Les persones que han viscut a la Terra abans que nosaltres ens han deixat objectes que ens ajuden a conèixer una mica millor què pensaven del món que les envoltava.
El món de les idees, també anomenat món simbòlic, és molt ampli i divers. Hi tenen cabuda l’art, la música, la dansa i tot allò que aquelles persones pensaven en relació amb altres temes, com ara la mort, és a dir, el món funerari. La Mia, com a bona arqueòloga, també s’interessa per aquestes idees del passat i, acompanyada de les seves amigues, la Venuseta (Venus de Gavà) i les Cogules (nom proposat per a les dues representacions femenines d’art llevantí del jaciment de la Roca dels Moros de Cogul, a les Garrigues), ens explicarà què ha après.
L’art
Amb aquesta paraula els prehistoriadors ens referim a tots els dibuixos, pintures, petites escultures i altres maneres d’expressar-se a través de les imatges que han servit als humans per representar el món de les idees. Algunes d’aquestes idees han anat canviant al llarg del temps, altres, en canvi, es mantenen. Les idees canvien per moltes raons, per exemple, perquè també ho fa el cervell, que al llarg de l’evolució dels humans ha anat modificant tant la mida com la complexitat. També ha canviat el món: hi ha hagut canvis climàtics, dels entorns naturals, i de la manera d’aconseguir el menjar o l’aixopluc. El món és un canvi constant i, per tant, les idees també han canviat i ho continuen fent a mesura que nosaltres mateixos creixem i aprenem.
Sabies que…?
Els primers objectes probablement corresponents a representacions simbòliques són un parell de petites estatuetes femenines fetes de pedra? A aquestes figuretes les anomenem venus per assimilació d’idees amb la deessa romana de la fertilitat, la bellesa o l’amor.
A partir d’aquestes primeres estàtues, les venus prehistòriques es van anar transformant al llarg del temps; se’n van fer de pedra i d’ivori de mamut durant el paleolític superior (glossari de termes), o fins i tot d’argila cuita, com la Venus de Gavà al neolític (glossari de termes), entre d’altres. Això sí: sempre representen figures femenines, per aquesta raó algunes investigadores les han relacionat amb la idea de la mare natura. En altres ocasions, en canvi, es pensa que podien correspondre a nines, ja que segur que les criatures del passat jugaven. Ara bé, és ben difícil que avui en dia puguem identificar alguns objectes com a joguines. Potser tu ens hi podries ajudar, quan siguis arqueòloga o arqueòleg! Encara hi ha molt per investigar!
Al Museu Arqueològic de Tarragona hi pots veure nina autèntica d’època romana, de fa més de 1.600 anys!
L’art és clarament una invenció dels humans. Avui en dia sabem que els primers éssers humans que van representar les seves idees d’una manera que ha arribat als nostres dies van ser les dones, els infants i els homes neandertals. Ho feien a través de pintures i gravats a les parets de les coves, on dibuixaven signes, és a dir, formes geomètriques com ara punts, línies, quadrats, etc., que no representen objectes, animals o coses concretes que puguem reconèixer fàcilment i relacionar amb coses reals, com per exemple un animal, un arbre, etc. Així doncs, desconeixem què volien dir aquests signes per als neandertals.
Sabies que…?
Les primeres expressions artístiques de la humanitat fetes pels neandertals es troben en jaciments prehistòrics de la península Ibèrica.
Crèdit: Joe de Sousa, CC0, via Wikimedia Commons
Són jaciments situats a Cantàbria, Extremadura i Andalusia en què s’han pogut datar en fa més de 65.000 anys alguns signes de color vermell fets amb un colorant mineral anomenat hematites.
A Catalunya les representacions artístiques prehistòriques són molt més recents, de fa uns 15.000 anys, i en aquest cas fetes per humans de l’espècie Homo sapiens, és a dir humans com tu i com jo! A Catalunya han aparegut dibuixos gravats en blocs de pedra a jaciments com El Molí del Salt (Vimbodí, Alt Camp) o la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes, la Noguera), o gravats a les parets de la Cova de La Font Major (Espluga de Francolí, Conca de Barberà).
En moments més avançats de la prehistòria, a Catalunya trobarem pintures rupestres a les parets de diversos abrics rocosos, com a Ulldecona (Montsià) o el Cogul (les Garrigues), en què es poden observar escenes de caceres de cabres o de cérvols, escenes de dansa, etc.
Les persones que ho investiguen ho anomenen art llevantí de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, que s’estén també per Aragó, el País Valencià, Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia, i que ha estat declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
T’animes a visitar-ho?
És una bona aventura per fer en família!
A més, els homes, les dones i els infants neandertals van ser els primers a Europa que van utilitzar petxines, caragolins, plomes i altres elements per fer-ne penjolls i adornar-se el cos o el vestit. Això de la moda i de presumir, doncs, és ben antic! Què et sembla si per empolainar-te et fas un collaret de macarrons?
Quan els humans van descobrir l’agricultura i la ramaderia van deixar de ser nòmades i es van instal·lar en poblats. Aquest canvi rep el nom de neolític, i va passar fa uns 6.000 anys. Les persones que vivien als poblats treballaven la terra per obtenir-ne aliments, i van desenvolupar noves activitats, com ara la mineria. És precisament a l’actual ciutat de Gavà, al Baix Llobregat, on trobem l’únic jaciment al món de mines subterrànies de variscita.
La variscita és un mineral de color verd que va ser utilitzat per part dels pagesos i ramaders neolítics per fer-ne denes de collaret de color verd, que agradaven molt en aquella època, així que s’intercanviaven per altres productes.
Els homes, les dones i els nens que van treballar a les mines de Gavà excavaven pous i galeries subterrànies resseguint les vestes d’aquest mineral. Un cop extret, el transformaven en denes, que van viatjar força lluny de Gavà. La Mia i el seu equip d’arqueòlegs les han trobat en jaciments de Solsona, però també de Burgos o del Principat d’Andorra, i fins i tot de França! Sí que n’era, de viatgera, aquesta variscita! Penseu que encara no s’havien inventat ni la roda ni el carro, i que tots els desplaçaments es feien a peu!
La variscita era intercanviada per altres matèries primeres, com ara sal de Solsona, roques dels Alps, o obsidiana provinent de l’illa de Sardenya.
T’animes a visitar-ho?
Parc Arqueològic Mines de Gavà:
La música
Aquests neandertals eren ben intel·ligents! També van ser els primers que sabem que van fer música, perquè s’han conservat instruments musicals d’aquella època, com una flauta aprofitant un os d’un ós, si bé no tots els especialistes es posen d’acord en això.
Vols veure com és una flauta neandertal?
Si hi havia música… segurament també van inventar el ball, però de les seves danses no en tenim restes arqueològiques directes, tot i que hi ha representacions pintades a les parets d’algunes coves, com el Cogul a les Garrigues (Lleida), que s’han interpretat com a escenes de dansa.
En tots els casos, però, aquestes representacions de danses corresponen ja a humans sapiens, és a dir, de la nostra espècie. Més endavant, ja en època històrica, sí que trobarem nombrosos objectes en el registre arqueològic que ens parlin de la música i de la dansa: instruments musicals grecs, romans, egipcis… o frescos a les parets i mosaics als terres de les vil·les romanes, com a la famosa ciutat de Pompeia (Itàlia) on apareixen representades arpes, tambors, flautes, etc. La nostra espècie és de la que més representacions artístiques del passat coneixem. Som uns artistes!
Les primeres representacions artístiques
Els primers Homo sapiens a representar mitjançant imatges les seves idees —igual que els neandertals havien fet abans— vivien de la cacera i la recol·lecció, i es desplaçaven sovint d’un lloc a un altre —eren nòmades. Vivien en campaments a l’aire lliure i en coves, i en aquella època encara no s’havia inventat l’escriptura. Aquesta etapa de la prehistòria que s’anomena paleolític.
Sabies que…?
Les representacions artístiques més antigues d’Homo sapiens conservades es troben a la paret d’una cova a l’Àsia? Doncs sí, són a la cova de Leang Karampuang, a l’illa de Cèlebes (Indonèsia), on fa més de 50.000 anys es van representar unes figures humanes al voltant d’un porc senglar.
Tant a l’interior d’algunes coves, ja sigui a les parets, al sostre o a terra, com en roques a l’aire lliure —i tot sovint també en els llocs on vivien—, hi trobem representacions gràfiques d’animals salvatges d’aquella època. Alguns d’aquests animals encara existeixen, com per exemple els cavalls, els bisons, els cérvols, les cabres i els ossos; mentre que d’altres s’han extingit, com els mamuts, els urs —una mena de braus salvatges— o els lleons de les cavernes.
Les representacions de tots aquests animals, que apareixen a les coves —dibuixats, gravats o pintats—, o en forma de petites figuretes, que la Mia i la resta de l’equip d’arqueòlegs desenterren dels jaciments on van viure aquells humans, continuen sent un misteri. Sabem què representen, però continuem sense saber quina idea volien transmetre! Tant de bo els ho poguéssim preguntar directament, oi?
Sabies que…?
Hi ha representacions híbrides, mig humanes i mig animals? Al jaciment de Hohlenstein-Stadel, a la regió del Jura de Suàbia (Alemanya), es va trobar una figura feta sobre una defensa de mamut que representa un humà amb el cap d’un lleó de les cavernes. Té més de 40.000 anys, i la va crear algun dels primers Homo sapiens que van arribar al continent europeu.
I ara, parlarem de la mort
Dins del món de les idees, un tema important d’estudi per a la Mia i l’equip d’arqueòlegs és el del món funerari, és a dir, les diverses idees sobre la mort que tenien els humans del passat i com els actes que es duien a terme en relació amb aquesta qüestió queden conservats als jaciments arqueològics. La mort representa el final de la vida, i és l’única cosa que sabem que un dia o altre ens arribarà. Ara bé, per sort no sabem ni quan ni com, però, tot i això, quan hi pensem per primer cop sovint ens fa por. Els humans del passat, igual que nosaltres, també hi pensaven, i van desenvolupar idees diverses sobre la mort, que es manifestaven a través d’actes de comiat dels éssers estimats quan morien. Una part d’aquests gestos els podem conèixer gràcies a les restes funeràries que s’han conservat fins avui en dia, i que els arqueòlegs desenterrem.
Sabies que…
Hi ha una branca de l’arqueologia centrada en l’estudi de la mort?
Doncs, encara que no t’ho creguis, és veritat! L’arqueologia de la mort és la branca de l’arqueologia centrada en l’estudi dels comportaments funeraris de les societats del passat. Estudia aspectes relacionats amb els esquelets dels individus, per determinar-ne l’edat, el sexe, l’alimentació o les causes de la mort (arqueologia forense). També investiga altres aspectes relacionats amb els rituals funeraris, com l’enterrament del cos (anomenat també inhumació) o la incineració del cos (o cremació de les restes), i els gestos que els acompanyen, com la presència i la naturalesa de les ofrenes o l’aixovar que es dipositen junt amb el difunt, o fins i tot, les característiques de les construccions de les tombes i els espais especials per als difunts (necròpolis) i és que el món funerari ens parla tant dels morts com dels vius!
Vols veure un documental relacionat amb aquest tema?
Els gestos funeraris més antics corresponen a l’enterrament dels difunts. De nou, els neandertals van ser els primers humans a practicar aquest comportament de tenir cura i respecte pels difunts del grup. Hi ha pocs enterraments que s’hagin pogut conservar fins avui en dia, però els arqueòlegs han excavat enterraments neandertals on les persones enterrades s’acompanyaven amb ofrenes d’eines de pedra i restes d’animals, com si haguessin estat posats junt amb el difunt; fins i tot hi ha un enterrament amb flors a l’Iraq! Ep, que les flors no s’han conservat, però sí el seu pol·len! A Catalunya s’han trobat restes de neandertals en diversos jaciments, com a la Cova Simanya (Sant Llorenç del Munt, Vallès Occidental) o a la Cova de les Toixoneres (Moià, Moianès), però no tenim evidències que es tractés de cap enterrament.
Sabies que…?
Els neandertals van ser especialment curosos en l’enterrament dels nens i les nenes?
Doncs sí, tot i que ja fa molts i molts d’anys que els neandertals es van extingir, la majoria dels enterraments que els arqueòlegs troben avui en dia en els jaciments de neandertals corresponen a nens i nenes. Els ossos dels infants, com ja sabreu mai us heu trencat un braç o una cama, són més fràgils que els dels adults. Com que, quan excaven, la Mia i el seu equip troben més ossos d’infants que no pas d’adults, han de vigilar més per no fer-los malbé.
Doneu una ullada a aquest vídeo de la Fundació Palarq:
Els humans d’avui en dia continuem enterrant els éssers estimats quan moren. Un altre comportament funerari, practicat més recentment per la nostra espècie, és la incineració de les restes de la persona difunta, i la recollida de parts dels ossos cremats i les cendres, que es guarden en una urna especial, acompanyades també d’objectes diversos, normalment metàl·lics. Aquestes urnes (urnes cineràries) després eren enterrades en espais especials que anomenem necròpolis, és a dir, ciutats dels morts.
Sabies que…?
Una de les necròpolis d’incineració més grans de Catalunya es troba ben a prop?
Doncs sí! Es tracta de la necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta de Sabadell (Vallès Occidental). Aquest jaciment és antic, de fa més de 3.000 anys, i l’equip d’arqueologia hi ha desenterrat més de 1.000 tombes! És el més important de Catalunya, i pots veure algunes de les seves urnes cineràries al Museu de Sabadell. El vídeo mostra com s’excaven les urnes i al fons hi ha els ossos cremats!
Els arqueòlegs, tot sovint, tractem d’esbrinar a partir dels objectes del passat aspectes sobre el pensament de persones que, com nosaltres, van viure en un món canviant.
