat determinant per desenvolupament cient\u00edfic, podr\u00edem deduir-ho a trav\u00e9s del llibre de Robert Youngson \u201c\u00a1Fiasco\u00a1 Aprendiendo de los errores de la ciencia\u201d. L'autor ens demostra com la reflexi\u00f3 derivada de l'estudi del que es considera com a error pot ser molt benefici\u00f3s. \u201ca medida que las teor\u00edas dan cuenta de modo m\u00e1s y m\u00e1s completo de los hechos observados, el factor de error se aten\u00faa gradualmente, pero nunca resulta eliminado. Un estudio de los errores puede ser beneficioso para el cient\u00edfico.\u201d (1)<\/p>\n

En general, \u00e9s sabut que els ordinadors comuns d'oficina creen sovint errors, per\u00f2 l'an\u00e0lisi d'aquests ens pot portar a convertir-los en un fet molt m\u00e9s interessant del que pensem, tal com estan catalogats i estudiats al web \"Glitch Art\"(2). Els accidents produ\u00efts per l'\u00fas de l'ordinador han estat acceptats com a entrada creativa en els mitjans digitals inestables. David Casacuberta ens exposa la definici\u00f3 de glicht:<\/p>\n

Originalmente, un glitch es ese error tan molesto que a veces hacen los Cds en el que un tema se queda encallado, repiti\u00e9ndose varias veces para luego saltar a otro segmento musical, destrozando toda la l\u00f3gica intr\u00ednseca de la canci\u00f3n.
A partir de ah\u00ed se ha extendido a toda una forma de entender la est\u00e9tica digital basada en explotar el error inform\u00e1tico en las m\u00e1s variadas formas: un error de sistema, da\u00f1ar f\u00edsicamente un soporte inform\u00e1tico y observar su efecto en el contenido, forzar a un programa a procesar informaci\u00f3n muy diferente a la que deber\u00eda y observar el resultado final, etc.<\/em>(3)<\/p>\n

De les paraules de Casacuberta es pot desprendre un fet que no pot passar per alt, la refer\u00e8ncia musical com a disciplina pionera en descobrir totes les troballes i beneficis del producte rebutjat, i que anir\u00e0 minant a tot el que es posi en contacte. \u00c9s aix\u00ed com tamb\u00e9 ho far\u00e0 Kim Kascone en el seu fam\u00f3s article,\u00a0\u201cLas Est\u00e9ticas del Error: Las Tendencias \u201cPost-Digitales\u201d en la M\u00fasica Contempor\u00e1nea por Ordenador\u201d<\/em>, analitza detalladament el factor de l'error com a component creatiu:<\/p>\n

La est\u00e9tica \u201cpost-digital\u201d se desarroll\u00f3 en parte como resultado de la experiencia de trabajar sumido en ambientes rodeados de tecnolog\u00eda digital: fan\u00e1ticos de los computadores, impresoras l\u00e1ser, sonorizaci\u00f3n de los usuarios de interfases y el sonido de los discos duros. Pero m\u00e1s espec\u00edficamente, es por los \u201cerrores\u201d de la tecnolog\u00eda digital que este nuevo trabajo ha emergido: errores, fallos, virus, incompatibilidad de sistemas, clipping(4), aliasing(5), distorsi\u00f3n, ruido de quantizaci\u00f3n, incluso el ruido de las tarjetas de sonido, son los materiales primarios que los compositores buscaron para incorporarlos a su m\u00fasica.<\/em>(6)<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

3. Context<\/h3>\n

Retrocedint una mica en el temps, podr\u00edem considerar John Cage com un dels primers artistes que treballen conscientment amb l'error i que experimenten amb ell en tots els nivells, un exemple clar poden ser els totes les m\u00edtiques composicions per \"Piano preparat\"(7). Cage va recuperar aquella proposta del futurisme de Luigi Russolo(8) quan aquest va organitzar el so com un conjunt indeterminat d'elements que passaran a formar part del l\u00e8xic sonor. Ser\u00e0 John Cage qui, amb la seva manera d'usar factors d'atzar per determinar els seus treballs, o de permetre que els elements ca\u00f2tics externs s'incloguin en el resultat final del seu treball, ha influenciat a les posteriors generacions de joves artistes. Aix\u00f2 es fa m\u00e9s evident en els treballs que fan servir conceptes evolutius, on les mutacions (un salt gen\u00e8tic, un canvi en la forma de l'ADN) ocorren a causa dels accidents. Un exemple de modificacions en la lectura de registres sonors que detectem en el treball de Christian Marclay quan, manipulant vinils antics, proposa nova m\u00fasica modificant la lectura del plat (giradiscos), perforant el disc en diferents punts de lectura. Marclay origina sorolls desordenats i ca\u00f2tics produ\u00efts pel contacte de l'agulla sobre la superf\u00edcie del vinil.. \u201cEl ruido es la indisciplina del medio en y por el medio. Como parte esencial de la comunicaci\u00f3n, el ruido puede ser productivo\u201d(9). El accidental esdev\u00e9 interessant en si mateix com una cosa que acciona canvis evolutius en els objectes, \u00e9s precisament per aix\u00f2 que podr\u00edem dir que l'error \u00e9s una disciplina metaling\u00fc\u00edstica, ja que \u00e9s un mitj\u00e0 que ens parla del mateix mitj\u00e0, en i pel mitj\u00e0 (10).<\/p>\n

La cultura del hacker ha estat molt important des dels primers anys 80. En les seves activitats subversives, la m\u00e0quina s'ent\u00e9n no nom\u00e9s com a eina intel\u00b7ligent sin\u00f3 com co-jugador creador. Per\u00f2, com s'ha anat demostrant cont\u00ednuament, \u00e9s una m\u00e0quina fr\u00e0gil, constantment inestable, vulnerable als virus i sensible als errors de sistema. \u00c9s probablement el mitj\u00e0 m\u00e9s imperfecte mai creat. Tots hem experimentat les saturacions de l'ordinador, les seves confusions, les seves \"penjades\", les seves lectures de formats d'arxiu incorrectes, desconnexi\u00f3 de xarxes, no lectura d'arxius de versions anteriors, impossibilitat de trobar dispositius externs compatibles amb els primers tipus de connexions, insuficients actualitzacions de programari, etc. Mai tenim la sensaci\u00f3 de tenir el control total sobre l'eina amb la qual estem treballant, ni amb la connexi\u00f3 a la Xarxa Els artistes sempre han estat treballant amb aquesta relaci\u00f3 insegura amb la m\u00e0quina. Justament s\u00f3n aquestes situacions les que s'intenten reflectir en molts dels treballs art\u00edstics. Un exemple que intenta reflectir aquesta inestabilitat i fragilitat de l'ordinador ho veiem en el programari de programaci\u00f3 Perl d'Alex McLean(11) que va guanyar la Transmediale_02 en la categoria de Software-art(12). El programari anomenat \u201cforkbomb\u201d(13) s\u00f3n set l\u00ednies de codi que reprodueixen o executen altres programes que alhora tamb\u00e9 es reprodueixen fins que la mem\u00f2ria de l'ordinador s'omple provocant una explosi\u00f3, una bomba, una paralitzaci\u00f3 del sistema operatiu, encara que tamb\u00e9 podr\u00edem entendre com un simple virus, innocent i meravellosament bell i intel\u00b7ligent.<\/p>\n

\"Forkbomb\" \u00e9s un projecte que entra de manera directa en l'escena de la codificaci\u00f3 i que representa visualment els processos de l'ordinador en la seva forma m\u00e9s pura. Tal com va expressar el propi Alex McLean en la cerim\u00f2nia dels premis a la Transmadiale \u201ccada m\u00e1quina tiene su propia personalidad, cada \u201cforkbomb\u201d misteriosamente sigue siendo diferente, el hardware es una creaci\u00f3n de la mente humana.\u201d<\/p>\n

Altres artistes, com la parella de net-artistes Jodi, treballen amb la distinci\u00f3 entre soroll i senyal, tamb\u00e9 intenten reflectir la fragilitat de la tecnologia provocant la caiguda dels browsers, mouen els textos, convertint-los en imatges il\u00b7legibles, s\u00f3n modificades a baixa resoluci\u00f3 i es converteixen en \"soroll\", etc ... L'artista activista programadora Netochka Nezvanova va prendre aquestes mateixes idees, juga amb la paranoia i l'anonimat de la societat postmoderna de la informaci\u00f3. El seu treball \u00e9s un pur reflex de que estem vivint en una \u00e8poca on la quantitat d'informaci\u00f3 que ens envolta cont\u00e9 tal quantitat de soroll que ens veiem obligats a fer un sobreesfor\u00e7 per seleccionar i sintonitzar les senyals que s\u00ed desitgem sentir. Aquesta \u00e9s una de les bases de l'est\u00e8tica que estem descrivint. El m\u00f3n del m\u00e0rqueting, dels mitjans de comunicaci\u00f3, de la publicitat, de les marques, de la ind\u00fastria despietada esdev\u00e9 ca\u00f2tic i irracional si un no instal seus filtres per sobreviure.<\/p>\n

Tamb\u00e9 Lia utilitza aquests mateixos recursos visuals i de programaci\u00f3, \u00e9s la creadora de diversos programari i llocs que juguen amb l'est\u00e8tica del soroll, de la paranoia, de la distorsi\u00f3 del senyal i del discurs que \u00e9s al mateix discurs (metallenguatge). Els seus missatges es codifiquen i descodifiquen dins de la m\u00e0quina. Evid\u00e8ncia la irracionalitat, el soroll de la m\u00e0quina i de la comunicaci\u00f3. Aquesta est\u00e8tica del soroll i de l'error, on les dades es converteixen en resultats imprevisibles, \u00e9s un reflex del consumisme implacable al qual ha arribat la nostra societat fragmentada pel sistema capitalista que la sustenta.<\/p>\n

En l'\u00e0mbit de la imatge en moviment la utilitzaci\u00f3 del soroll com a recurs creatiu tamb\u00e9 ha estat determinant des de la seva concepci\u00f3 i durant tota la seva evoluci\u00f3. Podem recordar el film Le retour a la Raison de Man Ray de l'any 1923, realitzat amb rayografies, reflexos i solaritzacions, considerat per Birgit Hein(14) com un dels primers treballs realitzats sobre la cinta cel\u00b7luloide. Ja entre els anys 20 i 40, Len Lye, Oskar Fischinger i Norman McLaren seran tamb\u00e9 clars antecedents d'aquest enfocament de la imatge en moviment, en el qual s'aprofita de l'error i les seves derivacions, amb grans dosis d'expermentaci\u00f3n mitjan\u00e7ant materials diversos aplicats sobre el cel\u00b7luloide. Altres importants refer\u00e8ncies f\u00edlmic-sorollistes seran les exploracions i provocacions de Paik i el grup Fluxus en els anys 60. Zen For Film (1962-64) d\u00f3na Nam June Paik \u00e9s la projecci\u00f3 d'una cinta f\u00edlmica buida que mostra el moviment de part\u00edcules de pols i ratllades. No obstant aix\u00f2, l'interessant \u00e9s detectar no l'aparici\u00f3 de l'error sin\u00f3 com alguns artistes basen els seus treballs en la pr\u00f2pia estructura de la distorsi\u00f3, la interfer\u00e8ncia, el desajust, etc ...<\/p>\n

Aquest estudi pren com a principal referent la tradici\u00f3 cin\u00e8tica de sintetitzaci\u00f3 de llum i so iniciada pel que, segons Derek Holzer(15), ha estat anomenat t\u00e8cniques del \"cinema directe\" o \"m\u00fasica visual\". Iniciades per molts cineastes dels anys 20 i 30, passant per alguns treballs dels anys 60 i 70 se'ns mostra m\u00e9s que una relaci\u00f3 casual amb les t\u00e8cniques de \"so de s\u00edntesi \u00f2ptic \". Les obres de Stan Brakhage, John Whitney, Hy Hirsch, Harry Smith, Jordan Belson, Larry Cuba, Charles Csuri, Stan Vanderbeek, Lillian Schwartz, John Stehura, Jules Engel, Ed Emshwiller i molts altres, tots ells reflecteixen un front com\u00fa. (The iotaCenter(16) de Los Angeles, organitzaci\u00f3 consagrada a \"l'art de la llum i el moviment\", ens proporciona la m\u00e9s completa visi\u00f3 de conjunt d'aquesta fascinant hist\u00f2ria del cinema, de \"m\u00fasica visual\".)<\/p>\n

Amb Peter Kubelka el cinema es converteix en una experi\u00e8ncia de llum, so i silenci, que remet a l'origen de la seva pr\u00f2pia naturalesa, \u00e9s l'anomenat cinema estructuralista. Aquest tipus de films militants pretenien subvertir el discurs idealista sobre el cinema posant de manifest el propi proc\u00e9s d'elaboraci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula, \u00e9s a dir, creant un distanciament que impedeixi el mecanisme ideol\u00f2gic de la projecci\u00f3-identificaci\u00f3 i que deixi veure el car\u00e0cter material de la pel\u00b7l\u00edcula com a producte (so directe, factures de compra del material, veus en off dels membres de l'equip, etc.). Es va, per tant, en contra de la idealista transpar\u00e8ncia enunciativa del cinema cl\u00e0ssic i de la ideologia de l'espectacle. Una tipologia f\u00edlmica que investiga la manera com funciona el dispositiu t\u00e8cnic del propi medi i la f\u00edsica perceptiva de l'espectador. \u00c9s un cinema que prescindeix d'hist\u00f2ries i del que es podria dir que t\u00e9 com a protagonista a la llum. El film Arnulf Rainer (1958) es basa en la simple alternan\u00e7a de fotogrames opacs amb fotogrames transparents per retrotreure'ns a l'ess\u00e8ncia mateixa del cinema, que nom\u00e9s pot fer visible all\u00f2 que oculta parcialment. Aquest cinema sense argument reivindica tamb\u00e9 una apreciaci\u00f3 pl\u00e0stica i experiencial equiparable a la que concedim a la pintura o la m\u00fasica.<\/p>\n

Algunes de les denominacions que ha rebut aquest tipus de cinema s\u00f3n: estructural, flicker (parpelleig) o el cinema m\u00e8tric, totes elles presenten diferents matisos pel que fa a les intencions. Aquesta variant del cinema perceptual que desenvolupar\u00e0 primerament l'artista austr\u00edac experimental Peter Kubelka ser\u00e0 recuperada m\u00e9s tard per Stan Brakhage(17), Paul Sharits(18) y Tony Conrad(19). En l'obra de Stan Brakhage (1933-2003) podem parlar d'un cinema atem\u00e0tic, sobre res, i que proclama un retorn al m\u00e9s b\u00e0sic de la visi\u00f3. El film Reflexions on Black (1955) utilitzar\u00e0 l'efecte de fotograma-centelleig per la introducci\u00f3 de fotogrames lluminosos a manera d'interrupcions, amb l'objectiu de representar la visi\u00f3 d'un cec que camina pel carrer d'una ciutat fins arribar a casa. Brakhage manipula directament el cel\u00b7luloide en el conflicte freudi\u00e0 entre realitat, somni i desig.<\/p>\n

Paul Sharits defineix la seva pe\u00e7a N: O: T: H: I: N: G com un viatge cap al centre de la consci\u00e8ncia pura, \u00e9s una invitaci\u00f3 a entrar dins la cambra. Ser\u00e0 la seva manera d'expressar que el film pot existir en espais les formes i escales possibilitin al so i la imatge formar part de la pe\u00e7a global. Els seus treballs el portaran a reclamar com un film pot ocupar altres espais i existir en llocs les formes i escales formin part de la pe\u00e7a. Per Sharits l'artista Film\u00f3grafo ha de donar m\u00e9s import\u00e0ncia a la seva responsabilitat social que als valors est\u00e8tics.<\/p>\n

\"\"
Alex Mclean. Forkboom<\/figcaption><\/figure>\n
\n
\n

4. Epileptisme<\/h3>\n

The Flicker de Tony Conrad s'obria avisant que la pel\u00b7l\u00edcula podia provocar atacs d'epil\u00e8psia. L'exemple de Conrad, com molts altres de cinema estructuralista\/m\u00e8tric que juguen amb flaixos de fotogrames en blanc o negre, \u00e9s molt conegut \u00e0mpliament desenvolupat des de l'aparici\u00f3 de les tecnologies digitals a partir dels anys vuitanta. Davant aquestes premisses \u00e9s interessant apreciar una constant en alguns artistes actuals que perfectament podrien ser considerats continuadors del camp obert pels treballs de \"so de s\u00edntesi \u00f2ptica\" i, al mateix temps, exploradors de nous espais perceptius. En una mirada esbiaixada, farem refer\u00e8ncia a Boris Debackere(20), Chris Musgrave(21), Bas Van Koolwijk(22) y Kurt Hentschlager(23). Tots ells exploren els l\u00edmits de la percepci\u00f3 de manera expressa.<\/p>\n

Aquest estudi deriva cap a la pretensi\u00f3 d'exposar noves inquietuds art\u00edstiques en les que sovint la percepci\u00f3 perd la seva orientaci\u00f3 arribant a extrems que poden desencadenar conflictes en la seva assimilaci\u00f3 o atacs epil\u00e8ptics. Per arribar a aquests extrems es recorren a les investigacions estrobosc\u00f2piques de llum i so de tan llarga tradici\u00f3 ia les quals se'ls sumen les aportacions computacionals i la combinaci\u00f3 amb l'espai de visionat o projecci\u00f3.(24)<\/p>\n

D'aquesta manera veiem Boris Debackere explorar diversos \u00e0mbits percepcitivos, concretament en un dels seus \u00faltims projectes Probe (2008) ens planteja cam\u00ed envers una c\u00e0psula virtual a trav\u00e9s d'una pantalla de projecci\u00f3, que d\u00f3na acc\u00e9s a un viatge audiovisual a trav\u00e9s del temps i l'espai. Aix\u00ed que la pel\u00b7l\u00edcula s'inicia la superf\u00edcie de projecci\u00f3 es torna invisible. Es converteix en una finestra que involucra tot el cos, ens segresta i ens llan\u00e7a a un altre temps i espai. Probe transforma la realitat de l'espectador incitant seva activitat mental, \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 interactiva en qu\u00e8 es posa en joc la relaci\u00f3 entre l'espectador i la pantalla. La posici\u00f3 de l'observador determina la creaci\u00f3 sonora generativa i la imatge f\u00edsica traslladant a una construcci\u00f3 audiovisual.<\/p>\n

A partir de la lectura dels treballs de Chris Musgrave sorgeix la q\u00fcesti\u00f3 Podem creure en la realitat de la imatge com una representaci\u00f3 de la realitat? \u00c9s doncs la realitat una construcci\u00f3 de cada observador?. Fem refer\u00e8ncia a Gyre (202), Pulsed (2002), Moir\u00e9 (2003), Reverberating Furnace (2003), Dynamo (2004), Srip (2005)(25), tots ells projectes audiovisuals reunits sota un mateix t\u00edtol Oscilloclast, dedicats a l'exploraci\u00f3 de terrenys perceptualment bellugadissos, en els que l'electricitat es converteix en ones de so, oscil\u00b7lacions harm\u00f2niques i soroll, que a la vegada generen imatges. Els v\u00eddeos van ser generats utilitzant dos aparells, un oscil\u00b7lador de control de voltatge i un generador de senyals (Wobbulator). S\u00f3n resultats on la retina rep veritables r\u00e0fegues que recorden el sorprenent fenomen ocorregut al Jap\u00f3 el 1997. Tots els mitjans de comunicaci\u00f3 es van fer ress\u00f2 d'un fet estrany: dibuixos animats provocar atacs epil\u00e8ptics als nens. En realitat, no \u00e9s una cosa fora del normal, qualsevol metge o cient\u00edfic pot donar una explicaci\u00f3 senzilla. Es tracta d'un fenomen conegut com epil\u00e8psia fotosensible, \u00e9s a dir, provocada per flaixos de llum intermitents, o el que ve a ser el mateix, llums estrobosc\u00f2pics. L'\u00fas d'aquestes llums o parpelleigs de llum no afecta de la mateixa manera a tots els individus, per\u00f2 solen usar-se com t\u00e8cnica m\u00e8dica per accelerar l'activitat cerebral amb la intenci\u00f3 de detectar certes patologies. En els anys 60, l'escriptor de la \"beat generation\" Ken Kesey ja feia servir llums estrobosc\u00f2pics i projeccions en les seves 'test d'\u00e0cid'; sessions de viatges amb LSD, algunes per a concerts de grups com The Grateful Dead. De tota manera, amb el temps, l'\u00fas d'aquest tipus de jocs de llum ha acabat sent terreny gaireb\u00e9 exclusiu de discoteques i altres espectacles musicals.<\/p>\n

Bas van Koolwijk desenvolupar un programari que transforma repetides vegades l'entrada de senyals d'\u00e0udio i v\u00eddeo en indeterminades abstraccions. Aquestes petites senyals activen les seves pr\u00f2pies propietats, d'aquesta manera l'ordinador converteix la informaci\u00f3 de so en imatge i la imatge en so, es tracta d'una de retroalimentaci\u00f3 de dades. El resultat \u00e9s una interfer\u00e8ncia visible que recorda a una cinta de v\u00eddeo que no funciona correctament. En els seus treballs es repeteix aquesta refer\u00e8ncia a l'era anal\u00f2gica, de capritxosa i ca\u00f2tica naturalesa. Bas van Koolwijk presenta la confusi\u00f3 que governa l'era digital, d'infinits c\u00f2decs i formats limitats de ser llegits i la profusion d'intercanvi de dades.<\/p>\n

Per finalitzar aquesta text, \u00e9s interessant abordar el treball de Kurt Hentschlager titulat Feed per entendre les m\u00faltiples i diferents ramificacions de l'espectre sinest\u00e8sic i epil\u00e8ptic del panorama art\u00edstic actual. El que segueix \u00e9s una descripci\u00f3 de la meva experi\u00e8ncia audiovisual davant aquesta pe\u00e7a creada el 2007. Feed comen\u00e7a d'una manera bastant cl\u00e0ssica, l'espai de la instal\u00b7laci\u00f3 est\u00e0 concebut com una petita sala de cinema, en qu\u00e8 d'entrada es presenta una pel\u00b7l\u00edcula en 3D d'uns 20 minuts en qu\u00e8 es veuen figures humanes sense trets surant en el buit. La segona part de la pe\u00e7a \u00e9s on fan la seva aparici\u00f3 el fum i les llums estrobosc\u00f2pics. En acabar la pel\u00b7l\u00edcula, la sala s'omple de fum fins que no es veu res m\u00e9s que un buit blanc, la qual cosa s'uneix a flaixos de llum de diferents colors i sons de freq\u00fc\u00e8ncies bastant baixes. Tot integrat, crea en primer lloc una p\u00e8rdua del sentit espacial, aix\u00ed com un canvi radical en la percepci\u00f3, que en \u00faltim terme acaba acostant-se a les visions d'un viatge psicod\u00e8lic que dura uns 30 minuts. Les sensacions provocades s\u00f3n impossible de descriure, no poden ser comunicades sin\u00f3 s'experimenten, s'han der ser viscudes en el directe. Feed provoca tal tr\u00e0ngol en els espectadors que recull tots els elements d'experimentaci\u00f3 de l'activitat cerebral que els porta al l\u00edmit. Al final, pensem que el document que ens han fet signar abans d'entrar per si et d\u00f3na un atac d'epil\u00e8psia, asma o Claustrophobia no \u00e9s gratu\u00eft.<\/p>\n

Kurt Hentschl\u00e4ger porta un temps treballant en la creaci\u00f3 d'obres que intenten submergir l'espectador en altres realitats, o m\u00e9s aviat ampliant el marc de l'obra fins al punt que aquesta es fa inabastable als sentits. Segons pr\u00f2pies paraules de Hentschl\u00e4ger, la \"naturalesa immersiva del seu treball reflecteix la met\u00e0fora del sublim\".<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

Notes<\/h3>\n

(1) Youngson, Robert. \u00a1Fiasco! Aprendiendo de los errores. Robinbook. Barcelona, 2003.
(2)\u00a0www.beflix.com<\/a>. BEFLIX \u00e9s el nom del primer llenguatge especialitzat de l'animaci\u00f3 per ordinador. BEFLIX va ser inventat per Kenneth C. Knowlton en els laboratoris de telefonia Bell, als EUA, el 1963.
(3) El glitch: una heterotop\u00eda est\u00e9tica.\u00a0\u00a0www.callusdigital.org\/~NA0000004\/textos\/David%20Casacuberta.rtf<\/a>
(4) Aquest terme s'empra en sistemes d'\u00e0udio digital per fer refer\u00e8ncia a pics (transitoris) de senyal que apareixen quan es supera el nivell normal del propi sistema. Es tradueix audiblemente a espetecs, distorsi\u00f3 digital o en alguns casos en abs\u00e8ncia de senyal.
(5) Un tipus de distorsi\u00f3 digital que apareix quan la freq\u00fc\u00e8ncia de mostreig no \u00e9s prou alta.
(6) www.ccapitalia.net\/reso\/articulos\/cascone\/estetica_del_error.pdf
(7)\u00a0en.wikipedia.org\/wiki\/Prepared_piano<\/a>
(8)\u00a0www.uclm.es\/artesonoro\/elarteruido.htm<\/a>
(9) Magalhaes V\u00edtor Manuel Ornela. \u201cTentativas sobre el concepto de interrupci\u00f3n\u201d.\" Tesis doctoral. Universidad de Castilla-La-Mancha. Cuenca. 2006. p\u00e1gs. 37-38.
(10) El car\u00e0cter d'aquests treballs glitch comparteixen un cert car\u00e0cter metaling\u00fc\u00edstic, ja que generalment els errors que s'obtenen a trav\u00e9s de la manipulaci\u00f3 computacional, sovint es visualitzen a trav\u00e9s de representacions gr\u00e0fiques pr\u00f2pies del llenguatge c\u00f2mput-maquinal, els treballs glitch poden ser considerats majorit\u00e0riament metaling\u00fc\u00edstics.
(11) En m\u00fasica, Alex McLean treballa en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Adrian Ward sota el nom del \"Slub\", junts programen programari generatiu i els executen a temps real.
(12)\u00a0www.slub.org<\/a>\u00a0http:\/\/ www.transmediale.de\/en\/02\/
(13)\u00a0runme.org\/project\/+forkbombsh\/<\/a>
(14) Birgit Hein, Fils as film. Pag 94.
(15)\u00a0www.umatic.nl\/tonewheels_historical.html<\/a>
(16)\u00a0www.iotacenter.org<\/a>
(17)\u00a0www.ubu.com\/film\/brakhage.html<\/a>
(18)\u00a0www.paulsharits.com<\/a>
(19)\u00a0tonyconrad.net\/index_sun.html<\/a>
(20)\u00a0www.sonicacts.com\/wordpress\/<\/a>
(21)\u00a0chris.musgrave.org\/projects\/<\/a>
(22)\u00a0www.basvankoolwijk.com\/projects.html<\/a>
(23)\u00a0www.hentschlager.info<\/a>
(24)\u00a0www.umatic.nl\/tonewheels_historical.html<\/a>. A Brief History Of Optical S\u00edntesis. Interesante repaso hist\u00f3rico de los antecedentes de las im\u00e1genes producto de la tecnolog\u00eda de s\u00edntesis del sonido de la luz.<\/p>\n

\n<\/div>\n<\/div>\n

\u00a0<\/p>\n

\"\"
Bas Van kkoolwijk. Synchronator. 2006<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t
\"\"
Chris Musgrave. Dynamo. 2004<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

1.5 Bibliografia<\/h3>\n

-Baumg\u00e4rtel, Tim. net.art 2.0. New materials towards Net art. Verlag f\u00fcr moderne Kunst N\u00fcrnberg. 2001
-Baumg\u00e4rtel, Tim Install.exe. Christoph Merian Verlag. Basel, 2002
-Manovich, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicaci\u00f3n. La imagen en la era digital. Piados Comunicaci\u00f3n. Barcelona. 2005.
-Montfort, Nick, Wardrip-Fruin, Noah ed. The new media reader. The MIT Press, Cambridge MA, London EN. 2003.
-VVAA. The art of programming. Conference on digital art, music and education. Sonic Acts 2001. Amsterdam 2002.
-VVAA. Code-Tehe language of our time. Arts electronica 2003. Osetrfildern-Ruit. Germany. 2003.
-VVAA. Generative design: Beyond photoshop. G.Levin, Lia, Meta, A.Ward. Friendsof. Birmingham. 2001.
-Wilson, Stephen. Infromation arts. Intersections of art, science, and technology. The MIT Press, Cambridge MA. 2003.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1.Resum Quan els artistes-programadors es dediquen a “testejar” o provar un codi o la funcionalitat d’un programari determinat, en els resultats sovint sorgeixen elements inesperats, incontrolats, propis del proc\u00e9s d’assajos, per\u00f2 no obstant aix\u00f2, la seva consideraci\u00f3 com a resultat d’un acte fortu\u00eft poden ser percebuts com a positius, agradables i de gran c\u00e0rrega suggestiva. … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":18,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2259","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\nM\u00e9s enll\u00e0 de l'error. Del Glitch al Epileptisme. | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"M\u00e9s enll\u00e0 de l'error. Del Glitch al Epileptisme. | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"1.Resum Quan els artistes-programadors es dediquen a "testejar" o provar un codi o la funcionalitat d'un programari determinat, en els resultats sovint sorgeixen elements inesperats, incontrolats, propis del proc\u00e9s d'assajos, per\u00f2 no obstant aix\u00f2, la seva consideraci\u00f3 com a resultat d'un acte fortu\u00eft poden ser percebuts com a positius, agradables i de gran c\u00e0rrega suggestiva. … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-08T12:43:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-15.jpg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"22 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/\",\"name\":\"M\u00e9s enll\u00e0 de l'error. Del Glitch al Epileptisme. | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-15.jpg\",\"datePublished\":\"2018-04-03T08:55:14+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-08T12:43:09+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-15.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-15.jpg\",\"width\":700,\"height\":302,\"caption\":\"Alex Mclean. Forkboom\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"M\u00e9s enll\u00e0 de l’error. Del Glitch al Epileptisme.\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"M\u00e9s enll\u00e0 de l'error. Del Glitch al Epileptisme. | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"M\u00e9s enll\u00e0 de l'error. Del Glitch al Epileptisme. | Imarte","og_description":"1.Resum Quan els artistes-programadors es dediquen a \"testejar\" o provar un codi o la funcionalitat d'un programari determinat, en els resultats sovint sorgeixen elements inesperats, incontrolats, propis del proc\u00e9s d'assajos, per\u00f2 no obstant aix\u00f2, la seva consideraci\u00f3 com a resultat d'un acte fortu\u00eft poden ser percebuts com a positius, agradables i de gran c\u00e0rrega suggestiva. … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2020-04-08T12:43:09+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-15.jpg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"22 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/","name":"M\u00e9s enll\u00e0 de l'error. Del Glitch al Epileptisme. | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-15.jpg","datePublished":"2018-04-03T08:55:14+00:00","dateModified":"2020-04-08T12:43:09+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-15.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig-15.jpg","width":700,"height":302,"caption":"Alex Mclean. Forkboom"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/mes-enlla-de-lerror-del-glitch-al-epileptisme\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"M\u00e9s enll\u00e0 de l’error. Del Glitch al Epileptisme."}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2259"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2259"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2259\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}