Eren dos quarts de sis de la tarda quan un grup de membres del CATclub ens vam aplegar davant de l’edifici de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. El cel, per cert, era ben blau: un bon presagi per a qui ha d’aprendre a mirar-lo. La nostra guia, Judith Ardèvol, investigadora de l’ICCUB i doctoranda en l’estudi de la Via Làctia, ens va rebre amb una energia contagiosa i la determinació de fer-nos gaudir de l’univers. No va trigar gaire a aconseguir-ho.
La visita va començar a l’entrada de Martí i Franquès, on hi ha el telescopi, un instrument que fins fa no gaire s’utilitzava per fotografiar el Sol amb plaques de vidre. La Judith va mostrar-nos algunes de les eines i, amb elles, va introduir la figura central de la jornada: Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009), matemàtica i astrònoma catalana, primera dona a doctorar-se en Matemàtiques a la Universitat de Barcelona, el 1970. Va ser, a més, la primera professora d’astronomia de tot l’Estat espanyol. Davant d’alguns dels instruments que ella mateixa havia fet servir —exposats ara com a patrimoni científic—, la seva figura prenia una dimensió especial: no era un record llunyà, sinó una presència viva en aquelles parets.
L’altre gran protagonista de la tarda va ser l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. És un fenomen que a Catalunya no s’ha pogut veure des de 1905 i que, aquest estiu, oferirà fins a un minut i trenta-set segons de totalitat en les millors condicions. La franja de totalitat travessarà el sud de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Per als aprenents d’observador, la Judith va insistir en la protecció ocular: mai no es pot mirar el Sol sense filtres adequats, ni amb ulleres de sol, ni amb radiografies. Únicament en el moment de totalitat completa, quan la Lluna cobreix el 100% del disc solar, és segur treure la protecció per contemplar la corona i la cromosfera a ull nu.
Però, una cosa: si la Lluna gira al voltant de la Terra i la Terra al voltant del Sol, com és que no tenim eclipsis més sovint? La Judith ens va mostrar diferents simulacions de les òrbites del sistema solar: l’òrbita de la Lluna és inclinada respecte de l’òrbita de la Terra, de manera que normalment passa per sobre o per sota del Sol sense interposar-s’hi. Quan s’alineen els tres cossos (sí, passa de tant en tant), la màgia succeeix. Vam aprendre també per què sempre veiem la mateixa cara de la Lluna, a causa de la rotació sincronitzada amb la translació —d’aquí ve que hi hagi la famosa cara oculta.
Un consell pràctic per preparar-se: el 29 d’abril, cap a les 20:30, el Sol estarà a la mateixa alçada a l’horitzó que el 12 d’agost, durant l’eclipsi. Molt baix, sí, però prou amunt com per poder observar l’eclipsi si el cel acompanya. El web shademap.app i el de Xavier Jubier van sortir com a eines imprescindibles per planificar la jornada i trobar el lloc ideal, lluny de zones d’ombra.
«I, tu, on seràs el 12 d’agost?»
La pregunta va quedar a l’aire mentre sortíem. Menorca, Mont-Roig, Bilbao. Cadascú tenia la seva previsió, però tots amb el cap mirant amunt.
La visita va concloure cinc plantes per sobre del carrer amb el cap ple d’òrbites, de plaques solars i del llegat d’una dona que va obrir camí mirant el cel i el Sol. La trobada va confirmar el que ja sospitàvem: que la ciència, explicada en la mateixa llengua, en un espai carregat d’història i per algú que hi creu de debò, té una força particular. L’univers, en català, sona diferent. Sona molt bé. (Gràcies, Judith per la visita; gràcies Anna per la col·laboració. Tornarem!)
Post CATclub: llibres per continuar mirant amunt
Acabada la visita, ens vam quedar una estona més a la Facultat de Física per fer el nostre petit postCATclub.
La presència d’Assumpció Català va plantejar la pregunta inevitable: hi ha un llibre sobre ella? Sí, i és recent: Assumpció Català, la dona que estimava les estrelles, de Ramona Dilla Martí (Edicions de la UB, 2025), una petita biografia que recupera la seva trajectòria en un moment molt oportú, just quan l’eclipsi torna a posar l’astronomia catalana al centre.
Inevitablement, va sortir el nom de J. A. Català —coincidència fortuïta de cognom— amb una obra àmplia publicada a Angle Editorial i Cossetània: des d’Una breu i atzarosa història de la vida (2021) fins a Geopolítica de l’espai (2023), passant per reculls divulgatius com 100 qüestions sobre l’univers i 100 històries de l’aventura espacial. I, molt pertinent per a l’ocasió: L’eclipsi del segle, la seva guia per gaudir de l’eclipsi del 12 d’agost de 2026.
Per als qui volen anar més a fons en física teòrica, Carlo Rovelli és un clàssic imprescindible: Set lliçons breus de física, L’ordre del temps, Forats blancs i Helgoland —tots en català a Anagrama— van ser mencionats amb afecte. I per als curiosos de la mecànica quàntica, va aparèixer una novetat de 2026: Univers rebel, de Dani Jiménez (Cossetània), un viatge per la història de la quàntica que, segons qui l’havia llegit, enganxa des de la primera pàgina. No us el perdeu!
L’activitat en sis llibres, quatre imatges i un enllaç
1. De Joan A. Català Amigó, Geopolítica de l’espai. La ciència, l’astrofísica, l’exploració espacial… És cobejada per les grans potències econòmiques i militars. Divulgació científica de primera feta en català. Joan A. Català té moltes altres obres i una és de «rabiosa actualitat»: L’eclipsi del segle. Imperdible.
2. De Dani Jiménez Albiac, Univers rebel. Més divulgació de primera en català i amb una gran voluntat de fer-se entenedor, de transmetre, de comunicar; voluntat que arriba a bon port, perquè el Dani es fa entendre. 100% recomanable. (Dani, no t’enfadis pel fotomuntatge, però és que el llibre el tenim en electrònic i la foto no hauria quedat bé.)
3. De Carlo Rovelli, Forats blancs. Rovelli és un dels físics teòrics més reconeguts a escala mundial i, a més, sap fer divulgació! Per qui vulgui estar a l’última…
4. De Ramon Dilla (text) i Pilarín Bayés (il·lustracions) Una iniciativa del Vicerectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals i a Edicions UB. Per commemorar qui va ser una de les grans investigadores i formadores de la nostra Universitat.
5. De Joan A. Català Amigó, Una breu i atzarosa història de la vida. Amb aquest, compte, perquè si us cau als peus us farà mal ;-). No el vam poder explorar, però intuïm que serà en la línia Català.
6. PostCATclub Vam fer un tastet de lectures científiques…
7. PostCATclub … de tots els llibres que teníem; a la cafeteria de Física.
8. PostCATclub Primer vam presentar el nostre petit recull de divulgació en català.
9. PostCATclub Si voleu una bibliografia més completa, podeu consultar l’elaborada per Joan A. Català per a la Xarxa de biblioteques públiques de Catalunya.
10. Per cert, que també hi va haver prèvia. En el nostre qüestionari, tothom va treure un deu. El nivell del CATclub ha tingut una evolució meteòrica!
11. I, per cert, si en les vostres lectures científiques no enteneu algun terme, recordeu que teniu a disposició l’UBTERM, creat i actualitzat pels nostres estimadíssims, i mai prou ponderats, companys d’Assessorament Lingüístic i Terminologia!
Marta del Hoyo, becària d’Acollida