Elena, Teresa i Gianluca (tarda)
El Gianluca és de Florència, però fa gairebé quatre anys que viu aquí per estudiar Ciències del Mar. Parla italià amb accent toscà, castellà, català, anglès i polonès. Li agrada molt fer submarinisme. Ens ha explicat que a Itàlia hi ha molts parlars diferents, tan variats que, tot i ser el mateix idioma, de vegades els parlants de diferents regions no s’entenen entre ells. Per això, diu, la fama que tenen els italians de gesticular molt té un sentit històric: abans, quan es viatjava de regió en regió venent mercaderies, es podia passar per regions amb tres idiomes diferents, i no es podien aprendre tots; per aquest motiu es comunicaven amb les mans.
El Gianluca també ens ha comentat que aquests accents no estan classificats ni com a dialectes ni com a llengües independents, però que encara es conserven i es transmeten i se senten en la vida quotidiana. Hem parlat de les semblances entre la cultura italiana i la nostra. Gràcies a aquest fet el Gianluca no va tenir gaire xoc cultural quan es va traslladar aquí.
L’Elena és de Viladecans, estudia Infermeria i va estar cinc mesos a Rímini fent l’Erasmus i pràctiques en un hospital. Va aprendre italià per necessitat. Ens ha explicat que la va sorprendre el fred d’aquella regió i que l’experiència va ser molt enriquidora, ja que li va permetre valorar el sistema sanitari d’aquí. A Itàlia no està malament, però no tenen CAP i, per tant, les urgències es col·lapsen més; a més, estan començant a digitalitzar els documents, cosa que aquí ja fa anys que tenim. També hem fet broma sobre els trens italians: segons el Gianluca, l’únic tren arriba puntual és un que surt tres hores abans de la previsió! 😀
La Teresa és de Lleó i estudia Pedagogia. Temps enrere va estar de vacances a Itàlia i, ves per on, ara vol aprendre l’italià.
Tànit, Pau, Guillem, Gabrielle i Leonardo (matí)
Comencem per la Tànit. Estudia primer de Ciències del Mar i és de Barcelona. Té família a Gènova. El Pau estudia Matemàtiques i l’estiu passat va fer un voluntariat a Itàlia, cosa que li ha despertat ganes d’aprendre més italià. El Guillem estudia Dret i ADE i al setembre marxarà d’Erasmus a Roma. El Gabrielle estudia Història i està fent un màster; serà a Barcelona de gener a juny. Té família al País Basc, parla molt bé castellà i entén perfectament el català (sobretot després d’haver fet un curs inicial i de venir al CATclub). El Leonardo estudia Psicologia i ja ha arribat al segon semestre; parla molt i molt bé el català.
Durant la trobada, el Leonardo ha comentat que li semblava curiós que fem servir «gràcies» i «merci». També hem parlat de les semblances entre les ciutats italianes i catalanes. Barcelona es compara sovint amb Milà o Gènova, ja que les ciutats del nord d’Itàlia s’assemblen més a Barcelona que les del sud, com Nàpols, que és molt diferent. Hem parlat del turisme massificat tant a Barcelona com a Roma, i de com el transport de rodalia italià és més car i menys eficient que el català.
Els estudiants italians han expressat la seva admiració per com els catalans mantenen les seves tradicions i les senten molt properes. També els agrada la manera com els catalans defensen els seus drets i reivindiquen el que és seu.
A més, tots dos són apassionats de l’actualitat i la història i van seguir amb interès els fets de l’anomenat «procés d’independència de Catalunya». Hem debatut sobre la diferència entre com es va imposar la dictadura i com se’n va sortir a Espanya i a Itàlia, i com aquests fets han influït en la situació política i cultural actual. Finalment, hem comentat la monarquia a Espanya i a Itàlia i les seves implicacions. (Una conversa ben variada, no?)
Paula Tomás
Becària d’Acollida