Ja fa temps que el japonès té més i més interès entre els estudiants de la UB. Paral·lelament, cada cop hi ha més i més estudiants japonesos que s’interessen pel català. I un bon dia, a través de la xarxa de lectorats de català de l’Institut Ramon Llull, va sorgir la possibilitat d’organitzar intercanvis virtuals entre estudiants japonesos de català de la Universitat Provincial d’Aichi i estudiants catalans de japonès de la Universitat de Barcelona. Dit i fet… (primer intercanvi; segon intercanvi). Bé, vam haver de fer força preparatius, però ara ja fa dos anys que els Serveis Lingüístics de la UB oferim un intercanvi virtual català-japonès. I n’estem molt i molt satisfets; no només perquè tot ha funcionat perfectament i perquè la resposta dels estudiants ha estat molt bona, sinó perquè, a més a més, de tant en tant ens arriben notícies com aquesta… Resulta que la Nanae (d’Aichi) i la Palmira (de Lleida) —dues estudiants que es van conèixer virtualment gràcies a aquest intercanvi i que han mantingut el contacte a través de videotrucades durant dos anys— aquest Nadal, finalment, han pogut passar del món virtual al real i s’han trobat en persona a Catalunya! Una pregunta, Nanae: com se sent una persona que viu en una illa com tu de trepitjar la Terra Ferma (la més ferma del món mundial) per primer cop? 😉