Lletra de dona és un espai de publicació i difusió de ressenyes d'obres escrites per dones, dins els àmbits tant de la creació literària (narrativa, teatre, poesia, assaig, autobiografia) com de la teoria crítica.
I’m an artist of the hearth; dresses in tatters from flying sparks;
skin scarred from falling logs.
I love fire and the pictures of fire.
But I love dead fire best:
rolling in cinders until I’m glittery with flakes of ash
“Cinderella”, The Book of Blood, pos. 846.
La mujer enigmática no habla ni «se traiciona» por ninguno de sus poros. Le importa poco que el psicoanalista le niegue su ternura, ella no tiene cura, se basta a sí misma.
ya no recuerda dónde fue a parar
un camino sin lengua
era el mar lo que deseaba encontrar
pero está en silencio
ninguna brisa
Triunfarás, cautivarás y representarás la más aplaudida y ridícula y singular comedia de tu siglo. Los espectadores se devanarán los sesos por comprender su argumento, y te juro que no lo conseguirán, así como nadie los comprende a ellos.
Va agafar-me d'un braç amb dits de ferro, i fent-la llampegar davant mon rostre. "Te la pots mirar bé", va dir; "la guardo per tallar-te en rodó aqueix cap de bruixa el dia que m'afrontis i rebaixis… Mira-la bé, gossa bordella, pensa que encara tinc delit, i ella no és gansa!
La Mila tornava a tenir els peus a terra. Caiguda com d'un niu de son estrany emprendament, s'havia trobat de cop i volta sola i encarada amb la realitat. Ja no somniava, ja no esperançava, ja no temia, amb cap d'aquelles temences imprescindibles que l'obsedien abans.
Only the death of «the animal» will allow for the liberation of animals.
Khadija pense à tout ce qui n’est plus, elle ferme les yeux et questionne : À quoi bon la cérémonie, si tout est éphémère, si rien ne tient plus personne de tout abandonner sans un regard en arrière ?
Preciso de um espaço para repousar o meu ser. Preciso de um pedaço de terra. Mas onde está minha terra? Na terra do meu marido? Não, não sou de lá. Ele diz-me que não sou de lá, e se os espíritos da sua família não me quiserem lá, pode expulsar-me de lá. O meu cordão umbilical foi enterrado na terra onde nasci, mas a tradicão tambêm diz que não sou de lá. Na terra do meu marido sou estrangeira. Na terra dos meus pais sou passageira.
One of these days […] I'm going to pull myself together for a while and think —try to determine what character of a woman I am; for, candidly, I don't know. By all the codes which I am acquainted with, I am a devilishly wicked specimen of the sex. But some way I can't convince myself that I am.
CLIVE: The most revolting perversion. Rome fell, Harry, and this sin can destroy an empire.
HARRY: It's not a sin, it's a disease.
CLIVE: A disease more dangerous than diphtheria. Effeminacy is contagious. How I have been deceived. Your face does not look degenerate. Oh Harry, how did you sink to this?
"I was una señorita and well, there were things I needed to talk to someone about, and there I was living my hard times, but like the saying goes, God squeezes, but he doesn’t choke. And well, I was so young and alone in that epoch, under that foreign sky, you can’t imagine, so… how can I tell you?"
Existe un vínculo entre la economía de la feminidad, la subjetividad abierta, pródiga, esa relación con el otro en la que el don no calcula su objetivo y la posibilidad del amor; y entre esta "libido del otro" y la escritura, hoy en día.
Comía los textos, los chupaba, los mamaba, los jodía. Soy el hijo innombrable de su muchedumbre. ¿Pero escribir? ¿Con qué derecho? Pero si los leía sin derecho [...] ¿Escribir? Me moría de ganas, de amor, dar a la escritura lo que la escritura me había dado, ¡qué ambición!
Tous les textes qui se rapportent les uns aux autres dans ce volume et tous les êtres aimés de moi, à la langue râpeuse et la dent heureusement dure, courent leur vie en longeant la limite flottante qui sépare la vie de l'au-delà. L'au-delà est un mot remordu en deux. Moitié vie moitié / à plus tard. / Le trait d'union, là est la littérature.
...el monstruoso placer de estar sola, libre, veraz en su brutalidad nativa, de ser la desconocida para siempre solitaria y sinvergüenza, que un pequeño antifaz y un vestido hermético han devuelto a su soledad irremediable y a su deshonesta inocencia.
Tampouco escribo así estes días aínda que eu entre na familia das dixitais labiadas ou bocas de dragón, que eu son deste verde que estala dende abaixo e recolle estes días estas flores, como a hedra sostida no seu labirinto de pedra son desta especie vencida no norte, aquí, onde mollas a boca e respiras deitada.