{"id":2485,"date":"2026-04-23T14:17:39","date_gmt":"2026-04-23T14:17:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/?p=2485"},"modified":"2026-04-23T14:49:31","modified_gmt":"2026-04-23T14:49:31","slug":"fabregada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/blog\/fabregada\/","title":{"rendered":"Fabregada"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Jaciment:<\/strong> Fabregada (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Juss\u00e0).<\/p>\n

Campanyes:<\/strong> 1991-2002.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

Direcci\u00f3:<\/strong> Marta Sancho (1997-2002).<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

Incl\u00f2s en els projectes: <\/b>Permisos anuals d\u2019excavacions programades en projectes de recerca dels anys 1991-2002<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fig 1: Vista de l\u2019esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u de Fabregada des del sud est<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Descripci\u00f3:<\/b><\/p>\n

Fabregada es troba a la Vall de Sant Esteve, just en el coll que separa les vall de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagor\u00e7ana, a mig cam\u00ed entre els pobles de Sant Esteve de la Sarga i Alsamora. La intervenci\u00f3 en aquest indret va estar relacionada amb la recerca sobre la producci\u00f3 de ferro a l\u2019Edat Mitjana en la que es buscava un establiment sider\u00fargic ben documentat que es correspongu\u00e9s amb una cronologia de l\u2019Alta Edat Mitjana. El lloc de Fabregada ens apareix citat, amb tota certesa, l\u2019any 1038 com a Ipsa Fabricata <\/i>(ACA pergam\u00ed n\u00fam. 69 de Ramon Berenguer IV), i molt probablement, tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia a aquest lloc un document de l\u2019any 1010 (Cartoral d\u2019Ala\u00f3, n\u00fam 37).<\/p>\n

A Fabregada es va excavar la primera farga documentada a tota la pen\u00ednsula i es va poder fer un estudi detallat de les seves caracter\u00edstiques, tant t\u00e8cniques com estructurals, aix\u00ed com del seu entorn i de l\u2019impacte que aquesta ind\u00fastria va tenir en el medi i en l\u2019explotaci\u00f3 de recursos minerals i forestals.<\/p>\n

L\u2019element patrimonial m\u00e9s destacat i visible \u00e9s l\u2019esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u de Fabregada, actualment en bon estat de conservaci\u00f3 i en la que s\u2019hi celebra un aplec anual. Es tracta d\u2019un petit edifici de factura rom\u00e0nica amb absis a l\u2019est, campanar de cadireta sobre el mur de ponent i porta adovellada a la fa\u00e7ana de migdia. En les seves proximitats encara es poden intuir les restes del que va ser el poblat, situat sobre el tur\u00f3 que es troba a l\u2019oest de l\u2019esgl\u00e9sia. D\u2019aquest poblat se\u2019n van excavar unes poques depend\u00e8ncies situades a l\u2019extrem de ponent. De la seva intervenci\u00f3 es va poder deduir que el conjunt s\u2019organitzava com una vila closa amb h\u00e0bitats formant part de la muralla de tancament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fig 2: Traces del forn de reducci\u00f3 de la farga de Fabregada en proc\u00e9s d\u2019excavaci\u00f3<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Sobre el torrent que discorre a migdia de l\u2019esgl\u00e9sia, es va localitzar l\u2019edifici que constitu\u00efa l\u2019establiment sider\u00fargic o farga pr\u00f2piament dita. Es trobava en un espai ocupat fins el segle XX per horts que es regaven amb l\u2019aigua del torrent i la font propera. Es va poder demostrar que aquesta ind\u00fastria utilitzava l\u2019energia hidr\u00e0ulica per accionar un petit mall. Aix\u00ed mateix es van trobar les estructures del forn de reducci\u00f3, el magatzem de mineral i de carb\u00f3 i les evid\u00e8ncies de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una presa que retenia l\u2019aigua del torrent i proporcionava el salt necessari per accionar el mall.<\/p>\n

En les proximitats del conjunt, a la solana del mateix coll de Fabregada, es va identificar un espai que va funcionar com a abocador de les esc\u00f2ries generades per la farga. Els estudis metal\u00b7logr\u00e0fics realitzats sobre aquestes esc\u00f2ries i sobre alguns estris de ferro recuperats en les excavacions, van permetre confirmar l\u2019elevada qualitat del ferro que es produ\u00efa a Fabregada en una cronologia que se situa entre els segles X i XI.<\/p>\n

Els material cer\u00e0mics recuperats en la farga, en nivells de fonamentaci\u00f3, ens fan pensar en la seva m\u00e9s que probable exist\u00e8ncia fins i tot abans del segle X, probablement coincidint amb els primers moviments repobladors que es produ\u00efren a la zona des de finals del segle IX. Per contra, els materials cer\u00e0mics trobats en la zona del poblat ens mostraven especialment la fase final del mateix, amb produccions pr\u00f2pies del segle XIII. Cal destacar l\u2019alt percentatge d\u2019estris de ferro que s\u2019hi van poder trobar entre els que destaquen diversos ganivets i un llum d\u2019oli.<\/p>\n

El registre arqueol\u00f2gic ens indica el seu abandonament durant les primeres d\u00e8cades del segle XIV i a partir d\u2019aquest moment ja tan sols es mantindr\u00e0 activa l\u2019esgl\u00e9sia que perdurar\u00e0 fins els nostres dies.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"fabregada_fig3\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fig 3: Reconstrucci\u00f3 ideal de l\u2019establiment sider\u00fargic de Fabregada realitzada per Ferran Compte<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La import\u00e0ncia d\u2019aquest jaciment es concreta en haver estat el primer establiment sider\u00fargic excavat a la pen\u00ednsula i a bona part d\u2019Europa i en haver poder constatar la utilitzaci\u00f3 de l\u2019energia hidr\u00e0ulica en aquesta ind\u00fastria ja des dels entorns de l\u2019any 1000. Per altra banda \u00e9s una mostra de la capacitat t\u00e8cnica de la societat d\u2019aquella \u00e8poca, massa sovint desqualificada i menystinguda. A Fabregada trobem unides les dues grans innovacions que van marcar l\u2019aven\u00e7 t\u00e8cnic de la societat medieval: la utilitzaci\u00f3 d\u2019una nova energia de forma generalitzada en les activitats productives \u2013 l\u2019energia hidr\u00e0ulica- i la generalitzaci\u00f3 entre totes les capes de la societat, d\u2019un nou material d\u2019\u00fas \u2013 el ferro- que despla\u00e7ar\u00e0 qualsevol altre metall tant en la producci\u00f3 d\u2019armament com tamb\u00e9 d\u2019utillatge agrari. Aquestes dues aportacions t\u00e8cniques, una energia i un material, estan en la base del creixement econ\u00f2mic que es produir\u00e0 durant els segles medievals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jaciment: Fabregada (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Juss\u00e0). Campanyes: 1991-2002. Direcci\u00f3: Marta Sancho (1997-2002). Incl\u00f2s en els projectes: Permisos anuals d\u2019excavacions programades en projectes de recerca dels anys 1991-2002 Fig 1: Vista de l\u2019esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u de Fabregada des del sud est Descripci\u00f3: Fabregada es troba […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2502,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23],"tags":[],"class_list":["post-2485","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-intervencions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2485","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2485"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2485\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2499,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2485\/revisions\/2499"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2502"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2485"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2485"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2485"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}