{"id":2342,"date":"2018-04-03T10:24:44","date_gmt":"2018-04-03T09:24:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/?page_id=2342"},"modified":"2024-11-30T17:24:15","modified_gmt":"2024-11-30T16:24:15","slug":"geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/","title":{"rendered":"Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat"},"content":{"rendered":"

Eloi Puig<\/h3>\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>
<\/div><\/div>

Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

\u00abToda obra de arte seria nos cuenta la g\u00e9nesis de su propia creaci\u00f3n\u00bb Roman Jakobson<\/em>\u00a0<\/p>\n<\/h3>\n

Amb l\u2019objectiu de definir els m\u00e8todes de treball d\u2019un equip de recerca apliquem les seves pr\u00f2pies eines per fer-ne una aproximaci\u00f3. Durant el proc\u00e9s de desenvolupament del projecte Geburte observem l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019un hipertext mitjan\u00e7ant un alineament de seq\u00fc\u00e8ncies aplicat a les transcripcions d\u2019entrevistes al grup de recerca de Gen\u00f2mica Computacional\u00a0 del BSC (Barcelona Supercomputing Center ), i com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest proc\u00e9s, aconseguim rescatar el seu significat utilitzant el concepte de neguentropia. Aquest hipertext pren forma de quadern.<\/p>\n

1.Index<\/h3>\n

1. Context
2. Primera fase. Lectura, recollir dades per establir relacions, injectar entropia
\u00a0\u00a0\u00a0 2.1.\u00a0 Que \u00e9s una investigaci\u00f3? La pregunta \u00e9s m\u00e9s important que la soluci\u00f3.
\u00a0\u00a0\u00a0 2.2.\u00a0 Introducci\u00f3 a l\u2019alineament del text del genoma: Els espais en blanc i les coincid\u00e8ncies.
3. Segona fase. Reescriptura, injectar neguentropia, alinear i enquadernar.
\u00a0\u00a0\u00a0 3.1. Com interpretar els espais en blanc?
\u00a0\u00a0\u00a0 3.2. Qu\u00e8 alinear en un projecte art\u00edstic sobre Ci\u00e8ncia? Una simfonia textual.
4. Hip\u00f2tesis
\u00a0\u00a0\u00a0 4.1. El quadern Geburte.
\u00a0\u00a0\u00a0 4.2. Te La. (Text Local Alignement). Instal\u00b7laci\u00f3
\u00a0\u00a0\u00a0 4.3. Sara canta. Lectura en directe + impressi\u00f3 digital<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

2. Context<\/h3>\n

El nostre grup de recerca MetaM\u00e8tode\u00a0 investiga noves estrat\u00e8gies metodol\u00f2giques de visualitzaci\u00f3 i interpretaci\u00f3 dels processos de l\u2019art. Ens interessa connectar amb les estructures de recerca que altres disciplines apliquen en els seus projectes, per d\u2019aquesta manera, poder entendre-les, llegir-les i posteriorment, en una segona etapa, poder adaptar-les, modificar-les ja des d\u2019una perspectiva creativa, on sorgeixi un pensament original, noves idees que puguin arribar a generar nous conceptes. MetaM\u00e8tode te com objectiu iniciar (des de l\u2019art com a proc\u00e9s i producci\u00f3) noves relacions entre la teoria i la pr\u00e0ctica, entre la ci\u00e8ncia i la tecnologia creant una s\u00e8rie d\u2019enlla\u00e7os multidisciplinaris basats en la recerca, establint vincles de similitud i difer\u00e8ncia entre el m\u00e8tode cient\u00edfic i l\u2019art\u00edstic. Ens interessa cercar noves perspectives d\u2019estudi que replantegen la multiplicitat de relacions entre art i recerca, sense tenir en compte cap prefer\u00e8ncia ni jerarquia entre ambdues. Busquem motivar, fomentar i socialitzar el di\u00e0leg entre ci\u00e8ncies i humanitats.<\/p>\n

Geburte \u00e9s un subprojecte de MetaM\u00e8tode portat a terme pels doctors Aleix Molet i Eloi Puig centrat en un conjunt d\u2019experi\u00e8ncies amb l\u2019equip de Gen\u00f2mica Computacional del BSC. Aquestes metodologies s\u2019han basat en l\u2019observaci\u00f3 dels m\u00e8todes de treball de recerca cient\u00edfica, per cartografiar-los com a forma de visualitzaci\u00f3 de dades i aix\u00ed transformar-los en processos de creaci\u00f3 de coneixement.<\/p>\n

Primera fase:<\/strong>\u00a0Lectura, recollir dades per establir relacions, injectar entropia.
El nostre objectiu \u00e9s extreure informaci\u00f3 tot fent una lectura del context del grup. Injectem entropia en forma d\u2019entrevistes per obtenir un seguit d\u2019aportacions dels diferents investigadors lectors-autors del codi gen\u00e8tic que conformen l\u2019equip de recerca (no sabem que contestaran, no hi ha cap l\u00f2gica o m\u00e8tode matem\u00e0tic que ordeni les respostes)<\/p>\n

Segona fase:<\/strong>\u00a0Reescriptura, injectar neguentropia, alinear i enquadernar.
Mentre que la entropia \u201clectura\u201d tendeix al desordre, la desaparici\u00f3 del significat, contra m\u00e9s preguntem menys sabem, amb la neguentropia tendim a l\u2019ordre, rescatem el significat que genera coneixement.<\/p>\n

La segona fase reescriu la lectura de la primera fase amb el m\u00e8tode de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies. Partim de les transcripcions del grup per injectar a les respostes la neguentropia fent emergir un hipertext formalitzat en un quadern. Amb l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies rescatem matem\u00e0ticament els significats subjacents de la lectura de dos textos a partir de desaparicions i coincid\u00e8ncies.\u00a0<\/p>\n

La reescriptura \u00e9s neguentr\u00f2pica, oposada a l\u2019entropia i el caos, ja que contra m\u00e9s s\u2019escriu augmenta l\u2019organitzaci\u00f3. Prenem el concepte de neguentropia ent\u00e8s com a entropia negativa o caos que rodeja a un subsistema ordenat. Per tant quan alineem diferents textos de respostes sobre un mateix context (el de la gen\u00f2mica) l\u2019hipertext resultant \u00e9s m\u00e9s ordenat. Per\u00f2, tal i com mostren els nostres resultats en format de quadern, no sempre m\u00e9s entenedor (tot i que hi ha una l\u00f2gica matem\u00e0tica que l\u2019ordena).<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

2. Primera fase. Lectura, recollir dades per establir relacions, injectar entropia<\/h3>\n

2.1. Que \u00e9s una investigaci\u00f3? La pregunta \u00e9s m\u00e9s important que la soluci\u00f3.<\/h4>\n

\u00a0<\/h3>\n

\"La formulaci\u00f3 d'un problema [pregunta] \u00e9s m\u00e9s important que la seva soluci\u00f3\" (Albert Einstein).<\/em><\/p>\n

En el context del debat sobre la recerca en les arts, i en refer\u00e8ncia al text de Henk Borgdorff, professor de Teoria de l\u2019Art i Recerca art\u00edstica a la Amsterdam School of Arts, el nostre projecte Geburte s\u2019inscriu en la tipologia recerca en les arts. Aquesta tipologia de recerca no assumeix la separaci\u00f3 de subjecte i objecte, i no contempla cap dist\u00e0ncia entre l'investigador i la pr\u00e0ctica art\u00edstica, ja que aquesta \u00e9s, en si mateixa, un component essencial tant del proc\u00e9s d'investigaci\u00f3 com dels resultats de la recerca . \u00c9s important remarcar que des dels or\u00edgens dels nostres projectes de recerca, tots ells amb la professora i artista Dra. Alicia Vela al capdavant com a investigadora principal, sempre hem mantingut uns mateixos principis, una postura clara. Ens hem posicionat en la defensa de la producci\u00f3 art\u00edstica com a un propi proc\u00e9s de recerca. Nom\u00e9s caldria consultar els objectius de la convocat\u00f2ria de l\u2019any 1998 del projecte Prospeccions Bin\u00e0ries . Aquesta reivindicaci\u00f3 mantinguda des fa ja molt de temps, ens d\u00f2na credibilitat davant del gran debat que s\u2019ha generat al voltant d\u2019aquestes q\u00fcestions que ha catalitzat el proc\u00e9s de Bolonya.\u00a0<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, Geburte \u00e9s un projecte de recerca art\u00edstica que no planteja cap distinci\u00f3 fonamental entre teoria i pr\u00e0ctica. Com diu Borgdorff, \u201cConceptos y teor\u00edas, experiencias y convicciones est\u00e1n entrelazados con las pr\u00e1cticas art\u00edsticas y, en parte por esta raz\u00f3n, el arte es siempre reflexivo. De ah\u00ed que la investigaci\u00f3n en las artes trate de articular parte de este conocimiento expresado a trav\u00e9s del proceso creativo y en el objeto art\u00edstico mismo. \u201d<\/p>\n

Dins de l\u2019an\u00e0lisi del propi projecte Geburte i dins de l\u2019esperit de Metam\u00e8tode, hem intentat entendre altres metodologies de recerca, la recerca bioinform\u00e0tica, que inclou la gen\u00f2mica computacional. La gen\u00f2mica com a camp de recerca cient\u00edfica, te l\u2019objectiu de crear coneixement. Per produir coneixement en ci\u00e8ncia, la hip\u00f2tesi (la possible resposta a la pregunta) \u00e9s la pe\u00e7a clau. El principi de tot aquest tipus d\u2019investigaci\u00f3 es basa en formular una pregunta (un problema), i en la recopilaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 i dades, que s\u2019ordenaran i s\u2019analitzaran. Tota investigaci\u00f3 ha de ser objectiva, ha de descriure, i ha d\u2019explicar els seus processos eliminant criteris subjectius, utilitzant totes les probes necess\u00e0ries per controlar la validesa i fiabilitat de les dades.<\/p>\n

Les dades d\u2019una investigaci\u00f3, inicialment es troben disperses, perqu\u00e8 el proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 no \u00e9s lineal. Les\u00a0 seves etapes han de ser adaptades per a cada investigador. Quan es dissenya una investigaci\u00f3, aquesta no parteix de zero, sin\u00f3 que interrelaciona els conceptes i teories ja existents per tal de fer emergir noves hip\u00f2tesis que aportin noves respostes, a partir de meta-m\u00e8todes. Aquestes noves respostes retro-alimenten la pr\u00f2pia investigaci\u00f3 i produeixen coneixements emergents, ja que estimulen la reflexi\u00f3 i el pensament de l\u2019investigador, generant respostes hipot\u00e8tiques sobre els problemes (les preguntes).<\/p>\n

La caracter\u00edstica fonamental d\u2019una investigaci\u00f3 \u00e9s el descobriment de principis generals, partint o no de resultats ja existents, per inducci\u00f3.\u00a0 Per aix\u00f2 es recullen i registren les respostes obtingudes i s\u2019utilitzen instruments reconeguts cient\u00edficament per interpretar-les, aquesta reinterpretaci\u00f3 es fa a trav\u00e9s d\u2019un programari espec\u00edfic per fer alineaments de seq\u00fc\u00e8ncies, el Swat5 .<\/p>\n

Un cop sistematitzades, les dades (respostes) registrades s\u2019expressen en un quadern (part formal de la investigaci\u00f3), on s\u2019indiquen la metodologia i els processos utilitzats per arribar a les conclusions presentades que es fonamenten en la pr\u00f2pia investigaci\u00f3 realitzada (com el document que vost\u00e8 esta llegint).<\/p>\n

2.2. Introducci\u00f3 a l\u2019alineament del text del genoma. Els espais en blanc i les coincid\u00e8ncies.<\/h4>\n

L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 s\u2019origina amb una sola c\u00e8l\u00b7lula formada a partir d\u2019un \u00f2vul i un espermatozoide. Per\u00f2 perqu\u00e8 aquesta c\u00e8l\u00b7lula \u00fanica es converteixi en els milers de milions de c\u00e8l\u00b7lules que formen el cos hum\u00e0, i tota aquesta m\u00e0quina cel\u00b7lular funcioni d\u2019una forma coordinada, cal un codi amb instruccions, que s\u2019anomena ADN.\u00a0 El codi o text de l\u2019ADN, el genoma, a difer\u00e8ncia del nostre alfabet no esta escrit amb 28 lletres sin\u00f3 amb quatre, sense comes, espais en blanc, o punts i apart. Per\u00f2 la recerca en bioinform\u00e0tica fa necess\u00e0ries un nombre de lletres igual o superior al nombre de lletres de l\u2019alfabet, perque el seu camp d\u2019estudi requereix m\u00e9s variacions. Per aquesta ra\u00f3 la gram\u00e0tica i la bioinfom\u00e0tica utilitzen un nombre de car\u00e0cters similars per poder determinar difer\u00e8ncies amb una precisi\u00f3 i exactitud cient\u00edfica. En Gen\u00f2mica Computacional per comparar mostres extretes de la realitat (desordenades) amb els models can\u00f2nics ordenats cient\u00edficament, s\u2019utilitza el m\u00e8tode d\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies que detecta les coincid\u00e8ncies i desaparicions entre les mostres de text reals i els models textuals cient\u00edfics.\u00a0<\/p>\n

El genoma era un text desconegut fins al 1990 quan el Human Genome Project (HGP) va comen\u00e7ar a desxifrar els 3.000 milions de lletres aproximades del codi gen\u00e8tic. Es van trobar les primeres paraules (o gens) i espais en blanc, per\u00f2 aquestes primeres recerques encara no arribaven a definir amb exactitud l\u2019ordre d\u2019alguns fragments dins del text. L'aparici\u00f3 de la frase \"la gen\u00f2mica computacional\" coincideix amb la disponibilitat de genomes complets seq\u00fcenciats. Aix\u00f2 va ser a partir de l\u2019any 2001 quan apareixen les primeres versions integres del codi, per\u00f2 les frases enganxades les unes amb les altres, sense espais ni punts i a part resultaven il\u00b7legibles. Actualment per tenir el text acabat cal realitzar alineaments que permetin significar cada paraula, \u00e9s a dir, saber on est\u00e0 cada gen, els seus espais en blanc, i els punts i apart, per fer llegibles els sentits de les frases.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

3. Segona fase. Reescriptura, injectar neguentropia, alinear<\/h3>\n

3.1. Com interpretar (objectivar) els espais en blanc i els punts i a part?<\/h4>\n

\u00a0<\/p>\n

Cent anys abans de l\u2019aparici\u00f3 de la gen\u00f2mica computacional, el poeta St\u00e9phane Mallarm\u00e9 ja va intuir la import\u00e0ncia de l\u2019espai en blanc entre paraules i lletres en el seu c\u00e8lebre poema \u201cUn coup de d\u00e9s, jamais n\u2019abolir\u00e1 le hasard<\/em>\u201d9<\/sup>. En la utilitzaci\u00f3 d\u2019una sintaxi experimental amb gran destresa, Mallarm\u00e9 introdueix, com una de les seves aportacions destacades, l\u2019espai en blanc entre tipografies per crear un espai objectiu on cada lector determina la seva duraci\u00f3 i relaci\u00f3 amb la tipografia seg\u00fcent.\u00a0La completa abs\u00e8ncia \u00e9s, per Mallarm\u00e9 on ha de conduir el poema, a un \u201caboli bibelot d'inanit\u00e9 sonore\u201d, a una zona de buit on ja no ressona res.10<\/sup><\/a><\/em><\/p>\n

Umberto Eco, en el seu rellevant text\u00a0Obra abierta,\u00a0<\/em>ens introdueix a la figura de Mallarm\u00e9 com exemple d\u2019\u201capertura\u201d d\u2019una obra d\u2019art i fixa la seva atenci\u00f3 en el espais del no res.<\/p>\n

\u201cel espacio blanco en torno a la palabra, el juego tipogr\u00e1fico, la composici\u00f3n espacial del texto po\u00e9tico, contribuyen a dar un halo de indefinido al t\u00e9rmino, a pre\u00f1arlo de mil sugerencias diversas.<\/em><\/p>\n

Con esta po\u00e9tica de la sugerencia, la obra se plantea intencionadamente abierta a la libre reacci\u00f3n del que va a gozar de ella. La obra que \"sugiere\" se realiza siempre cargada de las aportaciones emotivas e imaginativas del int\u00e9rprete.\"11<\/sup><\/a><\/em><\/p>\n

Passant a l\u2019esfera del m\u00f3n propi del cient\u00edfic, veiem com aquest tamb\u00e9 s\u2019enfronta clarament a una\u00a0obra oberta<\/em>, on cal col\u00b7locar els espais que donen sentit a les paraules, en aquest sentit\u00a0reescriu una\u00a0gram\u00e0tica. Com en la f\u00edsica qu\u00e0ntica segons el principi d\u2019indeterminaci\u00f3 d\u2019Heisenberg, que diu que la mat\u00e8ria es presenta en forma d\u2019ona o de part\u00edcula al mateix temps, i es l\u2019observador aquell qui determina si \u00e9s una cosa o l\u2019altre. L\u2019equivalent de Heisenberg en el camp de l\u2019escriptura el trobem amb Roland Barthes. \u201cEscribo porque he le\u00eddo<\/em>\u201d12<\/sup><\/a>. Aquesta afirmaci\u00f3 de Barthes, \u00e9s refereix a que re-escrivim en les nostres ments cada un dels textos que llegim i els convertim en un text nou. Durant la lectura ens aturem quan volem, tot i que la detenci\u00f3 no sigui volunt\u00e0ria o conscient, el lector inserta associacions a tot all\u00f2 que llegeix provinents de les seves experi\u00e8ncies, records, sentiments, lectures pr\u00e8vies... Podr\u00edem dir que, tornant al pla cient\u00edfic, la lectura \u00e9s com l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies<\/em>\u00a0que s\u2019utilitza en bioinform\u00e0tica, on emergeix un hipertext a partir de les coincid\u00e8ncies i desaparicions entre dues l\u00ednies d\u2019informaci\u00f3 codificades en forma de lletres. En la realitat aquestes lletres estan desordenades per\u00f2 quan un cient\u00edfic, amb un programa d\u2019alineament<\/em>\u00a0les agrupa pot crear paraules que la comunitat cient\u00edfica identifica i anomena com a\u00a0gens<\/em>.<\/p>\n

El text per Barthes \u00e9s \u201cun espacio de m\u00faltiples dimensiones en el que se concuerdan y se contrastan diversas escrituras, ninguna de las cuales es la original: el texto es un tejido de citas provenientes de los mil focos de la cultura<\/em>\"13<\/sup><\/a><\/p>\n

Per donar\u00a0continu\u00eftat\u00a0a la nostra recerca partirem d\u2019una constataci\u00f3. Aix\u00ed \u00e9s com s\u00f3n les mostres d\u2019ADN,\u00a0<\/strong>un conjunt de cites gen\u00e8tiques provinents del text de la selecci\u00f3 natural.\u00a0<\/strong>Aquest entrella\u00e7at textual continu que \u00e9s dona en els dos tipus de text, el biol\u00f2gic i el ling\u00fc\u00edstic trenquen, com ja s\u2019ha proposat des de la segona meitat del segle XX, en l\u2019anomenat\u00a0gir ling\u00fc\u00edstic (Linguistic turn)14<\/a><\/sup><\/em>, la idea del text com un cos tancat, la principal propietat d\u2019un text \u00e9s la possibilitat de ser modificat i reescrit pel seu lector, all\u00f2 que Barthes anomena \u201cLlegir aixecant el cap<\/em>\"15<\/sup><\/a>, \u00e9s a dir, aturar-se en la lectura cont\u00ednuament per causa de la gran aflu\u00e8ncia d\u2019idees, despla\u00e7aments i associacions provocades per la lectura, \u201cescrivim en el nostre propi interior quan llegim<\/em>\"16<\/sup><\/a>, \u201cLo que me gusta en un relato no es directamente su contenido ni su estructura, sino m\u00e1s bien las rasgaduras que le impongo a su bella envoltura: corro, salto, levanto la cabeza y vuelvo a sumergirme\"17<\/sup><\/a>.\u00a0<\/strong><\/em>Segons Barthes, el lector \u00e9s \u201cun productor del texto<\/em>\"18<\/a>,<\/sup>\u00a0ara, en el context de la nostra recerca, el lector passa ser un alineador anal\u00f2gic. Pel fil\u00f2sof franc\u00e8s hi ha dos tipologies de textos, els escrivibles i els textos llegibles. Els textos\u00a0escrivibles<\/em>\u00a0els anomena\u00a0els cl\u00e0ssics<\/em>, aquests que poden ser llegits per\u00f2 no reescrits i no provoquen en el lector cap desig productiu, perqu\u00e8 s\u00f3n un producte. En canvi els textos\u00a0reescrivibles<\/em>\u00a0s\u00f3n aquells que parteixen d\u2019un model productiu:<\/p>\n

\u201cEl texto escribible somos nosotros en el momento de escribir, antes de que el juego infinito del mundo (el mundo como juego) sea atravesado, cortado, detenido, plastificado, por alg\u00fan sistema singular que ceda en lo referente a la pluralidad de las entradas, la apertura de las redes, el infinito de los lenguajes.\"19<\/sup><\/a><\/em><\/p>\n

El text\u00a0reescrivible<\/em>\u00a0no \u00e9s un producte sin\u00f3 un proc\u00e9s, una producci\u00f3 una injecci\u00f3 de neguentropia.\u00a0<\/em>Com en l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies en bioinform\u00e0tica, llegir com diu Barthes \u00e9s trobar sentits, i trobar sentits \u00e9s designar-los, que un text sigui\u00a0escrivible<\/em>\u00a0o\u00a0reescrivible<\/em>\u00a0dep\u00e8n de l\u2019avaluaci\u00f3 o alineament que en fa el subjecte que el llegeix.<\/p>\n

3.2. Qu\u00e8 alinear en un projecte art\u00edstic sobre Ci\u00e8ncia? Una simfonia textual.<\/p>\n<\/h4>\n

Dins del nostre proc\u00e9s de recerca, ara ens disposem a alinear les transcripcions de les respostes de diferents investigadors, autors segons Barthes, que interpreten el codi gen\u00e8tic per arribar a crear una intertextualitat neguentr\u00f2pica, un hipertext resultat d\u2019un proc\u00e9s meta-m\u00e8tode-ling\u00fc\u00edstic. Aquest hipertext \u00e9s pot comparar amb el que Barthes va anomenar \u201cla mort de l\u2019autor\u201d20<\/sup>\u00a0, \u00e9s a dir, el despla\u00e7ament de la figura de l\u2019autor cap a la figura del lector. El lector o autor hipertextual, combina la lectura de diversos autors al mateix temps, per aix\u00f2 en aquest projecte s\u2019han alineat les respostes de diferents membres del grup de gen\u00f2mica computacional per fer emergir un hipertext\u00a0 del m\u00e8tode de la pregunta. Aquesta \u201cintertextualitat\u201d entre respostes d\u2019un grup de cient\u00edfics, on blocs individuals d\u2019informaci\u00f3 estan connectats, i posteriorment filtrats amb l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies, fa que el lector de \u201clectors-autors\u201d salti d\u2019un costat a l\u2019altre fent associacions entre les respostes ponderades per un programa inform\u00e0tic generador de neguentropia, sense poder aturar-se en una lectura lineal.<\/p>\n

\u00a0\u201cLandow plantea la condici\u00f3n de libertad que promueve el hipertexto en tanto sus lectores tienen la posibilidad de participar de los mismos haciendo comentarios, apoyando o contradiciendo las interpretaciones originales y agregando estas opiniones al texto mismo\u201d21<\/sup><\/p>\n

L\u2019hipertext que emergeix de l\u2019alineament de preguntes entre el grup de recerca de gen\u00f2mica computacional esdev\u00e9 un text coral, \u00e0mpliament polif\u00f2nic i plural, una simfonia textual en clau neguentr\u00f2pica.<\/p>\n

\u00a0<\/h4>\n<\/div>\n
\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

4. 4. Hip\u00f2tesis<\/p>\n

4.1. El quadern Geburte.<\/h3>\n

La primera fase del projecte la lectura s\u2019ha elaborat a partir de tres trobades (setembre, octubre i novembre de 2011) per entrevistar els diferents membres de l\u2019equip de gen\u00f2mica computacional i con\u00e8ixer quin \u00e9s el seu funcionament i tem\u00e0tiques d\u2019inter\u00e8s. Aquest proc\u00e9s s\u2019ha registrat a trav\u00e9s de la publicaci\u00f3 d\u2019un blog on s\u2019ha compilat:\u00a0geburte.wordpress.com<\/a>.<\/p>\n

Les entrevistes segueixen les pautes seg\u00fcents:
a<\/strong>-Es fan quatre preguntes als sis investigadors del \u201cGrup de Gen\u00f2mica Computacional\u201d.
b<\/strong>-Les preguntes s\u00f3n iguals per a tots, es realitzen de forma individual i no es poden posar en com\u00fa pr\u00e8viament, tot i que, si algun investigador vol, se les pot preparar en solitari.
c<\/strong>-Les respostes dels investigadors s\u00f3n enregistrades en una gravadora de veu.<\/p>\n

(setembre)\u00a0
S\u2019efectua un primer contacte amb el grup amb un seguit de\u00a0preguntes gen\u00e8riques<\/strong>\u00a0per con\u00e8ixer els seus components, quines s\u00f3n les seves l\u00ednies de recerca, i les seves \u00e0rees de treball individuals o col\u00b7lectives.<\/p>\n

(octubre)\u00a0
Segon contacte amb\u00a0Preguntes espec\u00edfiques<\/strong>\u00a0sobre els sistemes i m\u00e8todes de treball utilitzats pels sis membres de l\u2019equip. Aquestes preguntes \u00e9s divideixen en dos blocs de quatre preguntes:
-Bloc 1:\u00a0Preguntes al voltant del Genoma.<\/strong>
-Bloc 2:\u00a0Preguntes sobre els errors en recerca i les proves fallides o desestimades.<\/strong><\/p>\n

Els dos blocs de preguntes<\/strong>\u00a0giren al voltant de diferents camps de la ci\u00e8ncia com la serendipia, l\u2019envelliment, la deleci\u00f3 o l\u2019exist\u00e8ncia divina.\u00a0<\/p>\n

(novembre)\u00a0
S\u2019efectuen preguntes al cap de l\u2019equip<\/strong>\u00a0de recerca (D. Torrens) al voltant del sistema de treball que dirigeix a l\u2019equip; treball de col\u00b7laboraci\u00f3 horitzontal o jerarquitzat, les especialitzacions dels seus membres, pol\u00edtica de publicacions, etc...<\/p>\n

Tots els registres d\u2019\u00e0udio de les entrevistes es transcriuen i despr\u00e9s se\u2019ls aplica un procediment taxon\u00f2mic que serveix per ordenar totes les dades obtingudes. Amb aquesta classificaci\u00f3 es crea un patr\u00f3 que serveix de suport per cercar quin procediment es pot aplicar a les pr\u00f2pies dades. El resultat d\u2019aquest proc\u00e9s desperta el nostre inter\u00e8s per una de les metodologies m\u00e9s b\u00e0siques a partir de les quals els cient\u00edfics de gen\u00f2mica inicien les seves recerques, el m\u00e8tode de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies utilitzat en els estudis en bioinform\u00e0tica.\u00a0<\/p>\n

Inici de la reescriptura<\/strong><\/h4>\n

Detectada la nostra possible via de treball, ponderem amb en David Torrents (cap de l\u2019equip de recerca)\u00a0les nostres expectatives de poder fer un alineament de les entrevistes realitzades al propi grup de cient\u00edfics en un context d\u2019investigaci\u00f3 real. La resposta \u00e9s immediata, el programari Swat5 \u00e9s la soluci\u00f3. Aquest programa pot utilitzar-se aplicant paraules si es substitueix la nomenclatura de les prote\u00efnes per un diccionari, que no t\u00e9 accents ni maj\u00fascules. El Swat5, modificat per un cient\u00edfic membre del grup de recerca(S. Gonz\u00e1lez), passa a formar part del meta-proc\u00e9s i genera una aplicaci\u00f3-resposta art\u00edstica.<\/p>\n

La segona fase \u00e9s la m\u00e9s t\u00e8cnica, perqu\u00e8 consisteix en aplicar el meta-m\u00e8tode, la neguentropia per aix\u00f2 utilitzem els seg\u00fcents esquemes:<\/p>\n

1. Alineament de les respostes de la primera\u00a0pregunta gen\u00e8rica\u00a0<\/strong>\u2013Que investigues?<\/em>\u00a0entre tots els membres del grup incl\u00f2s el seu director.<\/p>\n

2. Alineament de les respostes a les\u00a0preguntes espec\u00edfiques<\/strong>\u00a0del grup amb les respostes de les\u00a0preguntes al cap de l\u2019equip<\/strong>\u00a0(David Torrents).<\/p>\n

Un cop arribats a aquest punt, tenim entre mans un text que es compara a si mateix, que detecta repeticions, paraules clau, focus d\u2019inter\u00e8s, morfologies i sintaxis semblants.<\/p>\n

Davant de les preguntes al voltant de les quals s\u2019enfoca tot el projectes Geburte: com podem definir a l\u2019equip de Gen\u00f2mica Computacional que treballa al BSC? com treballa? com gestionen la seva activitat de recerca? quines relacions s\u2019estableixen entre el grup hum\u00e0 que conforma l\u2019equip?... Obtenim uns resultats neguentr\u00f2pics a partir de l\u2019aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode de l\u2019alineaci\u00f3 de seq\u00fc\u00e8ncies, utilitzem un m\u00e8tode de treball propi de l\u2019equip per definir-lo, utilitzem les seves per con\u00e8ixe\u2019l estructuralment.<\/p>\n

Presentem un quadern que condensa a mode de paraules clau, de \u201cn\u00favol\u201d, tota la nostra experi\u00e8ncia creativa que ha intentat endinsar-se en un entorn desconegut i obtenir, finalment, una aproximaci\u00f3 textual que recorda i identifica el treball de l\u2019equip hum\u00e0 que fa recerca en gen\u00e8tica computacional.<\/p>\n

Aquest quadern consta de 22 p\u00e0gines i s\u2019han editat 10 exemplars.
Tamb\u00e9 paral\u00b7lelament a aquest proc\u00e9s s\u2019ha col\u00b7laborat en altres projectes on s\u2019ha utilitzat el Swat5.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

4.2. TE LA. (Text Local Alignement). Instal\u00b7laci\u00f3<\/h3>\n

Existeix alguna estructura interna en la relaci\u00f3 entre les descripcions de ci\u00e8ncia i ciutat? Es repeteix algun patr\u00f3 que pugui caracteritzar aquesta relaci\u00f3?
S\u2019ha constru\u00eft un dispositiu per a que l\u2019espectador ho pugui fer relacionant mitjan\u00e7ant un alineament local (TE LA) la narraci\u00f3 de dos v\u00eddeos de Science of the city.<\/p>\n

\u201cScience of the city Es un proyecto expositivo que empez\u00f3 con un concurso de v\u00eddeo. El certamen premi\u00f3 los mejores videoclips de dos minutos que dieron a conocer alg\u00fan aspecto cient\u00edfico localizado en la ciudad. Los videos se pudieron inscribir en tres categorias: descubrimiento (\u00bfQu\u00e9 has descubierto en tu ciudad?), experimento (Utiliza tu ciudad para demostrar una hip\u00f3tesis) y pregunta (preguntas y respuestas cient\u00edficas que genera una ciudad). Accediendo a la p\u00e1gina web de the TechVirtual.org, se pod\u00edan descargar las instrucciones de participaci\u00f3n. Durante cuatro meses existi\u00f3 la posibilidad de subir v\u00eddeos a la plafaforma del Tech Virtual, ver los v\u00eddeos de otros participantes, comentarlos, pedir consejo sobre los propios videos y votar las propuestas.\u201d\u00a0<\/p>\n

www.scienceofthecity.net\/2012\/<\/a><\/p>\n

En una primera fase, obtenim la transcripci\u00f3 a l\u2019espanyol del v\u00eddeo del concurs, \u00bfPor qu\u00e9 cambia el planeta Tierra? i la transcripci\u00f3 a l\u2019angl\u00e8s del v\u00eddeo City Sounds- A New Source of Energy?. A partir d\u2019aqu\u00ed, i ja en una segona fase realitzem un alineament entre les dues transcripcions per comparar-les i detectar quin \u00e9s el grau en les seves relacions textuals i morfol\u00f2giques. El resultat mostra l\u2019alineament de dos v\u00eddeos que relacionen ci\u00e8ncia i ciutat. Partint d\u2019aquesta metodologia de l\u2019alineament, i tenint en compte que les prote\u00efnes de les cadenes d\u2019ADN es representen utilitzant un codi basat en un m\u00ednim de 28 car\u00e0cters de text alfab\u00e8tic, el nostre procediment consisteix a substituir aquestes cadenes de prote\u00efnes o d\u2019ADN pel text de les dues traduccions.<\/p>\n

TE LA (Text Local Alignement) \u00e9s una formalitzaci\u00f3 espec\u00edfica per aquesta exposici\u00f3 i \u00e9s un dels resultats del treball desenvolupat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019equip de recerca de Gen\u00f2mica Computacional del BSC-UPC (Barcelona SuperComputing Center).<\/p>\n

\"\"
Instal.laci\u00f3 del projecte TE LA, mostrat al Arts Sant M\u00f3nica de Barcelona. Maig 2012<\/figcaption><\/figure>
\n
\"\"
Mostra del text resultant de l\u2019alineaci\u00f3 entre els textes dels videos seleccionats i que es mostrrva a la instal.laci\u00f3.<\/figcaption><\/figure><\/p>\n
\n

4.3. Sara canta. Lectura en directe + impressi\u00f3 digital<\/h3>\n

Sara canta \u00e9s el resultat de l'\"alineament\" de la can\u00e7\u00f3 tradicional Ten Little Injuns\u00a0 i la interpretaci\u00f3 que en fa Sara, una nena de 2 anys d\u2019edat. La capacitat per formar plurals, algunes conjugacions verbals, etc., porta el nen a cometre errors. Durant l'adquisici\u00f3 del llenguatge, els nens cometen errors perqu\u00e8 estan aprenent les regles de la seva llengua nativa i les apliquen amb inflexibilitat, el que sembla un \"inconvenient\" en l'evoluci\u00f3 de l'adquisici\u00f3 del llenguatge i una evoluci\u00f3 en l'adquisici\u00f3 de la gram\u00e0tica.<\/p>\n

Aquesta fase de regularitzaci\u00f3 identificada com \"error\" que es produeix durant la adquisici\u00f3 del llenguatge en nens d'entre 2 i 5 anys ser\u00e0 utilitzada com a base de partida per a l'elaboraci\u00f3 del projecte. El camp de observaci\u00f3 d'aquest proc\u00e9s s'amplia des dels moments en qu\u00e8 el nen comen\u00e7a a recon\u00e8ixer paraules de can\u00e7ons i les reprodueix amb la supressi\u00f3 de les consonants.<\/p>\n

L\u2019alineament resultant \u00e9s impr\u00e9s en plotter i, durant de l\u2019inauguraci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3, es va fer una lectura amb el llenguatge de lletreig .<\/p>\n

Aquest projecte va formar part de l\u2019exposici\u00f3 col\u00b7lectiva ERr\u00e1TICA Una po\u00e9tica sobre fallos, anomal\u00edas y errores , presentada a l\u2019espai Corretger5 de Barcelona al maig de 2012.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n

1.5 Bibliografia<\/h3>\n

-Baumg\u00e4rtel, Tim. net.art 2.0. New materials towards Net art. Verlag f\u00fcr moderne Kunst N\u00fcrnberg. 2001
-Baumg\u00e4rtel, Tim Install.exe. Christoph Merian Verlag. Basel, 2002
-Manovich, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicaci\u00f3n. La imagen en la era digital. Piados Comunicaci\u00f3n. Barcelona. 2005.
-Montfort, Nick, Wardrip-Fruin, Noah ed. The new media reader. The MIT Press, Cambridge MA, London EN. 2003.
-VVAA. The art of programming. Conference on digital art, music and education. Sonic Acts 2001. Amsterdam 2002.
-VVAA. Code-Tehe language of our time. Arts electronica 2003. Osetrfildern-Ruit. Germany. 2003.
-VVAA. Generative design: Beyond photoshop. G.Levin, Lia, Meta, A.Ward. Friendsof. Birmingham. 2001.
-Wilson, Stephen. Infromation arts. Intersections of art, science, and technology. The MIT Press, Cambridge MA. 2003.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abToda obra de arte seria nos cuenta la g\u00e9nesis de su propia creaci\u00f3n\u00bb Roman Jakobson\u00a0 Amb l\u2019objectiu de definir els m\u00e8todes de treball d\u2019un equip de recerca apliquem les seves pr\u00f2pies eines per fer-ne una aproximaci\u00f3. Durant el proc\u00e9s de desenvolupament del projecte Geburte observem l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019un hipertext mitjan\u00e7ant un alineament de seq\u00fc\u00e8ncies aplicat a … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":24,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2342","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\nGeburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u00abToda obra de arte seria nos cuenta la g\u00e9nesis de su propia creaci\u00f3n\u00bb Roman Jakobson\u00a0 Amb l\u2019objectiu de definir els m\u00e8todes de treball d\u2019un equip de recerca apliquem les seves pr\u00f2pies eines per fer-ne una aproximaci\u00f3. Durant el proc\u00e9s de desenvolupament del projecte Geburte observem l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019un hipertext mitjan\u00e7ant un alineament de seq\u00fc\u00e8ncies aplicat a … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-11-30T16:24:15+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig_05.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"700\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"461\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"23 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/\",\"name\":\"Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig_05.png\",\"datePublished\":\"2018-04-03T09:24:59+00:00\",\"dateModified\":\"2024-11-30T16:24:15+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig_05.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig_05.png\",\"width\":700,\"height\":461},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat | Imarte","og_description":"\u00abToda obra de arte seria nos cuenta la g\u00e9nesis de su propia creaci\u00f3n\u00bb Roman Jakobson\u00a0 Amb l\u2019objectiu de definir els m\u00e8todes de treball d\u2019un equip de recerca apliquem les seves pr\u00f2pies eines per fer-ne una aproximaci\u00f3. Durant el proc\u00e9s de desenvolupament del projecte Geburte observem l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019un hipertext mitjan\u00e7ant un alineament de seq\u00fc\u00e8ncies aplicat a … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2024-11-30T16:24:15+00:00","og_image":[{"width":700,"height":461,"url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig_05.png","type":"image\/png"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"23 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/","name":"Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig_05.png","datePublished":"2018-04-03T09:24:59+00:00","dateModified":"2024-11-30T16:24:15+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig_05.png","contentUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Eloi-Puig_05.png","width":700,"height":461},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/geburte-la-neguentropia-hipertextual-nous-usos-de-lalineament-de-sequencies-entre-interaccions-de-ciencia-i-art-per-rescatar-el-significat\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l\u2019alineament de seq\u00fc\u00e8ncies entre interaccions de Ci\u00e8ncia i Art per rescatar el significat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2342"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2342"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2342\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15522,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2342\/revisions\/15522"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2342"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}