Lletra de dona és un espai de publicació i difusió de ressenyes d'obres escrites per dones, dins els àmbits tant de la creació literària (narrativa, teatre, poesia, assaig, autobiografia) com de la teoria crítica.
“[…] en El manifiesto de las especies de compañía, quiero contar relatos sobre la relación con la alteridad significativa, a través de la cual los compañeros se convierten en lo que somos en carne y signo” (45).
"L'assassinat de Kennedy a Dallas la deixarà més indiferent que la mort de Marilyn Monroe l'estiu anterior, perquè fa vuit setmanes que no té la regla" (82)
“Ahora que mi madre ha muerto, no querría enterarme de nada más que lo que sabía cuando estaba viva. Su imagen tiende a volver a ser la que, creo, tenía de ella cuando era pequeña, una sombra grande y blanca por encima de mí.” (107)
saps què s'amaga sota el pacífic verd vellutat d'arbres? el roig
què xucla la blanca flor, per créixer tan fràgil si no és el foc?
i la muntanya esvelta tota sola i segura té a la panxa el tro
Inmovilidad total. No sopla el viento en el parque. El interior, densamente sombrío. ¿Es de noche? No se sabe. Espacio. Ornamentos dorados. Un piano. Lámparas apagadas. Plantas de interior. Nada se mueve, nada salvo el ventilador de una "ficcionalidad" de pesadilla.
Hallarse en un agujero, en el fondo de un agujero, en una soledad casi total y descubrir que sólo la escritura te salvará. No tener ningún argumento para el libro, ninguna idea de libro es encontrarse, volver a encontrarse, delante de un libro. Una inmensidad vacía. Un libro posible. Delante de nada.
Se quedaron así, los ojos cerrados, mucho rato, asustados. En primer lugar siguieron separados el uno del otro, y luego sus manos se habían encontrado en el Naufragio, temblorosas aún, y habían permanecido una con otra mientras duraba el sueño. Al despertar, una vez más los dos sollozaban, la mirada vuelta hacia la pared, la vergüenza.
La nuit avançant, il paraissait que les chances qu'aurait eues Lol de souffrir s'étaient encore raréfiées, que la souffrance n'avait pas trouvé en elle où se glisser, qu'elle avait oublié la vieille algèbre des peines d´amour.
Peut-être est-il mort depuis quinze jours déjà, paisible, allongé dans ce fossé noir. Et moi qui attends toujours […]. Parce que d'une seconde à l'autre seconde il va peut-être mourir, mais que ce n'est pas encore fait. Ainsi seconde après seconde la vie nous quitte nous aussi, toutes les chances se perdent, et aussi bien la vie nous revient, toutes les chances se retrouvent.
Je pense souvent à cette image que je suis seule à voir encore et dont je n'ai jamais parlé. Elle est toujours là dans le même silence, émerveillante. C'est entre toutes celle qui me plaît de moi-même, celle où je me reconnais, où je m'enchante.
Elle trouve mes deux fesses. Elle cherche. Euréka. Elle a trouvé. Elle a trouvé le trou par lequel j'éjecte. Et la main injecte. Cette main injecte quelque chose de gros, démesurément gros et chaud. J'ai mal ! C'est gros ! C'est chaud ! Ça va, ça vient. J'ai mal !
"El feminisme islàmic no és feminisme, és islamisme blanquejat, passat per la pàtina enlluernadora del feminisme. No hauria de ser pres com a representatiu a menys que hàgim decidit que quan ets musulmana prevalen els murs d’un feminisme relatiu, determinat, acotat al que ens pertoca d’origen."
A pesar de que la historia de la humanidad ha demostrado [...] que la discriminación y la opresión que la mujer ha sufrido en casi todas las épocas son consecuencia directa del sistema socioeconómico imperante, muchos escritores y analistas todavía hoy afirman que es la religión la principal responsable.
I’m an artist of the hearth; dresses in tatters from flying sparks;
skin scarred from falling logs.
I love fire and the pictures of fire.
But I love dead fire best:
rolling in cinders until I’m glittery with flakes of ash
“Cinderella”, The Book of Blood, pos. 846.
The question of the most appropriate strategy for a feminist writing practice cannot be determined a priori, in relation to a concept of the "feminine" text, but instead requires a theoretical approach which can address the social meanings and functions of literature in relation to woman writers and readers.
A mí me atemoriza más la palabra algo. [...] Algo puede ser cualquier cosa. Un peligro difuso, una abstracción, una amenaza inconcreta. Y no hay nada más difícil que protegerse de un enemigo anónimo