Ahir vam omplir una saleta de la universitat amb allò que més ens agrada: llengües i moltes ganes d’aprendre. Feia temps que no tenia una trobada d’intercanvi lingüístic i, sincerament, no n’hauria pogut sortir una de millor. 

La Samira —barcelonina d’origen marroquí—, la Nadia —d’arrels egípcies però amb poca pràctica de l’àrab— i la Shaza —que va arribar al desembre d’Egipte i te un pare que és professor de llengua (privilegi absolut)— van formar un trio perfecte per a un intercanvi català-àrab que va fluir des del primer minut. 

La tarda va començar amb una improvisació que ja queda oficialment batejada: el «penjat doble». Dues paraules, dues llengües i tres jugadores que havien d’endevinar cadascuna la seva. La Shaza havia d’endevinar la paraula en català mentre la Samira i la Nadia intentaven desxifrar la paraula en àrab. Tot alhora i, sorprenentment, tot funcionant (era el primer cop que jugàvem, jo diría que ens ho hem inventat nosaltres, això del «doble»). 

Després va arribar el meu clàssic preferit per trencar el gel: el joc de les preguntes. «Tens un gat?», pregunta la Shaza en català. ”لا، ما عنديش قط”, respon la Nadia. 

I així, entre preguntes quotidianes i respostes en l’idioma que cadascú volia practicar, es van anar coneixent. Sempre ho dic al principi: aquí no venim a ser jutjats, ni a fer exàmens, ni a demostrar cap nivell. Venim a parlar, a equivocar-nos, a corregir-nos amb respecte i, sobretot, a perdre la vergonya. És així com realment es millora. 

La trobada va continuar amb el joc dels números: la Shaza i jo en català; la Samira i la Nadia en àrab. La Nadia va deixar anar: «Mira, fins i tot tu aprendràs àrab!» I no li faltava raó. Quan dinamitzes la Borsa d’Intercanvi Lingüístic, aprendre és inevitable. I és, probablement, una de les feines més interessants que tindré mai. 

La Shaza aviat haurà de tornar temporalment a Egipte per qüestions personals, però això no les aturarà. Ja han decidit continuar l’intercanvi en línia, i ella mateixa ha promès que, amb un pare professor, de suport no els en faltarà. 

I així continuen creixent les nostres parelles lingüístiques: compartint llengües, cultures i històries que acaben convertint-se en amistats. 

Maria Ortega
Becària de Dinamització