A la Borsa d’Intercanvi Lingüístic hi ha dilluns que comencen com d’anar per casa… i acaben viatjant de Moscou a la Xina, amb parada tècnica a París. Aquesta vegada, les trobades ens van regalar dues parelles (i un trio) amb moltes coses en comú: curiositat lingüística, ganes d’aprendre i alguna reflexió inesperada sobre com poden arribar a ser de complicades les llengües.
Karim i Kirill: del piano al rus sense articles
El Karim estudia Antropologia i ha decidit aprendre rus pel seu compte. Sí, pel seu compte. I no li va gens malament: tot i ser una llengua ben diferent del català, ja té certa fluïdesa. Potser el seu secret és la paciència… O potser les hores de piano, ja que la música també és una de les seves grans passions.
El Kirill ve d’una ciutat a prop de Moscou i està fent un màster en desenvolupament i gestió d’empreses, amb projecte de start-up inclòs a la UB. Parla castellà i es defensa força bé en català, cosa que sempre suma punts.
La connexió entre ells va ser immediata, especialment gràcies a la música clàssica i als seus compositors preferits. Però també hi va haver espai per a la lingüística: van comentar que en rus no hi ha articles i que els adjectius van davant del nom (com en anglès). Petits detalls que fan pensar: potser el català no és tan complicat com és això…
El Kirill, a més, ja ha explorat força territori català: Girona, Begur, Cambrils i, fins i tot, les dues Calelles.
També va compartir una comparació interessant: Barcelona li recorda molt Sant Petersburg. Diu que totes dues ciutats tenen un encant especial… i que, de fet, li agrada més Sant Petersburg que Moscou. Declaracions valentes.
Huàscar i Xinhe Zhu: del català directe al xinès
La Xinhe Zhu ve d’una ciutat de prop de Xangai i fa un doctorat en Biomedicina. Es quedarà uns quants anys a Barcelona i ho té claríssim: vol aprendre català. I aquí ve el gir de guió —no parla castellà. Ha anat directa al català. Sense escales. Una aposta forta i admirable.
El Huàscar estudia Filosofia i ja ha estat a la Xina durant un mes. L’experiència li va agradar tant que en vol més: vol tornar-hi i, aquest cop, amb una eina clau: la llengua. Va descobrir que l’anglès no sempre és suficient, així que ara s’ha proposat aprendre xinès.
Entre tots dos es dibuixa un intercanvi molt prometedor: una aprenent català des de zero i l’altre intentant desxifrar el xinès després d’haver tastat el país. Tot plegat, amb molta motivació i una mica d’esperit aventurer.
Alex, Alex i Assyl: francès, català i paraules del revés
Aquest grup ja comença amb un repte logístic, podríem dir: dos Alex (com aclareixes quan n’anomenes un i quan l’altre?). Això sí, l’Assyl ho té fàcil per recordar noms!
L’Assyl ve d’una ciutat de prop de París, va estudiar Filologia Àrab i fa un any i mig que és a Barcelona. Va venir d’Erasmus… i s’hi va quedar, enamorat de la ciutat. Ara vol continuar els estudis amb un màster a la UB i, per això, està millorant el seu català. Ja l’entén molt i parla castellà amb comoditat, però vol fer el salt definitiu.
Un dels Alex és de Reus, estudia Biomedicina i el curs que ve marxa a París a fer pràctiques a un laboratori. Sap que, tot i que al laboratori es pugui parlar anglès, el francès és clau per a la vida quotidiana (i per deixar de ser «el guiri»). No n’ha estudiat mai, però s’hi ha posat de valent: intercanvi lingüístic + classes. Repte? Dominar-lo en sis mesos. D’ambició no li’n falta.
L’altre Alex, de Manresa, estudia Lingüística (i també ha passat per la Sociologia i l’ensenyament d’anglès). Té un B2 de francès gràcies al batxibac, però diu que el té una mica rovellat. Així que aprofita l’intercanvi per posar-lo al dia.
Entre tots tres, la conversa va derivar cap a una veritat universal: entendre el francès parlat és un esport de risc. Entre la rapidesa, la pronunciació i el llenguatge col·loquial… es necessita molt d’entrenament. L’Assyl va revelar un detall clau: a vegades en llenguatge col·loquial inverteixen les paraules (com femme → emmef). Perquè ho has de dir fàcil, si ho pots dir complicat?
També hi va haver recomanacions culturals per fer orella: des de Dix pour cent, plena de caos i agents d’estrelles, fins a Les 7 vies de Léa, amb viatges en el temps i misteri. I, en direcció contrària, l’Assyl ja s’ha enganxat a un clàssic imprescindible: Plats Bruts. Integració en marxa.
Paula Tomás
Becària d’Acollida