Lletra de dona és un espai de publicació i difusió de ressenyes d'obres escrites per dones, dins els àmbits tant de la creació literària (narrativa, teatre, poesia, assaig, autobiografia) com de la teoria crítica.
[…]
résiste, camarade
compagne de combat
la montagne nous attend
et avec tous « les insurgés »
tous les innocents
et tous ceux qui veulent
relever l’affront
ne pleure pas camarade
femme
oublie ta douleur
ta résistance
est celle
d’une palestinienne
qui lutte pour Jérusalem (53)
La represión de la sexualidad femenina desaguaba en el ansia de confidencia, de lágrimas compartidas. Por eso se idealizaba al ‘hombre atormentado’. Enamorarse era, en cierto modo, tener acceso a la naturaleza de esos presuntos tormentos varoniles, rodeados siempre de cierto misterio. (p. 149)
—¿Y por qué era pecado ser liberal?
—Porque les daba la gana a ellos y le armaban a uno un bochinche en el confesionario y yo un día me levanté y le dije al cura que no volvería a la iglesia como ellos siguieran con esa falta de caridad [...] una cosa es Cristo y otra los liberales. (Ángel, 92)
Sintió que la ira le invadía. Era una oleada de odio hacia el soldado, tan fuerte como el júbilo que había sentido sobre el caballo desbocado. Todas las humillaciones, las envidias, todos los temores de su vida confluyeron en aquel odio inmenso. Se levantó tambaleándose y echó a andar ciegamente por el bosque ya oscuro.
Tenía en gran estima el otro objeto que había añadido a la colección, la bellota grande; pero siempre que la miraba se quedaba triste y perpleja. - Amelia, ¿qué significa esa bellota? - le preguntó el primo Lymon. - Ya lo ves; es sólo una bellota - contestó Miss Amelia -. No es más que una bellota que cogí la tarde en que murió papá. - ¿Cómo dices? - insistió el primo Lymon. - Digo que no es más que una bellota que vi en el suelo aquel día. La cogí y me la guarde en el bolsillo. No sé por qué. - Vaya una razón para guardarla - dijo el primo Lymon.
Bien, señoras ideas, pasen ustedes al salón de actos. Usted sí, usted es una dama respetable, admitida en la buena sociedad. Usted no, señorita. Usted es subversiva... [...] Usted es inmoral... Divertido, sí señor, pero inmoral... Si quiere que le diga la verdad -acérquese un poco- puede usted pasar al salón, siempre que se disfrace honestamente.
"No te creas que tienes el monopolio de la transexualidad. También yo de niño soñaba como tú con ser una mujer [...] Es un tormento, un suplicio continuo. Llegó un momento en que solo tenía dos posibilidades ante mí: o me suicidaba o vivía de mujer."
A pesar das ruínas e da morte, Onde sempre acabou cada ilusão, A força dos meus sonhos é tão forte, Que de tudo renasce a exaltação E nunca as minhas mãos ficam vazias.
"un crimen bien planeado es una obra de arte, ¿no?" (23)
E allora ho fatto un libro, e vi ho anche cacciato dentro la poesia, perché i nostri aguzzini vedano che in manicomio è ben difficile uccidere lo spirito iniziale, lo spirito d’infanzia, che non è, né potrà mai essere corrotto da alcuno.
He huido tantas veces de ti pero siempre estás a mi lado. Tus rodillas y mi forma de llorar, tus manos y mi sudor, tus ojos y mi mirada.
A diferencia del hombre musulmán, que establece su dominación por medio del uso del espacio (excluyendo a la mujer de la arena pública), el occidental manipula el tiempo y la luz. Esto último afirma que una mujer es bella sólo cuando aparenta tener catorce años.
"le produce un raro placer –el placer de la transgresión– y a menudo recrea posibles escenas que incluyen una intervención policial, la detención del Viejo, un interrogatorio lleno de preguntas con borrosas connotaciones sexuales […]. Pero una cosa es imaginar y otra muy distinta es tentar al diablo." (62)
Farta de veure transformar en cadàvers els millors d'entre nosaltres. Farta de les tombes. Farta de les violacions, de les històries cruels i altres cròniques de malsons als diaris i a les ràdios. Als carrers. Farta de les amenaces i els entrebancs de la família. Farta de les diferents cares de la infàmia. Farta de viure en suspens, entre pors i precarietat, sense futur.
Ma mère me jette parfois un regard impatient. (…) Mon échappée est trop longue. Moi, je m'extasie à admirer le livre ouvert, le cahier sur lequel je recopie. Une euphorie me gagne à cette découverte inattendue: mon livre, mon cahier son indéchiffrables pour ma mère. Espaces infranchissables, ils la tiennent à distance.
Dos raspallets al got del lavabo! Simbòlicament, comencen amb nosaltres la nostra nova vida en comú. Però, pel que sembla, ella no dóna importància a les petites coses. Per ella les petites coses no compten. I no té ni ha tingut mai cap capacitat pel pensament simbòlic. Ella només veu dos raspallets, no la penyora d'un compromís.
Chicana lesbians and gay men do not merely seek inclusion in the Chicano nation; we seek a nation strong enough to embrace a full range of racial diversities, human sexualities, and expressions of gender. We seek a culture that can allow for the natural expressions of our femaleness and maleness and our love without prejudice or punishment. In a queer Aztlán, there would be no freaks, no others to point one's finger at.