El naixement del correu electrònic va portar amb si nombrosos avantatges, com una comunicació gairebé instantània entre persones de molt diversos llocs i amb la capacitat d’enviar arxius adjunts amb aquests missatges, però al mateix temps va donar lloc a un dels majors mals de cap de la tecnologia digital: el correu brossa.

No en va, els correus brossa (compostos de publicitat, estafes i altres textos sense cap valor, enviats principalment per bots de forma massiva) han estat sempre un desafiament constant per als proveïdors de xarxes, serveis de ‘web email’ (com Gmail o Outlook.com) i també per a les companyies de seguretat, que no es veien capaços de frenar els virus que arribaven als PC a través d’aquest tipus de correus electrònics.

Sembla, però, que la tendència està canviant i, tot i que el correu brossa segueix suposant una problemàtica molt potent, la seva intensitat està caient. Així ho posa de manifest un recent informe de Symantec, que constata que el correu brossa suposar menys del 50% de tot el correu electrònic enviat al món. En concret, al llarg del mes de juny, es van registrar 704.000.000.000 missatges de correu electrònic enviats a escala global. D’ells, 353.000.000.000 van ser classificats com a correu brossa.

Fa cinc anys, el 90% dels correus electrònics eren spam. Dit d’una altra manera: s’ha trencat amb la tradicional barrera que un de cada dos mails que rebíem era escombraries, el que deixa el nivell de correus no desitjats en la seva posició més baixa des de fa una dècada.

L’any 2009, quan el correu brossa estava en el seu moment més àlgid, pràcticament el 90% dels mails que s’enviaven eren spam (5.700 milions dels 6.300 milions de correus registrats aquest mes), de manera que el descens és més que evident . La incorporació de més i millors filtres en els serveis de correu electrònic i els majors problemes a l’hora que bots realitzin enviaments massius estan sent claus perquè el correu brossa comenci a desaparèixer.

Font:  Ticbeat.com 

Ets desenvolupador o dissenyador? T’has preguntat alguna vegada què podries fer tu per construir la pau? Aquest esdeveniment és per a tu.

#peacehack reuneix desenvolupadors i professionals de cooperació per pensar i construir solucions que puguin ajudar a construir la pau.

Els equips amb els millors prototips guanyaran premis – entre altres, un viatge per participar en el congrés de tecnologia i pau “Build Peace” a Zuric.

Quan: 26 i 27 de septembre 2015

On: Impact Hub Barcelona, Plaça Reial 18

Registra’t aquí.

La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, obliga als ens locals a garantir la transparència de la informació pública, per mitjà d’un sistema integral d’informació i coneixement en format electrònic. Aquesta obligació entra en vigor a partir del proper 1 de gener de 2016.

A efectes pràctics, aquests ens, poden posar a disposició de la ciutadania aquesta informació a través només del Portal de Transparència de Catalunya (operatiu des de el 1 de juliol a la url: http://transparencia.gencat.cat/ca/inici/), organitzat i gestionat per la Generalitat i que es regula en aquesta Llei, o bé, a través d’un espai de transparència propi, interconnectat amb el Portal de Transparència.

Actualment,  el Consorci AOC en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, Diputacions i entitats municipalistes està treballant en una solució comuna de transparència per als ens locals, que es presentarà el proper mes de octubre i que us permetrà, si així ho desitgeu, comptar amb un espai de transparència propi del vostre ens. Us anirem informant d’aquesta solució a mesura que en tinguem informació més concreta.

En aquest sentit, aquells ens locals que vulguin crear un espai de transparència propi, poden optar per escollir aquesta solució del Consorci AOC, o bé escollir altres opcions (solucions de mercat, solució de la Diputació de Tarragona o bé, solució del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques).

De totes maneres, i en relació amb això, el MINHAP ha comunicat la posada en funcionament del “Servicio del Portal de la Transparencia en la Nube” creat per la Direcció de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions dle MINHAP. Cal dir que no tenim constància que aquest portal permeti complir amb les obligacions de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, aprovada pel Parlament de Catalunya, la qual amplia substancialment les obligacions de transparència respecte de la legislació de transparència estatal.

Font: http://web.aoc.cat/blogs/2015/07/el-consorci-aoc-oferira-un-solucio-per-gestionar-la-informacio-de-transparencia-dels-ens-locals/

Els MOOC, acrònim, corresponent a les seves sigles en anglès, pel que es coneixen als cursos massius oberts en línia, compten amb una presència cada vegada més gran a Espanya. Així ho reflecteix un estudi de l’escola de negocis en línia OBS Business School, que assegura que el nostre és el cinquè país del món amb major nombre d’estudiants adherits a aquesta modalitat de formació.

Les dades recollides pels investigadors de l’OBS Business School mostren que el 2013 Espanya va ser el país amb més cursos MOOC. Un 35% de les universitats espanyoles van incloure aquest tipus d’oferta educativa en els seus programes de formació dit any.

Estats Units, Regne Unit, Canadà i Brasil completen la llista dels cinc països del món amb més alumnes de MOOC. Encara que l’Índia i la Xina constitueixen, amb un 55% i un 54% de creixement interanual, respectivament, els mercats que mostren un creixement més ràpid, la major part dels beneficis del sector continuen procedint d’Amèrica del Nord, que segueix sent el mercat més desenvolupat. Encara que el seu creixement sigui més moderat, Estats Units continua generant més de la meitat de tota l’activitat econòmica del planeta. Àsia és la segona regió amb més benefici en e-learning. Amèrica Llatina, per la seva banda, espera un creixement interanual de gairebé el 10% (9,7%) fins a 2018.

Globalment, aquest sector es troba en una fase de creixement tant econòmic com d’ús que per l’OBS Business School resulta “inqüestionable”. L’equip de l’escola de negocis en línia cita en una nota de premsa estimacions que calculen que el 2017 el mercat podria arribar als 255 bilions de dòlars.

El principal motiu per a l’elecció de formació impartida a través d’e-learning, expliquen des de l’escola de negocis en línia, és “la necessitat de compaginar estudis amb treball”, així com “la comoditat que suposa salvar les distàncies físiques”. El 69% dels europeus que consumeixen cursos d’e-learning ho fan, precisament, per compaginar la seva vida laboral amb els estudis. L’àrea professional on més cursos MOOC s’escullen és la dels negocis i l’administració d’empreses.

Font: ticbeat.com

Segons publica a la seva pàgina web el CCII (Consejo General de Colegios Profesionales de Ingeniería Informática) L’enginyeria informàtica lidera les ofertes d’ocupació en què s’especifica una titulació universitària: La informàtica a l’Informe Addeco sobre oferta i demanda d’ocupació a Espanya 2014.

L’Informe analitza l’oferta i demanda d’ocupació en el mercat laboral españón, i ha estat realitzat per Infoempleo en col·laboració amb Adecco i el podeu descarregar complert en format pdf aquí.

Sobre l’enginyeria informàtica cal destacar:

• L’enginyeria informàtica lidera les ofertes d’ocupació en què s’especifica una titulació universitària: les ofertes d’ocupació que requereixen candidats amb titulacions tècniques s’han mantingut estables durant aquest últim any, augmentant lleugerament el seu pes respecte a 2013 (24,88%) , i passant a sol·licitar-se en el 25,56% de les ofertes en què s’especifica titulació universitària. Les més demandades per les empreses durant 2014 han estat Enginyeria Informàtica (6,82%), Enginyeria Industrial (4,63%), Enginyeria de Telecomunicacions (2,47%), Enginyeria Mecànica (2,24%) i Enginyeria Elèctrica (1,31%). 
• Dificultats per cobrir llocs: Dos de cada tres empreses reconeixen que s’han trobat amb serioses dificultats per cobrir determinats llocs vacants durant l’últim any. La manca de competències tècniques (50%), la manca d’experiència (38,9%) i unes expectatives salarials massa elevades (38,9%) són els principals motius que esgrimeixen les empreses per a aquesta “escassetat de talent”. Enginyeria i producció, Comercial i vendes i Tecnologia, telecomunicacions i informàtica són les àrees on més dificultats estan trobant els professionals de selecció per trobar candidats adequats. La majoria de les empreses aposten per dur a terme accions formatives (54%) i per la introducció de millores en els processos selectius (49%) per posar fi a aquesta situació. 
• Volum: 10 activitats econòmiques concentren el 77,4% del total d’ofertes d’ocupació en serveis en 2014. Del 90%, 5 activitats – altres serveis, distribució minorista, assegurances, consultoria general i informàtica i internet – sumen el 50%, arribant un total de 52.449 ofertes. Les activitats d’informació i comunicacions és el tercer subsector de serveis que major nombre d’ofertes d’ocupació s’ha concentrat en 2014, arribant a les 16.541 ofertes. El principal subsector que concentra el 41,6% de les ofertes és el d’informàtica i internet, amb 6.878 ofertes a 2014.
• Estudis de postgrau: Entre els llocs de treball oferts durant l’últim any, els que més demanda d’estudis de postgrau presenten són, també per categories professionals:
  • Llocs directius: director comercial (39,8%), director d’informàtica (37,8%), director de Recursos Humans (34,8%) i director financer (34,6%).
  • Comandaments intermedis: Cap d’assessoria jurídica (56,9%), cap de producció (52,9%), cap de planta (46,6%) i cap de projecte / project manager (44,4%).
  • Tècnics: executiu de grans comptes (38,3%), delegat de zona (33%), tècnic comercial (32%) i noves professions digitals com a community manager (27,5%) o expert en SEO (19,3%)
  • Empleats: programador (24,7%), passant (16,6%) i advocat (16,9%)
• Oferta d’ocupació a l’estranger: Dos sectors relacionats amb les noves tecnologies, com són informàtica i Internet i consultoria informàtica i telecomunicacions, es mantenen entre les primeres posicions de la taula, tot i haver estat els que pitjor comportament han registrat durant aquest últim any, passant de sumar el 18,9% en 2013 al 11,35% el 2014. Els països que més han contribuït a l’oferta d’ocupació en el sector han estat Alemanya, Suïssa, Estats Units i Portugal. Per àrees funcionals, enginyeria i producció continua en primer lloc, i augmenta en cinc punts la seva aportació a l’oferta d’ocupació en 2014, situant-se en el 45,18%. El segueix l’àrea de tecnologia, telecomunicacions i informàtica, amb el 28,53% de l’oferta estrangera.

Font: http://www.ccii.es/noticias/255-la-ingenieria-informatica-lidera-las-ofertas-de-empleo