Quan el CATclub pren el poder (o gairebé ;-)

Una activitat que potser no quedarà recollida al butlletí del Parlament —el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per als amics—, però que hauria de ser-hi. Perquè si hi ha una cosa que hauria de constar en un document oficial és que el CATclub ha trepitjat l’hemicicle del Parlament de Catalunya (tot i que no hem aprovat cap llei… de moment).

Com cada any, al maig, vam tornar a la institució que fa i desfà les lleis que ens afecten cada dia. I com que al CATclub ens agrada arribar preparats —o almenys semblar-ho—, abans d’entrar vam repassar un glossari de paraules clau del vocabulari parlamentari. Paraules que sonen gairebé a música: faristol (el podi des d’on parlen els diputats, i des d’on nosaltres també hauríem tingut molt a dir), escó (el seient de cada parlamentari; ara ja sabeu com es diu la cadira on alguns s’adormen) i hemicicle (la sala de sessions en forma de semicercle, que sempre queda molt bé dir en veu alta). Amb aquest vocabulari nou a la butxaca, la visita va tenir més sentit i, a més, teníem la sensació de ser una mica més cultes, també.

Un cop dins del palau, vam descobrir els racons que fan d’aquest edifici un lloc únic i amb més vides que un gat. Va ser arsenal militar, palau reial, seu de la institució que aprova les lleis catalanes, espai buit (quan en van tapiar les entrades), museu i altra vegada parlament (amb l’adveniment de la democràcia). Una autèntica guerra de successions i un joc de trons institucional, tot en un mateix edifici i sense cap drac a la vista.

Vam admirar la claraboia que il·lumina l’escala d’honor, vam passejar pel majestuós Saló dels Canelobres, i vam descobrir els famosos passos perduts: aquells corredors on es cuinen els acords polítics que després surten als titulars com si haguessin sorgit del debat parlamentari… I no, no és ben bé així. I, per descomptat, vam entrar a l’hemicicle, el cor de tot plegat, on vam aprendre com s’organitzen els debats, com funciona la mesa i per on entra el president a fer el seu discurs.

La visita, per cert, no surt publicada al DOGC. Però nosaltres hi som, i ja n’hi ha prou.

Fora, al Parc de la Ciutadella, vam gaudir d’un altre tipus de cultura: la de passejar sense pressa i mirar les coses com si fóssim turistes en la nostra pròpia ciutat. Vam descobrir obres de Pere Falqués —sí, el mateix que va dissenyar la decoració del palau-parlament, els fanals del passeig de Gràcia i la font de Canaletes— i vam tancar l’activitat del CATclub com sempre: junts i xerrant (tot i que la conversa es va acabar aviat perquè entrem en la famosa època de parcials…).

I per acabar, la foto de família

Perquè cap visita al Parlament no és completa sense la foto de família a l’hemicicle. És gairebé una tradició, un ritual d’acabament que ja forma part de l’ADN del CATclub. I aquesta vegada tenia un gust especial: era l’avantpenúltima activitat del curs. Sí, heu llegit bé. El curs s’acaba, i aquesta foto és gairebé un comiat —temporal, és clar, perquè ja sabeu que al setembre tornarem amb més energia i més idees que mai. Fins aviat, i gràcies per fer que cada activitat valgui la pena.

La foto que demostra que, quan la gent del CATclub s’apleguen, fins i tot l’hemicicle es veu petit.

I recordeu: volem comentaris! Sí, els vostres: els qui hi vau ser i els dels qui us ho heu perdut (i ja esteu pensant a apuntar-vos a la que ve).