Berta, Hannah i Florian: alemany entre dialectes i cafès 

La trobada català-alemany ens va portar tres perfils d’estudiants amb moltes coses per explicar. 

La Hannah és de Múnic i va estudiar Matemàtiques. Actualment, treballa com a investigadora a la UB, en un grup multidisciplinari que estudia el planeta Terra, després d’haver passat per un grup de recerca a Suècia. És a Barcelona des de setembre i, segons explica, ja ha anat acumulant experiències internacionals a un bon ritme. 

El Florian també va arribar al setembre, però amb un objectiu molt clar: ensenyar alemany. Va estudiar Llengües Estrangeres i treballa com a assessor lingüístic, a més de començar a fer classes d’alemany. Això l’ha portat a haver d’aprendre català, així que viu el procés des dels dos costats de la taula. Ens va explicar també que ve d’una regió del nord d’Alemanya on es parla una llengua pròpia (el baix alemany), que, de fet, està en recessió i que ell mateix gairebé no coneix. 

La Berta, de Barcelona, completa el trio. Va fer l’Erasmus a Alemanya, on va aprendre alemany i, fidel a la seva experiència, no vol deixar-lo perdre. Fa poc va tornar a Múnic per visitar la seva cangur de petita, tancant així un cercle personal i lingüístic molt especial. Estudia Dret i ADE, i en el seu temps lliure li encanta llegir i aprendre llengües. A més, hi ha una cosa que la fascina: observar com evolucionen els idiomes amb el temps. 

Una de les parts més interessants de la conversa va ser el debat sobre els diferents dialectes i accents de l’alemany. El Florian i la Hannah, que ja es coneixien dels cursos de català (van fer el nivell A2 junts i ara fan el B1), van compartir quines varietats els sonen més familiars i quines els agraden més.

Entre comentaris lingüístics, també hi va haver espai per a les observacions més quotidianes: la Berta va comentar que li sembla que a Alemanya es consumeix molt més cafè de filtre que aquí. Petits detalls culturals que, al final, diuen molt de com és un país.

En definitiva, va ser una trobada marcada sobretot pels riures i per la bona connexió entre els participants, on les llengües van tornar a ser el millor punt de trobada. 

Maria i Joana: portuguès entre Igualada i Lisboa 

La trobada català-portuguès ens va deixar una combinació molt interessant de ciència, música i ganes d’aprendre. 

La Maria, d’Igualada, vol fer un màster en Microbiologia. Li agrada tocar la guitarra, viatjar i, és clar, aprendre portuguès. De fet, el va començar a estudiar durant l’Erasmus que va fer a… Bèlgica! Ens va explicar que té una amiga brasilera, i això fa que, quan parla, li surtin expressions i un accent que la Joana va identificar ràpidament. 

La Joana és d’un poblet a prop de Lisboa i estudia Matemàtiques. Està fent les classes en català, així que necessita entendre’l bé i li agradaria poder-lo parlar amb més fluïdesa abans de marxar. Parla portuguès, anglès, castellà i català, i té molt clar que vol continuar formant-se: li agradaria fer un màster en Matemàtiques Financeres l’any vinent. 

Ens va explicar que una de les coses que més li ha cridat l’atenció d’aquí és la relació entre professors i alumnes: a Portugal el tracte és més formal, mentre que aquí ho ha trobat més proper. També ens va dir que la seva gran afició a Barcelona és simplement passejar per la ciutat i admirar-la. Una manera molt bona d’integrar-se… i de fer-se seu l’entorn. 

Amb tot, li vam donar un consell imprescindible: si vol integrar-se de ple en la cultura catalana, li falta una cosa… fer una bona calçotada! 

Gal·la i Serena: quan pijo i cani entren al vocabulari 

La trobada català-anglès ens va portar una parella amb curiositat lingüística i molt bon ambient. 

La Serena és de Boston i estudia Neurociències a la Universitat de Brown. Aquí cursa assignatures relacionades amb la història, perquè als Estats Units els graus són molt més oberts i combinen diferents àmbits. Aquesta barreja de disciplines va enriquir molt la conversa. 

La Gal·la, de Barcelona, estudia Infermeria i comparteix amb la Serena una afició clau: la música pop. Un gust musical que va fer que la conversa fluís encara més fàcilment. 

Un dels moments més divertits va ser quan la Serena va preguntar què volien dir paraules com pijo i cani. Quan ja comences a dominar aquest tipus de vocabulari… és que la integració va per bon camí! 😉 Això va obrir una conversa sobre les diferents maneres d’anomenar les persones segons la seva manera de vestir en diferents llengües (i sí, en anglès també tenen el seu equivalent: preppy). 

També van parlar dels diferents accents anglesos, i de com poden arribar a canviar la percepció d’una mateixa llengua. 

Paula Tomás
Becària d’Acollida