Investigar la resiliència dels boscos mediterranis

Els ecosistemes mediterranis han demostrat històricament una gran capacitat de resiliència davant les pertorbacions naturals com els incendis i les sequeres. No obstant això, l’augment de la freqüència i intensitat d’aquests fenòmens, combinat amb l’aridesa creixent, posa a prova els límits de la seva adaptabilitat. L’investigador Enric Batllori, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat a l’Universitat de Barcelona, estudia com els boscos i matollars mediterranis responen a aquestes pertorbacions i quins factors en determinen la capacitat de recuperació. 

L’impacte del canvi climàtic en la regeneració forestal 

Els incendis són recurrents en el Mediterrani, i moltes espècies han desenvolupat mecanismes per regenerar-se després del foc. Però què passa quan a aquest escenari se suma una sequera extrema? Durant anys, Batllori ha analitzat la interacció entre pertorbacions climàtiques i la resiliència dels ecosistemes terrestres. A través de la seva recerca, l'investigador ha analitzat com la ubicació de les poblacions dins el seu nínxol climàtic influeix en la seva resistència a les pertorbacions. Els seus estudis han demostrat que els boscos situats als límits del seu rang climàtic podrien ser especialment vulnerables, ja que tenen menys capacitat de regeneració davant de sequeres prolongades o intenses després d’incendis. Segons Batllori, "les espècies poden tenir estratègies de resposta, però quan la sequera es prolonga o és intensa després de l'incendi (condicions properes al límit climàtic de l’espècie), la seva capacitat de recuperació es pot veure seriosament afectada". 

El canvi climàtic en boscos de muntanya  

En projectes passats Batllori ha descrit com les masses forestals en zones de muntanya han patit els efectes de la sequera al llarg de les últimes dècades. Encara que això no ha provocat encara una mortalitat elevada, la vulnerabilitat d’aquests boscos augmentarà el risc de mortalitat en el futur. El projecte MODOSIN (Monitoreo y modelización integrados en un sistema de alerta de la vulnerabilidad climática en bosques de montaña, Ref 2466/2017) va desenvolupar eines per monitorar l’estrès hídric dels boscos i prevenir la mortalitat massiva d’arbres en àrees protegides com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. 

MEDABFUN: un enfocament global per als matollars mediterranis 

Actualment, Batllori lidera el projecte MEDABFUN (Patterns and relationships of above- and below-ground functional diversity in Mediterranean ecosystems; PID2023-149679NB-I00 financiada por MICIU/AEI/10.13039/501100011033 y por FEDER UE), que té com a objectiu comprendre com la vegetació i la microbiota del sòl interactuen per condicionar la resposta dels matollars mediterranis a l’aridesa. Aquest estudi se centra en tres elements clau: 

• Fulles: L’anàlisi dels trets foliars permet entendre les estratègies de les plantes per gestionar els recursos hídrics i nutritius. 

• Arrels: La seva morfologia i funcionalitat són determinants per a l’absorció de recursos. 

• Microbiota del sòl: Els microorganismes juguen un paper essencial en la fertilitat del sòl i en la dinàmica i la resistència de la vegetació a l’estrès ambiental. 

Cap a estratègies de conservació eficients 

Les conclusions del projecte MEDABFUN poden tenir un impacte significatiu en la gestió i restauració dels ecosistemes mediterranis. Amb una millor comprensió de la relació entre la vegetació i el sòl, es podran desenvolupar mesures que afavoreixin la resiliència d’aquests hàbitats en un context d’escalfament global. Aquesta recerca, representa un pas decisiu en la protecció dels ecosistemes mediterranis davant els reptes climàtics del futur.