Biografia

Hilda Hilst (Jaú, 1930 - Campinas, 2004) va ser prolífica en diversos gèneres: assaig, dramatúrgia, lírica i narrativa. Estudia Dret a São Paulo, on coneix l’escriptora Lygia Fagundes Telles, i entra en contacte amb el món literari brasiler. El 1966 es retira a la Casa do Sol, refugi que havia d’esdevenir un espai de trobada i creació amb altres artistes. A principis dels noranta decideix publicar novel·les pornogràfiques amb la voluntat d’acostar-se a nous lectors, alhora que aprofita per a deixar constància de la seva actitud crítica sobre la burgesia en una literatura considerada menor.

Sinopsi

Stamatius, un escriptor que ha acabat en la indigència, malviu tal com pot al costat de l’Eulàlia, una dona prou feliç amb el que té. La decisió del protagonista és continuar escrivint com a mode d’aproximació a la realitat. Escriu un epistolari obscè entre en Karl, un excompany seu d’escola que ha esdevingut escriptor d’èxit, i la germana d’aquest; cartes fictícies que dibuixen els neguits lascius d’un dandi en decadència. Seguint la vida del Stamatius i la seva altra producció literària (breus contes cruels i pornogràfics), descobrim la veu d’un personatge que no pot escapar de si mateix, creant el seu món de fantasia per a sobreviure.

Ressenya

¿Com es pot posar en evidència la decadència de l’home il·lustrat? A partir de l’ús pornogràfic que ell mateix ha donat a les imatges, a la realitat; convertint l’obscè en quelcom literari, com a canal per a mostrar la psicologia d’una persona esgotada per la quantitat de pornografia que ha generat, que ha consumit. Podem pensar en utilitzar un gènere considerat menor, la novel·la eròtica, com arma de doble tall.

Stamatius, el protagonista de Cartes d’un seductor, veu la literatura com un producte que es construeix mitjançant una escriptura obscena, segons els ideals d’un editor, marcats per les necessitats del mercat, coronat per un sistema masculinitzat. En Stamatius, que ho ha perdut tot, juga amb la seva imaginació per a sobreviure, empra l’escriptura per a configurar una contrapart d’ell mateix, en Karl, a qui desitja i odia en parts iguals. Odia al seductor dandi, burgès acomodat que vol controlar-ho tot i que no està a gust amb l’autonomia dels altres. Desitja el seu èxit com a escriptor, la llibertat que té ell per a desitjar al seu pare, a la seva germana, la possibilitat de poder fornicar amb qui vulgui. Aquesta construcció, que recrea en Stamatius, veu a tothom com un objecte d’ús, desitja la seva germana només per aproximar-se a un ideal incestuós, l’impossible moral com el màxim nivell d'excel·lència. Som testimonis d’un món a través de la supuració de les seves obscenitats, a partir de dos homes que es noten fora de lloc, que volen controlar-ho tot mitjançant el llenguatge i la seducció, però que es donen de nassos amb una limitació: ells no són al centre de l’acció. 

Hilst presenta el l’home com un ésser desgastat pel seu propi llenguatge que no pot escapar dels paranys que ell mateix s’ha posat. El text hauria de ser l’únic espai on sentir-se lliure; malgrat això, aquest es rebel·la. Llegim un escriptor frustrat, un narrador que s’inventa una dona-esclava (l’Eulália) que respon a tots els apetits sexuals, però no deixa de ser una entitat ficcional, una transfiguració del seu desig, de la concepció de les dones com un buit. En Stamatius consuma la seva venjança en contra d’en Karl en el pla ficcional, tergiversant el mite d’Èdip en el de Mirra, on la filla resol la tensió sexual amb el pare d’una manera més exitosa que la seva contrapart masculina.

Sentim el crit ofegat d’una persona en les seves acaballes, que vol engolir tot el que es posa al seu davant, incorporar-ho en l’escriptura, ja que és l’única via disponible per explicar-se a si mateix i el món que l’envolta. Observa que no pot escapar d’un parany particular: la necessitat d’encabir el món sota el tel del sexe. Tot passa pel coit: la família, la mort, l’existència, l’amistat, l’escriptura. S’ofega amb el seu llenguatge sobrecarregat de pornografia que només vol engolir el món. S’ofega amb la seva pròpia llengua.

Bibliografia crítica

Aguilar, Gonzalo (2019), “Entre el pornô-chic y el pornô-trash: Cartas de un seductor de Hilda Hilst”, Revista de crítica literaria latinoamericana, 45(90): 141–156.