{"id":2500,"date":"2026-04-23T14:54:10","date_gmt":"2026-04-23T14:54:10","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/?p=2500"},"modified":"2026-04-23T14:59:08","modified_gmt":"2026-04-23T14:59:08","slug":"castell_mur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/blog\/castell_mur\/","title":{"rendered":"Castell de Mur"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Jaciment:<\/strong> Castell de Mur (Castell de Mur, Pallars Juss\u00e0).<\/p>\n

Campanyes:<\/strong> 1997-2002, 2004 i 2021-2025.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

Direcci\u00f3:<\/strong> Marta Sancho (1997-2002 i 2021-2025), N\u00faria Nolasco (1997-2002), Conxi Rodr\u00edguez (1997-2002) Walter Alegr\u00eda (2004), Bet Mallofr\u00e9 (2023); Xavi Costa (2021), Jordi Valverd\u00fa (2021 i 2024) i Paula Melero (2025).<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

Incl\u00f2s en els projectes: <\/b>ermisos anuals d\u2019excavacions programades en projectes de recerca dels anys 1997-2002 i 2004); Muntanya viva: assentaments, recursos i paisatges a la Catalunya Medieval (s. IV-XIII) (2018-2021); De Ipsos Kastellos: h\u00e0bitat i fortaleses de muntanya a la Catalunya medieval (s. IX-XIII) (2022-2025)<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fig 1: Vista del castell des del sud est<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Descripci\u00f3:<\/b><\/p>\n

El Castell de Mur \u00e9s una de les m\u00e9s ben conservades fortaleses feudals del territori catal\u00e0 i fins i tot peninsular. La seva silueta s\u2019eleva al bell mig d\u2019una carena, flanquejat pels castells de Guardi de Mur, a l\u2019est i el castell de Miravet, a l\u2019oest. En les seves proximitats s\u2019al\u00e7a la magnifica col\u00b7legiata de Santa Maria de Mur, constituint un conjunt patrimonial \u00fanic per la seva cronologia central de la Plena Edat Mitjana (segles XI-XII).<\/p>\n

El castell de Mur\u00a0 s’al\u00e7a sobre una base rocallosa que li serveix de fonaments al temps que dona continu\u00eftat als murs i m\u00e9s esveltesa a tota la construcci\u00f3. Presenta una planta triangular amb els angles arrodonits i disposa de molt poques obertures cap a l’exterior. La porta d’acc\u00e9s es troba situada a la fa\u00e7ana sud-oest, \u00e9s petita i adovellada amb un arc de mig punt.<\/p>\n

A l’extrem nord-oest, el mur de tancament exterior s’al\u00e7a en forma de torre lleugerament triangular coronada amb una galeria amb cinc obertures adovellades i amb arcs de mig punt que li confereix una de les seves vistes m\u00e9s caracter\u00edstiques i contrasta amb l\u2019escassetat d\u2019obertures de la resta del castell.\u00a0<\/p>\n

El mur de la fa\u00e7ana sud-occidental, no segueix una l\u00ednia continua sin\u00f3 que est\u00e0 constru\u00eft per trams separats per lleugeres arestes que marquen\u00a0 cada canvi de direcci\u00f3. En aquest mur s’obren dues espitlleres situades en cada un dels extrems.
La fa\u00e7ana nord-oriental presenta un mur continuat amb una sola obertura en forma d\u2019espitllera situada al centre. Disposa, tamb\u00e9, de dos desguassos a cada que es corresponen amb les latrines que hi ha a l\u2019interior. El tram de mur que mira cap a la col\u00b7legiata, situat al costa sud-est, \u00e9s molt curt i t\u00e9 una al\u00e7ada superior a la resta del mur de tancament, per tal de protegir millor la torre rodona. Hi trobem una sola obertura corresponent a una espitllera.\u00a0<\/p>\n

Des de l\u2019exterior, el castell se\u2019ns mostra com una construcci\u00f3 compacte, tancada en ella mateixa i d\u2019una gran solidesa. Cal dir que el s\u00f2col de roca sobre el que s\u2019assenta, presenta traces molt clares d\u2019haver estat utilitzat com a pedrera per a la mateixa construcci\u00f3, de tal manera que va ser modelat, volunt\u00e0riament, per a aixecar-hi el castell amb la peculiar planta que li \u00e9s tan caracter\u00edstica.\u00a0<\/p>\n

A l\u2019interior, la torre rodona domina tot l\u2019espai. T\u00e9 una al\u00e7ada de 16 mts i un di\u00e0metre exterior de 8 mts, amb un mur de 3 mts de gruix a la seva part m\u00e9s baixa. La porta d\u2019acc\u00e9s es troba elevada 8 mts. sobre el nivell del pati i un mur. L\u2019interior de la torre s’ordena en cinc nivells, dos dels quals es troben per sota l’entrada. Els terres serien de fusta suportats sobre bigues disposades en els relleixos que defineixen l\u2019al\u00e7ada de cada pis. Dalt de tot accedim a la terrassa des d\u2019on es gaudeix d\u2019una magn\u00edfica vista sobre el territori.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fig 2: Estructures interiors del castell en el sector de ponent<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entre la porta d\u2019entrada i la torre es defineix un petit espai que tindria planta i pis i que es correspondria amb el cos de gu\u00e0rdia. A l\u2019altra costat del pati trobem l\u2019\u00e0mbit m\u00e9s noble, amb planta i pis. La planta estaria destinada a serveis i en el pis trobar\u00edem la sala i les depend\u00e8ncies privades dels senyors del castell. Dues finestres, probablement geminades, donarien llum a la sala.\u00a0<\/p>\n

Les excavacions van posar al descobert diversos canvis en la definici\u00f3 dels espais interiors que no van afectar la seva estructura externa. Especialment significatiu va ser el que es produ\u00ed al segle XII a la part noble, amb un canvi en la distribuci\u00f3 dels espais de la planta baixa. Aquest espai, que havia estat organitzat en tres franges transversal separades per murs, es reorganitz\u00e0, en sentit longitudinal, a partir de pilars i arcs. Les evid\u00e8ncies arqueol\u00f2giques ens indiquen l\u2019abandonament de la fortalesa durant el segle XIV i una nova ocupaci\u00f3 per funcions militars a finals del segle XV que cal relacionar amb l\u2019anomenada Guerra del Pallars que esdevingu\u00e9 amb posterioritat a la Guerra Civil Catalana.<\/p>\n

La cultura material recuperada durant les excavacions, ens ha perm\u00e8s definir fins a cinc fases diferents que podem agrupar i sintetitzar en 3: la primera corresponent a la construcci\u00f3 de la Torre rodona i a les primeres estructures del castell (segles X-XI); la segona corresponent als segles XII-XIII en la que es produeixen diverses reformes internes i la tercera, despr\u00e9s de la fase d\u2019abandonament del segle XIV que es correspondria amb l\u2019ocupaci\u00f3 militar en relaci\u00f3 a la Guerra del Pallars, a finals del segle XV.<\/p>\n

La major part dels materials recuperats es corresponen a aquesta darrera fase en la que, a m\u00e9s de les produccions cer\u00e0miques pr\u00f2pies de l\u2019\u00e8poca, trobem algunes peces d\u2019armament entre les que destaca, un esper\u00f3, un estrep, una punta d\u2019espasa i una alabarda. Tamb\u00e9 vam poder identificar un bon nombre de material l\u00edtic entre el que podem destacar les bombardes de c\u00f2dols de riu i les moles de mol\u00ed manual.
La primera fase d\u2019excavacions realitzades al castell van finalitzar l\u2019any 2004 amb l\u2019excavaci\u00f3 de l\u2019interior de la torre, on es va poder documentar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una cisterna en el pis inferior que deuria ser substitu\u00efda en la seva funci\u00f3 quan a mitjans del segle XI es constru\u00ed la cisterna a l\u2019exterior.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"mur_fig3\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fig 3: Vista del mur ciclopi i de les estructures d\u2019h\u00e0bitat associades<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019any 2021 es reprengueren els treballs arqueol\u00f2gics a l\u2019entorn del castell. El motiu principal fou l\u2019inter\u00e8s cient\u00edfic per localitzar estructures d\u2019h\u00e0bitat associades al castell i aclarir la cronologia i funcionalitat del mur ciclopi que es troba a mitja al\u00e7ada del tur\u00f3, sota el castell en el seu costat meridional. Es realitzaren prospeccions geof\u00edsiques i sobre el resultat obtingut es van planificar les campanyes seg\u00fcents que fins ara han donat bons resultats. Podem dir que hem localitzat les estructures d\u2019h\u00e0bitat de les que sospit\u00e0vem la seva exist\u00e8ncia i que es troben relacionades estratigr\u00e0ficament amb el mur ciclopi. Cronol\u00f2gicament hem pogut demostrar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019ocupaci\u00f3 en aquest indret ja des del segle IX i esperem poder demostrar l\u2019origen del mur ciclopi que tot indica que podria correspondre al per\u00edode de dominaci\u00f3 visigoda, entre els segles VI-VII.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jaciment: Castell de Mur (Castell de Mur, Pallars Juss\u00e0). Campanyes: 1997-2002, 2004 i 2021-2025. Direcci\u00f3: Marta Sancho (1997-2002 i 2021-2025), N\u00faria Nolasco (1997-2002), Conxi Rodr\u00edguez (1997-2002) Walter Alegr\u00eda (2004), Bet Mallofr\u00e9 (2023); Xavi Costa (2021), Jordi Valverd\u00fa (2021 i 2024) i Paula Melero (2025). Incl\u00f2s en els projectes: ermisos anuals […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2503,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23],"tags":[],"class_list":["post-2500","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-intervencions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2500","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2500"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2500\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2510,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2500\/revisions\/2510"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2503"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2500"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2500"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/lamub\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2500"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}