{"id":2668,"date":"2018-04-09T09:01:44","date_gmt":"2018-04-09T08:01:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?page_id=2668"},"modified":"2020-04-08T13:43:06","modified_gmt":"2020-04-08T12:43:06","slug":"nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/","title":{"rendered":"“Nous” usos dels estats irreversibles de l’objecte art\u00edstic; d’all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l’avorriment"},"content":{"rendered":"

Aleix Molet<\/h3>\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>

“Nous” usos dels estats irreversibles de l’objecte art\u00edstic; d’all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l’avorriment<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t
\n

\u201c<\/em>Los happenings han introducido en el arte un elemento que nadie hab\u00eda puesto: el aburrimiento. \u00a1Yo nunca hab\u00eda pensado en hacer una cosa para que la gente se aburriera vi\u00e9ndola! Y es una l\u00e1stima, porque se trata de una buena idea. En el fondo es la misma idea que el silencio de John Cage en m\u00fasica; nadie hab\u00eda pensado en ello.\u201d<\/em>[1]<\/em><\/p>\n

Marcel Duchamp<\/em><\/p>\n

Andre\u0301 Gide sol\u00eda recordar a Julio Cort\u00e1zar: \u201cTodo ha sido dicho ya, pero como nadie escuchaba hay que decirlo otra vez.\u201d<\/p>\n

<\/em><\/p>\n

[1]<\/span>\u00a0<\/span>CABANNE, Pierre, Conversaciones con Marcel Duchamp, Ed. Anagrama, Serie Informal, Barcelona, 1984. p\u00e0g 90<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/h6>\n<\/div>\n
\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

RESUM<\/p>\n<\/h4>\n

L\u2019art conceptual defineix el seu \u00fas, sense recolzar-se en la exegesis d\u2019altres llenguatges com la filosofia i la sociologia,\u00a0 la literatura, o la pol\u00edtica, per aix\u00f2 situa el seu camp de coneixement en l\u2019avorriment que \u00e9s el precedent de tota creaci\u00f3, i exegesis.<\/p>\n

Des dels temps de Plat\u00f3 sabem que qualsevol reproducci\u00f3 humana del m\u00f3n \u00e9s ontol\u00f2gicament falsa per definici\u00f3, nom\u00e9s D\u00e9u(o l\u2019atzar) pot crear, els humans nom\u00e9s poden inventar i copiar, fer cites. Tot i aix\u00f2 l\u2019art proporciona una realitat de pensament alternatiu a l\u2019historicisme del poder institucional, que aspira a tenir el monopoli de la mentida amb l\u2019\u00fas de la legalitat.<\/p>\n

L\u2019ideal d\u2019espectador postmodern \u00e9s un espectador que s\u2019enfronta a la mem\u00f2ria sense estar coaccionat per par\u00e0metres que li impedeixin realitzar combinacions i crear discursos propis, per aix\u00f2 l\u2019art conceptual ja no \u00e9s un objecte de la historia com va anunciar Hegel i despr\u00e9s Danto, sin\u00f3 una hip\u00f2tesis te\u00f2rica fru\u00eft d\u2019un meta-m\u00e8tode auto-reflexiu, interdisciplinari, independent que crea conceptes sobre l\u2019\u00fas de les definicions.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

 <\/p>\n

El 1971 John Baldessari es filma en un deficient pla americ\u00e0, amb tamboret mal enquadrat al fons incl\u00f2s, mentre es mou i diu amb un t\u00f3 desganat i avorrit: -Estic fent art..., Estic fent art...<\/em><\/p>\n

No \u00e9s una instituci\u00f3, ni un historiador, ni un fil\u00f2sof, amb els seus models el que defineix l\u2019\u00fas de l\u2019art, sin\u00f3 el propi artista. Walter Benjam\u00edn a \u201cL\u2019autor com a productor\u201d ja havia establert un principi similar de l\u2019 \u00fas de l\u2019art a la societat: \u201cCuando los vanguardistas plantean la exigencia de que el arte vuelva a ser pr\u00e1ctico no quieren decir que el contenido de las obres sea socialmente significativo. La exigencia no se refiere al contenido de las obras; va dirigida contra el funcionamiento del arte en la Sociedad<\/em>.<\/em>\u201d[1]<\/p>\n

L\u2019art defineix el seu \u00fas, sense la necessitat de recolzar-se en la exegesis d\u2019altres llenguatges com la filosofia i la sociologia,\u00a0 la literatura, o la pol\u00edtica.<\/p>\n

El relat hist\u00f2ric que produeix l\u2019art, proclamat per Hegel i recuperat per Danto[2]\u00a0est\u00e0 liquidat.<\/p>\n

Com va dir l\u2019ide\u00f2leg del romanticisme Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel: \u201cUn judici art\u00edstic que no es ell mateix una obra d\u2019art [\u2026] no t\u00e9 cap dret de ciutadania en el regne de l\u2019art<\/em>\u201d.<\/p>\n

El primer s\u00edmptoma d\u2019aquest nou paradigma oposat a la funci\u00f3 \u00a0historicista de Danto a la seva obra\u00a0Despu\u00e9s del fin del arte<\/em>, \u00e9s l\u2019avorriment, la consciencia de l\u2019\u00fas fracassat de tota representaci\u00f3 degut a la desmitificaci\u00f3 de la figura de l\u2019art i l\u2019artista. L\u2019Art = Vida, com\u00a0 proclamen Maciunas i Beuys entre d\u2019altres, un cop s\u2019ha aplicat com a f\u00f3rmula \u00e9s l\u2019avorriment \u201ctotal\u201d, el punt zero de creaci\u00f3, que condueix a el bloqueig o a una repetici\u00f3 metaf\u00edsica fallida.<\/p>\n

Pel fil\u00f2sof metaf\u00edsic Heidegger, l\u2019avorriment \u00e9s la totalitat \u201cestem avorrits de tot\u201d, es tracta d\u2019una subversi\u00f3 ontol\u00f2gica, de l\u2019origen, com la que segons l\u2019existencialista Kierkegaard va experimentar D\u00e9u quan va crear un M\u00f3n del no-res perqu\u00e8 s\u2019avorria.<\/p>\n

L\u2019art proper a la metaf\u00edsica filos\u00f2fica desitja el no-res, per\u00f2 nom\u00e9s aconsegueix una descripci\u00f3 minuciosa de l\u2019avorrida espera anterior al no-res com a principi des d\u2019on poder construir el seu discurs, plenament conscient de que fracassar\u00e0 creant una imitaci\u00f3, perqu\u00e8 nom\u00e9s D\u00e9u, digues-li atzar, digues-li X, digues-li energia, etc..., pot crear del no-res.<\/p>\n

Qualsevol reproducci\u00f3 humana del m\u00f3n \u00e9s ontol\u00f2gicament falsa per definici\u00f3.<\/p>\n

Walter Benjam\u00edn en les seves desordenades reflexions, somiava amb un llibre nom\u00e9s de cites, perqu\u00e8 tenia la sensaci\u00f3 de que ja estava tot escrit, i que l\u2019\u00fanica manera d\u2019aproximar-se a la creaci\u00f3 \u00e9s inventar nous ordres entre les cites perqu\u00e8 entrin en debat.<\/p>\n

Com explica George Steiner, tota creaci\u00f3 humana \u00e9s un objecte ja creat, la creaci\u00f3 humana \u00e9s com el\u00a0ready-made<\/em>\u00a0de Duchamp: la literatura prov\u00e9 del llenguatge; la pintura i l\u2019escultura d\u2019elements qu\u00edmics i la m\u00fasica del silenci. Nom\u00e9s D\u00e9u (o l\u2019atzar, etc...) \u00e9s capa\u00e7 de crear del no-res per innovar. Tota entitat humana \u00e9s la resposta a una exist\u00e8ncia pr\u00e8via, sempre som en un context on ja hi eren els altres, o on encara hi s\u00f3n i per tant sempre que parlem, sempre que actuem estem en un context on es fa dif\u00edcil verificar que haguem estat nosaltres els que hem comen\u00e7at a actuar. Si l\u2019art esta constitu\u00eft per\u00a0ready-mades<\/em>\u00a0i\u00a0objets trouv\u00e9s<\/em>, totes les \u201cnoves\u201d falses creacions s\u00f3n un col\u00b7lage, de fet, com a m\u00ednim el 20% de qualsevol producci\u00f3 \u00e9s fru\u00eft d\u2019un despla\u00e7ament, o cita \u00a0inconscient, \u00e9s a dir, s\u00f3n imatges que l\u2019observador veu, es queden en el seu occipital i despr\u00e9s se li apareixen sense la refer\u00e8ncia d\u2019on les havia vist, provocant una il\u00b7lusi\u00f3 de llibertat d\u2019elecci\u00f3 en forma de cita; la resta el 80% inevitablement \u00e9s directament un plagi o cita conscient.<\/p>\n

L\u2019art prov\u00e9 de la reflexi\u00f3, l\u2019avorriment, mai de l\u2019emoci\u00f3 diu Josep Pla en una entrevista:\u00a0\u201c-\u00a1No he escrito jam\u00e1s nada emocionado yo! No, no he escrito ni una sola frase sin\u00f3 la hubiera pensado antes, \u00a1Cuidado!\u201d<\/em>.[3]\u00a0Pla fumava per buscar adjectius, \u00e9s a dir, no feia res, s\u2019avorria fins que tornava a recuperar el fil de la seva narraci\u00f3, extremadament descriptiva i precisa com un artista conceptual; Duchamp tamb\u00e9 fumava molt.<\/p>\n

L\u2019objecte art\u00edstic contemporani, com els adjectius de Pla, esta constitu\u00eft de teoria i reflexivitat, com el retard de Duchamp, que el poeta Von Kleist, un \"foraster a la vida liter\u00e0ria del seu temps [, anant...] m\u00e9s enll\u00e0 dels valors establerts<\/em>\"[4]\u00a0va portar fins a l\u2019extrem quan decideix delegar en l\u2019artista del futur la culminaci\u00f3 d\u2019una obra \u201ctotal\u201d que es veu incapa\u00e7 d\u2019acabar, i que Mallarm\u00e9 amb\u00a0le Livre<\/em>\u00a0i Duchamp amb\u00a0el Gran vidre<\/em>\u00a0van deixar definitivament inacabada, o oberta com argumenta Umberto Eco.<\/p>\n

Davant la impossibilitat de crear, l\u2019artista nom\u00e9s t\u00e9 la opci\u00f3 de matar el temps fent invents per estudiar la realitat, o no fer res, avorrir-se delegant la conclusi\u00f3 de la seva espera com Von Kleist en el que esta per venir.<\/p>\n

La metaf\u00edsica filos\u00f2fica aplicada a l\u2019art contemporani pels artistes a produ\u00eft obres com l\u2019\u00a0I Am Making Art<\/em>\u00a0de John Baldessari on \u00e9s busca una nova definici\u00f3 d\u2019art a partir de l\u2019\u00fas de la negaci\u00f3. Baldessari mentre s\u2019avorreix, intenta ser el menys art\u00edstic possible, fent coses que qualsevol pugui dir que no s\u00f3n art, per fer que siguin admeses i usades en el vocabulari de l\u2019art.<\/p>\n

La definici\u00f3 \u00e9s utilitzada per l\u2019artista com una no-definici\u00f3, una antin\u00f2mia que descriu d\u2019una manera molt precisa i exacta. Aquesta pulcritud en la descripci\u00f3 i raonament de l\u2019obra per part del propi artista, vol evitar, l\u2019\u00fas, \u00a0la classificaci\u00f3 racional i institucionalitzada del poder pol\u00edtic.<\/p>\n

L\u2019art ja no \u00e9s un objecte de la historia com va anunciar Hegel sin\u00f3 una hip\u00f2tesis te\u00f2rica fru\u00eft de un meta-m\u00e8tode auto-reflexiu, interdisciplinari, independent que crea conceptes sobre l\u2019\u00fas del nostre museu imaginari. L\u2019art mai \u00e9s original, \u00e9s un invent, una imitaci\u00f3, una mentida que segons Heidegger serveix per des-ocultar (presentar) la veritat. Per\u00f2 on comen\u00e7a l\u2019\u00fas com a definici\u00f3 de la no-definici\u00f3 de l\u2019art i tamb\u00e9 la seva desmaterialitzaci\u00f3? La resposta \u00e9s: durant el Romanticisme, per\u00f2 abans d\u2019entrar en aquest per\u00edode conv\u00e9 fer un retroc\u00e9s\u00a0 a les fonts m\u00e9s primerenques.<\/p>\n

Per Plat\u00f3 la invenci\u00f3, l\u2019art, \u00e9s un engany, un invent, una imitaci\u00f3 de la realitat i per tant una mentida que consisteix en aprofitar-se de l\u2019estupidesa de la gent, mentre que per Arist\u00f2til\u00a0 la imitaci\u00f3 de la realitat, la invenci\u00f3, \u00e9s una mentida bona.<\/p>\n

Segons Plat\u00f3 no hi pot haver cap realitat que sigui alternativa a l\u2019oficial, \u00e9s a dir, \u00a0a la que les institucions i autoritats pol\u00edtiques inventen per als seus ciutadans.<\/p>\n

La a-legalitat de les mentides dels artistes va en contra de la legalitat que s\u2019aplica a tota la resta de ciutadans i aix\u00f2 va en contra de l\u2019estat.<\/p>\n

Arist\u00f2til creu que les mentides (les imitacions) dels artistes, tenen una funci\u00f3 did\u00e0ctica i cat\u00e0rtica que ens permet aprendre dels horrors d\u2019aquest m\u00f3n, i desenvolupar un criteri propi. Com diu el simp\u00e0tic terrorista de V for Vendetta \u201cEls artistes utilitzen la mentida per dir la veritat mentre que els pol\u00edtics utilitzen la veritat per dir mentides<\/em>\u201d. Aquest discurs d\u2019Arist\u00f2til sobre l\u2019art i les seves mentides va ser vigent fins que Kant va substituir la copia del m\u00f3n exterior \u201cmentible\u201d Aristot\u00e8lica, per la interioritat subjectiva del Geni. La vida interior del Geni \u00e9s el nou invent del Romanticisme per donar un sentit individual propi a les imitacions. El Geni rom\u00e0ntic posa la seva anima a les seves obres d\u2019art;\u00a0 la imitaci\u00f3 d\u2019un arbre ja no \u00e9s un arbre, sin\u00f3 una met\u00e0fora del sentiment que es produeix dins l\u2019anima de l\u2019autor. El Geni rom\u00e0ntic des de Kant esta per sobre de qualsevol tipus de model o norma institucional, perqu\u00e8 escapa a tota definici\u00f3 gr\u00e0cies a la seva subjectivitat que el fa \u00fanic i irrepetible, va en contra del m\u00f3n i per aix\u00f2 sol morir jove, per\u00f2 no \u00e9s completament lliure, se\u2019l pot institucionalitzar com volia Plat\u00f3. L\u2019encarregat de ressuscitar a Plat\u00f3, en aquest cas, va ser Hegel, considerant les obres de l\u2019artista rom\u00e0ntic com un document hist\u00f2ric que registra\u00a0 la inquietud d\u2019un esperit que es busca si mateix en una \u00e8poca determinada. Aquest concepte documental de l\u2019art permet mitjan\u00e7ant la sociologia de l\u2019art poder classificar-lo i manipular-lo, com a mat\u00e8ria de la historia.<\/p>\n

La idea de Hegel ser\u00e0 posteriorment rescatada pels Marxistes que utilitzaran aquest concepte pel materialisme hist\u00f2ric basat en la dial\u00e8ctica entre les forces de producci\u00f3 i les relacions socials de producci\u00f3, que com en tota dial\u00e8ctica s\u00f3n interdependents entre elles per\u00f2 alhora contradict\u00f2ries i entren en conflicte.<\/p>\n

Heiddeger quan es pregunta per l\u2019origen de l\u2019obra d\u2019art a\u00a0Holzwege<\/em>\u00a0dubta sobre la idea de Hegel\u00a0\u201c\u2026 sigue abierta la pregunta de si el arte sigue siendo todav\u00eda un modo esencial y necesario en el que acontece una verdad decisiva para nuestro existir hist\u00f3rico o si ya no lo es<\/em>\u201d[5]<\/p>\n

L\u2019art sempre viu oposat al poder, la instituci\u00f3, en una dial\u00e8ctica simbi\u00f2tica.<\/p>\n

Per aix\u00f2 Nietzsche a la seva tesis doctoral sobre\u00a0l\u2019origen de la trag\u00e8dia<\/em>\u00a0el situa m\u00e9s enll\u00e0 del b\u00e9 i del mal, fora del monopoli estatal de la viol\u00e8ncia. Aquesta pugna entre la producci\u00f3 dels artistes i el poder, a fet que l\u2019art contemporani utilitzi com objecte art\u00edstic no el sentit de l\u2019obra sin\u00f3 l\u2019\u00fas, per alliberar-lo a la manera de Wittgenstein, sempre preocupat pels mals usos del llenguatge, en aquest cas d\u2019un mal \u00fas institucional del llenguatge. L\u2019\u00fas de la definici\u00f3 \u00e9s el que genera la identitat de l\u2019obra, una identitat emergent com la que somiava Benjam\u00edn en el seu llibre fet de cites, on l\u2019important \u00e9s el lloc que ocupen les unes en relaci\u00f3 amb les altres per poder fer emergir nous significats.<\/p>\n

Quin sentit t\u00e9 una obra avorrida que no s\u2019ent\u00e9n? No \u00e9s la pregunta adequada, sin\u00f3 quin \u00fas fem d\u2019all\u00f2 que no s\u2019ent\u00e9n?L\u2019objecte art\u00edstic emergent, que neix de l\u2019avorriment, del retard, causat per la impossibilitat de crear res nou, d\u00f3na un lloc prominent als textos que acompanyen les imatges, de fet no pot concebre la imatge sense el text que complementa el seu contingut, per aix\u00f2, a finals del segle XX hi ha el gir ling\u00fc\u00edstic de la filosofia i l\u2019art que consisteix en un despla\u00e7ament de gran part dels temes metaf\u00edsics cap a la sem\u00e0ntica.<\/p>\n

El text amb la imatge que ajuda a la exegesis d\u2019aquesta \u00e9s una intu\u00efci\u00f3 del fundador de la hist\u00f2ria de l'art Johann Joachim Winckelmann que Benjam\u00edn va definir a:\u00a0L\u2019obra d\u2019art en l\u2019\u00e8poca de la seva reprodui\u0308bilitat t\u00e8cnica<\/em>\u00a0i tamb\u00e9 Andr\u00e9 Malraux a\u00a0El museu imaginari<\/em>.<\/p>\n

Per Malraux l\u2019interrogant e\u0301s, precisament, all\u00f2 que marca la diferencia entre el museu diguem-ne convencional, que e\u0301s una afirmaci\u00f3, i\u00a0el museu imaginari<\/em>, un \u00abespai mental\u00bb on es produeix el di\u00e0leg entre passat i present i on, com a resultat d\u2019aquest di\u00e0leg, ressusciten, actualitzades, les obres del passat.<\/p>\n

Abans que Malraux, Aby\u00a0 Warburg ja va fer un primer intent d\u2019ordenar la historia d\u2019una manera diferent a la dels par\u00e0metres decimon\u00f2nics cl\u00e0ssics, fent visible segons D. Crimp, la ess\u00e8ncia del \u00a0pensament historicista que promulguen les institucions, i que ha convertit l\u2019art segons Broodthaers en una mercaderia, \u00a0i segons Walter Benjamin en \u201cla desintegraci\u00f3 de la cultura en bens\u201d.[6]\u00a0La concepci\u00f3 de l\u2019\u00fas de la informaci\u00f3 per part de Warburg canviava cont\u00ednuament segons la recerca que estigues realitzant.<\/p>\n

\u201c<\/em>Resultaba particularmente extra\u00f1o que Warburg nunca se cansara de cambiar [los libros] de sitio una y otra vez. Cualquier progreso realizado en su sistema de pensamiento o cualquier idea nueva sobre la interrelaci\u00f3n de los hechos le obligaba a reagrupar los libros correspondientes. La biblioteca cambiaba con cada cambio producido en su m\u00e9todo de investigaci\u00f3n<\/em>\u201d[7]\u00a0<\/em><\/p>\n

Tot i que va arribar a construir uns quaranta panells amb imatges, l\u2019obra de Warburg va quedar\u00a0 inacabada, o com diria el matem\u00e0tic G\u00f6del incompleta, com el personatge de la biblioteca de Babel de Borges que es d\u00f2na conta que els llibres es repeteixen en el desordre que \u00e9s L\u2019\u201cORDRE\u201d en maj\u00fascules; perqu\u00e8 com passava amb les cites del llibre de\u00a0 Benjamin, encara que les cites sempre siguin les mateixes, les relacions s\u00f3n m\u00faltiples. Aby Warburg va intuir i \u00e9s va avan\u00e7ar a la idea d\u2019hipertext, on s\u2019utilitza un sistema de informaci\u00f3 relacional. Aquesta revolucion\u00e0ria intu\u00efci\u00f3 de Warburg va en contra de la idea narrativa historicista de museu institucional, com senyala Ernst:<\/p>\n

\u201cEl museo ya no trata del paradigma de la narrativa hist\u00f3rica [...] La tarea del museo postmoderno es ense\u00f1ar al usuario c\u00f3mo enfrentarse con la informaci\u00f3n [...] Hoy, el orden cronol\u00f3gico en el que los objetos y testimonios sol\u00edan almacenar-se ha sido reemplazado por un orden de co-presencia en el que ser\u00e1n unidos por medio de combinaci\u00f3n digital, deshaciendo la est\u00e9tica absolutista de la musealizaci\u00f3n cronolineal<\/em>\u201d[8]<\/p>\n

L\u2019ideal de museu postmodern \u00e9s un espai on l\u2019espectador s\u2019enfronta a la mem\u00f2ria sense estar coaccionat per par\u00e0metres que li impedeixin realitzar combinacions i crear discursos propis. La divulgaci\u00f3 de l\u2019art, la historicitat, realitzada pel mitja de\u00a0la gran qualitat del proc\u00e9s t\u00e8cnic<\/em>, la fotografia, que Benjam\u00edn va definir a\u00a0L\u2019obra d\u2019art en l\u2019\u00e8poca de la seva reprodui\u0308bilitat t\u00e8cnica<\/em>\u00a0destrueix la singularitat de l\u2019objecte l\u2019aura, la originalitat, la presencia de l\u2019objecte, per desmaterialitzar-lo i convertir-lo en un document temporal de pres\u00e8ncia innecess\u00e0ria.<\/p>\n

Lucy Lippard en el llibre\u00a0Six Years: The dematerialization of the art object from 1966 to 1972\u00a0<\/em>(Nueva York, Praeger, 1973), articula el seu discurs al voltant de la desmaterialit\u00adzaci\u00f3 de l\u2019objecte art\u00edstic. L\u2019art fru\u00eft de l\u2019avorriment deixa de dependre de la seva pres\u00e8ncia f\u00edsica, per ser re\u00adprodu\u00eft amb qualsevol registre, l\u2019objecte deixa de ser f\u00edsic per convertir-se en informaci\u00f3, no cal esperar a muntar l\u2019exposici\u00f3 per fer el cat\u00e0leg, no hi ha obra original, canvien els formats, per\u00f2 la informaci\u00f3 segueix intacta. L\u2019exposici\u00f3 f\u00edsica \u00e9s torna auxiliar del cat\u00e0leg.<\/p>\n

L\u2019\u00fas de la idea d\u2019imatge reprodu\u00efda t\u00e8cnicament de Benjamin, recuperada per Lucy Lippard quan l\u2019exposici\u00f3 f\u00edsica \u00e9s torna auxiliar del cat\u00e0leg, l\u2019utilitza Ed. Ruscha en els seu llibre\u00a0Twentysix Gasoline Stations<\/em>, 1967-1963, un llibre d\u2019artista format de imatges de benzineres americanes, i tamb\u00e9 Dan Graham\u00a0 a la seva obra\u00a0Homes for America Arts Magazine (1966\u201367)<\/em>\u00a0on utilitza imatges de cases americanes fent un\u00a0ready-made<\/em>\u00a0d\u2019una revista de decoraci\u00f3.<\/p>\n

La desaparici\u00f3 de l\u2019objecte en el seu context original, fa que les institucions el puguin divulgar al seu gust, en cat\u00e0legs i llibres, o altres materials did\u00e0ctics, per aix\u00f2 tan Graham i Ruscha decideixen utilitzar un format no-aur\u00e0tic, singular i original, per convertir-lo en aur\u00e0tic, centrant-se en l\u2019\u00fas de l\u2019obra i no en el significat. L\u2019art com a document hist\u00f2ric, degudament situat entre altres documents hist\u00f2rics genera un discurs controlat per les institucions del poder. D\u2019alguna manera com diu Malraux tots som historiadors conscients o inconscients o si es prefereix la met\u00e0fora de Barthes autors lectors, construint un museu imaginari, per aix\u00f2 aquest avatar de la modernitat que alguns anomenen postmodernitat, fa que l\u2019imperatiu de l\u2019artista sigui reflexionar sobre l\u2019\u00fas, i el despla\u00e7ament de les produccions per crear identitats.<\/p>\n

Estic fent art..., Estic fent art..., Estic fent art...<\/p>\n

\n

Notes<\/h4>\n

[1]\u00a0Walter Benjam\u00edn. \"El autor como productor\", en Iluminaciones II. Taurus, 1975<\/p>\n

[2]\u00a0Danto, A. Despu\u00e9s del fin del arte: el arte contempor\u00e1neo y el linde de la historia. Paid\u00f3s, Barcelona, 2001.<\/p>\n

[3]\u00a0Josep Pla entrevistat pel periodista Joaqu\u00edn Soler Serrano pel seu programa 'A fondo', en TVE, emes el 8 de desembre de 1976. Cap\u00edtol 24 78\u201910<\/p>\n

[4]\u00a0Wolfgang Beutin, Klaus Ehlert, Wolfgang Emmerich, Helmut Hoffacker, Bernd Lutz, Volker Meid, Ralf Schnell, Peter Stein i Inge Stephan: Deutsche Literaturgeschichte. Von den Anf\u00e4ngen bis zur Gegenwart. Cinquena edici\u00f3 revisada, Stuttgart, Weimar: Metzler 1994. p. 188. (en alemany)<\/p>\n

[5]\u00a0M. Heidegger, Caminos de bosque, ed. Alianza, 1995, pg. 69.<\/p>\n

[<\/a>6]\u00a0CRIMP, D. On the Museum\u2019s Ruins. Cambridge, Mass.: The Mit Press. 1993 (reimp. 1997).<\/p>\n

[7]\u00a0SAXL, Fritz. La historia de la biblioteca de Warburg (1866-1994), que est\u00e0 incl\u00f2s en el llibre que Gombrich va escriure sobre Warburg. GOMBRICH, E, H.: Aby Warburg. Una Biograf\u00eda intelectual. Con unamemoria de la biblioteca a cargo de F. Saxl. Madrid: Alianza 1992. P\u00e0g 300.\u00a0<\/p>\n

[8]\u00a0ERNST, W. Archive textures of Museology, crane, S Ed. Museums and Memory. Stanford: University Press, 2000. P\u00e0g 18 i 30.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cLos happenings han introducido en el arte un elemento que nadie hab\u00eda puesto: el aburrimiento. \u00a1Yo nunca hab\u00eda pensado en hacer una cosa para que la gente se aburriera vi\u00e9ndola! Y es una l\u00e1stima, porque se trata de una buena idea. En el fondo es la misma idea que el silencio de John Cage en … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":6,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2668","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\n"Nous" usos dels estats irreversibles de l'objecte art\u00edstic; d'all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l'avorriment | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\""Nous" usos dels estats irreversibles de l'objecte art\u00edstic; d'all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l'avorriment | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u201cLos happenings han introducido en el arte un elemento que nadie hab\u00eda puesto: el aburrimiento. \u00a1Yo nunca hab\u00eda pensado en hacer una cosa para que la gente se aburriera vi\u00e9ndola! Y es una l\u00e1stima, porque se trata de una buena idea. En el fondo es la misma idea que el silencio de John Cage en … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-08T12:43:06+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"16 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/\",\"name\":\"\\\"Nous\\\" usos dels estats irreversibles de l'objecte art\u00edstic; d'all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l'avorriment | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"datePublished\":\"2018-04-09T08:01:19+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-08T12:43:06+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"“Nous” usos dels estats irreversibles de l’objecte art\u00edstic; d’all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l’avorriment\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\"Nous\" usos dels estats irreversibles de l'objecte art\u00edstic; d'all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l'avorriment | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\"Nous\" usos dels estats irreversibles de l'objecte art\u00edstic; d'all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l'avorriment | Imarte","og_description":"\u201cLos happenings han introducido en el arte un elemento que nadie hab\u00eda puesto: el aburrimiento. \u00a1Yo nunca hab\u00eda pensado en hacer una cosa para que la gente se aburriera vi\u00e9ndola! Y es una l\u00e1stima, porque se trata de una buena idea. En el fondo es la misma idea que el silencio de John Cage en … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2020-04-08T12:43:06+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"16 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/","name":"\"Nous\" usos dels estats irreversibles de l'objecte art\u00edstic; d'all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l'avorriment | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"datePublished":"2018-04-09T08:01:19+00:00","dateModified":"2020-04-08T12:43:06+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/nous-usos-dels-estats-irreversibles-de-lobjecte-artistic-dallo-incomplet-i-mentible-basats-fins-a-cert-punt-en-lavorriment\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"“Nous” usos dels estats irreversibles de l’objecte art\u00edstic; d’all\u00f3 incomplet i mentible basats fins a cert punt en l’avorriment"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2668"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2668"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2668\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}