Lletra de dona és un espai de publicació i difusió de ressenyes d'obres escrites per dones, dins els àmbits tant de la creació literària (narrativa, teatre, poesia, assaig, autobiografia) com de la teoria crítica.
“The archive was an opaque hope, yet it kept slipping away as though it didn’t want to be found, plundered, excavated. It became outright seductive in its evasiveness, and it kept making clear that it didn’t want our masturbatory desire for it” (22).
“Tinc vuit anys. Ho explicaré tot a la meva manera perquè la mama i el papa m’han dit que ho expliqui a la meva manera. […] M’he estirat amb la meva nina i l’home que no és tan jove m’ha demanat que em tregui les calcetes. Jo me les he tret.”
I’m an artist of the hearth; dresses in tatters from flying sparks;
skin scarred from falling logs.
I love fire and the pictures of fire.
But I love dead fire best:
rolling in cinders until I’m glittery with flakes of ash
“Cinderella”, The Book of Blood, pos. 846.
"La esperanza tiene alas". Las mías, son piedras sobre el corazón: deseos, que sin haber tenido el tiempo de llegar a ser esperanzas, fueron de súbito, por adelantado, desesperanzas, pesos, ¡pesos pesados! ¡Concédame Dios no esperar jamás nada para mí!
Un desierto. Una gruta. ¿Qué más? ¡Un puente! No hay una primera pared, hay -a la derecha, un vidrio, y detrás del vidrio, el viento: el mar. Por la noche, cuando ya no se trabaja, cuando el pincel descansa y termina por llegar el huésped, la pared de vidrio, de mar, desaparece detrás de otra que fluye. Seda o no -ámbar. Por las noches, en el estudio de Goncharova sale otro sol.
Et ma cendre sera plus chaude que leur vie