{"id":1075,"date":"2021-10-04T11:35:00","date_gmt":"2021-10-04T11:35:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/lamub\/mviva\/?p=1075"},"modified":"2026-04-22T13:49:29","modified_gmt":"2026-04-22T13:49:29","slug":"altimiris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/blog\/altimiris\/","title":{"rendered":"Els Altimiris"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Jaciment:<\/strong> Els Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Juss\u00e0).<\/p>\n

Campanyes:<\/strong> 2004 – 2022.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

Direcci\u00f3:<\/strong> Marta Sancho (2004-2022), Walter Alegr\u00eda (2007-2022), N\u00faria Artigas (2017) i Jordi Valverd\u00fa (2019-2022).<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

Incl\u00f2s en els projectes: <\/b>Comunitats de muntanya a l\u2019alta edat mitjana: Pirineu i Prepirineu catal\u00e0 (s.V-IX) (2014-2017);<\/i> <\/b><\/i>Muntanya viva: assentaments, recursos i paisatges a la Catalunya Medieval (s. IV-XIII)<\/i> (2018-2021); In Territorio Orritense<\/i> (2022-2025)<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fig 1: Vista general del sector central del conjunt eclesi\u00e0stic on es pot veure l\u2019esgl\u00e9sia i les edificacions annexes del sector sud. Tamb\u00e9 es pot apreciar el domini visual de la vall de la Noguera Ribagor\u00e7ana<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Descripci\u00f3:<\/b><\/p>\n

Els Altimiris, ubicat al capdamunt (c. 900 m) d\u2019una de les contraescarpes del Montsec d\u2019Ares (Prepirineu de Lleida), en un context de boscos i pastures i en un enclau situat entre els primitius bisbats d\u2019Ilerda, Urgellum i Osca, es presenta com un exemple dels primer establiments mon\u00e0stics que es fundaren a cavall de l\u2019Antiguitat i la Primerenca Edat Mitjana.<\/p>\n

Les fonts escrites de l\u2019Antiguitat Tardana es refereixen amb relativa freq\u00fc\u00e8ncia a aquests cenobis de muntanya, per\u00f2 tot i aix\u00ed existeix un gran d\u00e8ficit pel que fa a la seva identificaci\u00f3 arqueol\u00f2gica. Aix\u00f2 \u00e9s degut a que sovint la configuraci\u00f3 estructural intr\u00ednseca d\u2019aquests establiments mon\u00e0stics, no difereix gaire de la d\u2019un assentament o poblat de car\u00e0cter laic. Per altra banda, molts d\u2019aquests primitius monestirs segueixen actius durant la Plena Edat Mitjana i segles posteriors, fet que comporta canvis i modificacions que afecten les estructures fundacionals fins el punt de fer-les quasi invisibles dins del registre arqueol\u00f2gic.<\/p>\n

El jaciment est\u00e0 assentat en una superf\u00edcie m\u00e9s o menys triangular, amb una acusada pendent, delimitada per dos precipicis (E i W) i per un extens mur de tancament (N). Les l\u00ednies dels precipicis interseccionen en un v\u00e8rtex on es localitza el \u2018Pas de Santa Cec\u00edlia\u2019, un estret corredor entre roques, en part natural i en part retocat per la ma humana. Aquest pas obligat garantiria el control de l\u2019acc\u00e9s pel costat sud i a la vegada podria fer la funci\u00f3 de comptador de caps de bestiar, dins la intensa activitat ramadera pr\u00f2pia del lloc.<\/p>\n

Suposem que l\u2019hagiotop\u00f2nim amb qu\u00e8 s\u2019anomena aquest pas, estaria relacionat amb l\u2019advocaci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia del jaciment, de la que no es t\u00e9 cap refer\u00e8ncia documental coneguda. El lloc presenta un arc cronol\u00f2gic que va de finals del segle V a inicis del segle IX, amb un moment \u00e0lgid en els segles VI-VII i una certa continu\u00eftat com a lloc de pas i refugi de pastors, bosquerols, ca\u00e7adors i senderistes fins pr\u00e0cticament l\u2019actualitat.<\/p>\n

Les dades arqueol\u00f2giques revelen l\u2019exist\u00e8ncia, en un punt central del jaciment, d\u2019un complex conjunt d\u2019edificacions fetes a base de blocs units amb morter de cal\u00e7 i arena, amb enllu\u00eft interior i exterior, distribu\u00efdes entorn d\u2019una esgl\u00e9sia de nau \u00fanica i absis semi-circular inscrit en un rectangle; aquesta esgl\u00e9sia fou fundada cap a finals del segle V o principis del VI. A nord i sud del temple, en una disposici\u00f3 quasi sim\u00e8trica, trobem edificacions annexes connectades per portes i passadissos, que tenen com a caracter\u00edstica principal les seves dimensions similars a les de la mateixa esgl\u00e9sia. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest nucli principal, es distribueixen un seguit de fons de cabana semi excavats en el substrat rocall\u00f3s. Destaca un edifici rectangular de car\u00e0cter comunal constru\u00eft amb t\u00e8cniques de tradici\u00f3 tardorromana (opus caementicium i opus signinum) que probablement va ser la primera edificaci\u00f3 constru\u00efda en aquest indret. Tant a les proximitats d\u2019aquest edifici com a tocar de l\u2019esgl\u00e9sia, trobem dues cisternes globulars de grans dimensions, excavades a la roca que recollirien l\u2019aigua de les teulades. A aquestes, hem de sumar una tercera ubicada en una zona m\u00e9s perif\u00e8rica, excavada en una roca plana que actuaria com a superf\u00edcie de captaci\u00f3 de l\u2019aigua de pluja.
Aquestes restes s\u00f3n les evid\u00e8ncies arqueol\u00f2giques que relacionem amb el per\u00edode \u00e0lgid del jaciment, per\u00f2 disposem de restes anteriors que datem de finals del segle V i que consisteixen en traces de fons de cabana situades sota les edificacions del conjunt central esmentat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fig 2: Cap\u00e7alera de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Cec\u00edlia dels Altimiris. Al centre de l\u2019absis veiem la base de l\u2019altar i a primer terme el cancell que separava el cor de la nau del temple.<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tamb\u00e9 disposem d\u2019evid\u00e8ncies de cronologies posteriors com les dels segles VIII i IX, que van suposar una amortitzaci\u00f3 de les estructures annexes a l\u2019esgl\u00e9sia, que encara es mantindria en peu i tres enterraments de la primera meitat del segle XI que se situen sobre els enderrocs dels murs de les fases anteriors. A partir d\u2019aquest moment les evid\u00e8ncies es limiten a restes de focs situats en els nivells m\u00e9s alts dels enderrocs i que correspondrien a la transitaci\u00f3 per la zona de persones que hi anirien a realitzar alguna activitat. Cal recordar que de les tres cisternes localitzades, en vam excavar una, la m\u00e9s propera a l\u2019esgl\u00e9sia i podem afirmar que es va mantenir en \u00fas fins a mitjans del segle XX. La disponibilitat d\u2019un punt d\u2019aigua en aquesta zona era essencial per al bon desenvolupament de determinades activitats com ara la ramaderia i aix\u00f2 explicaria el manteniment d\u2019aquesta cisterna.<\/p>\n

Entre el fragmentat material arqueol\u00f2gic destaquen un petit morter i l\u2019estructura de ferro i el plat de bronze d\u2019una balan\u00e7a de precisi\u00f3; les anal\u00edtiques al fons del plat han revelat l\u2019elaboraci\u00f3 de productes de farmacopea i derivats de les resines arb\u00f2ries. Entre les formes cer\u00e0miques, abunden els recipients d\u2019\u00fas quotidi\u00e0 com gerres i cassoles, i en menys proporci\u00f3 apareix vaixella de luxe (DSP, TSHT, ARS). Destaquen tamb\u00e9 les \u00e0mfores per a vi i oli. Els metalls estan representats per nombrosos claus de construcci\u00f3 relacionats amb els sostres, una petita esquella, i varies agulles pertanyents a sivelles de cintur\u00f3. Completen el cat\u00e0leg moble petits fragments d\u2019objectes de vidre, esc\u00f2ries de ferro i vidre, aix\u00ed com materials l\u00edtics (afiladors, pedrenyals i lasques de s\u00edlex).<\/p>\n

L\u2019estudi de les restes de fauna mostra un predomini dels ovicaprins, seguits en menor percentatge pels lep\u00f2rids, els suids i els b\u00f2vids; i de manera molt residual c\u00e8rvids, \u00e8quids i c\u00e0nids. Per\u00f2 la troballa que m\u00e9s ha cridat l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s un conjunt d\u2019ostres localitzades en una de les estances de l\u2019entorn de la bas\u00edlica, at\u00e8s que la zona del Montsec es troba for\u00e7a allunyada de la costa, a gaireb\u00e9 200 km.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"Altimiris\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fig 3: Nivell de circulaci\u00f3 d\u2019una de les edificacions annexes del sector sud. Es pot apreciar el color gris corresponent a un probable paviment de fusta.<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la vista dels resultats arqueol\u00f2gics, caracteritzem la seva economia com a silvo-pastoril, amb un intens aprofitament dels recursos forestals que inclou activitats com la ramaderia, la cineg\u00e8tica, la mineria i la recol\u00b7lecci\u00f3. No obstant, els habitants dels Altimiris comptavem amb recursos suficients com per porta terme una activitat d\u2019intercanvis que els permetien adquirir productes de cert luxe dins les xarxes de comer\u00e7 existents. Aix\u00f2 explica la pres\u00e8ncia d\u2019articles procedents de la Mediterr\u00e0nia que, fins al segle VII, arribaven a les costes catalanes a trav\u00e9s de ports, com el de Tarraco, per despr\u00e9s distribuir-se pel territori a trav\u00e9s de la xarxa de mercats de ciutats com Ilerda.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jaciment: Els Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Juss\u00e0). Campanyes: 2004 – 2022. Direcci\u00f3: Marta Sancho (2004-2022), Walter Alegr\u00eda (2007-2022), N\u00faria Artigas (2017) i Jordi Valverd\u00fa (2019-2022). Incl\u00f2s en els projectes: Comunitats de muntanya a l\u2019alta edat mitjana: Pirineu i Prepirineu catal\u00e0 (s.V-IX) (2014-2017); Muntanya viva: assentaments, recursos i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2083,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23],"tags":[],"class_list":["post-1075","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-intervencions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1075","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1075"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1075\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2393,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1075\/revisions\/2393"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2083"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1075"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1075"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1075"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}