El Welcome d’aquest curs 25-26 es presentava molt i molt bé. Molta expectació, molts inscrits (52 i vam tancar les inscripcions dimarts!) i moltes ganes de començar les activitats. La visita a l’Edifici Històric de la UB és un reclam excel·lent, tot sigui dit, però els que ja fa unes quantes temporades que organitzem aquestes activitats, vam notar unes vibracions especials… Malauradament, l’actualitat, de vegades, ens la juga: durant la matinada del dijous, la flotilla Global Summud que s’acostava a la costa de Gaza per mirar de trencar el bloqueig i portar ajuda humanitària a la població va ser interceptada per l’exèrcit israelià. Les manifestacions de rebuig per aquest fet no es van fer esperar i la Universitat de Barcelona va decidir tancar els espais institucionals i, per tant, una part de l’activitat del CATclub quedava anul·lada.
El que havia de ser una activitat festiva va quedar una mica apagada. No només pel fet que vam haver de cancel·lar la visita a l’Edifici històric, sinó també per l’actualitat i per les protestes dels estudiants que ja es deixaven sentir (també entre els assistents) i perquè els propers dies es presenten moguts i amb convocatòries de vaga i mobilitzacions.
Malgrat tot, vam decidir mantenir la primera part de l’activitat: era el primer dia i havíem de donar la benvinguda als estudiants de català d’aquest curs 2025-2026, explicar-los el funcionament del CATclub, les properes activitats i, és clar, conèixer-nos tots plegats. Això sí, vam fer l’activitat més curta, de manera que, qui volgués, es pogués sumar a les protestes convocades.
S’ha de dir que, malgrat haver-nos quedat sense visita a l’Edifici Històric, sense veure la preciositat d’il·lustracions del volum d’aritmètica i gramàtica del comerciant Bolló (al Fons Antic), sense imbuir-nos de la magnificència del Paranimf i de l’art de l’Aula Magna, sense gaudir del capvespre de dalt estant de la torre del Rellotge…, només el fet de ser a la sala de professors de la cinquena planta de la Facultat de Filologia, ja fa del Welcome una activitat molt especial. I si voleu fer-vos-en una idea, mireu, mireu el vídeo…
Què vam fer?
Doncs, com sempre, vam rebre els nostres estudiants, els vam preguntar com es deien i d’on eren, a quina facultat estudiaven, si havien fet un curs de català als Serveis Lingüístics o bé on l’havien après i si volien saludar en un pòstit i enganxar-lo a la porta de la terrassa… Les respostes a tot això van ser, és clar, molt variades: molts noms de pila en moltes llengües, molts llocs d’origen, moltes facultats, moltes salutacions en moltes llengües…
Però el que més ens va sobtar va ser, en molts casos, un molt bon nivell de català i, els que no el tenien, una excel·lent predisposició a aprendre’n. Sí, el Pla d’acollida de llengua i cultura catalana de la UB està donant molt bons fruits. Molts dels estudiants que arriben a la Universitat fan el curs de català inicial A1 que els permet, justament, iniciar-se i seguir aprenent-ne (fent l’A2 pel mateix preu) i, al final, enlairar-se en les activitats d’acollida. Però no només això: la difusió que es fa del català com a llengua de prestigi (i d’ús, per descomptat) a la universitat i arreu, fa que hi hagi cada cop més estudiants que aprenen català abans d’arribar a la Universitat. I ahir ens ho vau transmetre així molts de vosaltres.
L’altra sorpresa agradable (bé, una de les moltes que hi va haver), va ser la presència de molts estudiants locals a l’activitat: Júlia, Marina, Nicky, Mariona, Sara, Laia i encara més de qui no recordem ara el nom. Moltes gràcies per venir, de debò. La vostra aportació lingüística és clau. A més, també vam tenir repetidors! Constanza, Rommel i companyia tornen a les activitats com a estudiants avantatjats (alguns d’ells ja són al B2!).
I encara una sorpresa més, amigues i amics. En la nostra roda de presentacions, els estudiants havien d’omplir una graella de preguntes i respostes, i els primers que van fer línia i graella, van tenir premi: una fantàstica bossa de gominoles, altrament dit llepolies (si apreneu aquesta paraula us donem el C1 directament). El cas és que les gominoles van agradar; mireu, mireu les rialles del respectable públic davant del tècnic que aixeca i pondera una bossa…
L’activitat en deu imatges
1. Hem començat el curs amb molta força i amb ganes de compartir. La sala plena de gent d’arreu del món ja ens feia pensar en un curs ple d’activitats i bon ambient.
2. Des de l’altre costat de la sala encara es veu més gent! Sí, érem molts i molts… I ens encanta i ens fa feliços, eh!
3. Un cop feta la primera presentació, vam demanar a tothom que compartís alguna cosa en català o en la seva llengua materna en un pòstit per penjar a la porta de la terrassa.
4. I tant que sí: visca Nàpols! Forever!
5. Gràcies, igualment! I gràcies també per la traducció ;-).
6. Em sembla que ja començo a entendre una mica el portuguès…
7. En aquesta nova edició del CATClub hi ha alumnes amb avantatge. N’hi ha que des del primer dia ja ens tenen el cor robat!
8. L’ambient que es respirava a fora es va fer sentir dintre… No ens podem oblidar del context internacional i expressar la nostra solidaritat amb Palestina. La universitat és espai de pensament crític i de pau.
9. La terrassa de la Facultat de Filologia és un lloc ideal per fer dinàmiques i presentacions. Vam tenir temps i espai per conèixer tothom! Però també és una miranda excel·lent: de Montjuïc fins al turó de la Rovira, amb molts llocs per comentar!
10. Quantes dinamitzadores del CATClub calen per fer una fotografia? Com a mínim, dues, però aquí encara se n’hi va afegir una altra. Ara, la foto va quedar de foto!
I per acabar, la foto de família
Després d’un parell d’hores d’enginyeria i càlculs molt complexos, vam aconseguir muntar el trípode improvisat i fer-nos aquestes fantàstiques fotos de família (la segona amb Francesc i tros de cadira inclosos!). Fins ben aviat! 😊
Pau Vallès, becari d’Acollida
Francesc Massana, tècnic d’Acollida