Sant Jordi és, per definició, una diada de coincidències: roses i llibres, carrer i cultura, llengua i festa. Però enguany, el CATclub hi va afegir un ingredient propi: la descoberta. I ho va fer doblant l’aposta (amb dues propostes molt especials) i aplegant les tres activitats de l’Acollida de llengua i cultura catalana a la UB —el CATclub, la Borsa i la Tertúlia catalana— en una sola jornada al cor de Barcelona.
Primera proposta: un tast balear al Raval
El matí va arrencar al barri del Raval, a la plaça de Vicenç Martorell, on ens esperava la gent de l‘Espai Mallorca, un centre cultural gestionat per voluntaris de l’associació Crits i Renou per les Illes Balears, que des de fa més d’onze anys promou la cultura balear a Catalunya i la llengua compartida. El primer Espai Mallorca va obrir el 1998 com a iniciativa conjunta del Consell de Mallorca i el Gremi d’Editors de les Balears, però l’any 2012 les administracions balears van decidir abandonar el projecte. Va ser la ciutadania qui el va seguir endavant i va salvar el centre, amb la creació d’una plataforma que va permetre reobrir-lo sota el model associatiu. Avui, amb més de 300 socis, l’Espai és un exemple de cultura feta des de baix i per a la gent.
Temes d’actualitat al CATclub
Les activitats que organitzem al CATclub són, ja ho sabeu, per donar-vos a conèixer la cultura i la societat de parla catalana i per ajudar-vos a practicar el català que apreneu als nostres cursos. I, és clar, una bona manera de fer tot això és anant a llocs com l’Espai Mallorca i tractant temes d’actualitat. I si hi ha un tema d’actualitat quan parlem de les Balears, un tema omnipresent en les converses dels illencs (i que, tot sigui dit, no és gens aliè a les dels barcelonins i catalans en general), és el de la massificació turística. Les menorquines i mallorquines presents ens van parlar del que representa la imposició d’aquest model de turisme depredador en un lloc com les Balears, dels canvis que ha forçat en la vida dels seus habitants i de les transformacions de l’entorn (en l’àmbit paisatgístic, social, econòmic, etc.). El cas de les Balears és, potser, el paroxisme d’aquesta malaltia, però no és aïllat: es pot viure en molts altres indrets d’Europa i del món, i així ens ho van explicar els membres del CATclub que venien de lluny (i no tan lluny).
També vam tenir un moment per parlar d’actualitat política europea: la Sara, investigadora hongaresa, havia estat recentment a Hongria, just en el moment de les eleccions que han marcat un canvi de rumb polític al seu país i que s’han viscut amb tanta expectativa a la resta d’Europa.
Tot això ens ho van explicar la gent de l’Espai Mallorca, i també ens van parlar de les activitats que fan tot al llarg de l’any i de la llibreria. I aprofitant que teníem la parada de la llibreria al costat, vam començar la primera activitat relacionada amb el dia del llibre. Què fan els diaris i els mitjans de comunicació i les xarxes socials per Sant Jordi? Recomanar llibres, no? Doncs nosaltres també ho vam fer. Però no pas novetats ni res d’això; senzillament, vam parlar dels llibres que ens havien emocionat, divertit, interessat… Primer, tècniques i becàries dels Serveis Lingüístics vam fer la nostra proposta. Tot seguit, després de practicar amb els estudiants fraseologia en català per parlar de llibres, cada participant havia de descriure el seu llibre a un altre participant en quinze segons. Un cop fetes totes aquestes minipresentacions, cadascú va votar la que més li havia agradat. I la guanyadora va ser la Diletta, que es va endur un llibre (sobre la història del llibre, precisament) i una bossa de tela del CRAI de la FIMA UB (gràààcieees, companys del CRAI-FIMA!) com a premi molt merescut. Senzill, divertit i sorprenentment revelador: en dues frases es pot dir molt sobre un llibre… i sobre qui el recomana!
Tot seguit va arribar el moment més literari de la jornada: una lectura dramatitzada de fragments de Burpees, la novel·la de Miquel Mas Fiol. La història gira al voltant del Nold Reborn, un influenciador famós pels seus continguts sobre com «ser un home de valor al segle XXI» que desapareix sobtadament. A partir d’aquí, la seva germana gran i un jove fidel a les seves lliçons emprenen un viatge per descobrir on és i, de retruc, reviure els instants més durs del seu passat. Com algú arriba a convertir-se en un extremista digital? La lectura va deixar el grup amb ganes de saber-ne més (que és el que ha de fer una bona presentació literària).
I que bé que vam estar a l’Espai Mallorca: vam tenir bona companyia, vam poder esmorzar, vam poder comprar llibres i vam aprendre a recomanar-los. Tot un dia del llibre! Gràcies, Alícia i companyia, tornarem!
Segona proposta: Barcelona des de les altures
Amb les butxaques plenes de recomanacions literàries i el paladar content, ens vam desplaçar cap a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, a la plaça Universitat, per pujar a la Torre del Rellotge: trenta-cinc metres d’alçada i una de les vistes més privilegiades —i desconegudes— de tota la ciutat.
I mentre esperàvem l’Aisha, la nostra guia (gràcies, Aisha, ens va encantar; al setembre et volem tornar a veure!), encara vam tenir temps de tastar el pa de Sant Jordi: una tradició que, per molt que no la conegueu, ja és hora de descobrir-la. Boníssim!
La torre forma part d’un edifici projectat per l’arquitecte Elies Rogent i construït entre 1863 i 1872. Des del primer moment, Rogent va concebre un rellotge amb campanar capaç de marcar els horaris amb la precisió i el rigor propis de la vida acadèmica. El resultat va ser una espadanya de quatre braços que cobreix les campanes a la manera d’una cúpula oberta d’estil renaixentista, situada a la torre oest de l’edifici. Les campanes es van forjar el 1880 a la foneria de Miquel Forcada, de Vic, i van començar a sonar el 18 de juny de 1881 amb el rellotge dissenyat per la família de rellotgers Cabanyach. Els diaris de l’època van narrar-ho com tot un esdeveniment per a la ciutat.
La torre va ser restaurada recentment —les obres van costar 210.000 euros i van acabar l’estiu del 2022— i oberta al públic amb visites guiades coincidint amb el 150è aniversari de l’Edifici Històric. La restauració va permetre refer la coberta, consolidar l’estructura i, el més emocionant: fer sonar de nou les campanes originals, que havien estat en silenci durant més de dues dècades. Avui tornen a repicar quarts i hores amb un nou mecanisme, però amb les mateixes campanes de 1881.
Durant la visita vam poder passar per darrere de l’esfera del rellotge, on encara es conserva el mecanisme que va fer girar les agulles entre 1938 i 2005. I vam arribar fins a la coberta, on es pot tocar l’espadanya i les campanes originals, i gaudir d’una panoràmica preciosa: Ciutat Vella, l’Eixample i el pati de Lletres de la UB als peus, i molt més enllà. Si la visita coincideix amb les dotze del migdia, es pot sentir un tremolor a terra mentre sonen les campanes. Una experiència que es recorda.
La campana gran té gravada una inscripció llatina que diu: «Alumnes i professors de l’acadèmia de Barcelona, obeïu el so». Un recordatori que va donar peu a una reflexió col·lectiva sobre una de les peculiaritats més entranyables (i temudes!) del català: dir l’hora.
Una combinació perfecta
Un Sant Jordi amb aroma d’ensaïmada, debats literaris, campanes centenàries i panoràmiques de Barcelona. Les tres activitats de l’Acollida reunides en una sola jornada que va demostrar que aprendre llengua i cultura catalana pot ser, senzillament, una manera molt bona de passar el dia.
Gràcies a l’Espai Mallorca per rebre’ns i per tot el que feu. I fins a la pròxima trobada!
PS. I vam tenir visites!!!
Sí, amb les activitats del CATclub ja passa: no en tens mai prou i sempre vols tornar… 🙂
Així, aquest dijous de Sant Jordi vam tenir visites d’exCATclubers (visites, per cert, molt actives!): el Fercho i la Fernanda, que feia uns dies que havien arribat del Brasil i van voler tornar a trepitjar una activitat; l’Eva i l’Aitor, 100% catalans, ells, malgrat haver nascut en un altre lloc (ja se sap, els catalans neixen allà on volen); la Clara, que enguany Sant Jordi li ha provat millor :); la Iélena i la Carmen, habituals del curs passat; la Laia, la nostra assessora en temes balears; i la Marialba, que ens va inspirar l’activitat recomanallibres. (I no sabem si ens deixem algú…) Ens va fer mooolt felices retrobar-vos, de debò. I ens va encantar veure que conserveu i cultiveu el català que vau aprendre en la vostra estada. Segurament això és la millor mostra que fem la nostra feina i que us encomanem el nostre entusiasme.
Torneu sempre que vulgueu!
L’activitat en onze imatges
1. El millor Sant Jordi possible: tot el grup reunit amb ganes de cultura.
2. La llibreria de l’Espai Mallorca. Sí, existeix al bell mig del Raval una llibreria que promou (entre altres) autors de les Balears. I sí, costa marxar sense comprar res (el Joao no s’hi va poder resistir).
3. L’equip de l’Espai explicant el projecte. Atenció total al grup… o quasi.
4. El Gabrielle regalant roses a tot el seu grup. Algú havia de fer-ho, i ell no ho va dubtar ni un segon.
5. La Diletta amb el premi a les mans. Un llibre i una bossa del CRAI. La millor lectora i recomanadora de la sala; ara, amb proves.
6. El pa de Sant Jordi, a punt per ser atacat. Va durar menys del que sembla.
7. La façana de l’Edifici Històric de la UB. Trenta-cinc metres de torre ens esperen. Amunt!
8. El mecanisme del rellotge, darrere l’esfera. Fa 140 anys que marca el temps dels estudiants. Nosaltres, uns minuts.
9. Les campanes originals de 1881, ben a tocar. «Obeïu el so», diuen. I obeïm.
10. Una part del grup a la coberta de la torre, amb Barcelona als peus i el vent als cabells. Moment de foto obligatori.
11. Vista panoràmica des de dalt: la Ciutat Vella, l’Eixample i un Sant Jordi vist des d’un lloc que poca gent ha tingut la sort de veure.
Marta del Hoyo, becària d’Acollida