Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
27-04-2026

Investigadors de l'IRBio-UB participen en la Conferència per a la Transició més enllà dels Combustibles Fòssils

Dissenyar un full de ruta que impulsi una transició energètica per abandonar els combustibles fòssils i generar societats i economies més sostenibles i justes, dins un context internacional marcat per la crisi climàtica i l’amenaça d’una possible crisi energètica pel conflicte al Pròxim Orient, és l’objectiu de la primera Conferència per a la Transició més enllà dels Combustibles Fòssils.

Tindrà lloc a la ciutat de Santa Marta (Colòmbia) del 24 al 29 d’abril, i pretén que les nacions compromeses amb la lluita climàtica puguin fer la transició energètica i posar fre a l’escalfament del planeta. La delegació de la Universitat de Barcelona comptarà amb la participació destacada dels investigadors Martí Orta i Fatima Eisam-Eldeen, del Grup de Recerca EXIT, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

Impulsat pels governs de Colòmbia i els Països Baixos, aquest fòrum internacional aplegarà representants de 53 estats: ministres, responsables de polítiques climàtiques, membres de la societat civil i una àmplia representació de la comunitat científica. També hi participarà una delegació governamental espanyola encapçalada per la vicepresidenta tercera del govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen.

Per un futur més sostenible i socialment just

Si col·lectivament no es redueix l’extracció i combustió de petroli, gas i carbó, responsables del 90 % de les emissions antropogèniques de CO2, la humanitat s’encamina cap a punts d’inflexió climàtics de no retorn. Les conseqüències d’aquestes decisions polítiques ja s’estan notant en forma d’inundacions, sequeres i fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents. Al mateix temps, la dependència dels combustibles fòssils ens fa més vulnerables davant de conflictes bèl·lics com el provocat pel govern dels Estats Units, amb el suport de l’estat d’Israel, que estan posant en risc la seguretat energètica i l’economia de la ciutadania.

Segons la comunitat científica, el canvi climàtic s’està accelerant, i el món s’allunya cada cop més de l’objectiu de no superar el grau i mig d’escalfament.
En aquest context, la primera Conferència sobre la Transició més enllà dels Combustibles Fòssils se centra a buscar estratègies col·lectives per impulsar una transició energètica justa i equitativa, i deixar enrere un model energètic que beneficia principalment un nombre reduït de corporacions energètiques i estats determinats, i no la majoria de la població. La cimera respon a un consens social ampli sobre la necessitat d’actuar de forma decidida, davant la frustració de trenta anys de negociacions climàtiques en el marc de les Nacions Unides que amb prou feines han mencionat la necessitat de reduir els combustibles fòssils.

La comunitat científica tindrà un paper destacat en la preconferència sobre ciència i política global (24 i 25 d’abril), concebuda com l’espai en què el món acadèmic orienta les discussions polítiques posteriors d’alt nivell entre països. Els experts de la Universitat de Barcelona, juntament amb la Carbon Tracker Initiative, coorganitzen i moderen el grup de treball en economia i dades, centrat en els reptes econòmics i en la disponibilitat i l’accés a les dades necessàries per a la transició energètica.

Paral·lelament, l’investigador d’EXIT Marcel Llavero ha participat activament en l’elaboració d’un document impulsat per la comunitat científica internacional que sintetitza les principals recomanacions adreçades als governs. El document inclou dotze punts distribuïts en tres blocs, que responen als desafiaments de superar la dependència econòmica (distribuir de manera justa els costos i beneficis de la transició, evitar noves emissions, etc.); transformar l’oferta i la demanda (eliminar subvencions als combustibles fòssils, reduir el risc de les inversions en energia neta, etc.), i avançar en la cooperació internacional i la diplomàcia climàtica (integrar coneixement en la planificació d’una transició justa, revisar els marcs jurídics internacionals per limitar litigis, etc.).

«En un context d’inestabilitat política mundial i negacionisme del canvi climàtic, confiem que aquesta conferència internacional pugui servir de punt de partida cap a l’abandonament progressiu però definitiu dels combustibles fòssils», conclou l’equip dirigit pel professor Martí Orta.