Paisatge

Hàbitat i organització humana

L’arqueologia estudia com els humans han organitzat i canviat la natura al llarg del temps. Això inclou els llocs on vivien, les àrees de producció i com utilitzaven els recursos naturals.

L’arqueologia vol saber com els humans interactuen amb l’espai on viuen, com el canvien i li donen significats culturals. Això es pot fer analitzant els llocs on vivien (coves, poblats, ciutats), els camins o reconstruint els paisatges antics.

Un aspecte molt important és l’estudi del clima del passat i com els humans s’han adaptat als canvis climàtics (sequeres, erosió, pujada del nivell del mar, etc.). Sabem que hi va haver èpoques en què moltes parts del planeta estaven cobertes de gel (les glaciacions), i els humans es van haver d’adaptar a viure en condicions més fredes i seques, com els neandertals de l’Abric Romaní, a Capellades.

L’estudi del paisatge també ens permet conèixer l’impacte dels humans sobre la terra al llarg del temps i quins efectes ha tingut aquesta transformació.

Dins de l’arqueologia del paisatge hi ha disciplines com l’arqueozoologia, l’arqueomorfologia o la paleobotànica, que estudia les restes de vegetals del passat i com van ser utilitzades pels humans. Per exemple, la palinologia estudia el pol·len i les espores, la carpologia estudia les llavors i els fruits, i l’antracologia estudia els carbons vegetals que apareixen en llocs on hi va haver activitat humana. Gràcies a aquestes disciplines podem obtenir dades sobre l’economia antiga, l’ecologia i el paisatge. Aquestes dades poden ser molt útils per a la reconstrucció del clima i els ecosistemes!

L’estudi del paisatge també ens informa sobre de quina manera s’organitzava la gent, com vivia i es desplaçava, on conreava o com construïa les cases i els poblats, i quins materials i tècniques utilitzava: fusta, fang, pedra, etc. Els assentaments reflecteixen el nivell social i econòmic de les comunitats i serveixen per expressar la seva cultura i creences. Hi ha exemples d’assentaments molt diferents al jaciment epipaleolític de la Balma del Gai, al Bages (12000-8500 BP), al vilatge ibèric d’Ullastret, al Baix Empordà (segle VII aC), o a la ciutat grega d’Empúries, també al Baix Empordà (segles VI-III aC).