Biografia

Claudia Rodríguez (1968–2025) és una figura clau en les propostes contemporànies de dissidència política, corporal i literària en la història recent de la cultura xilena. Creadora de la primera companyia teatral travesti i activista des de 1991, combina la dimensió activista amb una obra literària i performàtica que repensa críticament el subjecte travesti en el context llatinoamericà, tractant de pensar tant els seus clarobscurs com la seva reapropiació poètica. Fins al final de la seva vida ha reivindicat la creació artística com una eina de valor per a les lluites travestis.

Sinopsi

Ciencia ficción travesti (2024) és tant un recull de relats com un assaig somatopolític. L’autora se serveix de la noció de ciència ficció per a desplaçar-ne els significats comuns i repensar la subjectivitat dels qui ella anomena “cossos desobedients”. 

La proposta és, així doncs, tant teòrica com literària, i pretén reimaginar escenaris on la desobediència pugui existir sense el càstig sistèmic de l’aïllament o la mort. Amb un estil que mescla irreverència i delicadesa, porositat i ardor, l’escriptora xilena reivindica l’escriptura no com una eina per a referir-nos al món, sinó com a dispositiu de subversió i reparació del dolor patriarcal.

Ressenya crítica

L’obra de Clàudia Rodriguez pretén dur a terme una operació epistemològica alhora que política: convertir l’experiència estigmatitzada de les travestis –relegada històricament a la incomprensió, la marginalitat i l’exclusió– en un instrument crític que qüestioni els mecanismes necropolítics, patriarcals, colonials i capitalistes als quals es veuen sotmeses; alhora, pretén ser un motor de coneixement des del “cos desobedient”.

Si el text funciona, d’una banda, com a eina de comprensió de les estructures opressives que sustenten el patriarcat, d’altra banda ens ofereix un conjunt d’eines somatopolítiques per tal de repensar les corporalitats dissidents. El que fa política la present proposta és el gest que es produeix des de dins, que fa implosionar l’escriptura mateixa i retorna al públic lector alguna cosa més que un reguitzell d’anàlisis. L’obra no ens apareix monumentalment, sinó com un seguit de llampecs lúcids que no tracten de totalitzar-se ni de seguir una lògica monista, lineal o teleològica. El discurs té la senzillesa estilística d’allò límpid i la subtilesa de l’eco i el murmuri; al capdavall, una teoria que no se separa del cos que l’escriu, una teoria crua i encarnada.

Però el més significatiu de l’obra és la manera com ressignifica i desplaça els trets característics de la ciència ficció hegemònica. Si la ciència ficció blanca i heterosexual s’acostuma a oposar a la realitat a través de la construcció d’escenaris futuribles o paral·lels –és a dir, separats i fracturats respecte el present–, la ciència ficció travesti de Clàudia Rodriguez apareix com un espai simultani i coextensiu a la realitat mateixa; mentre en la primera la dicotomia entre veritat i ficció funcionaria com a substrat ontològic, en la ciència ficció travesti es concep la realitat com un espai múltiple, heterogeni i interseccional, on els “cossos desobedients” generen insistentment formes alternatives d’habitar els altres cossos i el món. 

Pel que fa als estudis de gènere, el valor del text rau en la capacitat de dialogar amb la revisió crítica i feminista de la ciència ficció –amb la ressignificació crítica de Le Guin, per exemple– i amb hipòtesis políticosubjectives de dissidència biopolítica –com poden ser el Ciborg de D. Haraway o el subjecte contrasexual de Paul B. Preciado. En última instància, l’obra de Clàudia Rodriguez defensa la politització no masculinista de la literatura i defensa la literatura travesti com una forma de coneixement que ens permet transformar el dolor en una eina crítica, política i epistemològica.

Autopoètica

“Yo soy un hombre fracasado, y una mujer fracasada. Por esto soy una travesti. El feminismo me ha enseñado que ser travesti no es la necesidad de ganar. Ser travesti no es este capitalismo, no es este modelo. Yo, como activista travesti, no quiero seguir este sistema neoliberal en donde tengo que competir para destruir a mis iguales” Rodriguez, C. (2021). [Video].

Bibliografia crítica

Le Guin, U. K. (2018). Contar es escuchar. Madrid: Círculo de Tiza

Preciado, P. B. (2020). Manifiesto contrasexual. Madrid: Anagrama.

Rodríguez, C. (2020). Ciencia ficción travesti. Buenos Aires: Editorial Feminaria.

Stone, S. (1991). "The Empire Strikes Sack: A Posttranssexual Manifesto". Camera Obscura, 10(2), 150–176.