{"id":2661,"date":"2018-04-09T08:55:44","date_gmt":"2018-04-09T07:55:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?page_id=2661"},"modified":"2020-04-08T13:43:06","modified_gmt":"2020-04-08T12:43:06","slug":"impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/","title":{"rendered":"Impressi\u00f3 digital d’alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals"},"content":{"rendered":"

Cristina Past\u00f3<\/h3>\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>

Impressi\u00f3 digital d’alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

Un dels aspectes importants de la investigaci\u00f3 desenvolupada durant aquests anys com a grup ha estat la impressi\u00f3 digital. Aqu\u00ed destacarem l'experimentaci\u00f3 que hem estat realitzant M.Merc\u00e8 Casanovas, Cristina Past\u00f3 i Eva Vila (com a col\u00b7laboradora) en impressi\u00f3 digital d'alta resoluci\u00f3 sobre diferents tipus de suports experimentals en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'empresa\u00a0EGM Laboratoris color<\/em>\u00a0de Barcelona pionera i especialitzada en impressi\u00f3 digital a gran format amb els sistemes d'impressi\u00f3: DURST RHO 600 i ARIZONA 250 GT que treballen amb tintes pigmentades de gran resist\u00e8ncia i durabilitat sobre gran diversitat de suports experimentals. En aquest darrer projecte estem iniciant les investigacions amb sistemes lenticulars i 3D que permeten la impressi\u00f3 d'imatges, produint sensacions de relleu (3D), transformaci\u00f3 i moviment. Provar i estudiar diferents tipus de suports de proced\u00e8ncies molt diverses possibiliten l'adaptaci\u00f3 d'aquests mitjans a les necessitats, a vegades discutibles i transgressores, en qu\u00e8 els artistes i investigadors ens plantegem els processos creatius, diferents a la visi\u00f3 estrictament t\u00e8cnica i pr\u00e0ctica que puguin tenir, algunes vegades, les empreses del sector.\u00a0<\/p>\n

El nostre punt de partida \u00e9s el coneixement i experimentaci\u00f3 del m\u00f3n del gravat i la impressi\u00f3 -en totes les seves vessants- i \u00e9s el nucli a partir del qual hem anat enfilant el nostre treball com artistes, al llarg dels anys. \u00c9s un fet indiscutible, per\u00f2, que en les \u00faltimes d\u00e8cades s'ha produ\u00eft un despla\u00e7ament de l'art cap a formes de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i comunicaci\u00f3 mediatitzades per l'ordinador que hem anat incorporant als nostres projectes art\u00edstics i que han modificat i ampliat\u00a0 el concepte d'impressi\u00f3 i d'estampa. L'ordinador i la seva pantalla estan cada vegada m\u00e9s endinsats en el nostre fer i pensar i les expressions art\u00edstiques es construeixen i transformen, en gran part, en funci\u00f3 de les tecnologies digitals. L'adopci\u00f3 dels mitjans electr\u00f2nics i digitals pressuposa treballar a partir de noves premisses que amplien i redefineixen conceptes fonamentals com s\u00f3n el d'obra gr\u00e0fica<\/em>\u00a0i\u00a0estampa.<\/em><\/p>\n

Com a docents i investigadores la nostra activitat comporta, per una banda, l'observaci\u00f3, el coneixement i la pr\u00e0ctica de la tecnologia digital com un instrument al servei de la creaci\u00f3 i, per l'altra, l'an\u00e0lisi de les produccions art\u00edstiques i dels discursos derivats d'aquestes tecnologies electr\u00f2niques i digitals.<\/p>\n

Fruit d'aquestes exploracions han sorgit les exposicions\u00a0Mig blanc de Lluna\u00a0<\/em>(Espai Tinta invisible, Barcelona mar\u00e7-abril 2007),\u00a0Assaigs al Temple<\/em>\u00a0(Temple Rom\u00e0 de Vic, Vic, setembe-octubre 2009),\u00a0Impressions de realitat<\/em>\u00a0(Espai G d'art, Terrassa, abril-maig 2010) que han servit per mostrar els resultats d'aquestes investigacions i per posar en relleu com aquestes noves tecnologies permeten recon\u00e8ixer i descobrir nous \u00e0mbits i aprofundir en all\u00f2 que significa l'obra d'art m\u00faltiple, alterant si cal la seva funci\u00f3 original i modificant els seus principis t\u00e8cnics i funcionals amb l'objectiu de generar noves maneres que permetin mantenir la pr\u00e0ctica art\u00edstica en evoluci\u00f3 constant.<\/p>\n

Observem que les obres resultat d'aquestes investigacions pertanyen al territori gr\u00e0fic, deriven del gravat aix\u00ed com de la imatge fotogr\u00e0fica per\u00f2 \u00e9s evident que s\u00f3n una\u00a0altra cosa<\/em>. Hi reconeixem, entre d'altres, les matrius b\u00e0siques de les tres t\u00e8cniques b\u00e0siques del gravat tradicional: la planxa de coure -suport del gravat calcogr\u00e0fic-, la pedra -suport de la litografia- i la tela de serigrafia. Per\u00f2 els processos litogr\u00e0fics, de la serigrafia o del gravat al buit han quedat substitu\u00efts per la impressi\u00f3 digital, un altre registre. La imatge impresa ja no s'elabora en els suports tradicionals sin\u00f3 que es construeix a trav\u00e9s de la tecnologia.<\/p>\n

El terme\u00a0obra gr\u00e0fica digital\u00a0<\/em>suposa un di\u00e0leg entre la imatge i els mitjans tecnol\u00f2gics que intervenen en la seva producci\u00f3, modificaci\u00f3, reproducci\u00f3 i transmissi\u00f3. Aquest di\u00e0leg \u00e9s obert i canviant i mostra la nostra relaci\u00f3 amb la tecnologia.<\/p>\n

En aquestes peces, realitzades en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els\u00a0Laboratoris EGM Quality Image<\/em>\u00a0el resultat final\u00a0 es formalitza a trav\u00e9s d'un aspecte material. La impressi\u00f3 digital s'enlla\u00e7a amb la tradici\u00f3 del gravat, per\u00f2 la ficci\u00f3 de la pantalla i el concepte d'arxiu<\/em>\u00a0imposen una nova manera de treballar. Sorgeixen nous par\u00e0metres provinents de les tecnologies de la informaci\u00f3 que desplacen \u201cles jerarquies\u201d provinents de les classificacions tradicionals de la representaci\u00f3 i de la reproducci\u00f3, donant pas als nous mitjans que introdueixen les seves peculiaritats espec\u00edfiques. En alguns casos, la pr\u00f2pia t\u00e8cnica pot ser el referent concret de l'experi\u00e8ncia art\u00edstica.<\/p>\n

La representaci\u00f3 num\u00e8rica ens permet produir imatges d'una manera molt diferent als mitjans tradicionals del gravat, de la fotografia o de la pintura. B\u00e0sicament podem elaborar dos tipus d'imatges: les que s\u00f3n descrites matem\u00e0ticament per mitj\u00e0 d'agoritmes i les que hem obtingut a partir d'imatges tradicionals ja existents (dibuixos, gravats, fotografies...); en el segon cas s\u00f3n transformades a trav\u00e9s de l'ordinador en valors num\u00e8rics (coordenades espaials i crom\u00e0tiques) i aix\u00ed les podem treballar a trav\u00e9s de la pr\u00f2pia m\u00e0quina.<\/p>\n

La impressi\u00f3 gr\u00e0fica digital s'inicia aix\u00ed en la sensorialitat lum\u00ednica de la pantalla en el proc\u00e9s de creaci\u00f3 de les imatges i s'acaba en la fisicitat de l'estampaci\u00f3 final. La gr\u00e0fica s'eixampla conceptualment i esdev\u00e9 un espai h\u00edbrid, experimental i obert. \u201cUn aspecte de la tecnologia num\u00e8rica \u00e9s que afavoreix l'aparici\u00f3\u00a0d'una est\u00e8tica de l'hibridaci\u00f3<\/em>\".\u00a0[1]\u00a0Parlem d'Impressi\u00f3 expandida,<\/em>\u00a0per aquesta vocaci\u00f3 de l'obra gr\u00e0fica d'obrir-se cap a altres disciplines i generar noves situacions que fan que l'art es redefineixi constantment.<\/p>\n

L'observaci\u00f3 del proc\u00e9s i el resultat d'aquestes investigacions em permeten reprendre algunes nocions unides i fortament vinculades a l'obra gr\u00e0fica i veure com canvien, es modifiquen i s'amplien.<\/p>\n

\n

[1]\u00a0Veure Edmond Couchot,\u00a0l'art num\u00e9rique<\/em>, www.encyclop\u00e9dia-universalis.fr\/ o l'obra del mateix autor\u00a0l'art num\u00e9rique.<\/em>Paris: Ed. Flammarion, 2003.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

\u00a0<\/h4>\n

L'espai f\u00edsic\/espai virtual<\/h4>\n

Observem que s'han modificat i es redefineixen els conceptes d'espai i temps.<\/p>\n

L'espai f\u00edsic i l'espai virtual creen una experi\u00e8ncia del temps diferenciada.<\/p>\n

L'espai de treball \u2013\u00a0l'espai del taller<\/em>- ha passat a ser l'espai de la pantalla, un espai intangible. La naturalesa de la tecnologia digital \u00e9s\u00a0de per se<\/em>\u00a0immaterial i complexa.<\/p>\n

En la pantalla de l'ordinador un per\u00edode de temps es converteix en una superf\u00edcie-suport d'una inscripci\u00f3.<\/p>\n

Si mentalment recorrem la hist\u00f2ria del gravat, pensem immediatament en les primeres incisions fetes sobre pedres- els primers segells o cilindres de fang -o els motlles de fusta per estampar roba i veiem que la mat\u00e8ria, all\u00f2 escult\u00f2ric \u2013 el fet de\u00a0gravar<\/em>- ha cedit terreny progressivament a all\u00f2 inmaterial, a la imatge digital, a la virtualitat.<\/p>\n

Ja no prenen la mateixa import\u00e0ncia el tacte, tampoc l'olor, hi ha un cert adormiment dels sentits \u2013pensem en les olors caracter\u00edstiques del taller de gravat, litografia o serigrafia: vernissos, dissolvents, emulsions, tinta... - i, en canvi, ens concentrem en un \u00fanic sentit: el de l'ull que mira la pantalla acompanyat de la m\u00e0 que, amb les eines que li ofereix l'ordinador, manipula i construeix la imatge a partir d'un simple tecleig.<\/p>\n

L'entorn immediat de treball tamb\u00e9 \u00e9s diferent. \u00c9s f\u00e0cil que cadasc\u00fa disposi del propi\u00a0laboratori\u00a0<\/em>o taller: un ordinador, un esc\u00e0ner, una impressora, una c\u00e0mara digital, etc... elements que ens permeten comen\u00e7ar a treballar i amb els quals podem esbossar i definir les idees d'all\u00f2 que seran futurs projectes. S'ha ampliat el nostre espai de treball, en el sentit que resolem les diferents q\u00fcestions que se'ns plantegen en espais diferenciats. Podem solucionar certes q\u00fcestions simplement treballant amb l'ordinador, altres recorrent al taller tradicional de gravat, litografia o serigrafia i d'altres necessitem una maquin\u00e0ria molt m\u00e9s complexa i hem de delegar all\u00f2 que volem a uns t\u00e8cnics que treballaran segons les nostres instruccions.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

Versatilitat<\/p>\n<\/h4>\n

La l\u00f2gica del gravat tradicional preveu que d'una matriu original se'n podien extreure diverses c\u00f2pies iguals. El fet de la multiplicitat, per\u00f2, ens permet tamb\u00e9 obtenir diversos resultats i donar diferents versions d'un mateix tema i experimentar aix\u00ed la capacitat de prolongaci\u00f3 d'una mateixa imatge. Podem anar descrivint un conjunt de variants i possibilitats dins una sola imatge i pensar el gravat com a matriu base de repeticions id\u00e8ntiques o tamb\u00e9 com a base generativa d'estadis diversos. Podem fer estendre, cr\u00e9ixer una imatge per la successi\u00f3 de difer\u00e8ncies. La seva compet\u00e8ncia reproductiva em permet crear un univers imaginari i real de possibilitats en sotmetre el tema a una cont\u00ednua transformaci\u00f3.<\/p>\n

Les proves d'estat pr\u00f2pies del gravat em permeten tenir una mem\u00f2ria del treball successiu fet sobre la matriu, de tenir una const\u00e0ncia de com s'ha anat construint la imatge. Un estat, per\u00f2, elimina l'anterior i la matriu canvia\u00a0sense retorn<\/em>\u00a0possible, una incisi\u00f3 es fusiona completament amb l'anterior, el comprom\u00eds amb aquella imatge \u00e9s cada vegada m\u00e9s estret. La imatge es crea per acumulaci\u00f3 i es comprimeix amb cada nou gest. \u00c9s cada vegada m\u00e9s densa i s\u00f2lida.<\/p>\n

Estructuralment la imatge digital consta d'una s\u00e8rie de capes independents, que contenen cadascuna unes informacions visuals determinades. Al llarg del proc\u00e9s de creaci\u00f3 manipulem cada capa per separat i podem eliminar-ne i crear-ne de noves sempre que vulguem. Tenir els elements en capes independents ens permet canviar la composici\u00f3 i el contingut de la imatge r\u00e0pidament i generar infinites versions diferents sense haver d'eliminar-ne cap. Les variacions s\u00f3n interminables: all\u00f2 que estava en un primer pla pot passar a l'\u00falltim pla i viceversa, puc substituir un element per un altre, desenfocar-lo, afegir, treure, etc... amb un temps curt i fent diversos\u00a0clics<\/em>.<\/p>\n

L'ordinador ens obre clarament la possibilitat de tenir moltes versions diferents d'una imatge, enlloc de c\u00f2pies iguals, i el nostre temps fluctua anant d'una imatge possible, a una altra tamb\u00e9 possible que es van succeint una darrera l'altra sobre el vidre de la pantalla. El suport que rep la incisi\u00f3 s'ha tornat din\u00e0mic i vers\u00e0til.<\/p>\n

Aquesta\u00a0volubilitat\u00a0<\/em>de la imatge digital tamb\u00e9 es fa evident amb la possibilitat dels canvis d'escala. Es poden programar diferents versions d'una mateixa imatge variant el seu tamany: la puc fer diminuta o de dimensions espectaculars, modificar-ne la seva resoluci\u00f3, el color, fragmentar-la i obtenir-ne visions molt diverses usant els instruments que em facilita l'ordinador.<\/p>\n

La tridimensionalitat que posse\u00efa la matriu cl\u00e0ssica del gravat ha donat pas a un sistema de signes,\u00a0 un entramat de dades que ocupen un espai imaginari i que puc traslladar sense esfor\u00e7 d'un lloc a un altre, enviar-les a trav\u00e9s de la xarxa i imprimir-les quan vulgui.<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

Virtualitat versus mat\u00e8ria\u00a0
<\/em><\/strong><\/h4>\n

Com hem argumentat, si reprenem la hist\u00f2ria del gravat des dels seus inicis, observem clarament que la mat\u00e8ria ha anat cedint espai a all\u00f2 intangible, a la virtualitat per\u00f2 paradoxalment veiem tamb\u00e9 el retorn a\u00a0all\u00f2 material<\/em>\u00a0\u2013 \u00e9s el cas d'aquestes investigacions- quasi com una necessitat inapel\u00b7lable. Sentim l'impuls de donar un cos f\u00edsic a la imatge, per poder-la tocar, palpar. Segurament perqu\u00e8 formem part encara d'una cultura de transici\u00f3 per la qual les qualitats sensorials que ens\u00a0 transmet all\u00f2 material-objectual, s\u00f3n encara referents molt importants.<\/p>\n

La matriu ha passat a ser immaterial, ara \u00e9s un\u00a0arxiu\u00a0<\/em>per\u00f2 el suport final -que tradicionalment era paper-, en canvi, continua sent f\u00edsic. La\u00a0materialitat<\/em>\u00a0es despla\u00e7a, s'ha traslladat i repr\u00e8n el protagonisme al final del proc\u00e9s, en l'obra final. Aix\u00ed, l'estampa<\/em>\u00a0tradicional que es caracteritzava per la seva autonomia, flexibitat, lleugeresa, -qualitats vinculades al paper i que en permetien un transport f\u00e0cil-... es modifica i agafa aspectes totalment diferents. Els nous sistemes d'impressi\u00f3 permeten impressions sobre tot tipus de materials: pesats o lleugers,\u00a0 r\u00edgids o flexibles, llisos o rugosos... i amb qualitats ben diferenciades. El suport pot ser una paret de rajoles o una tela fin\u00edssima, quasi d'aire. Les possibilitats s\u00f3n infinites. La visi\u00f3 que podem tenir d'una mateixa imatge es multiplica, creix, s'expandeix i retorna sobre un suport material per arribar fins a l'espectador.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

Llum -empremta<\/h4>\n

\u201cEn totes les arts, \u00e9s \u00fanicament la llum, la llum incorruptible, el que compta\u201d. Guillaume Apollinaire.<\/p>\n

La llum de la naturalesa i la llum de la ment es fonen dins l'ull i fan possible que ens hi veiem. Cadascuna d'elles per separat \u00e9s estranya i\u00a0fosca<\/em>. \u00danicament hi veiem gr\u00e0cies al seu encreuament. Si ens en falta una, estem a cegues.<\/p>\n

Con\u00e8ixer i entendre l'ess\u00e8ncia de la llum ha estat una de les grans preocupacions, d'artistes, fil\u00f2sofs i cient\u00edfics. La llum molt abans de ser estudiada de manera cient\u00edfica, era venerada com una divinitat, una imatge de D\u00e9u. En l'obscuritat externa, en la ceguesa, una llum interior il\u00b7lumina la visi\u00f3. La civilitzaci\u00f3 occidental va n\u00e9ixer fa 3000 anys quan el cant d'un cec, Homer, en escriure l'Odissea d\u00f3na veu a la poesia occidental.<\/p>\n

En el descobriment de la imatge fotogr\u00e0fica van intervenir dos tipus de factors: els progressos\u00a0\u00f2ptics<\/strong>\u00a0i els\u00a0qu\u00edmics<\/strong>\u00a0que no conflueixen fins a finals del s. XIX. Calia con\u00e8ixer les propietats de la cambra fosca i la llum, que t\u00e9 un paper essencial en la fotografia, i certes reaccions qu\u00edmiques.<\/p>\n

Sabem que les primeres experi\u00e8ncies fotogr\u00e0fiques foren en forma de gravat. El qu\u00edmic franc\u00e8s\u00a0J.N. Ni\u00e9pce\u00a0\u2014<\/strong><\/em>autor de la primera fotografia coneguda\u2014<\/em>\u00a0feu la primera versi\u00f3 d'un fotogravat, el 1826. Es tractava de reproduir una imatge, que pr\u00e8viament havia convertit en transparent, sobre una planxa de metall per mitj\u00e0 de la llum i despr\u00e9s gravar aquesta planxa a l'\u00e0cid.<\/p>\n

William Henry Fox Talbot (1800-1877), pare de la fotografia moderna, aconseguir\u00e0 una imatge sobre un paper empapat amb una soluci\u00f3 de nitrat de plata i sal gr\u00e0cies a l'acci\u00f3 de la llum solar, posant-hi algun objecte; fulla vegetal, teixit\u2026 El paper s\u2019enfosqueix progressivament all\u00e0 on l\u2019opacitat de l\u2019objecte no el protegeix de la llum. El resultat \u00e9s una silueta blanca enmig del fons obscur del paper ennegrit ell anomenar\u00e0 aquest descobriment\u00a0Dibuix fotog\u00e8nic<\/em>, l\u2019antecedent del fotograma. En paraules del propi Talbot: \u201c La m\u00e1s transitoria de las cosas, una sombra, el emblema proverbial de lo ef\u00edmero y moment\u00e1neo, se puede retener mediante el sortilegio de nuestra \u201cmagia natural\u201d, y fijarla para siempre en el lugar que al parecer estaba destinada a ocupar durante un solo instante\u201d[1]. Aquests experiments de Talbot tingueren la seva continuaci\u00f3 en els treballs d'artistes d'avantguarda dels anys 1920 com Man-Ray, Moholy-Nagy, etc... Aquest concepte de la necessitat de la fusi\u00f3 d'art i ci\u00e8ncia i l'esperit investigador que demostr\u00e0 Talbot no ha desaparegut i perdura en l'actualitat amb els artistes que exploren els mitjans.\u00a0<\/p>\n

El s. XIX fou, doncs, un testimoni excepcional d\u2019un tr\u00e0nsit, alba i crepuscle: veure la llum representada en imatge a veure la imatge feta de llum : -la fotografia i despr\u00e9s el cinema-.<\/p>\n

A cavall entre el s. XX i el XXI com diu Paul Virilio \u201cEntrem en un nou r\u00e8gim de visibilitat. Crec que el video i la infografia s\u00f3n elements essencials d'aquesta mutaci\u00f3 del r\u00e8gim de percepci\u00f3. En primer lloc, perqu\u00e8 s'han desdoblat tres elements: la transpar\u00e8ncia, l'\u00f2ptica i la llum.[...] Abans hi havia dues llums principals: la llum directa i la natural, la del sol, les estrelles o la lluna, i una llum artificial, l'espelma, la l\u00e0mpada de petroli o la l\u00e0mpada el\u00e8ctrica. Pero avui hem arribat a la llum indirecta, \u00e9s a dir, la llum, evidentment, del video i la infografia\u201d[2].La imatge t\u00e9 llum pr\u00f2pia; \u00e9s una llum diferent a la del sol i a\u00a0 la llum el\u00e8ctrica, ens arriba a trav\u00e9s de les pantalles, dels monitors...<\/p>\n

Penso en la imatge de l'ull com un fanal, pensament no nom\u00e9s metaf\u00f2ric sin\u00f3 tamb\u00e9 cient\u00edfic que\u00a0 va dominar la filosofia durant 1500 anys. Aquesta reflexi\u00f3 que il\u00b7lustrava l'ull hum\u00e0 com un punt llumin\u00f3s que desprenia els seus raigs i permetia la visi\u00f3, defensada per Emp\u00e8docles (492 aC-432 aC) sembla haver-se invertit. Ens movem i vivim continuament atrets per pantalles que capten la nostra atenci\u00f3, fanals externs que volen posar llum a les nostres visions i pensaments.\u201dLa xarxa de les pantalles ha transformat la nostra forma de viure, la nostra relaci\u00f3 amb la informaci\u00f3, amb l'espai-temps, amb els viatges i el consum: s'ha convertit en un instrument de comunicaci\u00f3 i d'informaci\u00f3, en un intermediari quasi inevitable en les nostres relacions amb el m\u00f3n i amb els altres. Viure, \u00e9s, de forma creixent, estar enganxat a la pantalla i connectat a la xarxa\u201d.[3]<\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

Notes<\/p>\n<\/h4>\n

[1]\u00a0Schaaf, Larry J. ; i altres.\u00a0Huellas de luz. El Arte y los experimentos de william Henry Fox Talbot<\/em>. Museo de arte Reina Sof\u00eda , Madrid, 2002, pag. 79.<\/p>\n

[2]\u00a0Virilio, Paul.\u00a0Todas las im\u00e1genes son consanguineas.\u00a0<\/em>Entrevista a TVE.\u00a0aleph-arts.org\/pens\/index.htm<\/p>\n

[3]\u00a0Lipovetsky, Gilles; Serroy, Jean,\u00a0La pantalla global. Cultura medi\u00e1tica y cine en la era hipermoderna.\u00a0<\/em>Trad. Antonio-Prometeo Moya, p. 271.Barcelona: Anagrama, 2009.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un dels aspectes importants de la investigaci\u00f3 desenvolupada durant aquests anys com a grup ha estat la impressi\u00f3 digital. Aqu\u00ed destacarem l’experimentaci\u00f3 que hem estat realitzant M.Merc\u00e8 Casanovas, Cristina Past\u00f3 i Eva Vila (com a col\u00b7laboradora) en impressi\u00f3 digital d’alta resoluci\u00f3 sobre diferents tipus de suports experimentals en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’empresa\u00a0EGM Laboratoris color\u00a0de Barcelona pionera … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":5,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2661","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\nImpressi\u00f3 digital d'alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Impressi\u00f3 digital d'alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Un dels aspectes importants de la investigaci\u00f3 desenvolupada durant aquests anys com a grup ha estat la impressi\u00f3 digital. Aqu\u00ed destacarem l'experimentaci\u00f3 que hem estat realitzant M.Merc\u00e8 Casanovas, Cristina Past\u00f3 i Eva Vila (com a col\u00b7laboradora) en impressi\u00f3 digital d'alta resoluci\u00f3 sobre diferents tipus de suports experimentals en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'empresa\u00a0EGM Laboratoris color\u00a0de Barcelona pionera … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-08T12:43:06+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/\",\"name\":\"Impressi\u00f3 digital d'alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"datePublished\":\"2018-04-09T07:55:56+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-08T12:43:06+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Impressi\u00f3 digital d’alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Impressi\u00f3 digital d'alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Impressi\u00f3 digital d'alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals | Imarte","og_description":"Un dels aspectes importants de la investigaci\u00f3 desenvolupada durant aquests anys com a grup ha estat la impressi\u00f3 digital. Aqu\u00ed destacarem l'experimentaci\u00f3 que hem estat realitzant M.Merc\u00e8 Casanovas, Cristina Past\u00f3 i Eva Vila (com a col\u00b7laboradora) en impressi\u00f3 digital d'alta resoluci\u00f3 sobre diferents tipus de suports experimentals en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'empresa\u00a0EGM Laboratoris color\u00a0de Barcelona pionera … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2020-04-08T12:43:06+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/","name":"Impressi\u00f3 digital d'alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"datePublished":"2018-04-09T07:55:56+00:00","dateModified":"2020-04-08T12:43:06+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/impressio-digital-dalta-resolucio-sobre-suports-experimentals\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Impressi\u00f3 digital d’alta resoluci\u00f3 sobre suports experimentals"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2661"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2661"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2661\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2661"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}