Biografia

Carolina Maria de Jesus (Sacramento, 1914 - São Paulo, 1977) va néixer en una comunitat rural de Minas Gerais, rebent una escassa educació escolar, però suficient per fer aflorar una voraç curiositat lectora. Havent-se instal·lat en la favela de Canindé de São Paulo en el 1948, va començar a escriure el seu corpus literari que no va veure la llum fins al 1960, amb la publicació de Quarto de despejo. De Jesus es va consagrar com a escriptora favelada afrobrasilera que narra les seves vivències en la marginalitat sobre el racisme i la violència. 

Sinopsi

José de los Ángeles va caure captivat pels encants de Felicidad, decidint declarar-li el seu amor per poder viure sempre més al seu costat. Però el pas del temps esmorteeix l’exaltació que va produir en un inici el seu lligam. Com José està ocupat sempre en el seu treball, Felicidad es refugia en l’avorriment de la vida domèstica. Un dia, per l’aparició d’un desconegut viatger que viu de la mercaderia crea un dubte a Felicidad amb els seus oferiments. El cor de Felicidad comença a oscil·lar entre el tedi conjugal i l’efervescència per un anhel latent. Onde estaes Felicidade? indaga en el desig com a font inesgotable de revelacions interiors.

Ressenya

La problemàtica que s’escenifica en el relat Onde estaes Felicidade? és el conflicte interior entre el deure d’un costum que sorgeix per una necessitat domèstica, és a dir, d’una necessitat de procurar un espai per a subsistir i l’irrefrenable anhel individual de conèixer altres realitats per aventurar-se en un frenesí eròtic mai descobert fins aleshores.

El transcurs de la narració mostra com el personatge femení, Felicidad, és observada des de la perspectiva masculina, sent considerada com a un objecte de desig. Felicidad passa de les mans d’un pare a les mans d’un marit. De manera constant, la narració posa el focus en la voluntat dels personatges masculins i com l’opinió d’aquests regulen les accions la figura femenina. Aquest gest no és pas innocent, ja que De Jesus accentua aquesta disposició narrativa per advertir un buit en el desig femení i, conseqüentment, la seva irrealització. Tot i això, Felicidad verbalitza el dubte respecte a la seva relació matrimonial amb José quan apareix la figura del viatger. En aquest sentit, segons Lorde (2022: 37), es transforma el silenci del dubte en llenguatge i, per tant, en una acció que determinarà el futur de la protagonista.

Una qüestió d’àmbit privat passa a l’esfera pública; Felicidad intenta trobar respostes preguntant al vicari malgrat això, ell anul·la qualsevol possibilitat de realització, ja que li recorda la fidelitat com a deure matrimonial. Així doncs, es desplega una imatge específica de bel·licositat que vulnera la representació eròtica de la dona, atès que el vicari torna a incidir sobre el paper de Felicidad dins de la relació conjugal a representar una figura fidel i passiva.

Malgrat el dubte persistent, la resposta arriba desbordant el decurs quotidià en què es trobava sotmesa. En aquest punt afirmatiu, la narració estableix un canvi de paradigma per a la protagonista, que ja no és un objecte de desig, sinó que esdevé el subjecte que desitja. L’exercici de reflexió porta com a conseqüència per autoconeixement. A partir d’aquest moment, Felicidad és capaç de realitzar el seu anhel a través dels oferiments del viatger: descobrir i ampliar una realitat tant eròtica com ontològica.

A causa de la partida de Felicidad de l’entorn familiar, José de los Ángeles adopta una actitud passiva de manera indefinida, sanglotant per la pèrdua de l’estimada. Paradoxalment, el títol del relat deixa de significar el plany que brama el marit, per convertir-se en la pregunta que formula Felicidad. La protagonista es qüestiona on rau la seva felicitat, si a un raconet tediós de Grotão, o bé en la multiplicitat insaciable de São Paulo, decantant-se finalment per aquesta darrera. 

Al capdavall, en un narrar senzill, De Jesus assenyala una urgència de materialitzar un espai per a la reivindicació individual de la Felicidad i perquè pugui expandir el neguit passional que posseeix. Per tant, De Jesus explora una poètica del desig on constituir-se com a dona, és declarar-se territori propi (Eiterer, 2023: 122). 

Bibliografia crítica

Carneiro, Sueli (2003), “Mulheres em movimento”, Estudos Avançados, 17: 117–133.

Eiterer, Carmem Lucia i da Silva, Tatiana Neves (2023), “A coletiva Mulheres da Serra: Caminhos reflexivos sobre o feminismo negro afrodiaspórico”, Trama, 18: 121–130.

Lorde, Audre, Bela-Lobedde, Desirée, i Fortún, Gloria (2022), Hermana otra, Madrid, Horas Editorial.