Helms, A., Licata, G., & Weiher, R. (2022). Influence of orthography in production and perception of /b/ in US Spanish. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 9-29.
Influence of orthography in production and perception of /b/ in US Spanish
This paper examines the effect of orthography and language profile on Spanish-English bilinguals’ production and perception of intervocalic /b/. We hypothesize more labiodental productions of /b/ and weakened discrimination of allophones to be correlated with the grapheme . We also hypothesize that early bilinguals will have more labiodental productions and weaker discrimination of the allophones. Results of a production and discrimination task indicate that is correlated to higher relative intensity in the production task and lower discrimination accuracy in the perception task, regardless of the degree of exposure to English. These results advocate for a usage-based model of language representation.
Keywords: Perception, bilingualism, allophones, orthography, US Spanish
La influència de l'ortografia en la producció i en la percepció de /b/ en espanyol dels EUA
Aquest article examina l'efecte de l'ortografia i del perfil lingüístic sobre la producció i la percepció de la /b/ intervocàlica dels bilingües castellà-anglès. La hipòtesi és que, en aquests parlants, hi hagi més produccions labiodentals de /b/ i una discriminació reduïda dels al·lòfons que s’ha de correlacionar amb l’efecte de l’existència del grafema . També plantegem la hipòtesi que els bilingües primerencs tindran més produccions labiodentals i una discriminació més feble dels al·lòfons. Els resultats d'una tasca de producció i discriminació indiquen que es correlaciona amb una intensitat relativa més alta en la tasca de producció i amb una menor precisió de discriminació en la tasca de percepció, independentment del grau d'exposició a l'anglès. Aquests resultats advoquen per un model de representació lingüística basat en l'ús.
Paraules clau: Percepció, bilingüisme, al·lòfons, ortografia, espanyol dels EUA
Casado-Mancebo, M., & Lahoz-Bengoechea, J. M. (2022). Métricas del ritmo aplicadas al estudio dialectológico del español. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 31-44.
Métricas del ritmo aplicadas al estudio dialectológico del español
Este artículo revisa estudios previos sobre la variación dialectal del ritmo en español y tiene como objetivo analizar las posibles diferencias entre el español hablado en Andalucía, en Madrid y en Galicia. En el análisis se han utilizado cuatro de las métricas de ritmo presentes en la literatura. El habla espontánea, en contraste con el habla obtenida mediante tareas de lectura, ha permitido discriminar entre variedades, aunque solo en el caso de las medidas de duración vocálica. A partir del diferente efecto de la tarea sobre los resultados, se discuten dos posibles concepciones del ritmo: el ritmo del lenguaje (como propiedad fonológica) y el ritmo del habla (como propiedad fonética). Se argumenta que las así llamadas métricas rítmicas pueden estar más relacionadas con estas últimas o incluso pueden reflejar propiedades fonotácticas más que rítmicas.
Mètriques del ritme aplicades a l'estudi dialectològic de l'espanyol
Aquest article revisa estudis anteriors sobre la variació dialectal del ritme en espanyol i pretén analitzar les possibles diferències entre el castellà parlat a Andalusia, a Madrid i a Galícia. S’han analitzat quatre de les mètriques del ritme presents a la literatura. La parla espontània, en contrast amb les tasques de lectura, ha permès discriminar entre varietats, encara que només en el cas de les mesures de durada vocàlica. A partir del diferent efecte de la tasca sobre els resultats, es discuteixen dues possibles concepcions del ritme: el ritme del llenguatge (com a propietat fonològica) i el ritme de la parla (com a propietat fonètica). S'argumenta que les anomenades mètriques del ritme poden estar més relacionades amb aquesta última o, fins i tot, poden reflectir propietats fonotàctiques més que no pas rítmiques.
This paper reviews previous studies about dialectal variation of rhythm in Spanish and aims to analyse possible differences among Spanish spoken in Andalusia, Madrid, and Galicia. Four of the rhythm metrics present in the literature were used in the analysis. Spontaneous speech, by contrast with reading tasks, did allow us to discriminate among varieties, albeit only in the case of vowel duration measures. Drawing on the different effect of task on the results, two possible conceptions of rhythm are discussed: language rhythm (as a phonological property) and speech rhythm (as a phonetic property). It is argued that so-called rhythm metrics may be more related to the latter or may even reflect phonotactic rather than rhythmic properties.
Meluzzi, C., Cenceschi, S., Dani, F. R., & Trivilini, A. (2022). Phonetic characteristics of spontaneous speech in a total laryngectomized Italian speaker: Perspectives for speech enhancement algorithms. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 45-58.
Phonetic characteristics of spontaneous speech in a total laryngectomized Italian speaker: Perspectives for speech enhancement algorithms
This paper describes the main phonetic features of an Italian L1 74 y.o. speaker (ESO01) after he endured total laryngectomy in 2015 with the complete removal of vocal folds due to five tumour masses. We offer an acoustic analysis of the spontaneous speech of this target speaker, in order to lay ground to the development of spontaneous speech enhancement and reconstruction algorithms for non-invasive aids. A semi-automatic analysis extracts formants’ values (F0, F1, F2, F3) on the midpoint and on 7 time-points, together with other acoustic cues. Our results show that our target speaker presents a low and rough voice, but his vowels are clearly differentiated. Furthermore, we find vocoid and air release to be extremely consistent in his acoustic characteristics during oesophageal phonation.
Característiques fonètiques de la parla espontània en un parlant italià laringectomitzat total: Perspectives per als algorismes de millora de la parla
Aquest article descriu les principals característiques fonètiques d'un parlant nadiu d’italià de 74 anys (ESO01) després de patir una laringectomia total el 2015 amb l'extirpació completa de les cordes vocals a causa de cinc masses tumorals. L’article ofereix una anàlisi acústica de la parla espontània d'aquest subjecte, per tal d'establir les bases per al desenvolupament d'algoritmes de millora i reconstrucció de la parla espontània com a forma d’ajuda no invasiva. Mitjançant una anàlisi semiautomàtica s’han extret els valors dels formants (F0, F1, F2, F3) en el punt central de la vocal i en altres 7 punts, juntament amb altres par+ametres acústics. Els nostres resultats mostren que el parlant presenta una veu baixa i aspra, però les seves vocals estan clarament diferenciades. A més, trobem que el vocoide i l'alliberament d'aire són extremadament consistents en les seves característiques acústiques durant la fonació esofàgica.
Paraules clau: Parla esofàgica, qualitat de la veu, trastorns de la veu, formants vocàlics, fonètica clínica
Hrytsu, D. (2022). Ukrainian rhotic consonants in comparison to Russian: An acoustic study. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 59-66.
Ukrainian rhotic consonants in comparison to Russian: An acoustic study
This short paper maintains a discussion on the nature of rhotic consonants in two different but genetically related languages (Ukrainian and Russian). The main goal of the paper is carrying out a modern acoustic study about rhotic realizations in the two target languages, as well as putting forward some considerations about a possible sound change. Acoustic analysis is carried out using LPC and FFT measurements in order to capture the difference in rhotic realizations. The results allow for a description of the acoustic properties of the Ukrainian language, and suggest the existence of an ongoing simplification process of rhotic consonants in both languages.
Keywords: Rhotic consonants, tap, trill, comparative phonetics, language simplification
Consonants ròtiques de l’ucraïnès en comparació amb el rus: Un estudi acústic
Aquest breu article conté una discussió sobre la naturalesa de les consonants ròtiques en dues llengües diferents però genèticament relacionades (ucraïnès i rus). L'objectiu principal del treball és dur a terme un estudi acústic modern sobre les realitzacions ròtiques en aquestes dues llengües, així com plantejar algunes consideracions sobre un possible canvi fònic. Per tal de capturar la diferència entre les realitzacions de les ròtiques, l'anàlisi acústica es realitza mitjançant l’LPC i el FFT. Els resultats permeten una descripció de les propietats acústiques de les ròtiques de la llengua ucraïnesa i suggereixen l'existència d'un procés de simplificació fònica en curs de les consonants ròtiques en ambdues llengües.
Nawafleh, A. (2022). L’interférence de la gémination dans la prononciation des étudiants arabophones apprenant le français. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 67-79.
L’interférence de la gémination dans la prononciation des étudiants arabophones apprenant le français
Cette étude se propose de diagnostiquer l’effet de la langue arabe sur la prononciation des étudiants arabophones apprenant le français. Elle comporte les résultats de mesures acoustiques portant sur la durée acoustique des consonnes graphiquement doubles dans la prononciation de locutrices natives du français et d’étudiantes jordaniennes. L’étude inclut également des tests perceptifs effectués auprès d’auditeurs arabophones non apprenants. L’étude acoustique démontrent que les consonnes cibles prononcées par les apprenantes sont significativement plus longues que celles produites par les locutrices françaises. Les tests de perception soulignent que la plupart des mots cibles ont été réalisés avec des consonnes géminées par les apprenantes. Les apprenantes prononcent les consonnes, qui doivent habituellement se prononcer comme si elles étaient simples, de manière géminée. La recherche trouve sa conclusion dans des propositions pratiques ayant pour objet d’aider les apprenants à surmonter l’interférence de la gémination de l’arabe vers le français .
Mots clé : Gémination, effet de l’orthographe, apprenants arabophones, interférence, analyse des erreurs
La interferència de la geminació en la pronunciació dels estudiants àrabs que aprenen el francès
Aquest estudi investiga l'efecte que té l'àrab en la pronunciació del francès com a llengua estrangera. El treball mesura acústicament la durada de les consonants gràficament geminades pronunciades per parlants nadius de francès i per aprenents jordans. A més, es presenten també els resultats de proves perceptives. Els resultats mostren que les consonants produïdes pels aprenents són significativament més llargues que les pronunciades pels parlants nadius. Les proves perceptives també confirmen que la majoria de les paraules van ser produïdes amb consonants geminades pels aprenents. La investigació acaba amb algunes propostes pràctiques que s’espera que ajudin els estudiants a superar la interferència de la geminació de l'àrab a l¡hora d’aprendre el francès.
The interference of gemination in the pronunciation of Arab students learning French
This study investigates the effect Arabic has on the pronunciation of French as a foreign language. It contains Acoustic measurements for the duration of graphically geminate consonants pronounced by native speakers of French and Jordanian learners. It includes also the results of perceptive tests. The results show that the target consonants produced by the learners were meaningfully longer than those pronounced by the French speakers. The perceptive tests also confirm that most of the target words were produced with geminate consonants by the learners. The research ends with some practical proposals that hopefully would help learners overcome the interference of gemination from Arabic to French.
Keywords: Gemination, effect of orthography, interference, Arab students, error analysis
Barrera-Pardo, D. (2022). Measurement of the VOT of voiceless plosives: Multiple bursts in Western Andalusian Spanish. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 81-95.
Measurement of the VOT of voiceless plosives: Multiple bursts in Western Andalusian Spanish
Multiple bursts (MBs) of plosives have been frequently reported but not sufficiently quantified. This study sought to examine experimentally MBs in a Spanish variety and to reveal the role of MBs when analyzing the VOT of voiceless plosives. 567 productions of /p t k/ by twenty-one speakers were analyzed. Findings indicated that two VOT measurement methods in the presence of MBs produced substantially different VOT values. MBs were also conditioned to different degrees by place of articulation, vowel height, and speech rate. This study has significant implications for research on VOT of voiceless plosives.
Keywords: Multiple bursts, Voice Onset Time, VOT measurement, Western Andalusian Spanish
La mesura del VOT de les oclusives sordes: Barres d'explosió múltiples en l'espanyol d'Andalusia Occidental
Tot i haver estat documentades amb certa freqüència, les barres d'explosió múltiples no han estat prou estudiades des del punt de vista quantitatiu. Aquest estudi pretén examinar experimentalment les barres d’explosió múltiples en una varietat d’espanyol i investigar la seva rellevància en l’anàlisi del VOT de les oclusives sordes. S'han analitzat 567 realitzacions de /p t k/ de vint-i-un parlants. Els resultats indiquen que, en cas de presència de barres d'explosió múltiples, dos mètodes de mesurament del VOT donen lloc a valors del VOT substancialment diferents. Les característiques de les barres d'explosió múltiples també estan condicionades, en diferents graus, pel lloc d'articulació, l'altura de les vocals i la velocitat de parla. En el seu conjunt, aquest estudi té implicacions significatives per a la recerca sobre el VOT de les oclusives sordes.
Baldini, A. (2022). Variazione socioprosodica nell’italiano regionale di Spilamberto (MO). Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 97-115.
Variazione socioprosodica nell’italiano regionale di Spilamberto (MO)
Questo articolo esplora la variabilità socioprosodica nell’italiano regionale di Spilamberto (Modena). Si basa su uno studio sperimentale che ha coinvolto 8 parlanti di età e sesso diversi a cui è stato chiesto di leggere dei testi. L’obiettivo è quello di indagare come la variazione della frequenza fondamentale, cioè l'intonazione, si relaziona con la variazione sociolinguistica nella realizzazione di tre frasi affermative, domande polari e esclamativi. Per trascrivere e annotare i dati sono stati utilizzati Praat e Intsint. I risultati, ottenuti attraverso l'analisi sia quantitativa che qualitativa, mostrano che 1) le frasi esclamative sono realizzati a livelli di frequenza più elevati rispetto ad altri tipi di frase; 2) il sesso e l'età giocano un ruolo nel differenziare i modelli intonativi delle frasi affermative che sono state lette.
Parole chiave: Italiano regionale, intonazione, sociolinguistica, frequenza fondamentale, Intsint
Variació socioprosòdica en l'italià regional de Spilamberto (MO)
Aquest article explora la variabilitat socioprosòdica en l'italià regional de Spilamberto (Mòdena). Es basa en un estudi experimental que va comptar amb 8 parlants de diferents edats i sexes, als quals se'ls va demanar que fessin una tasca de lectura. L'objectiu és investigar com la variació de la freqüència fonamental, és a dir, l'entonació, es relaciona amb la variació sociolingüística en la realització de tres oracions declaratives, preguntes totals i exclamatives. Per transcriure i anotar les dades es van utilitzar Praat i Intsint. Els resultats, obtinguts tant a través d'anàlisis quantitatives i qualitatives, mostren que 1) les exclamatives es realitzen a nivells de freqüència més alts que altres tipus d'oracions; 2) el sexe i l'edat tenen un paper a l'hora de diferenciar els patrons entonatius de les declaratives llegides.
Socioprosodic variability in the Regional Italian of Spilamberto (MO)
This paper explores the socioprosodic variability in the regional Italian of Spilamberto (Modena). It is based on an experimental study that involved 8 speakers of different age and gender who were asked to perform a reading task. The aim is to investigate how the variation of fundamental frequency, i.e. intonation, relates to sociolinguistic variation in the realisation of three statements, polar questions and exclamatives. Praat and Intsint plugin were used to transcribe and annotate the data. The results, obtained through both quantitative and qualitative analysis, show that 1) exclamatives are realised at higher frequency levels than other sentence types; 2) gender and age play a role in differentiating the intonational patterns of read statements.
Keywords: Regional Italian, intonation, sociolinguistics, fundamental frequency, Intsint
Teixeira Correa, B., Ferreira Gonçalves, G., & Seara, I. C. (2022). Brazilian Portuguese nasal vowels and their acoustic moments: Reflections on the phonological status. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 117-133.
Brazilian Portuguese nasal vowels and their acoustic moments: Reflections on the phonological status
The present study aims to investigate the vocalic nasality of Brazilian Portuguese from the observation of the acoustic moments that constitute the BP nasal vowels. Five hundred ninety-eight instances were analyzed from five Florianopolitano speakers. Data collection included a test for eliciting trisyllable pseudowords in a carrier phrase in which the nasal and oral vowels were presented in unstressed and stressed syllables and followed by plosive and fricative consonants. Data analysis relied on the acoustic signal from oral and nasal microphones. Results showed that the acoustic moments that constitute the nasal vowels seem to support the monophonemic phonological status for the nasal vowels in Brazilian Portuguese.
Keywords: Vowel nasality, Brazilian Portuguese, acoustic moments, phonological status
Les vocals nasals del portuguès brasiler i els seus moments acústics: Reflexions sobre el seu estat fonològic
Aquest estudi pretén investigar la nasalitat vocàlica del portuguès brasiler a partir de l'observació dels moments acústics que constitueixen les vocals nasals BP. Es van analitzar cinc-cents noranta-vuit vocals produïdes per cinc parlants de la varietat de portuguès de Florianópolis. La recollida de dades incloïa una prova per obtenir logàtoms trisil·làbics en una frase portadora en què les vocals nasals i orals es presentaven en síl·labes àtones i tòniques i seguides de consonants plosives i fricatives. L'anàlisi de dades es basa en el senyal de dos micròfons: un micròfon oral i un micròfon nasal. Els resultats mostren que els moments acústics que constitueixen les vocals nasals semblen donar suport a l'estat fonològic monofonèmic de les vocals nasals en portuguès brasiler.
Paraules clau: Nasalitat de les vocals, portuguès brasiler, moments acústics, estatus fonològic
Cabedo Nebot, A. (2022). Visualizing melody with multiple acoustic and tagging values using the visualization module of the Oralstats tool. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 135-148.
Visualizing melody with multiple acoustic and tagging values using the visualization module of the Oralstats tool
This paper presents a way to visualize pitch patterns combining acoustic features (F0, intensity or duration) with other variables, like a basic notation on ToBI (Tone and Break Indices) or the projection of acoustic transformations, following MAS (Melodic Analysis of Speech) model. This visualization and the previous data transformation leading to it have been carried out with Oralstats, a tool developed in R that is conceived to merge speech transcriptions with prosodic, linguistic, and other variables. Here, the multiple melodic visualizations available in Oralstats are exemplified with intonational phrases taken from a corpus of YouTubers. The complete interactive dashboard is freely available on Github.
Keywords: Visualization tools, melody, combined factors, R tool, Github
Visualització de la melodia amb múltiples valors acústics i d'etiquetatge mitjançant el mòdul de visualització de l'eina Oralstats
Aquest article presenta una manera de visualitzar patrons tonals combinant característiques acústiques (F0, intensitat o durada) amb altres variables, com una notació bàsica de tipus ToBI (Tones and Breaks Indices) o la projecció de les transformacions acústiques, seguint el model MAS (Anàlisi melòdica de la parla). La transformació de dades i la seva visualització s'han dut a terme amb Oralstats, una eina desenvolupada en R que està concebuda per combinar transcripcions de la parla amb variables prosòdiques, lingüístiques i d'altres tipus. En aquest article, les múltiples visualitzacions melòdiques disponibles a Oralstats s'exemplifiquen amb frases entonatives extretes d'un corpus de YouTubers. La consola interactiu completa està disponible gratuïtament a Github.
Paraules clau: Eines de visualització, melodia, factors combinats, R, Github
Bargiela Zotes, V. (2022). Desdialectalisation of intonational patterns of yes-no questions in León, Zamora, Salamanca and Palencia. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 149-160.
Desdialectalisation of intonational patterns of yes-no questions in León, Zamora, Salamanca and Palencia
This work studies the intonational patterns of yes-no questions of five speakers from the provincial capitals of León, Zamora, Salamanca, Palencia and Valladolid using the Sp_ToBI annotation system. For the provinces studied, a co-occurrence of descending (L%) and rising (H%) question patterns is found. These patterns correspond to a traditional pattern and to the pattern of standard Spanish respectively, so the coexistence of both will lead us to propose a process of standardisation or dedialectalisation that is affecting the intonational patterns of the varieties of these peripheral territories in the northwest of Castile.
Keywords: Intonation, linguistic change, absolute interrogatives, Spanish ToBI, dialectology
Desdialectalització de patrons d'entonació de preguntes sí-no a Lleó, Zamora, Salamanca i Palència
Aquest treball estudia els patrons entonatius de les preguntes totals de cinc parlants de les capitals provincials de Lleó, Zamora, Salamanca, Palència i Valladolid mitjançant el sistema d'anotació Sp_ToBI. Per a totes les províncies estudiades, s'observa una coexistència de patrons interrogatius descendents (L%) i ascendents (H%). Aquests patrons corresponen al patró tradicional i al patró del castellà estàndard, respectivament, per la qual cosa la coexistència d'ambdós ens porta a proposar l'existència d'un procés d'estandardització o desdialectalització que està afectant els patrons entonatius de les varietats d'aquests territoris perifèrics del nord-oest de Castella.
Grobelna, B. (2022). “Ash” [æ] sound then and now: An overview of the current state of knowledge. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 163-167.
“Ash” [æ] sound then and now: An overview of the current state of knowledge
The objective of this article is to review the existing studies on the British Received Pronunciation “ash” [æ] sound, as well as its variations outside the United Kingdom. It starts with a short analysis of sociolinguistic aspects of the Received Pronunciation accent, then it points out the most conspicuous differences between the Received Pronunciation and General American vowel systems. Then, it presents the early beginnings and the further developments of [æ], and finally, it discusses the alternations in the pronunciation of this sound and the most important examples of phonological variations for [æ] outside the UK.
Keywords: Ash sound, Received Pronunciation, General American, English vowels, vowel system
El so "Ash" [æ] abans i ara: una visió general de l'estat actual del coneixement
L'objectiu d'aquest article és revisar els estudis existents sobre el so "ash" [æ] de la Received Pronunciation britànica, així com les seves variacions fora del Regne Unit. L'article comença amb una breu anàlisi dels aspectes sociolingüístics de la Received Pronunciation, després assenyala les diferències més conspicues entre els sistemes vocàlics de la Received Pronunciation i el General American English. A continuació, presenta els primers inicis i els desenvolupaments posteriors de [æ] i, finalment, discuteix les alternances en la pronunciació d'aquest so i els exemples més importants de variacions del so [æ] fora del Regne Unit.
Paraules clau: So ash, Received Pronunciation, General American English, vocals angleses, sistema vocàlic
Rallo Fabra, L. (2022). Review of “Munro, M. J. (2021). Applying phonetics: Speech science in everyday life. Wiley Blackwell”. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 171-176.
Romera Barrios, L. (2022). Reseña de “Carrera-Sabaté, J., López García, P., & Bach-Marquès, J. (Coord.) (2021). Nous horitzons del mètode verbotonal: Millorar la pronúncia holísticament. Graó”. Estudios de Fonética Experimental, XXXI, 177-179.
,
Gabriella Licata