Una activitat que potser no sortirà en cap guia oficial, però que hauria de ser-hi. Perquè si hi ha una cosa que el CATclub fa bé és combinar aprenentatge de llengua amb descoberta, cultura i territori. 

Així que dissabte passat, ens vam trobar a l’estació de Sants a un quart de deu del matí, equipats amb les T-Jove i amb la bona disposició de qui sap que durant el dia tindrà sorpreses. Al tren ja havíem preparat la primera activitat: una col·lecció de mapes de diversos tipus, des de geogràfics fins a estadístics, de carreteres, de circulació… L’Elisenda n’havia preparat una selecció ben completa que els estudiants havien d’identificar i contextualitzar. Més que un joc, era una manera de conèixer millor la geografia física, econòmica i humana en la qual es parla la llengua que aprenem: el català. 

A Calafell, la ruta va arrencar de l’estació de tren i la primera parada va ser davant d’un mosaic de Santiago Padrós. Mentre explicàvem la figura de l’artista, la seva trajectòria política (que no ens entusiasma, per dir-ho finament) i la seva connexió amb la tradició del mosaic bizantí, va aparèixer un senyor que ens escoltava atentament. Va resultar ser un calafellenc que havia viscut i treballat just allí i que ara participa en activitats de la Universitat de l’Experiència. Es deia Francesc. 

Aquest Francesc inesperat va compartir amb nosaltres fotografies antigues de Calafell: dels anys vint, cinquanta i seixanta. Imatges que mostraven un poble pescador, molt diferent del que veiem avui. Gràcies a ell, els estudiants van poder comprendre de primera mà com l’urbanisme i el turisme havien transformat no només Calafell, sinó bona part de la costa catalana. I és que de vegades, la millor lliçó és la que no estava prevista. Gràcies, Francesc, ens tornarem a veure!

Vam continuar fins a l’antiga Confraria de Pescadors, on un audiovisual explica la metamorfosi del municipi: de poble mariner a destinació turística. L’espai ofereix també una petita exposició amb arts de pesca tradicionals i una maqueta que mostra com era Calafell abans del boom turístic dels anys seixanta. 

Durant tot el recorregut, anàvem llegint fragments de dues obres literàries que complementaven la ruta: L’estiu passat, de Joan Safont i Plumed, que parla dels indrets d’estiueig d’artistes i intel·lectuals dels Països Catalans, i Catalunya des del mar, de Carlos Barral, que ofereix un recorregut històric i humà per la costa catalana, sempre vista des del mar. D’aquesta manera, els estudiants van anar veient que el lloc on érem no era només paisatge, sinó memòria, literatura i història. 

I per acabar, la foto de família. 

Perquè cap visita del CATclub no és completa sense la imatge que ens recorda que érem allà, que va passar, que va ser real. 

L’activitat en quinze imatges

Marta del Hoyo, becària d’Acollida