La segona trobada de la Tertúlia catalana, el dimecres 11 de març, va començar amb un tema molt seriós… Vam començar parlant de gènere i de lluita feminista, però aviat la conversa va anar derivant cap a altres qüestions. I, de fet, aquest és justament l’esperit de la tertúlia: fer-la petar una estona, deixar que les idees vagin apareixent i, sense gairebé adonar-nos-en, que els estudiants es vagin sentint cada cop més còmodes parlant en català. Al cap i a la fi, el més important no és tant el tema com que la conversa no s’aturi… I, de moment, no sembla pas que se’ns hagi d’acabar la corda. 

Noves cares a la tertúlia 

A la trobada també vam tenir noves incorporacions. Entre els tertulians hi havia la Marina, estudiant de Sociologia i també voluntària del CATclub. Que estudia sociologia va quedar claríssim quan va entrar de ple en el debat parlant de la relació —gens innocent— entre capitalisme i patriarcat. Sens dubte, un argument digne de qualsevol seminari universitari, però explicat amb tota la naturalitat d’una conversa de cafeteria. 

Pel que fa als aprenents, es van afegir la Kristhy, de Mèxic, i una estudiant de Colòmbia, que actualment estan fent el curs A1 de català. Tot i tenir un nivell inicial, van participar amb moltes ganes i una actitud admirable; de fet, van poder compartir reflexions molt interessants sobre les diferències entre les prioritats del feminisme aquí i als seus països. 

Ens van parlar, per exemple, de la greu problemàtica dels feminicidis a l’Amèrica Llatina i de l’eslògan que s’ha fet tan conegut en les mobilitzacions feministes: «vivas nos queremos». Aquí el coneixem sovint adaptat com «ens volem vives», una frase que resumeix molt bé una reivindicació tan bàsica com imprescindible. 

Quan la conversa acaba parlant d’hores 

I quan semblava que la tertúlia seguiria per camins polítics i socials…, la conversa va fer un gir inesperat i vam acabar parlant de com es diuen les hores en català. 

El moment més divertit va arribar quan ens vam adonar que alguns aprenents dominaven millor els quarts que alguns voluntaris lingüístics. Amb tota seguretat, ens recordaven que tres quarts de vuit són les 7:45 i que un quart de sis són les 5:15. 

I per si encara en quedava algun dubte, van improvisar una explicació visual utilitzant… pizzes! Els talls es van convertir en els quarts d’un rellotge imaginari, i entre gestos, exemples i moltes rialles vam acabar entenent perfectament el sistema. 

A partir d’aquí es va obrir un petit debat: què és més fàcil, dir les hores a la manera tradicional catalana o simplement llegir-les en format digital, com al mòbil?