La complexitat de l’hàbitat, clau per entendre la diversitat d’aranyes als boscos mediterranis

Abordar la pèrdua de biodiversitat requereix conèixer la distribució espacial dels organismes i els factors ambientals que la determinen. En aquest context, les aranyes són un grup extraordinàriament interessant, ja que la península Ibèrica destaca per la seva alta diversitat i el nombre d’endemismes.

L’equip de recerca de Zoological Systematic and Evolution de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) ha analitzat com la diversitat d’aranyes, un dels grups de depredadors més abundants i diversos dels ecosistemes terrestres, es distribueix a escala local en boscos mediterranis. L’estudi, publicat a Ecological Entomology (https://doi.org/10.1111/een.70093) i com a primer autor Manuel  Marquerie, investigador de l’ IRBio-UB, aporta coneixements sobre el paper fonamental de l’estructura de l’hàbitat en la formació de les comunitats d’aranyes.

Un mostreig exhaustiu en 10 boscos Mediterranis del NE de la Península Ibèrica

Per entendre com es distribueixen les aranyes i quins factors ambientals en determinen la diversitat, l’equip investigador va aplicar un protocol de mostreig  estandarditzat que combina batudes de vegetació, escombrat, mostreig nocturn i trampes de caiguda per recollir el màxim nombre d’espècies. Per tal de comparar la composició i l'estructura de les aranyes entre els tipus de bosc i les capes de vegetació (sòl, matollar i baixa capçada) es van utilitzar models lineals i anàlisi d'ordenació per estimar la diversitat local i el canvi en la composició entre comunitats. La zona mostrejada pertany al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i els hàbitats estudiats són diferents tipus de bosc: alzinars de muntanya, boscos mixtos caducifolis, boscos mediterranis de pins i boscos humits de pins.

L’hàbitat, el factor determinant de la diversitat

Els resultats mostren que en general a petites escales espacials com seria dins el Parc Natural de Sant Llorenç, l'heterogeneïtat de l'hàbitat explica millor la distribució de les comunitats. En canvi, a grans escales, com seria per exemple la península Ibèrica, les variables climàtiques i la distància geogràfica esdevenen el factor més rellevant. Aquests dos no han estat rellevants en aquest estudi. Els boscos amb més cobertura de matollar i més estrats vegetals, com les pinedes humides, presenten una diversitat d’aranyes més elevada. En canvi, les comunitats d’aranyes dels boscos d’alzina, menys estructurats, presenten menor diversitat i una comunitat significativament diferent de la resta. En conseqüència, com més heterogènia és una parcel·la, més gran és la diversitat que pot suportar.

Curiosament, els resultats indiquen que la comunitat d'aranyes en una capa podria estar afectada per la vegetació d'una altra capa, cosa que era inesperada. En altres paraules, la vegetació més alta pot afectar les condicions microclimàtiques de les comunitats de les capes inferiors. A més, les capes de vegetació podrien estar influenciades per la disponibilitat de preses potencials ubicades en capes de vegetació inferiors o superiors.  

Una contribució clau per a la conservació en un context de crisi de biodiversitat

La recerca demostra que l'heterogeneïtat de l'hàbitat, promoguda per l'augment de l'heterogeneïtat de la vegetació, millora la diversitat de les aranyes i té un impacte significatiu en la composició de les comunitats, amb importants implicacions per a la gestió forestal en parcs naturals.  Per exemple, aquest estudi pot ser important en la gestió dels incendis, ja que els gestors hauran de trobar l’equilibri entre promoure la diversitat de les aranyes i no acumular massa combustible en forma de sotabosc.  Aquesta tria no es preveu fàcil. 

A més, els resultats són una contribució important al coneixement de la dinàmica de les poblacions d’aranyes i destaquen el paper clau de la complexitat de l’hàbitat per al manteniment de la biodiversitat. Aquesta informació, alhora, és vital per assegurar la conservació en àrees com la Mediterrània, on les projeccions climàtiques prediuen pèrdues de biodiversitat molt significatives.

Aquesta interacció entre l’estructura de l’hàbitat i la diversitat d’aranyes és una evidència més de la importància d’inventariar la biodiversitat local i estudiar els patrons que emergeixen al comparar-la" segons l’investigador Manuel Marquerie primer autor del article i investigador del IRBio-UB.

Referència: “Marquerie-Córdoba, M., Múrria, C., Ramos, C., Sánchez, A., Sevil, A., Enguídanos García, A. et al.(2026) Spiders in the mosaic: How habitat heterogeneity and structure drive local spider diversity in a Mediterranean forest. Ecological Entomology, 1–17. Available from: https://doi.org/10.1111/een.70093”