{"id":2673,"date":"2018-04-09T09:11:44","date_gmt":"2018-04-09T08:11:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?page_id=2673"},"modified":"2020-04-08T13:43:06","modified_gmt":"2020-04-08T12:43:06","slug":"realitat-de-ficcio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/","title":{"rendered":"Realitat de ficci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Merc\u00e8 Casanova <\/h3>\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>

Realitat de ficci\u00f3<\/h1><\/div><\/div>
\n
\n\t
\n
\n

Una recerca en la impressi\u00f3 digital sobre suports r\u00edgids. Per Merc\u00e9 Casanovas<\/span><\/h2>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

Dins del projecte de recerca I+D\u00a0Impressi\u00f3 expandida: repercussions dels mitjans digitals en el context de l\u2019art impr\u00e8s,<\/em>\u00a0amb codi: HUM 2007-64757\/ARTE i finan\u00e7at pel\u00a0 Ministerio de Ciencia y Tecnologia, l\u2019any 2007 es va constituir un sub-grup que, sota el nom\u00a0d\u2019Ars Combinatoria<\/strong><\/em>, ha treballat en la investigaci\u00f3 de la impressi\u00f3 digital sobre diferents suports.\u00a0<\/p>\n

Aquest equip investigador est\u00e0 format per les professores\u00a0M.Merc\u00e8 Casanovas, Cristina Past\u00f3 i Eva Vila\u00a0<\/strong>(col\u00b7laboradora) , totes elles vinculades a la pr\u00e0ctica i la doc\u00e8ncia del gravat, la litografia i la serigrafia .<\/p>\n

L\u2019inter\u00e8s i la dedicaci\u00f3 per aquestes disciplines ha anat ampliant-se i creixent amb\u00a0 l\u2019aportaci\u00f3 dels mitjans digitals, que han suposat un canvi en el format, en el projecte i en la concepci\u00f3 de l\u2019obra.<\/p>\n

Per dur a terme aquesta recerca, hem rebut el suport de l\u2019empresa barcelonina\u00a0EGM Laboratoris color,<\/em>\u00a0especialitzada en la impressi\u00f3 digital d\u2019alta resoluci\u00f3.Des d\u2019aleshores s\u2019ha seguit una investigaci\u00f3 profunda sobre les diferents possibilitats de la impressi\u00f3 digital damunt suports convencionals i no convencionals. Tota una recerca que, fins al moment, s\u2019ha concretat en tres exposicions, dues de col\u00b7lectives i una d\u2019individual, que mostren els resultats obtinguts.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\n

ASSAIGS AL TEMPLE<\/strong>
Exposici\u00f3 al Temple Rom\u00e0 de Vic del 10 de setembre a l\u201911 d\u2019octubre de 2009<\/span><\/h4>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

Aquesta exposici\u00f3 al Temple Rom\u00e0 de Vic recull una mostra de les primeres investigacions on s\u2019han treballat\u00a0 imatges i conceptes damunt de suports tradicionals de l\u2019art gr\u00e0fic com s\u00f3n el coure, la\u00a0 pedra i la seda serigr\u00e0fica .<\/p>\n

Ens constava que l\u2019empresa EGM, una de les m\u00e9s importants en el camp de la impressi\u00f3 digital d\u2019alta resoluci\u00f3 a gran format,\u00a0 treballava amb unes m\u00e0quines que permetien imprimir sobre diferents suports amb gran qualitat i precisi\u00f3, mitjan\u00e7ant els sistemes Durst Rho 600 i Arizona 250\/350 GT de tintes pigmentades UV de gran resist\u00e8ncia i durabilitat.<\/p>\n

La professionalitat de tot l\u2019equip d\u2019EGM, i en especial la sensibilitat del seu director t\u00e8cnic Joaquim Canal per a percebre i entendre els nostres interessos art\u00edstics, van ser cabdals en els aven\u00e7os d\u2019aquesta investigaci\u00f3.<\/p>\n

La m\u00e0quina Arizona 350GT, la que m\u00e9s hem utilitzat, \u00e9s una m\u00e0quina de suport horitzontal amb un cap\u00e7al m\u00f2bil que es despla\u00e7a per tota la superf\u00edcie i que imprimeix amb tintes UV (CMYK+blanc) de gota variable, \u00e9s a dir que llegeix la quantitat de tinta que cada color necessita.<\/p>\n

L\u2019efecte ultravioleta produeix una polimeritzaci\u00f3 que enforteix la tinta i la fa resistent a la intemp\u00e8rie, a la llum i a l\u2019aigua.<\/p>\n

\u00a0El m\u00f3n del gravat i l\u2019estampa t\u00e9 com element diferenciador i espec\u00edfic el treball sobre una matriu f\u00edsica que permet captar registres de tot tipus, des de la l\u00ednia m\u00e9s fina i subtil, a les talles i contratalles mes potents, dels plans de massa uniforme als degradats de gran puresa. La matriu es converteix en el suport que enregistra qualsevol empremta i la ret\u00e9 al llarg de tota l\u2019estampaci\u00f3 per permetre l\u2019obtenci\u00f3 de l\u2019estampa.<\/p>\n

Amb la impressi\u00f3 digital, es canvien els rols. La matriu deixa de ser f\u00edsica per passar a la virtualitat, i la imatge resultant no solament pot reposar sobre un paper de qualitat, com \u00e9s el cas de la imatge Gicl\u00e9e, sin\u00f3 que els suports s\u2019incrementen i cada cop m\u00e9s la tecnologia permet imprimir sobre superf\u00edcies inimaginables temps enrera.<\/p>\n

L\u2019empresa EGM treballa amb\u00a0 un seguit de materials que han estudiat i experimentat abastament i\u00a0 que ofereixen un resultat immillorable i sense cap mena de risc. Per\u00f2 a nosaltres precisament ens agrada el risc i no ens vam quedar amb l\u2019estudi d\u2019aquests materials (dibond, alumini, fusta, paper, cot\u00f3...), sin\u00f3 que vam apostar per la novetat i la recerca.<\/p>\n

Tres s\u00f3n els materials que vam escollir com a suport final per als nostres treballs: el coure, la tela i el fang. Estem parlant de tres suports que tenen a veure amb les t\u00e8cniques que treballem als tallers de gravat: la calcografia, la serigrafia i la litografia.<\/p>\n

Amb la investigaci\u00f3 duta a terme amb aquests suports, hem girat el proc\u00e9s normal de l\u2019obra gr\u00e0fica. El coure no ser\u00e0 la matriu on incidir amb el bur\u00ed o l\u2019\u00e0cid, sin\u00f3 que ser\u00e0 la superf\u00edcie final que rebr\u00e0 la tinta ultraviolada de la impressora. La seda no ser\u00e0 la pantalla per on es trascolar\u00e0 la tinta per la pressi\u00f3 de la rasqueta , sin\u00f3 que ser\u00e0 el suport que rebr\u00e0 la tinta a trav\u00e9s del cap\u00e7al de l\u2019Arizona. I la pedra no ser\u00e0 l\u2019origen f\u00edsic de la litografia, sin\u00f3 l\u2019excusa que ens servir\u00e0 per imprimir-hi tot un mur rom\u00e0nic.<\/p>\n

Seria la primera vegada que els t\u00e8cnics s\u2019enfrontaven a uns materials tan espec\u00edfics i tan inusuals. Si a tot aix\u00f2 hi sumem el tipus d\u2019imatge que s\u2019hi havia d\u2019imprimir, la dificultat s\u2019incrementava i el repte estava assegurat.<\/p>\n

La col\u00b7lecci\u00f3 de rareses amorfes, inspirades en les Wunderkammern dels segles XVI i XVII, i que descontextualitza Eva Vila, adquireixen sobre el coure una dimensi\u00f3 nova. La lluentor del metall contrasta amb el granulat de la tinta que es diposita en\u00a0 \u00ednfima capa sobre el suport i\u00a0 pren cos gr\u00e0cies a la difer\u00e8ncia de textura.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

 <\/p>\n

Cristina Past\u00f3, per la seva banda, ha aprofitat el paral\u00b7lelisme de la tela de serigrafia, fina i transl\u00facida, amb el m\u00f3n oriental i el seu llenguatge. La seda serigr\u00e0fica ens remet a la falsa fragilitat del paper jap\u00f3 i l\u2019artista ens mostra unes imatges quasi transparents que ens intriguen i alhora ens emocionen.<\/p>\n

La import\u00e0ncia d\u2019aquest treball rau precisament en saber modular la quantitat de tinta i la seva opacitat per traslladar-nos a unes imatges\u00a0 fascinants del m\u00f3n oriental. En aquest cas, la seda no ha servit per deixar passar la tinta entre la seva malla i estampar-la sobre un suport, sin\u00f3 que el teixit ha estat el propi suport on la tinta s\u2019ha quedat retinguda per sempre m\u00e9s.<\/p>\n

\"\"
Cristina Past\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n

Per \u00faltim parlar\u00e9 de la meva investigaci\u00f3 reflectida en una sola pe\u00e7a titulada\u00a0Temple ROM\u00c0-nic<\/em>\u00a0i que recull tot un treball lent i\u00a0 meticul\u00f3s en la recerca dels materials adients per a obtenir un bon resultat.<\/p>\n

Fent un estudi del lloc on hav\u00edem de mostrar la nostra obra , em vaig assabentar que el Temple Rom\u00e0 de Vic havia sofert un seguit de transformacions des de l\u2019\u00e8poca de la seva construcci\u00f3 fins a l\u2019actualitat. Entre diverses utilitats, durant l\u2019\u00e8poca rom\u00e0nica, el Temple es va convertir en un castell comtal, i fins al 1882, any en qu\u00e8 es descobreixen de nou les restes romanes, el temple religi\u00f3s passa per diferents facetes i usos.<\/p>\n

Aquesta idea de construcci\u00f3-reconstrucci\u00f3, visibilitat-invisibilitat, va ser el punt de partida per elaborar el meu treball. Volia construir un mur a mida real i posar-lo davant d\u2019una de les parets del temple per amagar-lo i mostrar aquesta idea de sobreposici\u00f3 de pedres i parets, d\u2019amagar i deixar veure, de dir coses i callar-ne unes altres. D\u2019aqu\u00ed el joc de paraules amb el t\u00edtol\u00a0Temple ROM\u00c0-nic<\/em>, rom\u00e0 com el temple originari i rom\u00e0nic com el mur de les esgl\u00e9sies d\u2019\u00c8gara que ara s\u2019interposava entre el passat i el present.<\/p>\n

Despr\u00e9s de moltes proves sobre diferents materials de la construcci\u00f3, vaig trobar unes totxanes molt primes que em permetien muntar una falsa paret de 2 x 3 mt. on hi vaig imprimir un fragment del mur de les esgl\u00e9sies rom\u00e0niques de Sant Pere de Terrassa (antiga \u00c8gara)\u00a0<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

IMPRESSIONS DE REALITAT<\/span><\/strong>
Exposici\u00f3 a la galeria Espai G d\u2019Art de Terrassa del 10 d\u2019abril al 12 de maig de 2010<\/span><\/h4>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

Despr\u00e9s del repte d\u2019estampar sobre una paret constru\u00efda amb 120 peces de fang cuit, la meva investigaci\u00f3 es va focalitzar en\u00a0 materials de la construcci\u00f3 com a suport final.<\/p>\n

La m\u00e0quina Arizona 350GT \u00e9s una m\u00e0quina d\u2019una gran precisi\u00f3 pensada per a un suport completament llis i anivellat. Per\u00f2 ara el material que escollia, vidre texturat, a\u00efllant termoac\u00fastic natural, escaiola escatada, panot amb grava de riu,\u00a0 pedra oxidada o fusta de diferents tipus entre d\u2019altres, sortia moltes vegades del l\u00edmit d\u2019aquestes pautes.<\/p>\n

Per altra banda, no es tractava d\u2019imprimir unes imatges qualsevol, sin\u00f3 que les imatges estan emmarcades en un seguit de treballs que aprofiten la fidelitat reproductiva de la realitat amb el joc d\u2019engany i ficci\u00f3 que provoca el suport on s\u2019imprimeixen.<\/p>\n

El t\u00edtol de l\u2019exposici\u00f3 ja ens mena cap al contingut de l\u2019obra amb el doble significat de la paraula impressions. Impressions perqu\u00e8 s\u00f3n imatges impreses sobre els diferents suports, per\u00f2 impressions tamb\u00e9 de realitat, de la meva realitat,\u00a0 de la que ha format i forma la meva mem\u00f2ria i el meu aprenentatge.<\/p>\n

Els suports es van escollir despr\u00e9s d\u2019una colla de proves que condu\u00efen cap al resultat mostrat amb una selecci\u00f3 d\u2019imatges molt espec\u00edfiques provinents del m\u00f3n que m\u2019envolta.<\/p>\n

Partint sempre de la realitat, les imatges impreses han estat capturades pr\u00e8viament amb minuciositat i amb esperit cr\u00edtic, pensant en el suport que despr\u00e9s les hauria d\u2019acollir. En aquest sentit, el proc\u00e9s de treball es genera en la pr\u00f2pia c\u00e0mera fotogr\u00e0fica sense cap altra manipulaci\u00f3. L\u2019ordinador ha servit nom\u00e9s per redimensionar la imatge de cara al format final del suport f\u00edsic, per\u00f2 en cap moment hi ha hagut una manipulaci\u00f3 a trav\u00e9s del photoshop o de qualsevol altre programa inform\u00e0tic.<\/p>\n

La realitat doncs no ha estat canviada ni retocada. Ser\u00e0 despr\u00e9s, un com impresa damunt el suport escollit, que la imatge num\u00e8rica provinent del p\u00edxel de l\u2019ordinador dipositada sobre el vidre, sobre la fusta, sobre l\u2019escaiola o sobre el \u201ccelenit\u201d, canviar\u00e0 la seva percepci\u00f3 fins a confondre l\u2019espectador en l\u2019apreciaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que est\u00e0 veient. Qu\u00e8 forma part realment de la imatge? Qu\u00e8\u00a0 forma part del suport? Qu\u00e8 \u00e9s qu\u00e8?<\/p>\n

Les vetes de la fusta del suport es confonen amb les vetes reals del bust o de la porta que t\u00e9 impreses. L\u2019ombra de la pomera s\u2019integra plenament en les fibres vegetals que conformen l\u2019aillant termoac\u00fastic del \u201ccelenit\u201d. El reflex de la cortina sobre el vidre de la finestra esdev\u00e9 un entramat gaireb\u00e9 abstracte en la seva impressi\u00f3 sobre el vidre transparent; i les partes arrebossades i esquerdades s\u2019integren de tal forma en l\u2019escaiola que els fa de suport, que \u00e9s gaireb\u00e9 imperceptible a l\u2019ull el saber si aquell\u00a0 relleu \u00e9s fal\u00e7 o no. Tal com diria Josep Montoya en la presentaci\u00f3 del cat\u00e0leg,\u00a0El suport \u201cdur\u201d d\u00f3na cabuda, d\u00f3na aixopluc, a la t\u00e8nue l\u00e0mina del pensament feta impressi\u00f3 i deixa que es manifesti en tota la seva inexorable i senzilla bellesa com a retall \u201csensible\u201d d\u2019una realitat que ens envolta\u2026\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n

\"\"
M. Merc\u00e8 Casanovas<\/figcaption><\/figure>\n

\"\" \"\"<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t
\n

F\u00d2SSILS URBANS D\u2019AHIR I D\u2019AVUI<\/span><\/em><\/strong><\/h4>\n

Pe\u00e7a instal\u00b7lada a Arts Santa M\u00f2nica de Barcelona dins l\u2019exposici\u00f3 Science of the City a partir d\u2019un projecte de La Mandarina de Newton (del 8 al 18 de maig de 2012).<\/span><\/h4>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

Seguint en aquesta investigaci\u00f3 d\u2019impressions digitals d\u2019alta resoluci\u00f3, un altre treball que deriva dels anteriors, \u00e9s la pe\u00e7a realitzada per a l\u2019exposici\u00f3\u00a0Sience of the City<\/em>\u00a0 a partir de la proposta d\u2019uns videos que es van generar amb persones d\u2019arreu del m\u00f3n que mostraven com la ci\u00e8ncia est\u00e0 present a la ciutat en les seves expressions m\u00e9s quotidianes.<\/p>\n

Un grup d\u2019artistes que formem part del mateix projecte d\u2019investigaci\u00f3 v\u00e0rem ser convidats a interpretar alguns d\u2019aquests videos i fer la nostra obra a partir d\u2019all\u00f2 que ens suggerien. Jo vaig escollir un video on es mostraven un conjunt de f\u00f2ssils que conviuen amb nosaltres, per\u00f2 de manera amagada, ignorada, desconeguda.<\/p>\n

Segons el diccionari\u00a0 de la llengua catalana, quan parlem de f\u00f2ssil parlem de\u00a0les restes d\u2019un organisme que ha restat enterrat en els antics dip\u00f2sits sedimentaris de l\u2019escor\u00e7a terrestre i ha conservat la seva forma per efecte d\u2019un proc\u00e9s fisicoqu\u00edmic.<\/em><\/p>\n

Tanmateix, les restes f\u00f2ssils no s\u00f3n nom\u00e9s les que provenen de les parts dures petrificades d'aquests organismes; tamb\u00e9 es consideren f\u00f2ssils les seves restes sense alterar, motlles, bioconstruccions, o les petjades de la seva activitat que han quedat en diferents substrats sedimentaris o org\u00e0nics .<\/p>\n

Els f\u00f2ssils s\u00f3n el testimoni que ens queda d\u2019uns organismes que varen viure fa molts anys i que ja no existiexen. Sabem d\u2019ells per les empremtes o fragments de les seves formes i estructures que s\u2019han conservat transformats en pedres, gr\u00e0cies a diferents processos f\u00edsics i qu\u00edmics.<\/p>\n

Normalment els f\u00f2ssils es troben presoners en els sediments on van viure, a les muntanyes i als paisatges que ens envolten, per\u00f2 amb la civilitzaci\u00f3, aquests f\u00f2ssils atrapats en les roques van passar a formar part del nostre entorn quan l\u2019home va comen\u00e7ar a construir-se un sostre per a viure. I Aix\u00ed, pedra sobre pedra, avui tenim multitud de f\u00f2ssils convivint amb nosaltres, per\u00f2 la seva \u00e9s una conviv\u00e8ncia moltes vegades amagada, ignorada, desconeguda, i en aix\u00f2 rau l\u2019inter\u00e8s del meu treball.<\/p>\n

Podem trobar f\u00f2ssils dispersos per tota la ciutat, per\u00f2 discrets en la seva pres\u00e8ncia.<\/p>\n

La ciutat ens parla del passat a trav\u00e9s del silenci de les pedres i la pedra ser\u00e0 el suport que em servir\u00e0 per explicar aquest concepte.<\/p>\n

El diccionari tamb\u00e9 ens diu que la ci\u00e8ncia \u00e9s una coneixen\u00e7a exacta d\u2019un cert ordre de coses.<\/p>\n

La ci\u00e8ncia, per tant, \u00e9s una forma de coneixement basada en fets que es poden constatar\u00a0 i acotar. Per\u00f2 al llarg de la hist\u00f2ria hem vist que certes coses tingudes i considerades com a certes, i amb una base cient\u00edfica, s\u2019ha demostrat que eren err\u00f2nies i que altres fonts de coneixement han donat una altra informaci\u00f3. Per aix\u00f2 a mi m\u2019agrada el terme de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 on s\u2019exploren les possibilitats imaginades de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

En aquest sentit, l\u2019art el podem comparar amb aquesta ci\u00e8ncia\u2013ficci\u00f3, no\u00a0 nom\u00e9s en el sentit de g\u00e8nere literari o cinematogr\u00e0fic, sin\u00f3 amb el fet de ser una forma de coneixement. Coneixement per a l\u2019artista que el practica i per a l\u2019espectador que el gaudeix. La transgressi\u00f3 de la realitat\u00a0 i la creaci\u00f3 d\u2019una altra realitat, tant o m\u00e9s cre\u00edble que l\u2019anterior, \u00e9s el que em va interessar a l\u2019hora d\u2019elaborar aquesta obra.<\/p>\n

Partint de la idea que els f\u00f2ssils s\u00f3n empremtes\u00a0 o petjades del passat que han quedat empresonades en les roques, reinterpreto aquest fenomen i el porto al terreny de la impressi\u00f3 digital. Una impressi\u00f3 que juga amb el\u00a0trompe l\u2019oeil<\/em>\u00a0de la \u201crajola Barcelona\u201d i que em serveix de suport per als meus f\u00f2ssils d\u2019ahir i d\u2019avui. La pedra \u00e9s el mateix suport que ha servit de llit a tots els f\u00f2ssils que podem trobar al nostre voltant i aix\u00f2 refor\u00e7a la meva idea.<\/p>\n

En aquest cas s\u00ed que m\u2019he servit de l\u2019ajut del llenguatge de l\u2019ordinador per modelar i transformar les meves imatges i construir uns f\u00f2ssils totalment integrats en l\u2019interior de les rajoles com si fossin reals.<\/p>\n

Partint del m\u00f2dul quadrat de les rajoles, he impr\u00e8s la flor a posteriori creant un efecte de ficci\u00f3-realitat, que afavoreix la idea de passat-present i que porta intr\u00ednseca la relaci\u00f3 animal prehist\u00f2ric-f\u00f2ssil.<\/p>\n

Damunt d\u2019aquestes pedres, un total de 20, hi ha impresos diferents f\u00f2ssils que es poden trobar a Barcelona i que he localitzat seguint la guia\u00a0de F\u00f2ssils urbans de Barcelona<\/em>\u00a0elaborada per la ge\u00f2loga Anna Cornella i Solans.\u00a0 Al costat d\u2019aquests fossils reals hi podem trobar un bitllet de tren, una tarjeta de m\u00f2bil, una xapa de coca-cola, un xiclet\u2026\u2026, d\u2019aquesta manera, l\u2019espectador es trobar\u00e0 als seus peus un fragment del terra de la ciutat per on hi circulen diferents f\u00f2ssils del passat, per\u00f2 tamb\u00e9 alguns del present que d\u2019aqu\u00ed uns anys descobriran els nostres descendents i que seran la constataci\u00f3 d\u2019objectes i materials de la nostra era.\u00a0<\/p>\n

Si ara els f\u00f2ssils ens donen informaci\u00f3 de com es vivia en aquells temps, de qu\u00e8 s\u2019alimentaven certs animals o de com va ser la seva evoluci\u00f3, tamb\u00e9 en un futur, els nostres successors, quan es trobin aquests f\u00f2ssils, podran entendre certs h\u00e0bits i comportaments dels humans del segle XXI.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una recerca en la impressi\u00f3 digital sobre suports r\u00edgids. Per Merc\u00e9 Casanovas Dins del projecte de recerca I+D\u00a0Impressi\u00f3 expandida: repercussions dels mitjans digitals en el context de l\u2019art impr\u00e8s,\u00a0amb codi: HUM 2007-64757\/ARTE i finan\u00e7at pel\u00a0 Ministerio de Ciencia y Tecnologia, l\u2019any 2007 es va constituir un sub-grup que, sota el nom\u00a0d\u2019Ars Combinatoria, ha treballat en … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":6764,"menu_order":7,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"class_list":["post-2673","page","type-page","status-publish","hentry"," cat-0"],"acf":[],"yoast_head":"\nRealitat de ficci\u00f3 | Imarte<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Realitat de ficci\u00f3 | Imarte\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Una recerca en la impressi\u00f3 digital sobre suports r\u00edgids. Per Merc\u00e9 Casanovas Dins del projecte de recerca I+D\u00a0Impressi\u00f3 expandida: repercussions dels mitjans digitals en el context de l\u2019art impr\u00e8s,\u00a0amb codi: HUM 2007-64757\/ARTE i finan\u00e7at pel\u00a0 Ministerio de Ciencia y Tecnologia, l\u2019any 2007 es va constituir un sub-grup que, sota el nom\u00a0d\u2019Ars Combinatoria, ha treballat en … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Imarte\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-04-08T12:43:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/merce_2.jpg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/\",\"name\":\"Realitat de ficci\u00f3 | Imarte\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/merce_2.jpg\",\"datePublished\":\"2018-04-09T08:11:27+00:00\",\"dateModified\":\"2020-04-08T12:43:06+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/merce_2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/merce_2.jpg\",\"width\":207,\"height\":155,\"caption\":\"Cristina Past\u00f3\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Home\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Investigacions\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Estudis te\u00f2rics\",\"item\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Realitat de ficci\u00f3\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/\",\"name\":\"Imarte\",\"description\":\"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Realitat de ficci\u00f3 | Imarte","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Realitat de ficci\u00f3 | Imarte","og_description":"Una recerca en la impressi\u00f3 digital sobre suports r\u00edgids. Per Merc\u00e9 Casanovas Dins del projecte de recerca I+D\u00a0Impressi\u00f3 expandida: repercussions dels mitjans digitals en el context de l\u2019art impr\u00e8s,\u00a0amb codi: HUM 2007-64757\/ARTE i finan\u00e7at pel\u00a0 Ministerio de Ciencia y Tecnologia, l\u2019any 2007 es va constituir un sub-grup que, sota el nom\u00a0d\u2019Ars Combinatoria, ha treballat en … Continued","og_url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/","og_site_name":"Imarte","article_modified_time":"2020-04-08T12:43:06+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/merce_2.jpg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/","name":"Realitat de ficci\u00f3 | Imarte","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/merce_2.jpg","datePublished":"2018-04-09T08:11:27+00:00","dateModified":"2020-04-08T12:43:06+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/merce_2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/nouwp4812017\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/merce_2.jpg","width":207,"height":155,"caption":"Cristina Past\u00f3"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/realitat-de-ficcio\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Home","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Investigacions","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Estudis te\u00f2rics","item":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/investigacions\/estudis-teorics\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Realitat de ficci\u00f3"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/#website","url":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/","name":"Imarte","description":"Grup d'investigaci\u00f3, art, ci\u00e8ncia i tecnologia.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2673"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2673"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2673\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/imarte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2673"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}