Dels minerals de la mostra, només la biotita i l’hornblenda es poden separar en un camp magnètic.
- Amb el separador magnètic en posició vertical s’obtindrà un concentrat dels minerals no magnètics de la mostra. Aquest és un procediment molt ràpid que permet separar dues fraccions, una on es concentren la major part de minerals magnètics i una altra on s’acumulen la majoria de minerals no magnètics. Cap de les dues fraccions serà pura ja que a la magnètica hi haurà anat a parar una petita proporció de minerals no magnètics i també es trobaran petites quantitats de biotita i hornblenda a la fracció no magnètica.
- La fracció magnètica es rebutja i es continua la separació amb la no magnètica formada per plagiòclasi sòdica, quars, apatita i zircó acompanyats de petites quantitats de biotita i hornblenda.
- Amb el separador magnètic en posició inclinada que permet fer una separació molt fina s’eliminen les restes de minerals magnètics (biotita i hornblenda).
- Partint de la fracció no magnètica i amb un líquid dens adequat (per exemple, bromoform) se separen els minerals més lleugers (plagiòclasi sòdica i quars) dels més densos (apatita i zircó).
- Finalment l’apatita se separa del zircó amb un altre líquid dens (per exemple, iodur de metilè).
Comentaris
Quan s’ha de fer una separació de minerals es poden plantejar diversos procediments, sempre però, començarem provant el que suposem més ràpid i barat. Un cop decidits els passos, ho apliquem a una petita fracció de la mostra; és imprescindible comprovar al binocular què obtenim després de cada pas per veure si dóna els resultat esperat o s’ha de rectificar.
Sempre procurarem començar per algun mètode ràpid que permeti concentrar el mineral que ens interessa i així eliminar bona part de la mostra. A partir d’aquest concentrat s’aplicaran mètodes fins de separació que sempre suposen una major inversió de temps i, per tant, no és raonable aplicar-los directament sobre el total de la mostra .
