Lletra de dona és un espai de publicació i difusió de ressenyes d'obres escrites per dones, dins els àmbits tant de la creació literària (narrativa, teatre, poesia, assaig, autobiografia) com de la teoria crítica.
“We should not, we must not, blame those who have been silenced or are compliant with their own oppression for not being brave enough. But nor should we end up in a place where talking about the sex and gender of authors is deemed irrelevant”
[…]
résiste, camarade
compagne de combat
la montagne nous attend
et avec tous « les insurgés »
tous les innocents
et tous ceux qui veulent
relever l’affront
ne pleure pas camarade
femme
oublie ta douleur
ta résistance
est celle
d’une palestinienne
qui lutte pour Jérusalem (53)
La represión de la sexualidad femenina desaguaba en el ansia de confidencia, de lágrimas compartidas. Por eso se idealizaba al ‘hombre atormentado’. Enamorarse era, en cierto modo, tener acceso a la naturaleza de esos presuntos tormentos varoniles, rodeados siempre de cierto misterio. (p. 149)
La Palmira mirava l’altra dona amb la llum que la ciutat li havia deixat als ulls, sense que ella mateixa ho conegués [...] La Sabina insinuava arterament amb les paraules i tot seguit callava, segurament sense recordar-se del color de les seves nines ni de cap altra part de la seva fesomia que qualsevol podia mirar quan ella era al davant. Però no tothom duia una llum novella als ulls de sempre.
"estàs en una reunió, fas una aportació, hi ha un breu silenci i després d’uns quants segons incòmodes un home o altre reprèn el fil just allà on ho havia deixat: 'El que deia és que...'. És ben bé com si no haguessis obert la boca."
Sans doute, les mots, universels, éternels, présence de tous à chacun, sont-ils le seul trascendant que je reconnaisse et qui m'émeuve; ils vibrent dans ma bouche et par eux je communie avec l'humanité.
Les livres que j'aimais devinrent une Bible où je puisais des conseils (…) au lieu de vivre ma petite histoire particulière, je participais à une grande épopée spirituelle. Pendant des mois je me nourris de littérature: mais c'était alors la seule realité à laquelle il me fût possible d'accéder.
En fait, ma vie a changé du moment où […] j'ai pris parti par des actes contre la morale de Pascal et Marcelle; il m'a fallu près de deux ans pour vraiment comprendre tout ce qu'il y avait de lâcheté et d'hypocrisie dans leurs rêves merveilleux et pathétiques et pour rompre avec eux.
Atravesé rosadas membranas. Entré como una cascada ámbar en el cuerpo de Lavinia. Vi pasar sobre mí la campanita del paladar antes de descender por un oscuro y estrecho túnel a la fragua del estómago. Ahora nado en su sangre. Recorro este ancho espacio corpóreo. Se escucha el corazón como eco en una cueva subterránea. Todo aquí se mueve rítmicamente: expiraciones y aspiraciones…
Una defensa posilustrada del universalismo, sin apuntalamientos metafísicos ni presuntuosidad histórica, es aún viable. Tal universalismo sería interactivo, no legislativo, conocedor de las diferencias entre géneros, no ciego a ellas, sensible al contexto y no indiferente a las situaciones.
Elas tinham-se habituado a contar apenas com o seu pulso, a serem mulheres sós, sem a confiança dum ombro másculo a que se arrimassem ou uma razão que por elas decidisse o litígio, a soldada, a sementeira, o negócio.
"La Maria es va quedar parada, mirant. A poc a poc, li va venir la por: ells se n’anaven, la vida ara era seva; però quantes coses en una vida! Un regal així tan gran, que el podria, que el podria carregar?"
No tengo ninguna nostalgia por el Hombre, medida presunta de todas las cosas, o por las formas del saber y la autorrepresentación que lo acompañan.
Baixou a cabeciña e mirou para os seus pés, enfundados en calcetinciños de punto. Non podía romper a chorar por aquela bobada, pero algo había que lle dicía que aquel era un bo momento para chorar, algo que lle viña de dentro empuxando con moita forza pola auga dos seus ollos.
And yet, I want to argue that if we are to make broader social and political claims about rights of protection and entitlements to persistence and flourishing, we will first have to be supported by a new bodily ontology, one that implies the rethinking of precariousness, vulnerability, injurability, interdependency, exposure, bodily persistence, desire, work and the claims of language and social belonging.
Let's face it. We're undone by each other. And if we're not, we're missing something.
The strange, the incoherent, that which falls "outside", gives us a way of understanding the taken-for-granted world of sexual categorization as a constructed one, indeed, as one that might well be constructed differently.