27-02-2026
Un mar sense fronteres: una xarxa de telemetria acústica entre França i Catalunya revela la connectivitat de l’orada al Mediterrani
Foto:@BernatHereu
L’orada, una espècie d’interès pesquer que migra segons les estacions, no forma poblacions locals independents al Mediterrani nord-occidental sinó una única població funcionalment connectada a gran escala: els individus passen l’estiu alimentant-se a les llacunes costaneres del golf del Lleó i, cada tardor, realitzen migracions reproductives de centenars de quilòmetres cap a zones comunes de posta al mar obert, principalment la regió de Marsella, però també sectors de la costa catalana. Repeteixen aquest patró any rere any.
Aquest és un dels resultats més destacats derivats dels projectes RESMED, liderat pel professor Bernat Hereu, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i CONNECT-MED, dirigit per l’expert Jérôme Bourjea, de l’Institut Francès de Recerca per a l’Explotació de la Mar (IFREMER). Les conclusions les publica ara un estudi a la revista Movement Ecology.
L’orada (Sparus aurata) és una espècie emblemàtica de la Mediterrània i té un lloc destacat en el sector pesquer i en l’estructura dels ecosistemes marins. Malgrat la importància ecològica i econòmica d’aquesta espècie, les seves migracions reproductives —una fase clau del cicle vital— són poc conegudes per la comunitat científica.
La desconeguda migració de l’orada cap a les illes Medes per reproduir-se
Any rere any, l’orada adopta un ritme de vida estacional molt marcat: d’abril a setembre, l’espècie roman a una llacuna del golf del Lleó per alimentar-se, i a la tardor abandona les llacunes per dirigir-se a les zones de reproducció marines, on es concentra d’octubre a desembre per tornar després a la llacuna d’origen.
La zona principal de reproducció és la regió de Marsella, que inclou el Parc Nacional de les Calanques i el Parc Natural Regional de la Costa Blava. «Tot indica que la gran majoria d’orades del golf del Lleó es concentren d’octubre a principis de desembre a la regió de Marsella per reproduir-se, una fase vital per a les poblacions, però també una fase de gran vulnerabilitat davant les pesqueries si no hi ha una gestió eficaç i sostenible», destaca Jérôme Bourjea.
L’estudi desvela ara per primer cop —amb dades directes de seguiment mitjançant telemetria acústica— una dada sorprenent que canvia el mapa migratori de l’orada en l’època de reproducció: dues terceres parts migren cap a les aigües de Marsella per reproduir-se, «però un terç de la població es desplaça en sentit contrari fins arribar a la costa catalana, en un lloc que encara cal identificar amb precisió», detalla el professor Bernat Hereu, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
Com que l’orada és una espècie explotada comercialment a ambdues bandes del litoral marí dels Pirineus, els experts indiquen que seria important consensuar els processos de gestió de poblacions de peixos compartits entre països, tal com s’ha fet amb espècies pelàgiques com ara la tonyina vermella o el peix espasa.
L’estudi es basa en un dispositiu excepcional de telemetria acústica: s’ha seguit 222 orades mitjançant petits emissors acústics durant tres anys (2019-2022), i s’han desplegat més de 180 sensors submarins o estacions d’escolta, des d’Espanya fins a les Calanques de Marsella, des les llacunes fins a mar obert. En total, s’han fet més de 700.000 deteccions per reconstruir els desplaçaments dels individus al llarg d’uns quatre-cents quilòmetres de costa a les dues bandes del litoral marí dels Pirineus.
El treball confirma el potencial de les xarxes regionals de telemetria acústica per estudiar la connectivitat d’espècies costaneres d’interès —és a dir, els vincles entre poblacions d’animals marins entre diferents regions marines—, com ara l’orada o el llobarro (Dicentrachus labrax), així com per comprendre l’impacte dels parcs eòlics marins en les comunitats de peixos.
Article de referència:
Thambithura, Davide et al. «Movement patterns and connectivity of gilthead seabream (Sparus aurata) in the NW Mediterranean sea». Movement Ecology, febrer de 2026. DOI: 10.1186/s40462-025-00619-5.
Font: PremsaUB
L’orada, una espècie d’interès pesquer que migra segons les estacions, no forma poblacions locals independents al Mediterrani nord-occidental sinó una única població funcionalment connectada a gran escala: els individus passen l’estiu alimentant-se a les llacunes costaneres del golf del Lleó i, cada tardor, realitzen migracions reproductives de centenars de quilòmetres cap a zones comunes de posta al mar obert, principalment la regió de Marsella, però també sectors de la costa catalana. Repeteixen aquest patró any rere any.
Aquest és un dels resultats més destacats derivats dels projectes RESMED, liderat pel professor Bernat Hereu, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i CONNECT-MED, dirigit per l’expert Jérôme Bourjea, de l’Institut Francès de Recerca per a l’Explotació de la Mar (IFREMER). Les conclusions les publica ara un estudi a la revista Movement Ecology.
L’orada (Sparus aurata) és una espècie emblemàtica de la Mediterrània i té un lloc destacat en el sector pesquer i en l’estructura dels ecosistemes marins. Malgrat la importància ecològica i econòmica d’aquesta espècie, les seves migracions reproductives —una fase clau del cicle vital— són poc conegudes per la comunitat científica.
La desconeguda migració de l’orada cap a les illes Medes per reproduir-se
Any rere any, l’orada adopta un ritme de vida estacional molt marcat: d’abril a setembre, l’espècie roman a una llacuna del golf del Lleó per alimentar-se, i a la tardor abandona les llacunes per dirigir-se a les zones de reproducció marines, on es concentra d’octubre a desembre per tornar després a la llacuna d’origen.
La zona principal de reproducció és la regió de Marsella, que inclou el Parc Nacional de les Calanques i el Parc Natural Regional de la Costa Blava. «Tot indica que la gran majoria d’orades del golf del Lleó es concentren d’octubre a principis de desembre a la regió de Marsella per reproduir-se, una fase vital per a les poblacions, però també una fase de gran vulnerabilitat davant les pesqueries si no hi ha una gestió eficaç i sostenible», destaca Jérôme Bourjea.
L’estudi desvela ara per primer cop —amb dades directes de seguiment mitjançant telemetria acústica— una dada sorprenent que canvia el mapa migratori de l’orada en l’època de reproducció: dues terceres parts migren cap a les aigües de Marsella per reproduir-se, «però un terç de la població es desplaça en sentit contrari fins arribar a la costa catalana, en un lloc que encara cal identificar amb precisió», detalla el professor Bernat Hereu, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
Com que l’orada és una espècie explotada comercialment a ambdues bandes del litoral marí dels Pirineus, els experts indiquen que seria important consensuar els processos de gestió de poblacions de peixos compartits entre països, tal com s’ha fet amb espècies pelàgiques com ara la tonyina vermella o el peix espasa.
L’estudi es basa en un dispositiu excepcional de telemetria acústica: s’ha seguit 222 orades mitjançant petits emissors acústics durant tres anys (2019-2022), i s’han desplegat més de 180 sensors submarins o estacions d’escolta, des d’Espanya fins a les Calanques de Marsella, des les llacunes fins a mar obert. En total, s’han fet més de 700.000 deteccions per reconstruir els desplaçaments dels individus al llarg d’uns quatre-cents quilòmetres de costa a les dues bandes del litoral marí dels Pirineus.
El treball confirma el potencial de les xarxes regionals de telemetria acústica per estudiar la connectivitat d’espècies costaneres d’interès —és a dir, els vincles entre poblacions d’animals marins entre diferents regions marines—, com ara l’orada o el llobarro (Dicentrachus labrax), així com per comprendre l’impacte dels parcs eòlics marins en les comunitats de peixos.
Article de referència:
Thambithura, Davide et al. «Movement patterns and connectivity of gilthead seabream (Sparus aurata) in the NW Mediterranean sea». Movement Ecology, febrer de 2026. DOI: 10.1186/s40462-025-00619-5.
Font: PremsaUB