Dels minerals de la mostra, l’olivina, la cromita i el pirop es poden separar en un camp magnètic.
- Amb el separador magnètic en posició vertical s’obté un concentrat dels minerals magnètics. Aquest és un procediment molt ràpid que ens permet separar dues fraccions, una on es concentren la major part de minerals magnètics i una altra on s’acumulen la majoria de minerals no magnètics. Cap de les dues fraccions serà pura i a la magnètica, on es concentra el pirop, hi haurà anat a parar una petita proporció de diòpsid i d’enstatita.
- Es rebutja la fracció no magnètica i del concentrat de minerals magnètics, es separa el pirop, menys dens, de la cromita i de l’olivina, més densos, amb un líquid dens adequat (per exemple Licor de Clerici).
- Juntament amb el pirop separat anteriorment hi quedaran restes d’enstatita i diòpsid. Les eliminarem amb el separador magnètic en posició inclinada, que permet fer una separació molt fina.
Comentaris
Quan s’ha de fer una separació de minerals es poden plantejar diversos procediments, sempre però començarem provant el que suposem més ràpid i barat. Un cop decidits els passos, ho apliquem a una petita fracció de la mostra; és imprescindible comprovar al binocular què obtenim després de cada pas per veure si dóna els resultat esperat o s’ha de rectificar.
Sempre procurarem començar per algun mètode ràpid que permeti concentrar el mineral que ens interessa i així eliminar bona part de la mostra. A partir d’aquest concentrat s’aplicaran mètodes fins de separació que sempre suposen una major inversió de temps i, per tant, no és raonable aplicar-los directament sobre el total de la mostra .
