Bon dia a tothom, us escriu la Maria, cronista circumstancial del CATclub per a la que va ser última activitat (oficial, d’oficioses n’hi haurà més) del curs 2025-2026. I és que, fa uns quants dies, el Francesc em van dir que necessitaven un cop de mà amb una activitat important, i no m’ho vaig pensar dues vegades: «Compteu amb mi!». Havien organitzat una gimcana a l’Edifici Històric com a última trobada del CATclub i necessitaven algú més que els ajudés in situ el dia de les proves. Quan vaig ser becària d’acollida, ara fa dos cursos, encara no es feia aquesta activitat, i això em feia encara més il·lusió. 

Quan vaig arribar a l’Edifici Històric, vaig veure que hi havia les becàries de Nous Formats i vaig suposar que era per fer alguna publicació a Instagram. «M’encanta», vaig pensar, «és fantàstic veure com cada vegada més gent coneix el CATclub!». A la trobada hi havia estudiants de màster, de grau i de doctorat; de Madrid, de Portugal, de Xile… I vaig pensar que, amb una varietat tan gran de persones, era impossible no acabar parlant amb algú. 

Abans de començar l’activitat pròpiament dita, vam fer una petita visita a la Botiga UB per recollir els premis que ens tenien reservats i, és clar, per veure tot el que hi tenen. Tot seguit vam anar cap als jardins Soldevila i vam començar la gimcana. Els participants van recórrer tot l’edifici contestant preguntes relacionades amb trobades anteriors del CATclub. Quan resolien una prova, venien corrents. El Francesc les corregia i, si estaven bé, els posava el segell. Mentrestant, jo els cantava la pista següent… i tornaven a sortir disparats! I això, és clar, passava amb tots els grups alhora. (Ara s’entén perfectament per què calia l’ajuda.) 

De fet, els estudiants ja estaven avisats que tenien «deures»: mirar-se les cròniques de les activitats passades per poder respondre més ràpidament. I, tot i que podien consultar les cròniques al mòbil, es va notar qui havia fet els deures ;). La Laia, el José, la Lídia i la Natalia van ser els guanyadors i, per tant, els que tenien més possibilitats d’endur-se els premis. 

El primer premi era una dessuadora de la UB i el segon incloïa una llibreta, una galeta i una bossa de la UB. Moltes gràcies a la Botiga de la UB per aquest lot de marxandatge tan xulo! La Natalia i la Lídia, guanyadores dels premis, van quedar-ne molt contentes. 

Després de tant córrer, ens mereixíem un postCATclub més tranquil i, per això, vam anar a un local de la plaça Castella (que ja comença a ser un clàssic de les trobades postCATclub) a prendre alguna cosa plegats. Tot i que jo els acabava de conèixer, vam congeniar i vam tenir una bona conversa. La majoria ja començaven els exàmens i aviat van haver de marxar… feia una mica de pena pensar que era l’última trobada del semestre i del curs 2025-2026. 

I és que, al final, el CATclub ha creat una manera molt guai de difondre i practicar el català que els estudiants han après als cursos inicials dels Serveis Lingüístics. La veritat és que amb cursos i activitats es crea una sinergia molt interessant que fa que, amb només un A1, els aprenents ja siguin capaços de comunicar-se una mica en català i de seguir exposicions orals força complexes. Perquè, és clar, fins i tot fent una gimcana acabes practicant la llengua sense adonar-te’n (si no trobaven una prova, havien de preguntar a professors, alumnes o treballadors… perquè nosaltres no podíem dir res!). A banda, és clar de les pre i post activitats en què sempre treballem lèxic i fraseologia relacionats. 

I, evidentment, no podia faltar la foto final de grup o, com vam dir ahir, la nostra «foto de família». Perquè després de tants dijous practicant català junts, aquests CATclubers ja són una mica família. 

Esperem que tothom s’ho hagi passat molt bé aquesta temporada i, sobretot, que hagi practicat molt el català. I ara ja no val deixar-lo aparcat: toca continuar practicant-lo fora del CATclub! 

PD Ara us parla la Marta. Sí, després d’haver-vos acompanyat durant tot el semestre, tot just a l’última activitat no vaig poder venir… 

Tot el que és bo té un final, i diuen que els desenllaços, de vegades, no són feliços. Però com que vivim en l’era de la sobrecomunicació, sempre hi ha espai per dir un adeu ben bonic.

Vaig arribar al CATclub a principis de febrer, i amb la mà al cor puc dir que, en poc temps, ha estat una experiència ben divertida. Sempre havia pensat que la llengua s’ha de viure de manera compartida, però descobrir que hi ha tants estudiants que volen aprendre català —i que venen de llocs i llengües tan diverses— la veritat és que m’ha estovat el cor. Veure-ho des de dins m’ha fet valorar encara més la llengua que duc a dins de tota la vida.

No soc gaire fan de les festes (ni de res que s’acabi més tard de les 22 h), però pel CATclub m’hauria quedat fins a l’hora que fos, perquè pocs espais celebren la cultura i l’aprenentatge d’una manera tan lliure i enriquidora. Han passat moltes cares per aquests mesos, molts noms que he confós (hehehe), però voldria acomiadar-me amb una abraçada enorme i agrair l’oportunitat que se m’ha brindat.

Per desgràcia —o per sort— encara em queden uns quants anys de Dret… Potser el CATclub ja no em tindrà de becària, però em tindrà d’assistent. Així que sempre estaré oberta a fer un comiat en persona o, si us ve de gust, un vermut (sempre que sigui abans de les 22 h). Salut i bon final de curs, que ja queda poc! (I, recordeu: hi haurà alguna trobada més no oficial; ja us anirem avisant.)

Maria Ortega, becària de Dinamització
Marta del Hoyo, becària d’Acollida