{"id":2379,"date":"2018-04-03T10:46:44","date_gmt":"2018-04-03T09:46:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/?page_id=2379"},"modified":"2020-04-08T13:43:11","modified_gmt":"2020-04-08T12:43:11","slug":"glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/","title":{"rendered":"Glitch and destroy. L’est\u00e8tica de l’error inform\u00e0tic."},"content":{"rendered":"

David Casacuberta<\/h3>\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>

Glitch and destroy. L’est\u00e8tica de l’error inform\u00e0tic.<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

1. Introducci\u00f3<\/h3>\n

L'objectiu d'aquest article es presentar les propostes est\u00e8tiques del moviment conegut com a \"glitch\": una apropiaci\u00f3 de l'error inform\u00e0tic amb objectius de creaci\u00f3 art\u00edstica. Sempre es tramp\u00f3s establir \"estils\" i fixar \"corrents\". Y encara ho es m\u00e9s quan estem parlant de cultura i art digitals, a on encara no hi ha criteris precisos i on els moviments resulten incre\u00efblement vol\u00e0tils. El pas del temps, que d\u00f3na sentit a l'art i ens permet parlar de cl\u00e0ssics encara no ha pogut actual en el m\u00f3n de la creaci\u00f3 art\u00edstica amb mitjans electr\u00f2nics, de forma que ens resulta impossible saber si el moviment \"glitch\" mereix la pena ser recordat o si d'aqu\u00ed uns anys passar\u00e0 a l'oblit col\u00b7lectiu, i solament se'n far\u00e0 una breu refer\u00e8ncia, descrivint com a m\u00e0xim la seva excentricitat.<\/p>\n

Des del present, des de l'\u00fanic lloc on un realment puc parlar, vull reivindicar el \"glitch\" com a principi est\u00e8tic de inter\u00e8s, for\u00e7a conceptual i que permet recuperar moviments d'antigues avantguardes des de la idiosincr\u00e0sia dels ordenadors i perif\u00e8rics associats. Defensar aquest inter\u00e8s, m\u00e9s enll\u00e0 de novetats, tend\u00e8ncies i modernitats, es l'objectiu final de l'article.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

2. Context<\/h3>\n
\n

Abans resultar\u00e0 \u00fatil un mica de prospecci\u00f3 en la etimologia del nom. \"Glitch\" es un terme angl\u00e8s agafat de l'alemany i el seu significat original vindria a ser \"lliscament\". El terme fou reacu\u00f1ado pels enginyers electr\u00f2nics americans de la d\u00e8cada dels cinquanta per referir-se al mal funcionament sobtat d'un aparell electr\u00f2nic. La causa, en aquell desmesurat m\u00f3n de v\u00e0lvules de buit primer i despr\u00e9s de transmissors, era normalment un impuls el\u00e8ctric sobtat de curta duraci\u00f3 que generava un error en un dispositiu. Si parlem d'un equip d'alta fidelitat -un dels camps m\u00e9s prometedors de l'electr\u00f2nica de consum de llavors- l'impuls el\u00e8ctric creava un distorsi\u00f3 en els altaveus que podia escoltar-se com un xerric.
Segons passaren els anys, el terme es va reutilitzar per referir-se als sorolls que produ\u00efa un CD quan no es reprodu\u00efa correctament. Aix\u00ed, quan aquest llisca i es llegeixen les pistes de forma anormal el nostre equip genera un \"glitch\" Aquesta vegada de forma digital.<\/p>\n

A finals dels noranta, aquest terme comen\u00e7a a utilitzar-se en el context art\u00edstic, referint-se a un estil de m\u00fasica experimental que, en bona part, es basa en aquests sorolls peculiars que fan els CDs i altres sons no desitjats que generen els dispositius digitals. Aquests sons poden generar-se realment maltractant el CD o algun component digital (com el grup de m\u00fasica electr\u00f2nica experimental Oval), generar-se a trav\u00e9s de centenars de programes per el maltractament digital dels sons o samplejant \"gitchs\" ja existents retocant-los despr\u00e9s amb diferents programes d'edici\u00f3 musical. El terme de \"m\u00fasica glitch\" va de la ma d'altres expressions com \"clicks & cuts\" o \"Microcospic Sounds\" en homenatge a les corresponents antologies discogr\u00e0fiques que oferien un panorama d'aquesta experimentaci\u00f3 sonora. El \"glitch\" en m\u00fasica part del soroll, per\u00f2 moltes vegades es un soroll atmosf\u00e8rica, juganer, o relaxant, molt allunyat del us agressiu i ansi\u00f3s de la m\u00fasica industrial. El lector o lectora interessats aprofundir m\u00e9s en aquesta est\u00e8tica musical t\u00e9 una espl\u00e8ndida introducci\u00f3 -plena de refer\u00e8ncies- en el cap\u00edtol dedicat al tema en el llibre \"Loops: una historia de la m\u00fasica electr\u00f2nica\".<\/p>\n

L'objectiu d'aquest article es un altre, de totes formes. Una nova reacu\u00f1aci\u00f3n del terme \"glitch\" que ara entenem com error inform\u00e0tic. Aquest art que sorgeix, de forma espont\u00e0nia o provocada, quant l'ordenador est\u00e0 reproduint un fitxer de so, visualitzant una imatge, projectada un v\u00eddeo etc. L'artista captura aquest error i pot mostrar-lo tal i com ha sorgit, modificant-lo o convertir-lo en una pe\u00e7a d'una obra m\u00e9s \u00e0mplia a on aquest \"glitch\" juga un cert paper. Aix\u00ed, el concepte de \"glitch\" ja no ha de tenir un contrapunt en soroll sin\u00f3 que podem parlar d'un v\u00eddeo, una fotografia, una website, un sistema operatiu, etc. Que t\u00e9 \"glitchs\" que poden ser utilitzats en una composici\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n

Abans de tancar aquest introducci\u00f3 hi ha un referent, que no voldria obviar. Quant un comen\u00e7a a investigar la hist\u00f2ria de l'art electr\u00f2nic, inevitablement es trobar en el final de cam\u00ed amb un d'aquest dos noms: matem\u00e0tiques o Fluxus. Si de les matem\u00e0tiques deriva el final tota una classe d'experimentaci\u00f3 originada en el m\u00f3n de les ci\u00e8ncies i la enginyeria, amb la idea subjacent de bellesa formal en les matem\u00e0tiques com a paradigma, l'art electr\u00f2nica m\u00e9s experimental, d'avantguarda i subversiu t\u00e9 normalment de sant patr\u00f3 un membre de Fluxos.<\/p>\n

Aix\u00f2 no resulta estrany. M\u00e9s enll\u00e0 del obvio inter\u00e8s por experimentar amb tot tipus de tecnologies (recordem els experiments pioners de Nam June Paik amb el m\u00f3n de la televisi\u00f3 i el v\u00eddeo i les performans via sat\u00e8l\u00b7lit de Joseph Beuys) hi ha raons m\u00e9s profundes que expliquen aquesta connexi\u00f3. Per un costat tenim la preocupaci\u00f3 de Fluxus per la democratitzar l'art. Parlar de Beuys implica naturalment recordar el seu dictum \"Cada home un artista\". Si un \u00e9s un creador que busca realment democratitzar l'art i actuar m\u00e9s com a productor que com a vertader creador -en el sentit rom\u00e0ntic del terme- Internet es el seu medi natural. Igualment, la casi obsessi\u00f3 de Fluxus d'utilitzar les coses de forma diferent, sense seguir el manual d'instruccions, s'adapta molt be a tota la primera hist\u00f2ria del net art, que Olia Lialina anomena \"els temps heroics\". No es d'estranyar que els referents ideol\u00f2gics est\u00e8tics de pioners de l'art en xarxa com Jodi no siguin els experiments escherians\/matem\u00e0tics de \"les tres N\": Frieder Nake, George Ness y Michael Noll sin\u00f3 l'actitud anarquista en font les tecnologies del col\u00b7lectiu Fluxus.<\/p>\n

Aix\u00ed docns, resulta natural comprovar que una de les primeres persones en treballar en la idea del \"glitch\" com a instrument musical sigui un fluxi\u00e0. Yasumao Tome ha creat un peculiar instrument musical format per CDs ratllats de diferents formes i sistemes (\u00e0cid, paper de llimar, sorra, etc.) i llegir-los en un reproductor de CDs trucats per impedir la lectura d'uns discs tan manifestament degradats.<\/p>\n

Fluxus \u00e9s, a curta o llarga dist\u00e0ncia, el referent est\u00e8tic originari del \"glitch\" com a l\u00ednia creativa de l'art electr\u00f2nic, que \u00e9s el que volem examinar aqu\u00ed. En front a l'actitud matem\u00e0tica de l'ordenador com a creador de bellesa formal basada en equacions, els \"glitchians\" actuals comparteixen amb Fluxus la idea de democratitzar l'art i de tirar el manual de instruccions a les escombraries.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

3.\u00a0Del punk al rock simf\u00f2nic.<\/h3>\n

En un interessant article en la revista Artbyte, el fundador del col\u00b7lectiu C04 Yoshi Sodeoka comentava com l'art digital havia evolucionat de les experimentacions m\u00e9s punk dels pioneres del net art (Jodi, Shulgin, Cosic, etc.) al virtuosisme de programadors com Maeda o John Simon que recordaven les exageracions dels grups de rock simf\u00f2nic. Encara que considerat com un an\u00e0lisi de la cultura digital es certament una fal\u00b7l\u00e0cia, dons les dos formes han conviscut des dels inicis de l'art electr\u00f2nic i molts gent no pot classificar-se ni en un lloc ni en un altres, les categories de punk i rock simf\u00f2nic si que ens poden ajudar a entendre dos formes diferents d'acostar-se a la funci\u00f3 de la programaci\u00f3 en art.<\/p>\n

Comencem pel simfonisme. Si b\u00e9 les pioners en l'acostament matem\u00e0tic a l'art electr\u00f2nic - les ja anomenades \"tres N\"- estaven per sobre d'aquests debats, perqu\u00e8 b\u00e0sicament eren els \u00fanic amb una formaci\u00f3 per generar gr\u00e0fics per ordinador en la d\u00e8cada dels setanta, des de finals dels noranta i sobre tot, amb el canvi de segle hem vist potenciada aquesta est\u00e8tica de l'artista o dissenyador com a programador. Un extrem interessant es la creaci\u00f3 de la categoria software art tal i com es gestiona en festivals com Runme (www.runme.org) y sobre tot la Transmediale (www.transmediale.de) on el premi a la millor obra no est\u00e0 plantejat fixant-se tant en el resultat final o el proc\u00e9s art\u00edstics en si mateix, sin\u00f3 en l'habilitat en el desenvolupament del algoritme. Criteris que tradicionalment pertanyien al m\u00f3n de la inform\u00e0tica, aquell que pel enginyer Donald Knuth feia que un programa d'ordenador fos bonic, amb criteris similars als que fan servir els matem\u00e0tics i f\u00edsics per establir si un equaci\u00f3 o la demostraci\u00f3 d'un teorema a m\u00e9s de ser \u00fatil o vertader \u00e9s tamb\u00e9 bonic.<\/p>\n

Aix\u00ed, el pes de la valoraci\u00f3 est\u00e8tica d'una part significativa de l'art digital s'ha despla\u00e7at del valor art\u00edstic -en el sentit tradicional del terme- a jutjar les peces per l'habilitat programadora de l'artista por la habilitat programadora de l'artista o dissenyador. Si vosaltres llegiu alguna ressenya d'un pe\u00e7a de John Simon Jr inevitablement trobareu refer\u00e8ncies al seu treball anterior en la NASA en processos de visualitzaci\u00f3 de dades cient\u00edfiques, o de com els seus coneguts quadres reactius que mostren, per exemple, el moviment de persones en un Nova York abstracte s\u00f3n resultat de complexos algoritmes matem\u00e0tics que manipulen centenars de variables.<\/p>\n

En front a aquest forma d'entendre les relacions entre programaci\u00f3 i art digital tenim el \"glitch\". Abans, per\u00f2, un parell de paraules d'advert\u00e8ncia. Utilitzar comparacions per classificar una situaci\u00f3 pot fer que els lectors, inadvertidament, transfereixen tamb\u00e9 algunes connotacions que l'autor no buscava transmetre. La met\u00e0fora amb el punk i el rock simf\u00f2nic podria portar a pensar, equivocadament, que defenso el \"glitch\" en front al acostament matem\u00e0tic en programaci\u00f3, degut sobre tot a les connotacions eminentment negatives que t\u00e9 el rock simf\u00f2nic en l'actualitat. Res m\u00e9s lluny de la realitat. Simplement descric dos estils, dos formes de plantejar la relaci\u00f3 amb el mitj\u00e0 art\u00edstic, que coexisteixen, es complementen i mereixen an\u00e0lisi, estudi i atenci\u00f3.<\/p>\n

Igualment, estem parlant de categories te\u00f2riques per entendre una disposici\u00f3 i no de tend\u00e8ncies de \"mercat art\u00edstic\" per aix\u00ed dir-ho. Un n\u00famero significatiu d'artistes que treballen des del paradigma matem\u00e0tic de la programaci\u00f3 estan igualment fascinats per l'error inform\u00e0tic i l'inclouen en les seves peces. En paral\u00b7lel, molts creadors de l\u00ednia \"glitch\", creen els seus error inform\u00e0tic i els utilitzen des d'un rigor\u00f3s paradigma matem\u00e0tic de la programaci\u00f3.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, tornem a analitzar la relci\u00f3 entre \"glitch\" i programaci\u00f3. Si retirem del punk les refer\u00e8ncies ideol\u00f2giques i pol\u00edtiques i ens quedem m\u00e9s en l'acostament est\u00e8tic a la forma de treballar amb els materials: l'allunyament del virtuosisme, el treball com a permanent aficionat i sobre tot, l'est\u00e8tica del DIY (Do It Yourself o \"fes-ho tu mateix\") veurem que aquesta actitud del \"glitch\" en l'art digital actualment. L'error de l'ordinador no es una mol\u00e8stia inacceptable -com succeeix en el paradigma del virtuosisme-. Ni tampoc es simplement una forma d'introduir l'atzar en discursos art\u00edstics, com practicaven ja els dadaistes. Es tamb\u00e9 un m\u00e8tode de producci\u00f3 alternatiu que intenta solucionar un problema est\u00e8tic i a la vegada epistemol\u00f2gic que planteja la forma en qu\u00e8 treballem actualment amb els ordinadors.<\/p>\n

Els primers en advertir aquest problema que connecta les eines de treball amb problemes en teoria d'art s\u00f3n els creadors que venen del paradigma de la programaci\u00f3 com a exercici matem\u00e0tic.
M\u00e9s espec\u00edficament, John Maeda es la primera persona en formular clarament la dificultat. Maeda ha acu\u00f1ado l'expressi\u00f3 \"autocr\u00e0cia del Postcript\" per referir-se a aquesta q\u00fcesti\u00f3. B\u00e0sicament consisteix en qu\u00e8 actualment la majoria de les creacions art\u00edstiques digitals de l'actualitat es fan amb instruments que no han desenvolupat els propis artistes, sin\u00f3 enginyers que \"creien\" saber qu\u00e8 es el que els artistes necessitaven, a partir de met\u00e0fores del vell m\u00f3n anal\u00f2gic, solucionant (remediando), segons la terminologia Bolter i Grusin el m\u00f3n de l'art i dissenyadors tradicionals: pincells, estisores, llapis, etc., etc. Aix\u00ed doncs, l'artista ja no fa el que vol, sin\u00f3 el que el programador del Photoshop, FreeHand, etc.<\/p>\n

Els hi deixa fer. Els artistes, per la seva part, sense acc\u00e9s al coneixement de com funciona l'ordinador dep\u00e8n totalment dels \"filtres\" i \"actualitzacions\" que van apareixent. Si alg\u00fa fes una \"arqueologia\" del saber foucaulti\u00e0 de les produccions digitals de consum -\"flyers\" de discoteques, webs de baix pressupost funcionals, anuncis, v\u00eddeo-clips comercials, \"fanzines\", etc. - descubriria com la hist\u00f2ria i l'evoluci\u00f3 art\u00edstica d'aquestes peces ve mercada per l'aparici\u00f3 d'aquestes actualitzacions. Photoshop llen\u00e7a un nou filtre que distorsiona segons un efecte d'ull de peix, i de cop tots els \"flyers\" de discoteca tene aquest efecte: Premiere i Final Cut ofereixen un efecte caleidosc\u00f2pic per tractar les imatges i en pocs mesos tots els anuncis i v\u00eddeo-clips \"trendy\" juguen de forma inmediata amb aquest efecte.<\/p>\n

En front a aquest avorriment mortal, Maeda proposa formar als dissenyadors i artistes com a programador, que entenguin com funciona l'ordinador internament i siguin capa\u00e7os de apropiar-se d'aquest nou paradigma, en lloc de jugar amb solucions creades de forma ajena a l'art i el disseny que forcen a la m\u00e0quina a comportar-se com si fossin aparells anal\u00f2gics amb llapis, tisores, pinzells, que no s'adapten excessivament b\u00e9 a la nova forma de fer dels ordinadors.<\/p>\n

El \"glitch\" es una altre forma de solucionar aquest problema. La soluci\u00f3 que podria haver donat Fluxus\": si comencem a utilitzar els ordinadors de forma diferent a com venen en les instruccins; si en lloc de buscar el resultat perfecte busquem l'error, transcendim la autocr\u00e0cia del Postcript i serem capa\u00e7os de produir peces originals, estranyes, art\u00edstiques d'un forma molt diferent a la que els enginyers que desenvolupen el Photoshop havien pensat.<\/p>\n

En paral\u00b7lel, el \"glitich\", adopta un acostament a la pedagogia de la programaci\u00f3 que es genu\u00efnament punk i Fluxus. Si per Maeda, l'artista i el dissenyador han d'aprendre a programar, i fer-ho de forma sistem\u00e0tica, estudiant un llenguatge, aplicant matem\u00e0tiques, etc. El \"glitch\" veu les coses d'una altre forma. Tornant a la met\u00e0fora del punk: un guitarrista d'un banda punk no apr\u00e8n guitarra en el conservatori: agafa l'instrument com un aprenent i comen\u00e7a a rascar les cordes a veure que passa. Innovaci\u00f3, diversi\u00f3, originalitat s\u00f3n molt m\u00e9s importants que la t\u00e8cnica. Fer un solo, demostrar el que un pot saber fer amb la guitarra, no pot estar m\u00e9s allunyat de la est\u00e8tica punk.<\/p>\n

Amb el \"glicth\" passa alguna cosa semblant: l'artista comen\u00e7a amb nocions ben m\u00ednimes de programaci\u00f3. En lloc d'estudiar com es codifica una fotografia digital, afaga un processador de text, ogre la foto com si fos un text - un \"text\" incomprensible, doncs no es m\u00e9s que una col\u00b7lecci\u00f3 de lletres i n\u00fameros que tenen sentit per l'ordinador, per\u00f2 cap per nosaltres -y decideix canviar totes les \"A\" de la fila quinze per zeros; o b\u00e9, borra tot un par\u00e0graf de s\u00edmbols. Gravar\u00e0 aquesta nova imatge i la visualitzar\u00e0 amb un programa per observar imatges \"a veure que passa\". La majoria de les vegades o b\u00e9 no passa res -per qu\u00e8 el canvi ha sigut massa subtil- o b\u00e9 la foto ser\u00e0 il\u00b7legible doncs hem destru\u00eft masses dades. Per\u00f2 hi ha vegades que el que apareix es una cosa que recorda la foto original per\u00f2 fortament distorsionada. \u00bfGl\u00f2ria, Al\u00b7leluia! Acabes de crear un \"glitch\".<\/p>\n

A partir d'aqu\u00ed, la necessitat obliga. A mida que el gusanillo de crear \"glitchs\" se expande por tus neuronas, va aprenent m\u00e9s coses de programaci\u00f3, per\u00f2 sense seguir un pla ortodox d'estudis. En funci\u00f3 de l'objectiu aprenem una cosa o una altre. Un exemple meravell\u00f3s es la forma en qu\u00e8 Jodi es va acostar a la programaci\u00f3 per la creaci\u00f3 dels seus famosos jocs modificats. Per desenvolupar el seu SOD -una modificaci\u00f3 del joc d'ordinador Wolfeinstein 3D on els nazis dolents eren substitu\u00efts per imatges d'op-art - Jodi comen\u00e7a amb una actitud purament punk. Amb un simple editor de men\u00fas com el ResEdit aconsegueix canviar les icones originals que tenia el joc per les que ell selecciona. Per\u00f2 segons avan\u00e7a el proc\u00e9s de transformaci\u00f3, es varen anar implicant m\u00e9s i m\u00e9s i van aprendre el llenguatge de programaci\u00f3 C i actualment es manegen bastant b\u00e9 com per seguir avan\u00e7ant per aquesta l\u00ednia d'investigaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

Conclusi\u00f3<\/h3>\n

Seria erroni vendre-ho com l'art digital del futur, o fins i tot com l'alternativa a la forma m\u00e9s matem\u00e0tica de treballar en l'actualitat des de certa escena electr\u00f2nica. La meva intenci\u00f3 ha sigut simplement mostrar com el \"glitch\" ofereix una est\u00e8tica, una epistemologia i, perqu\u00e8 no, una est\u00e8tic de com entendre la nostra relaci\u00f3 amb les ordinadors.<\/p>\n

B\u00e0sicament, trobo moltes reminisc\u00e8ncies entre el \"glitch\" i la forma en qu\u00e8 l'art s'ent\u00e9n des del budisme zen. El wabi sabi o la idea d'art basada en la imperfecci\u00f3, en el resultat del treball de la naturalesa recuperat formes minimalistes t\u00e9 molts punts en contacte amb el \"glitch\", i l'actitud de molts dels creadors de \"glitch\" recorden a aquesta forma de cercar l'espiritualitat per part dels artistes zen en una fusta treballada pel mar o simplement un bol de cer\u00e0mica que ha anat perdent la pintura pel seu \u00fas.<\/p>\n

Per acabar, podr\u00edem dir que es tracta d'un plantejament suficientment interessant com per animar una vegada m\u00e9s el desenvolupament de l'art digital a noves exploracions, que no s\u00f3n simplement t\u00e8cniques, sin\u00f3 que impliquen una altre forma d'entendre la relaci\u00f3 amb la m\u00e0quina des d'un sentit d'originalitat, pedagogia i fins i tot espiritualitat.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

Refer\u00e8ncies<\/h3>\n

M\u00e1rquez, Javier; Morera, Omar. \"Loops: una historia de la m\u00fasica electr\u00f3nica\". Reservoir Books
Boler, Jay David;Grusin, Richard. \"Remediation\". MIT Press
Knuth, Donald. \"The art of computer programming\". Addison Wesley.
Maeda, Maeda. \"Maeda and media\". MIT Press.
Sodeoka, Yoshi. \"Sheena was a punk rocker\". Artbyte. 08\/2001. p. 28<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1. Introducci\u00f3 L’objectiu d’aquest article es presentar les propostes est\u00e8tiques del moviment conegut com a “glitch”: una apropiaci\u00f3 de l’error inform\u00e0tic amb objectius de creaci\u00f3 art\u00edstica. Sempre es tramp\u00f3s establir “estils” i fixar “corrents”. Y encara ho es m\u00e9s quan estem parlant de cultura i art digitals, a on encara no hi ha criteris precisos … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":25,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2379","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\nGlitch and destroy. L'est\u00e8tica de l'error inform\u00e0tic. | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Glitch and destroy. L'est\u00e8tica de l'error inform\u00e0tic. | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"1. Introducci\u00f3 L'objectiu d'aquest article es presentar les propostes est\u00e8tiques del moviment conegut com a "glitch": una apropiaci\u00f3 de l'error inform\u00e0tic amb objectius de creaci\u00f3 art\u00edstica. Sempre es tramp\u00f3s establir "estils" i fixar "corrents". Y encara ho es m\u00e9s quan estem parlant de cultura i art digitals, a on encara no hi ha criteris precisos … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-08T12:43:11+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/\",\"name\":\"Glitch and destroy. L'est\u00e8tica de l'error inform\u00e0tic. | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"datePublished\":\"2018-04-03T09:46:53+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-08T12:43:11+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Glitch and destroy. L’est\u00e8tica de l’error inform\u00e0tic.\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Glitch and destroy. L'est\u00e8tica de l'error inform\u00e0tic. | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Glitch and destroy. L'est\u00e8tica de l'error inform\u00e0tic. | Imarte","og_description":"1. Introducci\u00f3 L'objectiu d'aquest article es presentar les propostes est\u00e8tiques del moviment conegut com a \"glitch\": una apropiaci\u00f3 de l'error inform\u00e0tic amb objectius de creaci\u00f3 art\u00edstica. Sempre es tramp\u00f3s establir \"estils\" i fixar \"corrents\". Y encara ho es m\u00e9s quan estem parlant de cultura i art digitals, a on encara no hi ha criteris precisos … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2020-04-08T12:43:11+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/","name":"Glitch and destroy. L'est\u00e8tica de l'error inform\u00e0tic. | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"datePublished":"2018-04-03T09:46:53+00:00","dateModified":"2020-04-08T12:43:11+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/glitch-and-destroy-lestetica-de-lerror-informatic\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Glitch and destroy. L’est\u00e8tica de l’error inform\u00e0tic."}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2379"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2379"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2379\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}