A la Borsa d’Intercanvi Lingüístic ens encanten les històries que comencen amb un «volia aprendre aquesta llengua, però no vaig poder» i acaben amb un «i mira, al final la vida m’hi ha portat igualment». I la trobada entre la Júlia i l’Amaia n’és una, d’aquelles que ens fan somriure i pensar que, potser, el destí també sap de llengües.
Júlia i Amaia (català-basc)
La Júlia, de Sant Julià de Vilatorta, estudia Filologia Catalana i Estudis Literaris i viu en un pis d’estudiants al barri Gòtic. Entre llibre i llibre, troba temps per pujar a la muntanya, fer castells i llegir tot el que li passa per les mans. I encara més: feia temps que volia aprendre eusquera, però els horaris universitaris no li jugaven a favor. Ara, però, l’Amaia li ha arribat com un regal lingüístic.
L’Amaia va estudiar Infermeria a Donosti i ara és a Barcelona fent un màster sobre el pacient crític. Viu a Sagrada Família i té clar que aprendre català és imprescindible per donar una bona atenció al pacient. Ens encanta aquesta vocació tan completa: cuidar el cos i cuidar la comunicació.
Des que és a Barcelona, ha viscut tres impactes importants:
- Els correfocs (i ho entenem).
- Els castells del barri de Gràcia.
- Que el seu company de pis fes (o intentés fer) calçots al forn. Sí, al forn. Deixarem un espai de silenci per processar-ho.
Un match català-basc amb gust de crema catalana i calçotada
La millor part? Totes dues comparteixen una debilitat preciosa: la crema (catalana).
Si això no és un pont cultural…
I per acabar de segellar l’amistat, la Júlia ha convidat l’Amaia a una calçotada de la seva colla castellera. Una de veritat: amb brases, fum, salsa i aquella emoció de no saber si t’embrutaràs una mica o molt. Una experiència iniciàtica que qualsevol estudiant de mobilitat necessita.
Estem segurs que d’aquesta parella se’n parlarà molt —i que d’aquí a poc l’Amaia distingirà perfectament un calçot legítim d’un… «experiment al forn».
Paula Tomás
Becària d’Acollida