Una visita que no ens cansa
La visita a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona és una activitat que repetim des de fa molts anys i que seguirem fent durant molts anys. Qualsevol podria pensar que l’acabarem avorrint, però, de cap manera, com més va més ens agrada fer-la. Sí, fins i tot els que l’organitzem i la repetim any rere any no ens en cansem. I els nous aprenents de català que es van renovant a cada temporada també n’estan encantats. Però per què ens agrada tant la visita a l’Edifici Històric de la UB?
Perquè és casa nostra
L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona és, per al CATclub, molt més que un espai: és la nostra alma mater, el lloc on sentim que tot comença i que tot té sentit.
Quan hi entrem, tenim la sensació d’arribar a casa, perquè és un edifici que no només acull, sinó que explica. Com diu sempre el nostre estimat guia, l’Alvit, és un edifici «molt xerraire»: cada pedra, cada columna, cada motiu decoratiu parla i ens transmet fragments de la història de Barcelona i de Catalunya. La seva gènesi, la seva concepció i el seu desenvolupament arquitectònic ens expliquen de manera molt entenedora per què la ciutat és com és i com s’ha construït el seu relat cultural i institucional al llarg dels segles.
Passejant-hi, no només contemplem bellesa; hi aprenem moltíssimes coses sobre el passat, la identitat i la memòria. Gràcies a aquesta visita, els estudiants no només descobreixen un edifici, sinó un univers d’històries que els connecta amb la ciutat que els acull.
Perquè ens hi sentim molt ben rebuts
Una de les raons més importants per les quals repetim any rere any aquesta activitat és perquè la gent de Patrimoni sempre ens rep i ens atén molt bé. Ens ho posen tot molt i molt fàcil: preparen els espais, ens ajuden en la logística, i sempre ens ofereixen un tracte impecable que fa que organitzar l’activitat sigui un autèntic luxe.
Estem molt orgullosos de formar part d’una universitat que no només té un patrimoni tan ric, sinó que sap compartir-lo, perquè, com bé sabem, amb el patrimoni no n’hi ha prou: cal gent que el cuidi, que el faci viure i que el posi a l’abast de la comunitat universitària i de la societat. I això ho fan, amb una professionalitat i una sensibilitat admirable, els companys del Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni. A ells els devem moltes de les experiències que el CATclub pot oferir als seus estudiants. Per això que els volem agrair molt sincerament haver-nos atès sempre tan bé i fer possible aquesta trobada entre cultura, història i aprenentatge.
Perquè tenim un guia estupendíssim
No podem imaginar aquesta visita sense l’Alvit. Ell no entén la seva feina sense passió, i això es nota des del primer minut. Amb ell, l’Edifici Històric pren vida: no només ens parla, sinó que gairebé sembla que ens expliqui, ell mateix, per què existeix i què representa.
L’Alvit ens transmet la importància de la seva creació, el seu context històric i el paper central que ha tingut en la construcció cultural de Barcelona i de Catalunya. Cada explicació seva és una invitació a mirar amb més profunditat, a escoltar el que l’arquitectura ens diu, a reconèixer la memòria col·lectiva que s’hi amaga. La seva manera de guiar és una lliçó de coneixement i de sensibilitat.
Gràcies, Alvit, per fer-nos viure l’edifici com si fos un personatge viu, que respira i que ens parla.
Perquè ens encanta el Fons Antic
Si hi ha un moment que ens emociona especialment, és la visita al Fons Antic. I això és, sobretot, gràcies a la Núria. Ella viu la seva feina amb una passió que s’encomana, estima profundament la seva biblioteca i en té cura i ens en mostra els volums amb un entusiasme que fa que cada trobada sigui única. Sempre pensa en els estudiants (d’on venen, què els pot interessar, què els pot sorprendre) i tria els volums amb un criteri impecable.
Ens presenta llibres que són veritables tresors, plens d’històries fascinants que dialoguen amb la història del mateix edifici històric: com el llibre del comerciant Bolló, una font d’informació interessantíssima de l’època. Una altra de les joies que ens ensenya és un volum antic ple de mapes de ciutats europees i d’arreu del món. Sovint, aquests mapes mostren les ciutats d’origen dels mateixos estudiants del CATclub i es crea una mena de pont poètic entre el passat i el present, entre la UB i el món. Gràcies, Núria, per fer d’aquest espai un lloc tan viu, tan humà i tan inspirador.
Perquè ens permet fer activitats tan estupendes com un concurs de fotografia
El patrimoni de la UB no només ens ofereix bellesa i història, sinó que també obre la porta a activitats pedagògiques creatives i estimulants com el nostre petit concurs de fotografia. Els estudiants han recorregut l’edifici històric amb el mòbil a la mà i enfocant, buscant racons, perspectives i detalls que els inspiressin. Després, han compartit les fotografies i les han comentat en català, convertint l’activitat en una pràctica lingüística rica i motivadora.
Amb un patrimoni tan generós, fer la nostra feina és molt més fàcil i, a més, molt més bonic.
(Observeu aquesta fotografia de l’espadanya de ferro forjat feta per la Silvana.)
Perquè és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat
L’Edifici Històric de la UB és, sens dubte, un dels grans símbols de Barcelona.
Des de l’interior i des de les seves finestres, la ciutat es desplega en tota la seva amplitud. Tant de dia com de nit (aquesta vegada va ser de nit) les vistes són impressionants. La seva ubicació privilegiada permet explicar tota Barcelona amb un sol moviment de la mirada: només cal fer una panoràmica de 360 °. Des del Llobregat fins al Besòs, recorrent tota la línia de costa; o des del Tibidabo fins a Montjuïc, passant per la Sagrada Família, els antiaeris del turó de la Rovira i molts altres punts que formen el teixit urbà.
Aquest edifici no és només un mirador, és una síntesi visual de la ciutat. Un recordatori de com la Universitat és al cor de Barcelona, tant físicament com simbòlicament.
Perquè ens hi trobem el nostre rector
Durant la visita, tenim l’oportunitat de veure espais que formen part del nucli institucional de la UB, com ara les dependències de govern. Però el que fa encara més especial aquesta experiència és que, de tant en tant, ens hi trobem el rector. No només ens saluda i ens dona la benvinguda, sinó que també complementa les explicacions del nostre guia, amb curiositats de l’edifici i el seu punt de vista i la seva experiència com a màxim representant de la Universitat.
El rector Guàrdia ens va transmetre un missatge d’obertura i d’acollida. De fet, ens va demanar explícitament que fem saber arreu del món que la UB és una institució acollidora i oberta a tothom. I qui millor que els estudiants internacionals de l’Acollida Lingüística de Català de la UB per portar aquest missatge allà on vagin?
Gràcies, Joan, per haver-nos rebut i per recordar-nos el paper internacional i inclusiu de la nostra Universitat.
Moments estel·lars de la visita del Cat Club
Stefan Zweig es va dedicar a escriure els Moments estel·lars de la humanitat, però nosaltres, que som més humils, us proposem els Moments estel·lars de la visita del CATclub. (Estel·lars, hem dit? En fi, de tot en diuen humilitat…) Aquesta segona part recull deu dels instants més especials de la visita, aquells moments que ens van fer aturar, mirar i escoltar amb més atenció. Són imatges que expliquen més del que mostren: capturen la sorpresa, la curiositat i l’admiració amb què tots vam viure l’edifici històric. (Ah, i gràcies a tots els nostres col·laboradors: Hu, Sara, Silvana, Valentina…)
1. Elies Rogent va dissenyar bona part del mobiliari que hi ha per tot l’Edifici Històric. Observeu aquest birret al respatller de les cadires de la sala dels retrats! Aquest senyor ho tenia tot meticulosament pensat.
2. Alguns CATclubers van voler inspeccionar els engranatges del rellotge més de prop.
3. Com que volem que vingueu, us temptem amb aquesta fotografia ben llaminera. Als postCATclub sempre cau alguna coseta per picar!
4. Durant la nostra exploració del campus per trobar la inspiració i fer una fotografia ben xula, ens van saludar alguns habitants del jardí.
5. Al fons antic hi havia manuscrits i documents increïbles; ens van encantar aquests apunts d’un comerciant de Barcelona, en Bolló, plens de dibuixos, fins i tot damunt dels exercicis… Ja veieu que això d’avorrir-se a classe és atemporal.
6. Les vistes eren molt boniques, i ningú se’n podia estar de fotografiar-ho tot.
7. L’Edifici Històric i la ciutat vistos des de la torre, sota la llum de la lluna i les estrelles (i també de la mateixa ciutat).
8. Pujant amunt per la torre del rellotge, abans de sortir a la terrassa exterior, hi ha aquest espai meravellós, amb vistes a tot Barcelona. Quan hi arribes, la pregunta és: on deu anar a parar aquesta escala que segueix amunt?
9. A la sala dels retrats hi pengen les imatges de tots els rectors pretèrits. Aviat hi penjarà també la del rector actual i, amb una mica de sort, el següent retrat serà, finalment, el d’una rectora (com ell mateix ens va dir).
10. Ara que s’acosten les festes, acabem la col·lecció amb aquesta fotografia tan nadalenca en un espai tan majestuós i acollidor com és aquest vestíbul. Ah, d’aquí a un parell de setmanes hi tornem!
El concurs fotogràfic
En aquesta secció presentem les fotografies participants del nostre concurs. Cada imatge ve acompanyada d’un títol o un breu comentari que en destaca la mirada, el detall o la història que el fotògraf ha volgut capturar.
I per acabar, la foto de família
Tanquem la crònica amb una imatge emblemàtica: el grup mirant amunt, meravellat pel que descobreix al Paranimf. És una fotografia que resumeix l’esperit de la visita: la sorpresa compartida, la bellesa que ens envolta i el sentiment de formar part d’una comunitat que aprèn i creix plegada.
Fins ben aviat! 😊
Bonus track (o, en lo pus bell llemosí, bola extra)
«Nascut per ser del CATclub!»
Pau Vallès, becari d’Acollida
Francesc Massana, tècnic d’Acollida