L’aire de tardor torna a omplir els passadissos de les facultats, sovint amb l’alegria de tornar a veure amics i companys, però també sovint amb una certa nostàlgia, una mena d’enyorament de ves a saber què difícil d’explicar… Potser és això, la saudade? En tot cas, tant si experimentem un sentiment com l’altre, només pot voler dir una cosa: comença un nou curs i torna la Borsa d’intercanvi lingüístic!
Sí, iniciem el curs 2025-2026 amb moltes ganes de continuar connectant estudiants de mobilitat que volen practicar el català amb estudiants catalanoparlants que volen millorar altres llengües. Si vols aprendre, ensenyar i conèixer gent nova, aquest és el teu espai.
El formulari d’inscripció ja és obert i ja fa dies que estem creant les primeres parelles lingüístiques del curs. No esperis a última hora —apunta’t ara i sigues dels primers a començar aquesta aventura lingüística i cultural. Que comenci el curs… i les converses!
La primera trobada de la Borsa d’intercanvi lingüístic del curs 2025-2026 va arribar carregada d’energia i bon ambient, amb tres fantàstics grups de català-portuguès que donen el tret de sortida a un curs ple d’intercanvis i noves connexions.
Català-portuguès: Jordi, Eduard, José, Bruno i Tayná
El Jordi ja és un veterà en això de les parelles lingüístiques. La seva dona és brasilera, i com que fa temps que va aprendre el portuguès, participar-hi és per a ell una manera de no perdre la pràctica. Ens ha explicat una anècdota divertida del seu últim viatge al Brasil, just després del confinament: va agafar la covid allà i va haver de quedar-s’hi quinze dies més perquè no hi havia reactius per fer-li la PCR que confirmés que era negatiu. Aquella experiència li va fer veure, de primera mà, les diferències entre el sistema sanitari europeu i el brasiler.
L’Eduard, en canvi, arriba a la borsa per un altre camí. Estudia Informàtica i fa dos estius va viatjar a Portugal, un país que el va enamorar des del primer dia. Des d’aleshores ha tornat diverses vegades i s’ha proposat aprendre’n la llengua. Diu que és un autèntic fan dels pastéis de nata i, segons sembla, a la propera trobada amb la seva parella lingüística tenen pensat anar a una pastisseria de Barcelona que en fa de boníssims.
El Bruno i la Tayná, per la seva banda, són del Brasil. Ell està aprenent català amb la idea de començar un màster en economia l’any vinent, mentre que ella ja el cursa actualment. Entre tots van acabar mantenint una conversa apassionada sobre el verb meter i les seves múltiples interpretacions en castellà i portuguès —una d’aquelles discussions lingüístiques que comencen amb un exemple innocent i acaben descobrint tot un món de matisos.
El José és de Portugal i està fent el seu doctorat a Barcelona. Tot i que només fa sis mesos que viu a Catalunya, ja domina força bé el català i s’ha adaptat molt ràpidament a la vida d’aquí. (Si segueixes així, aviat et comptarem com a estudiant local! 😉
Català-portuguès: l’Aelita i la Tatiana
L’Aelita treballa a distància amb un grup d’investigació brasiler dedicat a la conservació del patrimoni. A més, ha passat llargues temporades a França i Itàlia, on ha après a parlar perfectament francès i italià. Tot i que ja domina força el portuguès, vol ampliar el vocabulari i guanyar fluïdesa oral.
La seva parella, la Tatiana, és estudiant de Química i ha vingut d’Erasmus de setembre a gener. Encara s’està adaptant a la vida a Barcelona, però té moltes ganes d’aprendre català per integrar-se millor i viure plenament l’experiència. Entre les dues hi ha hagut una connexió natural: comparteixen curiositat, interès pel coneixement i una gran energia per aprendre l’una de l’altra. Seguiu així!
Més català-portuguès: l’Elna i la Matilde
L’Elna ve d’un petit poble del Berguedà i està cursant Estudis Literaris. L’any passat, a través d’un videojoc, va conèixer un grup de brasilers amb qui va començar a xatejar sovint. D’aquella amistat virtual va néixer la seva curiositat per la llengua portuguesa, i ara vol aprendre-la per poder conversar-hi millor —una història molt del segle XXI.
La seva parella lingüística, la Matilde, és estudiant de Farmàcia i viu en un poble a prop de Lisboa. Ara fa l’erasmus a Barcelona, però la ciutat ja li és familiar: el seu pare hi treballa des de fa vint anys i ella mateixa ja hi havia estat dues vegades. Parla força bé català i castellà, així que la comunicació amb l’Elna flueix amb naturalitat.
En les seves converses han descobert una paraula preciosa del portuguès que no té traducció exacta a cap altra llengua: saudade, aquest sentiment profund de trobar a faltar algú o alguna cosa, que potser només es pot comprendre de veritat quan es viu lluny de casa… O quan arriba la tardor i tornen les classes! ;oDDD
Paula Tomás i Pau Vallès
Becaris d’Acollida