Descobreixen al Marroc fòssils claus per entendre les migracions d’organismes entre Europa i África de fa 120 milions d’anys

Foto:Jordi Pérez Cano

Un equip internacional de paleontòlegs i geòlegs compost per investigadors de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i de l’IRBio i de la Universitat d’Oujda, ha identificat per primera vegada al Marroc diverses espècies de caròfits —plantes aquàtiques fòssils— que daten de fa uns 120 milions d’anys (Aptià, època geològica, del Cretaci inferior). Algunes de les espècies trobades s’han descrit a Europa i Àsia o a Nord-amèrica, però mai a Àfrica, aquest descobriment omple un buit important en el coneixement sobre la distribució d’aquests organismes i aporta informació clau per reconstruir els paisatges i els climes antics. L’estudi també és clau per entendre la biogeografia dels caròfits en el passat geològic.

Els caròfits són un grup d’algues verdes pluricel·lulars que viuen en aigües dolces o lleugerament salobre a tots els continents, excepte l’Antàrtida. En el passat, aquestes plantes van deixar restes calcificades que avui serveixen com a fòssils guia per datar sediments continentals. Les espècies actuals viuen sota condicions ambientals molt concretes i els canvis en les flors  ajuden a  conèixer com evolucionen els llacs i ecosistemes aquàtics.

L’estudi, publicat a la revista Cretaceous Research, descriu set espècies, entre les quals destaquen Echinochara lazarii, Atopochara trivolvis i diverses varietats del gènere Clavator. Algunes d’aquestes espècies ja eren conegudes a la Península Ibèrica i a Tunísia, però mai s’havien trobat al domini occidental de l’Atles marroquí. 

Partint d’aquest fet, els fòssils de caròfits s’estudien habitualment per conèixer com eren les condicions ambientals del passat. A més, que les seves estructures reproductives evolucionen ràpidament (a escala geològica), són excel·lents indicadors  per determinar l’edat de la roca i establir correlacions entre zones tan allunyades com la Península Ibèrica i l’Àsia Central.

De les espècies identificades, dues són especialment rellevants: Clavator grovesii var. jiuquanensis i Clavator grovesii var. corrugatus. Les dues espècies són varietats evolutives de l’espècie Clavator grovesii, això significa que una varietat és resultat de l'evolució de l’anterior i es poden trobar morfologies intermèdies entre elles, fins ara cap varietat de l'espècie s’havia trobat a Àfrica.

Segons Jordi Pérez Cano, investigador de la Universitat de Barcelona i de l’IRBio i coautor de l’article “Aquestes varietats s’han utilitzat com a marcadors per conèixer l’edat de la roca, però fins ara Clavator grovesii variedad jiuquanensis només s’havia trobat a Europa i a Àsia mentre que Clavator grovesii variedad corrugatus només s’havia descrit a la Península Ibèrica i Nord-amèrica, però mai a Àfrica, fent més difícil correlacionar el registre del nord d’Àfrica amb el d’Euràsia o el nord-americà. A més, és poc habitual que apareguin juntes: normalment apareix una o l’altra. Fins ara només s’havien descrit juntes a l’Algarve, en un estudi propi l’any 2023. “

L’investigador també comparteix una anècdota: “Quan el Hamid em va enviar una primera sèrie de fotografies dels caròfits li vaig dir: “Per fi trobeu la Echinochara lazarii al Marroc! Se’m feia estrany que no la trobéssiu”. Aquesta espècie es troba en roques molt similars de la mateixa edat a la Península i a Tunísia, la seva absència era un buit estrany”.

A més de les espècies mencionades, l’associació de caròfits inclou altres espècies, com tres varietats evolutives de Clavator harrisii i una de Atopochara trivolvis.

Les imatges adjuntes mostren totes aquestes espècies.

 

 

Aquestes plantes aquàtiques són fòssils clau per datar les roques i entendre els ecosistemes antics.

Els resultats són importants perquè hi ha pocs estudis sistemàtics sobre caròfits de l’Aptià. Això possiblement es deu al fet que durant l’Aptià hi hagué una pujada del mar i moltes de les zones que prèviament eren continentals van passar a ser zones marines. També coincideix amb un període d’inestabilitat climàtica ben estudiada a les roques marines, però no tant a roques continentals degut a la falta de registre. Per tant, qualsevol estudi és especialment valuós per la falta de coneixement.

Com s’ha mencionat anteriorment, la flora trobada a l’Atles del Marroc és idèntica a la que es va descriure a l’Algarve pel mateix període l’any 2023. “Això ens indica que la connexió entre Europa i Àfrica era especialment important en aquesta zona, essent més complicada en altres regions més cap a l’est. Crec que en els pròxims anys, l’estudi en profunditat d’aquestes dues regions ens pot proporcionar sorpreses i dades complement inesperades de com eren les comunitats de caròfits d’aquest període, com van evolucionar i com van evolucionar els llacs i ecosistemes continentals a conseqüència d’aquesta inestabilitat climàtica” explica Jordi Pérez. 

La investigació està publicada a la revista Cretaceous Research en accés obert, gràcies al conveni entre la Universitat de Barcelona i l’editoral Elsevier.

Referència completa de l’article: Haddoumi, H., Pérez-Cano, J., Chennouf, R., Amakrane, J., & Mamoun, S. M. (2026). New findings of lower Aptian charophytes from the Southern High Plateaus (Eastern Meseta, Morocco): biostratigraphic and biogeographic significance. Cretaceous Research 179, 106262.