| |
|
"LO...............................1
|
| 855 Sin duda por elipsis se suprime la proposiciòn de, pues se dice también: Tothom ho gregué EXCEPTAT na Geroni, y en "Lo libre dels Feyts d’armes ?Boades, p. 96, se lee: "EXCEPTAT les muntanyes d’Asturies e de Suprarbi..." | 29976 <F Forteza.txt> |
| |
|
*'ABSÓLDRER'......................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'BÉURER'.........................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'CÓLDRER'........................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'COMPÓNDRER'.....................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'CONSTRÉNYER'....................1
|
| Conjuguez de même les verbes suivants et leurs composés : 'Bátrer', 'concébrer', *'constrényer', *'empényer', *'estrényer', *'métrer', et tous ceux qui finissent ainsi : 'pérdrer', 'pertányer', 'plányer', 'rébrer', 'ròmprer'. Au lieu de 'concébrer', on dit aussi 'concebir' à l'infinitif. | 53637 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'CÓRRER'.........................1
|
| *'Còrrer' se conjugue comme 'enténdrer', excepté au présent de l'indicatif et du subjonctif, 'corro', 'corra'. | 53706 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'CÓURER'.........................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'CUBRIR'.........................1
|
| Conjuguez de même *'cubrir', *'obrir', *'umplir' et leurs composés. | 53902 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'DÉURER'.........................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'DISSÓLDRER'.....................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'DÓLDRER'........................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'EMPÉNYER'.......................1
|
| Conjuguez de même les verbes suivants et leurs composés : 'Bátrer', 'concébrer', *'constrényer', *'empényer', *'estrényer', *'métrer', et tous ceux qui finissent ainsi : 'pérdrer', 'pertányer', 'plányer', 'rébrer', 'ròmprer'. Au lieu de 'concébrer', on dit aussi 'concebir' à l'infinitif. | 53637 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'ESTRÉNYER'......................1
|
| Conjuguez de même les verbes suivants et leurs composés : 'Bátrer', 'concébrer', *'constrényer', *'empényer', *'estrényer', *'métrer', et tous ceux qui finissent ainsi : 'pérdrer', 'pertányer', 'plányer', 'rébrer', 'ròmprer'. Au lieu de 'concébrer', on dit aussi 'concebir' à l'infinitif. | 53637 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'FÓNDRER'........................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*L'ACCENTUATION...................1
|
| *L'accentuation, comme on a vu, est une invention moderne; et si l'auteur en a usé dans les extraits du vieux catalan et de la langue romane, ce n'est que pour en faciliter la lecture. | 52612 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'MÉTRER'.........................1
|
| Conjuguez de même les verbes suivants et leurs composés : 'Bátrer', 'concébrer', *'constrényer', *'empényer', *'estrényer', *'métrer', et tous ceux qui finissent ainsi : 'pérdrer', 'pertányer', 'plányer', 'rébrer', 'ròmprer'. Au lieu de 'concébrer', on dit aussi 'concebir' à l'infinitif. | 53637 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'MÓLDRER'........................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'MÓURER'.........................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'OBRIR'..........................1
|
| Conjuguez de même *'cubrir', *'obrir', *'umplir' et leurs composés. | 53902 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'RESÓLDRER'......................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'RESPÓNDRER'.....................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'UMPLIR'.........................1
|
| Conjuguez de même *'cubrir', *'obrir', *'umplir' et leurs composés. | 53902 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
*'VÁLDRER'........................1
|
| *'Absòldrer', 'aténdrer', *'béurer', *'còldrer', *'compòndrer', *'còurer', 'deféndrer', *'déurer', *'dissòldrer', *'dòldrer', 'enténdrer', *'fòndrer', *'mòldrer', *'mòurer', 'oféndrer', 'péndrer', *'respòndrer', *'resòldrer', *'váldrer', etc. | 53702 <F Puiggarí.txt> |
| |
|
[1]...............................1
|
| [1] | 31262 <F Foulche.txt> |
| |
|
[10]..............................1
|
| [10] | 42957 <F Palomba.txt> |
| |
|
[11]..............................1
|
| [11] | 43002 <F Palomba.txt> |
| |
|
[12]..............................1
|
| [12] | 43052 <F Palomba.txt> |
| |
|
[13]..............................1
|
| [13] | 43102 <F Palomba.txt> |
| |
|
[14]..............................1
|
| [14] | 43160 <F Palomba.txt> |
| |
|
[15]..............................1
|
| [15] | 43208 <F Palomba.txt> |
| |
|
[151].............................1
|
| Ya hemos dicho que es usual la forma neutra del artículo unida al adjetivo en sentido abstracto; mas esta forma es importada. Véase pág. [151]. | 21612 <F Forteza.txt> |
| |
|
[16]..............................1
|
| [16] | 43247 <F Palomba.txt> |
| |
|
[17]..............................1
|
| [17] | 43290 <F Palomba.txt> |
| |
|
[18]..............................1
|
| [18] | 43336 <F Palomba.txt> |
| |
|
[1890]............................1
|
| Amb aixó era comparegut dins el camp gramatical català un altre revel·ler ben resolt i més ben orientat que els anteriors, fora el Mestre Milà, naturalment: era N’Ignaci Ferrer i Carriò, que posà dalt La Renaixensa, l’any 1873, p. 85-6, 111-2, uns articles sobre «la paraula llur: sa naturalesa, caràcter y us»; i més envant (ib. p. 149-51) n’hi posa un altre de «Observacions sobre la lletra x»; i aquell mateix any ja dòna an el públic una Ortografía de la Lengua Catalana ò Estudios sobre la palabra oral y escrita en esta lengua (Barcelona, tip. de Gòmez é Inglada); i l’any qui vengué davant, Gramática Catalana: Estudis sobre la mateixa (Barcelona, 1874); i deu anys més tard, Gramática històrica de las lenguas castellana y catalana (Barcelona, 1884). Comença a sortir a Barcelona la notable revista La España Regional, i en Ferrer i Carriò hi publica tot aquest enfilall d’articles de gramàtica catalana: Respetemos nuestra lengua materna (T. VII, p. 165-75), fent veure que ès un vertader idioma i que per tal l’hem de respectar i conservar; —La tradiciòn latina en las lenguas castellana y catalana (T. IX [1890], p. 59 i ss.; T. XII [1892], p. 67 i ss.); —La Tradiciòn ortográfica de la lengua catalana a propòsito de discusiones y de una obra recientes [Ensayo de gramática de catalán moderno d’En Pompeu Fabra] (T. XI [1891], p. 443 i ss.); —Una curiosidad filològica del siglo XVI (?) (T. XIII [1894], p. 439. L’any 1896 publica una nova ediciò de la seua Gramàtica 1884, peró refusa i aumentada baix del títol de Gramàtica de la Llengua Catalana segons los principis que informen la gramàtica histórica per Ignaci Ferrer y Carriò, Mestre Normal, Llicenciat en Filosofía y Lletres, Director d’una de les escoles municipals d’aquesta Ciutat, ex-professor de Gramàtica i filología catalana en lo «Centre Català», etc., etc. —Barcelona. Imp. Renté i Cantò, 1896. —Repetesc que En Ferrer i Carriò anava més ben orientat que’ls anteriors gramàtics catalans, no contant-hi el Mestre Milà; peró aixó no vol dir que ell aglapís el quest segur ni l’orientaciò precisa que senyalà tan sabiament el gran Diez i que segueix avui amb tanta gloria i profit de la Ciencia l’Escola Romanista. No, no hi entrà dins aqueixa Escola En Ferrer i Carriò; massa clar se veu en la seua Gramàtica, que no sabem per quines cinc centes la donà per escrita «segons los principis que informen la gramàtica histórica». En té ben poc d’histórica la seua gramàtica, i resulta massa deficient, massa buida en totes les seues tres parts: Fonètica, Analogía, Sintaxis. Poquíssima llum sobre l’historia interna ni externa de la llengua dona l’obra d’En Ferrer i Carriò, per poder dir que ès feta «segons los principis que informen la gramàtica histórica». | 14974 <F Forteza.txt> |
| |
|
[1891]............................1
|
| Amb aixó era comparegut dins el camp gramatical català un altre revel·ler ben resolt i més ben orientat que els anteriors, fora el Mestre Milà, naturalment: era N’Ignaci Ferrer i Carriò, que posà dalt La Renaixensa, l’any 1873, p. 85-6, 111-2, uns articles sobre «la paraula llur: sa naturalesa, caràcter y us»; i més envant (ib. p. 149-51) n’hi posa un altre de «Observacions sobre la lletra x»; i aquell mateix any ja dòna an el públic una Ortografía de la Lengua Catalana ò Estudios sobre la palabra oral y escrita en esta lengua (Barcelona, tip. de Gòmez é Inglada); i l’any qui vengué davant, Gramática Catalana: Estudis sobre la mateixa (Barcelona, 1874); i deu anys més tard, Gramática històrica de las lenguas castellana y catalana (Barcelona, 1884). Comença a sortir a Barcelona la notable revista La España Regional, i en Ferrer i Carriò hi publica tot aquest enfilall d’articles de gramàtica catalana: Respetemos nuestra lengua materna (T. VII, p. 165-75), fent veure que ès un vertader idioma i que per tal l’hem de respectar i conservar; —La tradiciòn latina en las lenguas castellana y catalana (T. IX [1890], p. 59 i ss.; T. XII [1892], p. 67 i ss.); —La Tradiciòn ortográfica de la lengua catalana a propòsito de discusiones y de una obra recientes [Ensayo de gramática de catalán moderno d’En Pompeu Fabra] (T. XI [1891], p. 443 i ss.); —Una curiosidad filològica del siglo XVI (?) (T. XIII [1894], p. 439. L’any 1896 publica una nova ediciò de la seua Gramàtica 1884, peró refusa i aumentada baix del títol de Gramàtica de la Llengua Catalana segons los principis que informen la gramàtica histórica per Ignaci Ferrer y Carriò, Mestre Normal, Llicenciat en Filosofía y Lletres, Director d’una de les escoles municipals d’aquesta Ciutat, ex-professor de Gramàtica i filología catalana en lo «Centre Català», etc., etc. —Barcelona. Imp. Renté i Cantò, 1896. —Repetesc que En Ferrer i Carriò anava més ben orientat que’ls anteriors gramàtics catalans, no contant-hi el Mestre Milà; peró aixó no vol dir que ell aglapís el quest segur ni l’orientaciò precisa que senyalà tan sabiament el gran Diez i que segueix avui amb tanta gloria i profit de la Ciencia l’Escola Romanista. No, no hi entrà dins aqueixa Escola En Ferrer i Carriò; massa clar se veu en la seua Gramàtica, que no sabem per quines cinc centes la donà per escrita «segons los principis que informen la gramàtica histórica». En té ben poc d’histórica la seua gramàtica, i resulta massa deficient, massa buida en totes les seues tres parts: Fonètica, Analogía, Sintaxis. Poquíssima llum sobre l’historia interna ni externa de la llengua dona l’obra d’En Ferrer i Carriò, per poder dir que ès feta «segons los principis que informen la gramàtica histórica». | 14974 <F Forteza.txt> |