L’osteoarqueologia és una part de l’arqueologia que s’especialitza en l’estudi dels ossos humans trobats en excavacions arqueològiques. Aquests ossos poden venir de tombes, cementiris, assentaments o llocs on es feien rituals. L’estudi combina coneixements d’antropologia física, biologia, medicina i arqueologia.
La Mia, apassionada per l’estudi del passat, ha decidit dedicar-se a l’osteoarqueologia perquè vol descobrir els secrets que els ossos amaguen sobre les persones. Creu que aquests estudis són molt importants per entendre com vivien, què menjaven, quins costums tenien i com tractaven els morts.
Amb aquesta feina, espera poder reconstruir històries oblidades de les societats antigues!
L’osteoarqueologia busca reconstruir aspectes de la vida de les persones del passat, com ara la salut, la dieta, els costums funeraris, les activitats físiques i les migracions. Aquest camp és essencial per entendre millor les societats humanes al llarg de la història i la prehistòria, i aporta informació que moltes vegades no es pot obtenir d’altres restes materials, com ara ceràmica, eines o documents escrits.
Què estudia l’osteoarqueologia?
Quants anys tenien i qui eren? Els osteoarqueòlegs poden calcular l’edat que tenia una persona quan va morir, i si era home o dona. Miren coses com les dents o com es van desenvolupar els ossos. La Mia està fascinada per aquesta part, ja que li agrada pensar que pot «retornar noms i històries» a persones que van viure fa segles. Aquestes dades ajuden a entendre com era la població: quants nens, adults o ancians hi havia i com vivien.
Estaven sans o malalts? Els ossos ens donen pistes sobre la salut d’una persona. Si algú va tenir una malaltia greu, com ara tuberculosi, o si no menjava bé i li faltaven vitamines, els ossos poden mostrar aquests senyals. La Mia somia poder identificar malalties del passat per entendre com les van afrontar les comunitats antigues. Per exemple, els ossos febles poden indicar que algú tenia raquitisme, una malaltia per manca de vitamina D, cosa que potser era comuna en regions amb poca llum solar.
Què menjaven? Els hàbits alimentaris de les persones antigues són clau per entendre la seva manera de viure. Les dents i els ossos poden explicar aquesta història. Si tenen moltes càries, probablement menjaven coses dolces o riques en carbohidrats, com ara cereals. A més, amb tècniques especials, els científics poden analitzar els ossos per saber si menjaven més carn o aliments del mar. A la Mia li encanta imaginar quin gust devien tenir els menjars d’aquella època!
Què feien a la vida diària? Les activitats físiques deixen marques als ossos. Per exemple, si algú treballava al camp o carregava coses pesades cada dia, els ossos mostraran senyals d’aquest esforç. La Mia vol estudiar aquests senyals per reconstruir la vida quotidiana d’aquelles persones i entendre quina feina feien o si hi havia especialitzacions, com ara artesans o agricultors.
Com tractaven els morts? La Mia està especialment interessada en les pràctiques funeràries, ja que reflecteixen les creences i els rituals de les comunitats. La manera com una comunitat enterrava els morts diu molt sobre les seves creences. Si troben algú enterrat amb joies o armes, probablement era una persona important. Ella somia descobrir algun dia una tomba única que expliqui històries sobre rituals antics, com cremacions o fins i tot trepanacions (fer forats al crani per raons mèdiques o rituals).
D’on venien? Una de les coses que més entusiasmen la Mia és l’ús de la química per esbrinar d’on era una persona. Analitzant els ossos i les dents, poden saber si algú va créixer en un lloc diferent del que va morir. Això els ajuda a estudiar migracions, viatges i de quina manera les persones es movien entre regions. La Mia creu que aquest coneixement pot explicar com es van expandir cultures i com interactuaven diferents comunitats.
Per a què serveix l’osteoarqueologia?
Aprendre sobre el passat. Els ossos són com llibres que expliquen la història de les persones. Ajuden a entendre com vivien, treballaven i morien, especialment quan no hi ha documents escrits. Ella vol ajudar a llegir aquests llibres per donar veu als que ja no hi són.
Conèixer les cultures antigues. A més dels ossos, s’estudia com tractaven els morts i quins objectes deixaven amb ells. Això dona pistes sobre les seves tradicions, creences i costums. La Mia vol ser una experta interpretant aquestes troballes i compartir-les amb el món.
Saber més sobre la salut i les malalties. Els ossos poden explicar com van evolucionar les malalties i quins problemes de salut tenien les persones abans. Això pot ajudar fins i tot a entendre millor algunes malalties actuals. La Mia creu que aquest coneixement pot beneficiar tant la història com la medicina moderna.
Cuidar el passat. Les restes humanes antigues són part del patrimoni de tothom, i els osteoarqueòlegs han de treballar amb respecte i cura per preservar aquestes troballes. La Mia somia poder mostrar aquestes històries al públic, perquè tothom aprengui coses sobre les persones que van viure fa molt temps i les valori.
Joc de muntar l’esquelet
Els ossos són com petites càpsules del temps que esperen ser desxifrades. L’osteoarqueologia combina ciència i misteri, i la Mia té moltes ganes de descobrir històries fascinants sobre el passat. Amb la seva passió i dedicació, està decidida a deixar una empremta en el món de l’osteoarqueologia!
T’atreveixes a muntar l’esquelet que hi ha sota terra?
Fes clic en una peça enterrada i torna a fer clic al lloc on ha d’anar.
Crèdits: il·lustracions de l’esquelet: Freepik (www.freepik.es)
També pots fer aquest joc a casa
Imprimeix aquest full, agafa les tisores i juga a muntar l’esquelet seguint les instruccions.
