La posició dins el nínxol climàtic explica la vulnerabilitat dels arbres a la mortalitat per sequera

Un equip internacional liderat per Enric Batllori, investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, ha analitzat com la distància de les poblacions d’arbres influeix en la seva vulnerabilitat davant episodis extrems de sequera i calor. Els resultats, publicats recentment a la revista Global Ecology and Biogeography, aporten una nova perspectiva sobre els patrons globals de mortalitat arbòria i les implicacions del canvi climàtic en els ecosistemes forestals. La magnitud de les anomalies climàtiques, els efectes acumulatius de la sequera, els límits fisiològics de les espècies, i la geometria del nínxol climàtic són factors clau per entendre la mortalitat arbòria a escala global, que està afectant fins i tot espècies resistents a la sequera.

Una anàlisi global de la mortalitat

La recerca analitza una base de dades global d’observacions de mortalitat d’arbres associada a sequeres càlides extremes, que inclou 44 espècies d’arbres angiospermes i gimnospermes. Aquesta base de dades, ha permès examinar la mortalitat en relació amb el nínxol climàtic de cada espècie, definit a partir de les condicions climàtiques associades a la seva distribució geogràfica global. S’ha comparat si la posició dins del nínxol dels llocs afectats per mortalitat és diferent del que s’esperaria si la mortalitat es donés de forma aleatòria al llarg del gradient ambiental que engloba el nínxol climàtic. L’estudi també incorpora dades de trets hidràulics de les espècies per analitzar com la fisiologia vegetal es relaciona amb la posició dins del nínxol climàtic i amb la intensitat de les anomalies climàtiques.

El 64,3% dels episodis de mortalitat es van produir en condicions més properes al límit que al centre del nínxol climàtic. L’anàlisi, però, també revela que si es tenen en compte les condicions climàtiques històriques, tant les poblacions centrals com marginals al nínxol van patir mortalitat.

En les angiospermes, la intensitat de les anomalies climàtiques, és a dir, la diferència entre les condicions climàtiques històriques de les poblacions i les condicions durant els episodis de mortalitat, correlaciona amb la tolerància a la sequera de les espècies. En les gimnospermes, les poblacions marginals són especialment vulnerables, i la influència d’altres factors com els efectes acumulatius de la sequera o l’estrès tèrmic explicarien la mortalitat.

Implicacions ecològiques

Aquest estudi posa de manifest que la vulnerabilitat dels boscos és generalitzada, afectant tant les poblacions centrals com les marginals fins i tot en espècies tolerants a la sequera. Aquests resultats tenen implicacions importants per a la gestió adaptativa dels ecosistemes forestals, ja que indiquen que cap zona és immune als efectes del canvi climàtic si les condicions extremes persisteixen o s’intensifiquen.

La recerca ha estat desenvolupada en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Florida, la Universitat de Stirling, el CREAF, la Universitat de New Mexico i la Universitat Autònoma de Barcelona. El projecte ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (PID2020-115264RB-I0) i per la Generalitat de Catalunya (AGAUR 2021 SGR 00849).

Article de referència:
Enric Batllori et al. "Effects of Niche Marginality on Hotter-Drought Tree Mortality in Angiosperms and Gymnosperms" Global Ecology and Biogeography, 2025; 34:e70128 https://doi.org/10.1111/geb.70128